23 de desembre 2011

Una barana, un clot i aquelles petites coses de la vida

Les nostres vides estan farcides de xicotetes coses que necessiten ser millorades. Eixa és una de les tasques a què ha de fer front, amb cura, un Ajuntament d'un municipi gran i menut. El darrer plenari de 2 de desembre, vam demanar per les consultes amb els tècnics que havia fet l’alcaldia respecte de la possibilitat de posar una xicoteta porta de fusta junt a la valla del parc de Sant Bartomeu i una barana a l’entrada del carrer en projecte de l’esmentat parc. I és tan sols un exemple.

Que ens contesten que siguem responsables, que l’Ajuntament està sense liquidesa -com la resta del país- i que primer són les despeses de primera necessitat quan plantegem una intervenció amb una inversió ínfima, ens deixa descol·locats. Sobre tot perquè parlem d’una porteta de fusta i una barana! Que ens contesten amb un escrit titulat “hablando de demagogía”, resulta si més no desproporcionat. Ho diu el mateix Ajuntament que ha dissenyat projectes milionaris, sobredimensionats per a les necessitats del municipi, i que ens ha abocat a la situació econòmica actual.

Independentment de la resolució final de la proposta, d'esta proposta i d'altres, des de Compromís lamentem estes eixides de to, reiterades d’altra banda. Al PP li senten molt mal les propostes quan no vénen del propi partit, i té per costum convertir-les en polèmica. Podrem, o no, estar d’acord en uns assumptes o uns altres, però arribar a formular estes respostes en qüestions tan senzilles és, si més no, preocupant; i molt revelador del talant de l’equip de govern.

Fa quasi un any que treballem des de Compromís per Ròtova, fa quasi un any que ens presentàrem de manera pública. Al llarg d'este any hem treballat per qüestions importants relacionades amb la participació ciutadana, junt a d'altres més senzilles, com la del parc que hem comentat al principi, com la de l'estat lamentable de la carretera (amb els clots a l'asfalt) i com el prec perquè el cost de l'escoleta d'estiu no siga tan elevat.

El nostre govern sap que no calen grans arguments per tombar les nostres propostes; tan sols, evitar al mínim possible el debat, fomentar les posicions enceses i votar; perquè això sí que ho tenen: la majoria per no permetre que les propostes que no són seues no prosperen.

No anem a dir que nosaltres som els que millor ho fem, ni que som els qui tenim les millors idees. Però sí els qui volem continuar obrint l'Ajuntament als veïns, que som els qui volem que el facen seu i que hi participen.

És llarg el camí, ho sabíem i ho sabem, i encara hem d'aprendre moltes coses; i ens equivocarem, i en ocasions ens direu que no hem sigut contundents o que hem sigut més educats del compte. És llarg el camí i hi haurà coses que caldrà repensar. Però ja ens va bé escoltar noves propostes cada setmana, que ens paren pel carrer per demanar-nos per qualsevol assumpte, que ens pregunten per l'estat de l'Ajuntament, que ens miren de manera discreta i que ens diguen “així aneu bé”; tot això ens dóna més ganes de continuar, més força i més convicció en la tasca que duem a l'Ajuntament.

Ens dóna més força per treballar, de manera discreta, com qui estima en la quotidianitat més subtil. “El meu amor consisteix”, com deia Lluís Roda, “a dedicar-te la vida/ a no donar-me mai per satisfet,/ a intentar fer-te feliç, mentrestant”. I en això estem. I en fer-ho també amb les petites coses que milloren la nostra vida i aquelles altres que, com cantava Serrat, “s'enlairen tristes per arreu i ens fan plorar sense avisar quan ningú no ens veu…”.

08 de desembre 2011

El vestit de l'emperador i la cultura a Ròtova

No sé si coneixen vostés la història d'aquell emperador a qui uns sastres molt astuts li van fer un vestit que solament podien veure les persones intel·ligents. Allò, és clar, era un engany. I l'única persona que s'atreví a cridar allò de “l'emperador va nu” va ser un xiquet, amb tota la seua innocència.

A Ròtova ens ha passat una cosa semblant al conte d'Andersen, amb les infraestructures culturals. Esta és una historia de números, convenis i literatura. I jutgen vostés on acaben els primers i on comença la resta.

El passat dilluns 28 de novembre, el diputat del grup Compromís Josep Maria Panyella presentà a les Corts una Proposta No de Llei en què demanava una casa de la música per a Ròtova, donat que les agrupacions musicals no tenen on assajar i actuar, actualment. Tampoc hi ha cap lloc on fer cinema a cobert, ni una conferència ni teatre...

Des de les files populars, però, Pedro Hernández Mateo la rebutjà dient que l'Ajuntament està duent a terme “un vasto proyecto de realización de un centro administrativo y cultural que dé servicio a las necesidades de los vecinos y las asociaciones en materia de actuaciones socioculturales”. Un projecte, sí, un projecte, xifrat en més de cinc milions d'euros presentat el 2007.

I començà a enumerar ajudes: els 100.000 destinats a adquirir el cine per part de Diputació; els 562.717,28 euros per a l'adquisició del palau dels comtes de Ròtova; els 450.000 euros en diferents anualitats, destinats a l'adquisició de les cases i patis annexes al palau; i finalment digué que “el Ayuntamiento de Rótova está adecuando una nave de propiedad municipal con la inversión de las ayudas concedidas por importe de 450.000 euros. Esta construcción contempla un espacio específico para usos culturales de las asociaciones musicales de Rótova, entre otras”. Facen la suma, sí, també, de totes les ajudes. I després passegen pel poble.

“Yo lo vi en su momento interesante introducir una enmienda”, va dir el diputat popular, “pero parece ser que se nos adelantó, como me parece muy bien, el alcalde y el Ayuntamiento de Rótova, poniendo cartas en el asunto, ofreciendo y haciendo actividades y actuaciones como las que se está haciendo”.

Hernández Mateo acaba la seua intervenció dient que “el cine Cervantes se encuentra en muy malas condiciones y han tenido que salir para poder rehabilitarlo, con el esfuerzo de todos”. I que “el gobierno municipal ha hecho los deberes”. I ho digué sense ruboritzar-se, per suposat, a pesar que, amb els deures fets segons ells, a Ròtova no tenim un espai per a assajar, ni un per a fer concerts, ni conferències, ni teatre ni res.

I fins ací la història que ens han contat a les rotovines i rotovins, que no sabem si l'han inventada a València o els l'han relatada des de Ròtova. Perquè, amb tants diners invertits, no hi ha cap projecte dels comtes de Ròtova en marxa ni cap rehabilitació del cine.

El ben cert és que, des que és propietat de l'Ajuntament, el cine no ha parat de deteriorar-se, fins que fou impossible entrar-hi a actuar o assajar, estat en el que es troba actualment.

El ben cert és que Compromís va demanar que es destinaren els Plan-E a la seua restauració i des d'alcaldia es va dir que hi havia altres prioritats. I el ben cert és que, pocs mesos després, la banda hagué de marxar a Alfauir a fer els assaigs perquè les pluges acabaren de fer malbé la coberta.

El ben cert és que l''aula de la música' que pretén ubicar a la nau polivalent del polígon no complirà les necessitats per poder fer concerts, perquè el consistori solament hi dedica la meitat de l'espai. I així li ho ha fet saber l'agrupació a l'Ajuntament.

I també és cert que, per exemple, l'ajuda de 2010 destinada a una 'aula de la música' s'ha concretat (si és que s'ha destinat) en altres parts de la nau municipal (perquè diuen que no té sentit fer l'aula de la música -on anaven destinats els diners- si la resta de l'edifici està per fer).

