17 de gener 2010

Sant Antoni a un carrer del poble

Este cap de setmana se celebra Sant Antoni a Ròtova. Amb aquest motiu, els veïns del carrer i l'Ajuntament han organitzat tot un seguit d'activitats, que giren al voltant de la foguera, l'element central que ha donat i dóna sentit a aquest ritus ancestral d'hivern.
Han quedat enrere els anys -jo mateix no ho he conegut- que quasi davant de cada casa se situava una foguera i els menuts i grans anaven corrent amunt i avall per a botar-les totes. Ara, cada any, és un carrer l'encarregat.
El programa conté una introducció que ens explica en què consisteix la festa i quins són els seus orígens. I, com no, ens informa que dissabte, hi havia la foguera, ball i sopar d'entrepà al carrer. Diumenge, a banda de la despertà, hi havia parc infantil al C/Pintor Sorolla, benedicció i repartiment dels pans beneïts. Després de la tradicional benedicció dels animals, hi ha dinar al carrer; parc infantil al c/Pintor Sorolla, berenar de xocolata i valencianes, i passacarrer per tot el poble a càrrec de La Rotovense Musical. La processó ve precedida de l'arreplegada dels festers i després d'aquesta es duu el pergamí i la vara a la persona més vella del carrer Pintor Sorolla.
No sé si heu trobat a faltar alguna cosa. En cap part del programa ho fica però la festa se celebrava al carrer País Valencià. Sort que els veïns, amb boli i regla, ho han afegit, un a un i a mà, en cada programa.

14 de gener 2010

Paraules, per entendre'ns...

Ací vos deixe dos fragments de la novel·la d'Ignasi Mora Ulisses II (ed.Moll):
"A pesar d'això, acabem que no ens aclarim els uns amb els altres. La veritat és que suposem què diu l'altre, però no l'entenem. Només fem com si sí. Sembla que parlem de les mateixes coses, sembla... En realitat parlem sempre de coses diferents, tot i que les paraules siguen idèntiques".
[...]
"Ens pensem que les paraules conten la vida, però la vida no es deixa contar mai, ni per paraules ni per res. La vida és la mateixa vivència, l'instant que ens sentim sentint-la: la resta són ecos biogràfics o autobiogràfics, maneres d'inventar-nos, que els altres creuen entendre per deducció del que els passa a ells".
Veiem què passa. Què en penseu?

11 de gener 2010

Targes, calendaris, agendes...

Ja hem deixat enrere les festes de Nadal i reis. La veritat és que aquest any no he retirat gaire targetes de cartró perquè s'ha notat com molta gent i moltes entitats han apostat per passar-se al format digital. N'he rebudes moltes per correu-e, i n'he fet moltes altres, més que mai. Ha estat tot un comboi.
I, junt a les targetes, han arribat els calendaris. En tindreu de tots els colors, supose. L'ecomuseu Vernissa Viu també ha editat el seu, senzill, amb una única làmina que mostra la caseta del tio Batiste el negrillo, a Llocnou de Sant Jeroni. La Rotovense Musical, també, aprofitant el fons magnífic de fotografia antiga.
Ara, de cara a 2010, també cal organitzar-se de debò. Tenim moltes cites i esdeveniments pendents. A més, aviat m'assignaran un institut i hauré de gestionar de manera més responsable tot el temps que em quede. Per tot això i allò, cal una bona agenda. A dia de hui, me n'han caigut dues a les mans: una titulada "Estima la Terra", una agenda dissenyada per a secundària i batxiller, pensada i maquetada per Edicions l'Obrador. Editen tiratges en funció de la demanda dels col·legis, per això no estaria malament que li pegàreu una ullada per si al vostre centre li interessa de cara al proper curs.
A més, us recomane que adquiriu la que, un any més, ha editat el Col·lectiu Obertament.
L'any passat anava a dedicada a les alqueries (que, per als qui no ho sàpiguen o ens vulguen colar un gol conceptual, són quelcom més que "cases"), de la comarca. Aquest any ha estat feta pensant en el "paisatge humà" de la Safor. És tota una joia, i, personalment, estic molt agraït pel tracte rebut. Tant el col·lectiu com l'ecomuseu es veuen reflectits en ella; tota una sort i un privilegi.
Animeu-vos i feu-vos amb ella!

07 de gener 2010

Crisi i educació. O “sense educació no hi ha crisi”

Està vist que hi ha dues maneres de fer front a una crisi com la que patim: una d'elles és intentar canviar els mecanismes que ens van dur a ella (el sistema financer, l'economia de la rajola...); l'altra és la d'emmirallar la població amb grans festes i esdeveniments perquè reste relativament satisfeta. I aquesta darrera, com bé sabem, és l'opció que va escollir fa molt de temps el president Camps. Amb un plantejament en certa manera efectiu, el govern de la Generalitat ha aconseguit que la gent interioritze que aquest país de la Fòrmula 1 i de l'America's Cup no pateix de res. Si de cas, d'alguna cosa dolenta que ens ve de Madrid.
Darrere d'aquesta crisi econòmica, com hem denunciat en diverses ocasions, hi ha també una crisi de valors, una situació que solament podrà capgirar-se qüestionant l'actual sistema econòmic basat en la rajola i en el més pur i simple desarrollismo. No hem avançat gaire des dels 60, en aquest sentit. Però el qüestionament d'aquesta política vindrà del foment d'una societat amb esperit crític, una societat que veja més enllà dels quatre o cinc succesos que ens anuncien els informatius de Canal 9.

Esta mateixa setmana, ens hem pogut assabentar que la representant municipal al consell escolar de l'escoleta "Mixinetes" d'Almoines ha enviat una carta al conseller d'Educació, Alejandor Font de Mora, amb la signatura de tots els pares de l'alumnat de l'escoleta per a mostrar el seu malestar per la retallada del bo infantil. En el cas d'Almoines la retallada ha sigut de 10.530 euros, xifra que de moment ha assumit l'Ajuntament. Aquest, lamentablement, és solament una mostra de la política educativa del Consell; o millor dit, de les seues mancances. I encara podríem afegir que és tan sols un detall minúscul de com el govern de Francesc Camps deconstrueix un país per la base, per allà on més por fa: ferint de mort l'educació.
Aquest govern sap ben bé que l'educació és una de les esperances per refer un “país futur”, un país que el senyor Camps intenta dividir en tres províncies barallades entre elles i sense més aspiració que el gaudi per les festes.
Per això, impedeix que s'impartisca educació per a la ciutadania a secundària; per això -i perquè ja no té ni un euro (“ens ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem regar”)- no pot fer front a les inversions en ordinadors per als centres valencians; per això, manté milers de xiquets en barracons i es burla a les Corts quan demanem un pla immediat que capgire aquesta situació. Per això retira les ajudes per als moviments de renovació pedagògica, sempre capdvanters en el nostre sistema educatiu; per això, castiga els principals sindicats de l'ensenyament retirant-los les subvencions que impedisquen el reciclatge i la formació del nostre professorat; per això, no inverteix la part que li toca en llibres i, any rere any, rebutja les partides pressupostàries estatals dedicades a la compra de llibres per a les biblioteques valencianes; per això, acaba de retallar les partides destinades a l'estudi d'idiomes, habitatge i treball per als joves, així com aquelles destinades als Centres d'Informació Juvenil. I posem ací un etzètera molt llarg.

Els ciutadans tenim la capacitat de canviar les coses. Els joves i no tan joves que volem un altre país hem de mirar més enllà de Canal 9 i superar aquesta sensació de somnolència que ens intenta inocular el govern valencià. I ho hem de fer a base de treball; fent arribar, en tots els àmbits, als amics i coneguts, aquesta situació de deixadesa i hipoteca a què ens aboca aquest govern popular.
Ells saben que, sense educació, no hi ha crisi a la vista, en dos sentits: el seu model no perilla i, d'altra banda, la ciutadania no percep els problemes estructurals del país.
La millor alternativa a eixa crisi en què es troba el Consell és apostar pel futur de l'educació. Cal fer-los fora i demostrar que creiem en un sistema educatiu valencià públic i de qualitat; aquesta és una de les bases per a aconseguir un país lliure amb persones lliures.