31 d’agost 2010

Participa en el disseny del mapa de comunitat de l'ecomuseu. A mena d'instruccions

El projecte d'ecomuseu vol recollir l'escala de valors dels veïns de la vall, les seues preferències al voltant del patrimoni, les principals necessitats culturals i el model territorial de vall que desitgen; i arribar, en definitiva a concretar aquests valors en un conjunt de projectes al voltant del patrimoni cultural, natural i sentimental dels habitants de la vall.
El mapa de què parlem "no és solament una fotografia del territori, ja siga extés a detalls que no solen portar els mapes o els llibres oficials, o de les històries a què estan unides. El mapa inclou també el procés amb què es fotografia. Per això, caldrà que siga construït de forma participativa, perquè també es tracta d'un mètode de creixement col·lectiu i d'autoformació del grup que hi treballa".
El mapa està fet per ells, pels habitants dels cinc municipis, a partir d’enquestes a la població local, tallers, activitats diverses, aquesta viquipèdia, etc. Indica el camí que ha de seguir l’ecomuseu en relació a la vall i l’acoblament dels seus projectes al pensament i els desitjos de la gent que l’habita. Amb aquesta acció s’estaria complint un dels principals objectius de l’ecomuseu: posar en mà dels veïns les decisions entorn al seu patrimoni.
Durant l’estiu de 2007 es va fer una primera campanya d’enquestes i actualment s’estan redactant els primers esborranys del mapa. Es tractarà d'un mapa en format de document a banda de la versió cartogràfica.
L'objectiu de la iniciativa és crear una mena d'enciclopèdia -o mapa- participativa, on tots i totes vosaltres poseu el vostre granet d'arena. Tothom pot participar en la redacció del mapa de comunitat. De fet, us animem a fer-ho, tot i seguint algunes intruccions.
El mapa de comunitat funciona com una viquipèdia. Allà mateix, doncs, trobareu consells i passos per a l'edició en aquest format.

13 d’agost 2010

Primeres impressions de l'Alguer


Després d'uns dies de viatge per Sardenya, me la mire, sobretot l'Alguer -perquè no dir-ho-, des de casa i prove de reduir en unes poques paraules allò que conserve a la memòria, entre altres coses perquè em fa por anar perdent-ho amb el temps. Tan bones sensacions m'he endut... També intente esporgar les fotografies, excessives però totes necessàries en el moment. Busque i rebusque en algunes pàgines allò que hem vist i visitat.

Potser havia posat en el viatge moltes esperances i no havia caigut tant en la importància de deixar-m'hi dur i impressionar pels indrets que anàvem a passejar. Però això la mar ho arregla ben aviat; abans que arribes al port de l'Alguer, després d'una estada a Barcelona, ja vaig ben carregat de sensacions i tinc la impressió d'haver viscut uns quants dies, quan en realitat tan sols han estat unes hores.

En arribar a l'illa allò preceptiu és fer una volta de reconeixement, després d'una explicació des de dalt la torre Porta Terra, on és l'oficina de Turisme. L'arribada al port, la maqueta del primer pis de la torre i les vistes des de la part superior d'aquesta ens donen les primeres idees del que és la ciutat, dels seus orígens i com ha anat desenvolupant-se al llarg de la història. Evidentment, sense el fil que ens traça l'Irene, la guia, no podríem avançar en aquests objectius.

A hores d'ara Irene deu ser tot un referent per a les persones que viatgen a l'illa. La seua és una dedicació de 24 hores al dia, la major part d'elles, no cal dir-ho, desinteressades. I el seu guiatge està farcit de comentaris crítics, recomanacions... que ens ajuden a trobar l'illa i la ciutat que busquem -cadascú la seua. Res a veure :) amb el rodeig per Barcelona del Josep Maria, ple d'anècdotes i històries (personals), que tant de joc ha donat al llarg del viatge.

Una introducció històrica, la situació de la llengua, l'evolució urbanística (i la relació d'aquests dos darrers factors) són el preludi a un passeig per la ciutat.