Amb tots els esforços que s'han destinat, amb l'adquisició del cine Cervantes i el palau dels Comtes de Ròtova, per a uns projectes que el mateix alcalde va reconèixer que no podria acabar -i, per tant, buscaria altres alternatives-, és una llàstima que els puga l'orgull i no reconeguen que necessiten una ajuda de la Generalitat per a fer l'auditori, la casa de la música o com vulguen dir-li ells. Perquè des de València ens han dit que a Ròtova anem amb un vestit de vellut luxós pel carrer; i allò cert és que, a hores d'ara, anem nuets, des del punt de vista de les infraestructures culturals. Ara podem, és clar, fer com que estem ben assistits, dir que no ens falta de res, que tot és perfecte, tal com dissimulava l'emperador del conte. O podem dir, sense les rialles de la història, que ens cal una espenta.

Per molt poc no s'ha aprovat la Proposta No de Llei per a fer realitat la casa de la música. Ha faltat que, des de la humilitat d'un poble menut, el seu govern haguera admés que necessitava i volia eixa ajuda. I que el conte del gran complex cultural i la rehabilitació del cine no era cert, vull dir, que no és real, tal i com els veïns i veïnes de Ròtova poden comprovar i patir en el seu dia a dia.

Compromís ho tornarà a intentar, presentant una esmena als pressupostos de la Generalitat de 2012; això és, demanar una partida real de diners, tot i que el govern no ha volgut recolzar tampoc esta petició. Vorem si tenim més 'sort'.

20 de novembre 2011

#compromisSuma



Ací podeu seguir l'activitat de la gent que ha dit, poble a poble, que #compromísSuma a Twitter.
De fet, al llarg del matí de diumenge, ha sigut dues vegades TT estatal i al País Valencià. A Vilaweb també se n'han fet ressò.

05 de novembre 2011

Votar amb un somriure

Arriba la campanya, de nou. De moment, pel que sembla, el seguiment de la gent està essent mínim; les audiències així ho marquen. Els missatges, també, sota mínims. El debat, inexistent. I, pel que sembla, les enquestes han mostrat un resultat complicat de capgirar.
L'atur, que marcarà un final de legislatura -i tota la propera-, ha engarrotat la gent. L'ha paralitzada. I no és per a menys.
Ara ja els grans partits ens han inundat ja amb el seu missatge. A la televisió, als carrers, blanc i negre, un i altre,
Jo solament us faig quatre línies per a dir-vos que hi ha opcions més enllà de les dues grans superfícies polítiques. Solament perquè recordeu quantes vegades vos han promés el tren Gandia-Dénia, el rescat de l'autopista (des de la Generalitat), un millor finançament per al País Valencià, una televisió sense fronteres, etc. Quantes vegades han tingut l'oportunitat... i no ho han fet. En eixos i en tants altres temes.
Jo solament us escric quatre línies per a demanar-vos que no voteu amb la por (com ens diu el PSOE), i que no voteu amb el nas tapat (acceptant les retallades del PP). Vos demane que voteu propostes, en clau valenciana, democratitzadores, solidàries... i amb un somriure a la cara ;) .

25 d’octubre 2011

Viure i/o veure Ròtova

L’altre dia l’alcalde va voler fer-me una puntualització sobre l’article que vaig publicar a la premsa. Aprofitant el plenari em va dir públicament que no posara paraules que no havia dit en la seua boca. Que ell, quan parlàvem de les queixes del veïns sobre la reforma urbana, havia dit que no “véiem” el mateix poble, i no que no “vivíem” en el mateix poble.
D’inici, he de dir que si ho vaig transcriure així és perquè és així com crec que va succeir, però estes coses no tenen més. Jo ara dubte, sí, és una cosa que ells no conceben: i, si cal rectificar, ho fem.
D’altra banda hi ha molts aspectes que em resulten curiosos de l’assumpte: d’aquella proposta, de crear un espai on escoltar els veïns sobre qüestions urbanístiques, que va rebutjar el PP, solament n’han objectat esta paraula? I la resta? I el fons de l’assumpte? No ha rebut cap crítica per les direccions, pilons, voreres ni per res? Això és el que va dir públicament al plenari… (que no després, entre nosaltres). Doncs bé, ara que parlem de “veure”, dic jo que caldrà fer alguna cosa, davant les queixes de la gent, més enllà de tapar-se els ulls…

'Fum de canyot', o com superar el mestre Rus


Hui Torró ha respost a l'edició comarcal de Levante-EMV la segona part d'un article de Pau Rausell, titulat 'La ciutat cretina, II' (no sé si no s'havia enterat de la primera... :P), al voltant dels reptes de desenvolupament de Gandia, en l'ambit comarcal. En ella, hi ha molts aspectes de manual de PP. Hi ha la visió d'un 'jo' divertit davant dels arguments dels altres, que són “avorrits”, una anàlisi simplista i infantilitzant, propi de la millor època de Francisco Camps. I hi ha la visió del "jo governe des del carrer i des dels bars", sense necessitat d'aplicar estudis, preparats a les coves humides de la Universitat.
Torró empra, en esta ocasió i en altres, una de les maneres més comunes per enfrontar-se a un oponent, quan no es tenen arguments: fer-ne burla. A l'article no escatima recursos per intentar presentar la gent de la Universitat i l'economista com un burgés café, de palauet, etc. Ho diu Torró, sabeu?
Solament uns dubtes. No sé si quan Torró parla de “aplaudible en continente”, es refereix a la qualitat del paper o a la construcció del discurs, ja que almenys ens queda clar que no està d'acord amb el contingut, tot i que no n'exposa els arguments.
Torró és partidari “de los que viven y dejan vivir”. Seria una bona frase per a una cançó de Julio Iglesias, però en política equival a dir que és partidari permetre l'existència d'aquells que no el qüestionen.
Ara ho té relativament fàcil: qualsevol crítica se l'expolsa assenyalant la gestió i la manca de transparència de l'anterior govern. Perquè ausades també...
La contestació de Torró no és que ens acabe de sorprendre. Però no per això deixa de ser greu que un alcalde -no ja un alcaldable- es despenge amb una retòrica tan populista, buida i sense arguments. Una article que deixa ben a les clares que, més enllà d'intentar situar-se ben a prop de Rus (a la defensa de qui també ix a l'article), Torró vol fer més carrera que l'alcalde de Xàtiva. Ben aviat, comprovarem com el pupil acaba superant el mestre.

Tot això el dia que tant Rus com Torró han fet d'amfitrions a Gandia -simpàtics i provincians, a parts iguals- d'Esperanza Aguirre, i li han dit que la platja de Gandia és també la de Madrid.

19 d’octubre 2011

Tres notícies, tres activitats sobre l'ecomuseu

Sembla que el projecte de l'ecomuseu Vernissa Viu ha agafat de nou ritme. Jo crec que a una altra velocitat; també, en un altre sentit. Potser més en clau de redisseny i consolidació d'allò que havíem fet fins a la data. I de repensar com podem establir aliances més sòlides amb tot tipus d'agents perquè els resultats propers siguen més fructífers.
Fer les coses de manera més planificada i madura, vaja.
Tot seguti vos deixe tres entrades del quadern, on anem penjant el dia a dia del projecte:
- 'Un projecte que no pretén ser turístic'. Una classe a la Facultat d'Economia, en el marc del Màster en direcció i planficació del turisme.
- Una visita a l'ecomuseu, de Pep Nebot (Avinença) i Imma Gamundí (ICTIB).
L’ecomuseu coorganitza el curs ‘Pràctiques sostenibles en agricultura i jardineria’.

Tres notícies que palesen que la cosa continua avant. Que tinguem sort...

