Ací vos deixe dos fragments de la novel·la d'Ignasi Mora Ulisses II (ed.Moll):
"A pesar d'això, acabem que no ens aclarim els uns amb els altres. La veritat és que suposem què diu l'altre, però no l'entenem. Només fem com si sí. Sembla que parlem de les mateixes coses, sembla... En realitat parlem sempre de coses diferents, tot i que les paraules siguen idèntiques".
[...]
"Ens pensem que les paraules conten la vida, però la vida no es deixa contar mai, ni per paraules ni per res. La vida és la mateixa vivència, l'instant que ens sentim sentint-la: la resta són ecos biogràfics o autobiogràfics, maneres d'inventar-nos, que els altres creuen entendre per deducció del que els passa a ells".
Veiem què passa. Què en penseu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada