Hui hem tingut una conversa ràpida, d'aquelles en què dius el primer que t'ix per la boca, sense arribar a reflexionar-ne massa. No sé a vosaltres, a mi no m'apanyen massa, perquè acabem diguent obvietats amb les quals difícilment podem avançar.
-Has vist que van a fer-li un homenatge a Pellicer?
-Sí, sí, però cal alguna cosa més... Umh -se m'ha quedat mirant-. Potser ell s'estimaria més que es promocionara la seua obra; l'exhaurida i la que no va veure mai la llum.
-Alguna biografia potser...
-És possible, però més que una biografia, l'obra per la que va dedicar tant d'esforç.
La veritat és que ara, que sec tranquil·lament a la taula; ara, que he decidit deixar deliberadament el portàtil de banda, he représ el full d'activitats que havia obert ràpidament aquest matí. “Medicina rural i cultura popular al País Valencià. Homenatge a Joan Pellicer”. El contingut és ben complet. Porten més d'un any organitzant-ho i, de nou, l'arxiu de la ciutat ducal torna a esdevenir epicentre de la gestió cultural de la comarca.
Uf, m'he quedat curt en la valoració aquest matí, he pensat. A Pellicer li hauria agradat que el seu homenatge fóra una sessió de treball, perquè no li devien agradar gaire els romanços (per molt d'amor que tinguera a l'etnopoètica). Probablement pensaria que ens n'estem passant cinc cèntims perquè ell era un ser més en la natura. I per la taula final d'homenatge (el dissabte 7 de febrer) potser li pujarien els colors, fins a sentir-se incòmode. Jo me l'imagine així, què voleu?
És cert que no hem sigut justos. És cert que sempre diguem açò massa tard. És cert, com he començant el post, que cal estudiar què podem reeditar o editar del nostre etnobotànic de Sotaia de la Safor. Això certament hauria de ser una prioritat i el millor homenatge. Però no és menys cert que aquestes són unes bones jornades, tot i que algunes ponències em sonen un poc a xinés i altres no em desperten l'ànima, per a una persona pseudorural-urbana com jo.
Ací teniu la programació completa, a la pàgina del CEIC Alfons el Vell.
Gràcies a tots vosaltres, de bestreta, si penseu a assistir-hi. Ell també us ho agraïria; als gestors i responsables polítics probablement els diria, amb aquell aire sorneguer:
- A vosaltres, no. No és la vostra obligació?
2 comentaris:
"Vostres les rendes
nostres les sendes"
Tens raó, m'agrada molt tot el que dius, em sembla que encertes en com es comportaria ell. Es estrany que sigues tan jove i agafares tant bé el seu caràcter! Crec que encertes novament en el comportament que tindria cap als polítics! Gràcies pel teu blog, és genial! No se com tens encara temps!
un abraç
xv
Publica un comentari a l'entrada