Quan tornem al dia a dia del nou any, de nou entre el café i la premsa com cada migdia, les fulles del diari ens tornen a abocar un poal d'aigua freda: Ador farà un altre gran PAI -el definitiu, podríem dir-, amb el corresponent camp de golf, per suposat. I tot em retorna quatre anys enrere, com si tot haguera de tornar a començar, com si no haguérem aprés res; tot i que, és cert, un poc més refermats del que déiem aleshores.
No és època d'excesos, i molt menys immobiliaris. Quan tothom n'estava llançat, recorde com veia amb un tic de sorna i vergonya aliena un alcalde que anunciava per la televisió que ell també estaria disposat a fer algun PAI com el que presentaven els seus homòlegs. I ho llençava a les ones, com qui demana medicines per als malalts, perquè es veu que els agents urbanitzadors de torn encara no li havien tocat a la porta.
I això que no podem dir que no n'haja tirat avant, de PAIs. I tant! Amb tant d'escàndol, però, com hi ha hagut a Ador, es veu que els PAIs han passat desapercebuts. Fins i tot, tenim aquell pedaç de muntanya que s'han menjat per fer un "altre camping Caudeli", un altre buc d'abelles des d'on s'albire el mar, de lluny estant. Un buc que fa mal de veure.
No hi ha espai ni per a la més mínima rectificació; vull dir, quan s'acabe d'urbanitzar tot el terme d'Ador, que és el que pretén fer el seu alcalde, tot serà una catifa de ciment: pla i muntanya.
No es tracta tant sols d'argumentar la feblesa i la falta de mires pel que fa a la projecció territorial. El pitjor de tot és que els actuals gestors creuen que tot el futur d'Ador està en les seues mans. Quines seran les necessitats dels adorers i de les adoreres d'ací a 50 o 70 anys? Crec que ningú ho pot preveure hui dia. L'actual equip de govern, però, ja ha previst que l'ús total del sòl vaja destinat al ciment. Sense preguntar-se pel futur i amb un poble dividit al 50 %.
Els qui vinguen darrere ja s'ho faran amb l'herència (o la hipoteca) que els deixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada