07 de gener 2010

Crisi i educació. O “sense educació no hi ha crisi”

Està vist que hi ha dues maneres de fer front a una crisi com la que patim: una d'elles és intentar canviar els mecanismes que ens van dur a ella (el sistema financer, l'economia de la rajola...); l'altra és la d'emmirallar la població amb grans festes i esdeveniments perquè reste relativament satisfeta. I aquesta darrera, com bé sabem, és l'opció que va escollir fa molt de temps el president Camps. Amb un plantejament en certa manera efectiu, el govern de la Generalitat ha aconseguit que la gent interioritze que aquest país de la Fòrmula 1 i de l'America's Cup no pateix de res. Si de cas, d'alguna cosa dolenta que ens ve de Madrid.
Darrere d'aquesta crisi econòmica, com hem denunciat en diverses ocasions, hi ha també una crisi de valors, una situació que solament podrà capgirar-se qüestionant l'actual sistema econòmic basat en la rajola i en el més pur i simple desarrollismo. No hem avançat gaire des dels 60, en aquest sentit. Però el qüestionament d'aquesta política vindrà del foment d'una societat amb esperit crític, una societat que veja més enllà dels quatre o cinc succesos que ens anuncien els informatius de Canal 9.

Esta mateixa setmana, ens hem pogut assabentar que la representant municipal al consell escolar de l'escoleta "Mixinetes" d'Almoines ha enviat una carta al conseller d'Educació, Alejandor Font de Mora, amb la signatura de tots els pares de l'alumnat de l'escoleta per a mostrar el seu malestar per la retallada del bo infantil. En el cas d'Almoines la retallada ha sigut de 10.530 euros, xifra que de moment ha assumit l'Ajuntament. Aquest, lamentablement, és solament una mostra de la política educativa del Consell; o millor dit, de les seues mancances. I encara podríem afegir que és tan sols un detall minúscul de com el govern de Francesc Camps deconstrueix un país per la base, per allà on més por fa: ferint de mort l'educació.
Aquest govern sap ben bé que l'educació és una de les esperances per refer un “país futur”, un país que el senyor Camps intenta dividir en tres províncies barallades entre elles i sense més aspiració que el gaudi per les festes.
Per això, impedeix que s'impartisca educació per a la ciutadania a secundària; per això -i perquè ja no té ni un euro (“ens ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem regar”)- no pot fer front a les inversions en ordinadors per als centres valencians; per això, manté milers de xiquets en barracons i es burla a les Corts quan demanem un pla immediat que capgire aquesta situació. Per això retira les ajudes per als moviments de renovació pedagògica, sempre capdvanters en el nostre sistema educatiu; per això, castiga els principals sindicats de l'ensenyament retirant-los les subvencions que impedisquen el reciclatge i la formació del nostre professorat; per això, no inverteix la part que li toca en llibres i, any rere any, rebutja les partides pressupostàries estatals dedicades a la compra de llibres per a les biblioteques valencianes; per això, acaba de retallar les partides destinades a l'estudi d'idiomes, habitatge i treball per als joves, així com aquelles destinades als Centres d'Informació Juvenil. I posem ací un etzètera molt llarg.

Els ciutadans tenim la capacitat de canviar les coses. Els joves i no tan joves que volem un altre país hem de mirar més enllà de Canal 9 i superar aquesta sensació de somnolència que ens intenta inocular el govern valencià. I ho hem de fer a base de treball; fent arribar, en tots els àmbits, als amics i coneguts, aquesta situació de deixadesa i hipoteca a què ens aboca aquest govern popular.
Ells saben que, sense educació, no hi ha crisi a la vista, en dos sentits: el seu model no perilla i, d'altra banda, la ciutadania no percep els problemes estructurals del país.
La millor alternativa a eixa crisi en què es troba el Consell és apostar pel futur de l'educació. Cal fer-los fora i demostrar que creiem en un sistema educatiu valencià públic i de qualitat; aquesta és una de les bases per a aconseguir un país lliure amb persones lliures.

4 comentaris:

Jesus Eduard ha dit...

Sempre ho paga tot l'educació. L'educació ens ha de salvar de tot.
Massa càrrega per als mestres i els pobres xiquets, trobe.

El problema està més aviat en l'àmbit de les decisions decisives. L'escola pot ser i de fet és, en certa mida, un limb tranquil i pacífic allunyat de les trinxeres de la vida real.

Salut i ànim.

Jordi Puig ha dit...

Sí, potser tens raó; però el que volia era evidenciar que l'educació està actualment al centre de la diana del Consell, sobretot aquests darrers mesos.

Hem de ser capaços de no utilitzar l'educació com a arma política però tb de fer una política educativa constructiva. I sí, això s'aconsegueix a l'àmbit de les "decisions decisives". No volia en cap cas enviar els mestres i professors a la batalla ni carregar sobre ells la responsabilitat del que passe al futur. Què menys que deixar aquest àmbit amb llibertat i mitjans...

D'altra banda, tb t'he de dir que l'educació és un dels àmbits on et trobes a persones molt bones, on se t'apareix eixe miratge de societat i país que voldries viure en el dia a dia, en el futur; tal volta per això esperem tant d'ella...

Bé, potser hauria d'incorporar aquest matís a l'article, si m'ho permets, per refer-lo.

Helena ha dit...

jo sóc sempre de dir allò de "l'escola no ho pot tot"... no la podem tibar tant...

però en este cas, hi ha una cosa certa: si tu tens un país amb un dels índex de fracàs escolar més alt de tot l'Estat... per molt que faces cultura de carrer, per molt que promociones l'associacionisme, que invertisques en consum responsable, o esperit crític etc... doncs és bufar en caldo gelat... i perdoneu si sóc massa gràfic, derrotista i senzilla... però és un fet preocupant: estan dinamitant la base de l'estat de dret... i el principi quasi d'igualtat d'oportunitats....

Valldalbaidí ha dit...

Ja fa temps que vaig pegant-li voltes al nano per tal de saber què ens passa ací. Per què, a més "desastre" -i faig servir una paraula endolcida- més vots al PP? I sí, potser que l'educació tinga quelcom a veure, però no és tota la raó. I sé que Joan no ha volgut -ni molt menys. ni insinuar-ho. De tota manera, algú/na té una posible solució al mal dels PV?