19 de juny 2007

El refugi de la plaça Prado

(Exposició i refugi antiaeri situat a la plaça del Prado de la ciutat de Gandia)



"Gandia trau de l'oblit part de la seua memòria amb el refugi del Prado", a Infosafor.


11 de juny 2007

Les urbanitzacions, les eleccions i la capacitat per a raonar

(Publicat a Infosafor)

Fa uns quants dies que els diaris ens volen fer arribar el missatge que les macrourbanitzacions han guanyat a les urnes. Un titular rotund que després sol ser matisat pam dalt pam baix, sense massa èxit. Però el missatge ja està llençat.

No posem en dubte que el partit que ha promogut aquesta política de desvertebració territorial des de la mateixa Conselleria de Territori i Habitatge (un habitatge per cada pam de territori, podria anomenar-se) ha tornat a revalidar el seu triomf en les eleccions. Però això no ens ha de fer caure en l’error de deixar en mans del PP i d’aquells que no es presenten a les eleccions tots els nostres termes municipals. Queda molt a fer davant el silenci interessat i la opacitat administrativa que fomenten molts dels nostres consistoris. I encara ens cal més proximitat a eixa majoria de gent que no llegeix els nostres, la majoria de vegades, saberuts articles d’opinió.

Anem a pams. Resulta curiós com als municipis on hi havia un govern de signe progressista, l’electorat li ha tirat de les orelles. Simat no vol un PAI, això ha quedat clar. No resulta tan fàcil de llegir a Palma però és evident que les formes del primer edil socialista li han fet perdre part de la confiança dels seus votants; això i la macrourbanització que està preparant. El seu municipi veí, Alfauir, ha deixat a l’oposició el govern socialista de Providència Martínez. Em dol apropar-me i comprovar com de dividida ha quedat la gent, quanta manca de participació, en espera que s’acabara aquesta legislatura passada. La gent, astiada per tanta prepotència, ha acabat per premiar a una oposició del PP que, ens agrade o no, també va signar totes les al·legacions en contra del camp de golf; entre les quals es contemplava la petició d’ampliació del perímetre de Sant Jeroni.

Fins i tot a Tavernes, on se suposa que no hi ha hagut càstig per les polítiques macrourbanístiques, si fem una anàlisi rigorosa del nombre de votants que estaven en contra de la iniciativa del Partit Popular, veiem com sí que apareix una disminució considerable dels seus votants. Els restos i tot el que comporta la llei d’Hont han fet que el PP s’emporte el gat a l’aigua i, en vistes que la cosa ha estat tan ajustada, no dubte que s’afanyaran tot el que puguen per carregar-s’ho tot, abans que ningú li ho puga impedir. Em sorprén ara veure a Ròtova entre la llista dels municipis on ha eixit guanyador el partit que proposava un camp de golf, ja que el programa electoral d’aquest no en deia ni una paraula. Però coses més grosses vorem...

Dic el que em comenten alguns votants del PP, principal “paiero” beneficiat en aquestes eleccions; i és que molts dels seus votants no tenen ni tan sols en consideració la qüestió dels PAIs, un fet que a nosaltres ens haguera agradat que tingueren en compte. Molts d’ells estaran a favor, molts altres se’n beneficiaran però d’altres s’han deixat seduir “simplement” pel missatge senzill i simple de la dreta valenciana, del “avanzar” i de la “confianza”, de la no preocupació en els problemes socials, del renec cap a la política i de la diversió amb els grans fenòmens de la Copa Amèrica i la Fòrmula 1; tots vivim massa còmodes com per a seure a pensar si realment el nostre cosí està a una interminable llista d’espera d’un hospital o si el nostre nebot va un simulacre de col·legi en un barracó (“aula prefabricada en perfectes condicions, en espera de la construcció d’un dels molts imminent col·legis”, va arribar a dir el conseller Font de Mora).

I encara, a pesar de tot, encara em fa més por aquella afirmació de la notícia de Las Provincias (6-6-2007, pàg 29), on se’ns diu que l’alcalde de Vilallonga, “tras recibir el apoyo masivo (sic) de su población, puede obviar las múltiples críticas recibidas en la anterior legislatura”, quan, de fet, la major part d’al·legacions que hem presentat se sustenten en informes i raons de pes amb les quals raonar. Espere que el vot, màxim garant de voluntat del poble –això no ho posem en dubte-, no impedisca emprar la capacitat per a raonar i dialogar en els nostres alcaldes.