Voltem la ciutat per la part exterior. Les murades i les roques reben les ones. Hui el dia està tranquil, hi ha qui pesca allà baix, les barques també es deixen fotografiar amb la suau cadència que els concedeix la mar. I nosaltres, ben bé som un contrapunt a una hora en què encara no hi ha massa gent.

Les nits seran una altra cosa: els carrers s'omplin a mesura que es fa fosc. Si les tendes havien rebut molts turistes al llarg del dia, per la nit el riu de gent és major, fins a unes hores considerables. I nosaltres ens deixem dur.

Aquest any s'acompleixen 50 anys del Retrobament dels catalans amb els algueresos (http://retrobamentalguer.cat/) i tenim notícia allà mateix de la visita que l'any 1963 feren uns valencians amb un esperit similar. Jesús Huguet (Consell Valencià de Cultura) en parlà el passat 26 de juny a la torre: “Els valencians i el Retrobament”. El tema és interessant i el sentiment que ens uneixen moltes coses és patent en una part de la gent que som allà. D'ací tres anys tenim una nova cita a l'Alguer, insistesc. Veiem si els valencians estem a l'altura.

Són les primeres línies d'unes impressions que ens duen al convenciment que la visita a l'Alguer val la pena, no solament per a uns dies sinó més aviat per a poder assaborir-la durant unes setmanes més. Aquest any sabem que no serà possible. Qui sap si l'any que ve.

04 d’agost 2010

Sí, ací estem, amb tots els respectes

L'alcalde manté una actitud extranya amb certes associacions del poble. Segons va confessar a la Cadena SER, tenia la sospita que el BLOC havia estat manipulant “certes associacions del municipi”. I, a més, de pas es felicitava que “el BLOC haja donat la cara per fi”.

Ací estem, sí! Efectivament, des de fa uns mesos ens hem presentat com a agrupació local del BLOC, i sembla que no els ha sentat massa bé. M'havien advertit que quan donara la cara intentaríem partir-me-la, i que eixes coses van amb la política; ja hem començat amb les primeres cortesies. I vaja per davant, com ja hem dit en alguna ocasió, que la nostra mirada crítica va focalitzada sobre unes actuacions més que qüestionables -ja les anirem desglossant amb el pas del temps- i no sobre a cap persona. Ja s'ho farà qui no ho entenga així.

La sospita pública de l'alcalde, que creia ja aclarida per una conversa directa amb ell, ja em sembla més que lamentable. Puc entendre que a Ròtova estiga acostumat a que ningú li qüestione res, que ningú li tussa, però no ho puc compartir ni crec que això en democràcia es puga permetre. Les divergències, la pluralitat i, fins i tot, la crítica són una part consubstancial a eixa democràcia i a la participació ciutadana. A Ròtova, han de canviar moltes dinàmiques per arribar a tenir pràctiques polítiques més saludables.

Si han tingut algun problema amb alguna associació, ells s'ho sabran. I si l'han creat, que potser d'això es tracte, que miren d'actuar amb més cura i ho arreglen. El que sí que els demanem és que actuen de manera més constructiva amb totes les persones i associacions del municipi.

En eixe sentit, ens sentim d'allò més tranquils, perquè hem actuat de la manera més cauta i transparent possible. Potser no som polítics professionals però tampoc no ens volem dedicar-hi: la nostra vocació és la de tenir un pas temporal per ajudar en la mesura de les nostres possibilitats el poble de Ròtova. Per a nosaltres, la política és una ferramenta, no un mitjà de vida. L'esquerra sempre hem estat més que escrupulosos en la independència dels moviments socials; per això, som crítics fins i tot amb nosaltres mateixos. La dreta, en eixe sentit -dins i fora- no ha mirat mai pel, i ha utilitzat o ha tombat les associacions segons la seua conveniència. I, clar, ara creuen que tots som com ells.

Jo no em sent ofés quan sent eixes declaracions. Simplement em sap greu per eixes associacions -ja sabran ells a qui es refereixen- a qui insulta amb eixes “sospites”. I em sap encara més greu si, després de dir-la, es creu ell mateix la mentida.