26 de març 2008

Me'n vaig...

Això ja és abusar, deu pensar algú. Jo n'estic acord. Però és el que hi ha. Ens n'anem de nou a Itàlia. Aquesta vegada tenim la sort que som una bona colla: 16 joves de la Safor -i algun de la Ribera-, amb un objectiu comú: passar-nos-ho d'allò més bé, mentre ens empapem del treball dels amics de l'ecomuseu de la Judicària. Ells ens han preparat tot un seguit d'activitats per a tota una setmana.

No hi ha temps per a parlar de la vessant més positiva de les falles, per allò de contribuir a trencar tòpics. Tampoc, dels breus dies de Pasqua (alguna torrada de xulles i embotit i el retorn al berenar tradicional, a la pinada del monestir de Sant Jeroni). Ara toca anar-se'n. I passar-ho bé. Entretant, per si us entra la curiositat, podeu resseguir les nostres passes al Quadern de l'ecomuseu. Amb ell tots nosaltres ens comunicarem amb la resta de membres i amb els qui seguiu la tasca constant i silenciosa de la iniciativa. Per cert, hem estrenat un canal de Youtube: ací teniu un reportatge emés a Gandia Televisió (Marta -per si em "sents"-, a veure quan puc escriure't, per a que em passes aquell que vas dirigir tu! Calla, filla, que sóc un poc trasto!).



(Enllaç de la segona part del reportatge).
Doncs això, que me'n vaig... però tornaré!

19 de març 2008

Falles i faena

Tenia ganes de veure com reflectien les falles la política nacional i comarcal. He de reconéixer que és una cosa que em sedueix. Aturar-me, a poc a poc, davant els ninots, llegir els versets, identificar els personatges, etc. També, aquelles que fan referència al món de les falles. Les falles de la comarca, per sort, parlen de la realitat i fan sàtira del que passa la resta de l’any. Més o menys aigualida, encara poden aparéixer escenes desfigurades de la realitat; de totes maneres, qui més qui menys ha rebut algun favor o té predilecció per certes personalitats intocables.

No m’agrada anar a falles sense anar a veure-les, com fa alguna gent. Però, aquest any, ni això. Què li farem? Ni falles ni pasqua... a la manera tradicional, és clar.

A tots ens venen bé aquestes festes, ni que siga per avançar faena i fer alguna escapada. Ara preparem el viatge que 17 joves, i no tan joves, de la Safor (i algun de la Ribera ;)) farem a Itàlia per conéixer com funcionen els ecomuseus allà. Ens aproparem als Dolomites, a l’ecomuseo della Judicaria. A finals d’abril seran ells els qui ens visitaran; els qui passejaran per la comarca, els qui comprovaran com, en molts casos, aquest medi ambient és una falla del que és realment el medi ambient. El que no veuran són els ninots que ens han regalat aquest paisatge, quasi aquesta conurbació; no perquè els hagen cremat, sinó perquè se’ns amaguen i contínuament ens venen que tenen cura d’un patrimoni cada cop més exigu.

Està bé això, a la fi: hem sacrificat les falles per aprofitar, i també descansar, a Pasqua. La veritat és que la inversió ha valgut la pena.

12 de març 2008

Lídia i els amics


Uns bons amics i amigues, persones estimades, unes paraules recollides de la tradició catalana popular; composicions i temes que, ho he de confessar, havia tingut deixats de banda durant un temps, durant massa temps. Crec que no vaig arribar a gaudir-lo tant com es mereixia l'ocasió, però sempre no estem en les millors ocasions. Versos que em retornaven a les classes de la facultat, a les nits del pis de València sota el llum d'estudi, a les relacions entre pastores i soldats; només faltava -ho admet, vaig arribar a pensar- fra Bernat i la seua particular relació amb les monges (però això ja hagués estat massa, i potser un poc fora de lloc).

Estic desentrenat i tinc poc de temps. Pensava parlar de la importància de recuperar aquesta tradició, de la literatura que ens va salvar la llengua -perquè no?-. Però hui, en obrir el correu, he vist que Christelle ha acomplit la seua paraula i m'ha enviat "la foto". Mira que portarà cua... Sense cap mena de dubte va ser una jornada de reflexió completa i redona, amb la corresponent cua llarga per a comprar el disc, per a signar, per a fer-se la foto (la nostra llocnouina més treballadora, uns quants coferers i cofereres -que no, queferoses-, junt a la nostra candidata; Lídia Pujol, José Maria, un que fa vaixells... ;P; i l'organitzadora, no ens n'oblidem).

Del dia després, millor no en parlem -o ja ho farem en una altra ocasió, ens cal perspectiva; o som tots analistes polítics el dia després?-.

Ací us talle i us pegue un fragment d'un dossier trobat a Internet:

Lídia Pujol ens ofereix, a Els amants de Lilith, una nit de teatre i música en la qual ella donarà veu a moltes dones que, segles enrere, van estimar, que van anar més enllà dels límits de la raó... i que van deixar una història per a la llegenda, recollida a la tradició popular. Un concert que suposa una ocasió única de descobrir una tradició oral, la nostra, carregada de sorpreses i d’històries extraordinàries.

«Els amants de Lilith té el seu origen en un viatge fet per pobles de Catalunya, València i Mallorca a la recerca de cançons populars de transmissió oral. Peces que eren, que són a punt de caure en l’oblit. I el que va començar com una mena d’investigació sobre el nostre patrimoni oral va acabar esdevenint una veritable sorpresa: aquelles senyores grans, d’expressió severa, m’ensenyaven unes cançons terribles, extraordinàries. Cançons d’abusos, d’incests, d’assassinats, de violència de gènere. Cançons que parlen d’esdeveniments que llegim, encara avui, cada dia als diaris.

09 de març 2008

Un nou blocaire vell (vull dir, clàssic)

Ací vos passe el blog de Josep Pla. Sí, ho heu llegit bé; des de no fa massa, el Quadern gris el podem seguir, dia a dia, a un blog creat expressament. Podeu anar-hi des d'ací.


02 de març 2008

Enhorabona, Christelle

D'on trau el temps esta xica? Amb el treball, els estudis, el compromís cívic... Us deixe una bona notícia, tot i que tallada i pegada de Las Provincias: Christelle ha publicat un poemari, titulat L'Arbre roig. Enhorabona. Ah, i ho ha publicat la "competència"; serà possible! ;).

Christelle Enguix publica el poemario que ganó el Ciutat de Benicarló

La escritora de la Safor reflexiona sobre los paraísos perdidos.

La editorial Brosquill acaba de publicar L'Arbre Roig, el poemario escrito por la autora de la Safor Christelle Enguix i Morant, que ganó el XXVI Premi de Poesia Ciutat de Benicarló.

Enguix afirmó que en los poemas habla de lo que ha vivido en primera persona, de sus quimeras, de los paraísos que poco a poco se van perdiendo, "de la constatación de que la realidad y el deseo casi siempre transcurren por caminos diferentes, pero también del gusto por las cosas sencillas y de la necesidad de encontrar la belleza más escondida de esas cosas".Se trata de un poemario escrito en un lapso de tiempo relativamente largo por lo que ha ido cociéndose, según relata Enguix, "a fuego lento, cambiando de forma y transformándose".
El título del libro ya da algunas pistas sobre lo que se encontrará en el interior. Enguix emplea el árbol como una metáfora de la transformación constante, de las cosas que cíclicamente se renuevan, el eterno retorno, pero el árbol también representa las permanencias, lo inmutable y enraizado profundamente en la tierra".
El lenguaje que caracteriza el estilo de la autora de la Safor es la sencillez y la mayor desnudez posible, sin florituras. La propia Enguix entiende que la poesía es "decir lo máximo posible con el mínimo de palabras". Christelle Enguix nació en París en 1971, pero sus padres son de la Safor. Desde hace años vive y trabaja en la Safor, a caballo entre Gandia y Beniarjó. Ha publicado parte de su obra en revistas especializadas y en Lletra Valenciana. Antología de joves escriptors valencians el 1994. Ha sido galardonada en diversos certámenes de poesía.
Colabora con algunas publicaciones sobre cuestiones de territorio y medio ambiente. Diplomada en Relaciones Laborales, trabaja en la administración local. Actualmente cursa estudios de Humanidades. Comenzó a mantener relaciones con la poesía a los 20 años. "A esa edad se escribe de forma apasionada, vehemente y escribir era casi como disparar una mascletà". Sin embargo, su estilo ha evolucionado. Ahora practica una especie de "contención verbal, prescindiendo de todo lo accesorio e ir a la esencia de las cosas, condensándolas". Respecto a la situación actual de la poesía, la autora de la Safor sostiene que la comarca atraviesa por un excelente momento: "En la Safor tenemos un prestigio que va más allá de nuestra geografía. Dos de nuestras escritoras (María Josep Escrivá y Teresa Pascual) han estado en la feria de Frankfort". También destaca a María Ángels Gregori, organizadora del Poefesta, y Enric Soria, Josep Piera y Josep Lluis Roig, quien presentará su libro el 18 de abril en lal librería Ambra.

L'arbre roig es el primer libro que publica. Fue galardonado con el XXVI Premi de Poesia Ciutat de Benicarló. Consta de 56 paginas y se vende a un precio de12,15 euros.

01 de març 2008

Festa i solidaritat


Aitana ens informa d'aquest concert pel Sàhara. Doneu-li difusió els qui passeu per ací.

Ah! i sort per als Escak: nou equip per assajar, local condicionat, nova veu del grup... Ànims!