04 de juny 2007

Unes breus notes al “seu” turisme de “molt bona” qualitat

Junt a Xavi Ródenas, Paco Sastre, Christelle Enguix, Miquel Camarena (Plataforma pels pobles de la Safor). Publicat a Levante-EMV.

No fa massa llegia als diaris que “el alcalde de Ròtova, Antonio García, del PP, ha hecho saber que tiene en mente un proyecto que se ejecutaría de cara al próximo periodo corporativo”; un projecte, per cert, que no apareix al seu programa electoral, vaja per davant açò. A la notícia ens expliquen que el pla consisteix a “convertir el entorno del monasterio de Sant Jeroni y sus espacios naturales más próximos en una zona de alto valor adquisitivo” (Levante-EMV.11-05-2007). A Las Provincias, parlava d’un “campo de golf con zona residencial de baja densidad y una muy buena calidad, para un turista de poder adquisitivo alto, que respete el entorno y fomente también la cultura y tradiciones” (31-05-2007).

No dic res de nou si comence amb què hui dia ens estem començant a plantejar una altra mena de turisme –o ens l’hauríem d’estar plantejant seriosament-. I la qualitat és un criteri pràcticament unànime per a poder desenvolupar-lo. Però en esta vida alguns han encunyat un cert segell sobre “turisme de qualitat” (en aquest cas, de “molt bona qualitat”) i intenten que tots l’identifiquem amb la qualitat de vida de tots; quan “ells” s’hi refereixen, volen dir que cal atraure sobretot turistes amb un nivell econòmic alt –els turistes que puguen comprar un bungalow-, per als quals cal preparar instal·lacions hoteleres i residencials que estiguen al seu nivell. I ací és on entren en joc danys col·laterals que sofrim tots, com el preu de la vivenda que, per una mena de simpatia, s’adopta també a la resta d’oferta existent als nostres pobles. En aquest estat de coses és quan es produeixen fenòmens com la dificultat a una primera vivenda per part de moltes persones, residents algunes als mateixos municipis.

Lamentablement, el perfil dels individus del que “ells” anomenen turisme de qualitat –açò és, les persones amb més poder adquisitiu- no sempre sol coincidir amb el d’una inquietud cultural i respecte patrimonial, que és el que caldria demanar, sobretot si el que volem és un altre perfil que gaudisca d’un turisme d’interior i cultural, en contacte amb el medi però sense fer-lo malbé ni fer-se’l seu; un turista protagonista d’uns passeigs que deixe, rere les seues petjades, el camí tal com el va trobar; i no un que necessite una parcel·la de 250 m2 per a instal·lar-s’hi, fent malbé el paisatge pel qual s’ha sentit atret a la seua arribada. Amb aquests darrers turistes, i tenint en compte que el territori és limitat, ja podríem calcular el sostre de turistes (si és que els volem denominar així) que podem absorbir i en quin any s’acabaria el sector, quan ja no quede un pam de terra lliure.

Fa gràcia comprovar que molts polítics encara ens intenten vendre la baixa densitat de les edificacions com un factor positiu sobre el territori, ja que, segons ells, n’hi ha un menor impacte. No caldrà ni dir que l’impacte no té a veure tant amb la densitat sinó amb la peculiaritat d’un projecte concret i la ubicació en l’entorn. Fa encara més gràcia quan ens parla d’una urbanització “que respete el entorno del monestir”: els futurs inquilins dels xalets vindrien atrets per un paratge que es carrega la urbanitació on viuen. A eixa gràcia em referia. I ja ens quedem sense paraules quan afirma allò que el complex esmentat “fomente la cultura y tradiciones”; evidentment no especifica quines.

Sota aquestes premisses, podem –o hauríem de- començar a perfilar un turisme per a tots i no per a una minoria i, sobretot, podríem oferir un territori per a visitants i per als propis veïns, sense haver de condemnar-lo ni esgotar-lo. Això sí que seria una decisió de “molt bona” qualitat.