18 d’octubre 2011

Des de Borró, també. I punt

No em puc queixar de falta motius per a escriure. No serà perquè la tasca diària al grup municipal de Ròtova, al BLOC JOVE o al BLOC comarcal no me'n done, de motius, d'arguments i de temes. Ben al contrari, el ritme, sovint, m'impedeix passar a net les impressions, les troballes, etc. i moltes vegades, en els millors dels casos, tot queda guardat amb anotacions esparses en un de tants quaderns.
Ara m'han oferit -i jo no he pogut renunciar-hi- un nou espai, molt humil, tot i que en un mitjà important. Faré la meua columneta a El Punt-Avui, que he titulat "Des de Borró". No calen massa justificacions sobre el títol, perquè les teniu totes allà mateix, al primer article, a manera de presentació. La columna, si no vaig errat, es visionarà en les seccions locals esmentades a l'article en qüestió, gràcies al sistema de programació 'a la carta' (cada lector pot entrar per la secció del seu propi municipi) que té dissenyat este mitjà.
El Punt-Avui ha estat cobrint, tot cal dir-ho, de manera exemplar la nostra tasca des que ens presentàrem fins a hui. I ara, de tant de contacte, potser ens hem deixat remullar. Esperem que l'experiència siga profitosa i que allò que diguem tinga algun interés per a tots vosaltres.

16 d’octubre 2011

Explicar-nos i actuar... sense perdre'ns en la paperassa


Fa goig veure com, per fi, la gent ha eixit al carrer. El 15M no ha mort, ja li haguera agradat a més d'un. I, amb el nom que siga -tant hi fa 15o com “indignats”-, roman despert amb l'objectiu que alguna cosa canvie. De moment, ben poca cosa.
Cadascú, i nosaltres a tall individual no podem excloure'ns, ha de poder fer alguna cosa en el seu dia a dia. Nosaltres ho estem intentant també.
El darrer plenari va posar sobre la taula unes quantes coses ben a les clares. Tantes, de fet, que costa de destacar-ne alguna com a més important, o més greu -segons de què parlem. La primera d'elles (ja n'hem parlat abans) que l'equip de govern està ben còmode presidint actes religiosos, i mesclant tots dos àmbits. “Si m'ho demanara tan sols una persona, hi aniria”, va dir l'alcalde com si el privàrem d'alguna dret elemental. I és que fins al moment, en moltes ocasions, ells parlen d'assistir a les processions -que ningú ha prohibit- en compte de presidir -un lloc que, en una cerimònia religiosa, correspon al rector
La segona, l'oportunitat de gravar els plenaris, a què també s'han negat des del PP. En primer lloc, per garantir que es recullguen els posicionaments de totes i tots. I, en segon lloc, per poder divulgar i apropar al veïnat l'acció política. Obrir l'Ajuntament, en la mesura de les nostres possibilitats.
També va ser rebutjada una comissió d'urbanisme per poder parlar sobre allò que els veïns volen canviar d'aquella reforma urbana que va fer l'Ajuntament la passada legislatura. “Ell diu que no ha rebut cap crítica. Que ningú se li ha queixat per les direccions, ni pels pilons, ni per les voreres ni per res. I que sembla vivim en pobles diferents”. Si totes les frases foren certes, em preocuparia; significaria que cap veí s'ha atrevit a dir-li totes les opinions que hem rebut nosaltres. I, sí, potser, no vivim al mateix poble. D'altra banda, en què els perjudica crear un fòrum, amb tècnics, per recollir millores i crítiques urbanístiques dels veïns?
I tantes altres coses. Ara em fa por que la densitat del discurs, la llargària del text... -tantes coses...- impedisquen que la gent se centre en la importància de cada tema. Per això, la resta d'assumptes els deixe per a més avant. Nosaltres continuem fent la nostra. Intentem modernitzar la gestió i que Ròtova entre al segle XXI, a pesar de la resistència, que sovint empra molt males maneres. I intentem no perdre'ns en la mar de paperassa que ens trobem al davant.
Finalment, tampoc volem convertir el que ha de ser un discurs clar amb vosaltres en això mateix, en una mar de paperassa inacabable.

13 de setembre 2011

El PP, el PSOE i la ILP

"El congrés espanyol debat i vota la presa en consideració de la ILP 'Televisió sense fronteres'"
Ara llig la notícia a Vilaweb i m'alegra poder comprovar com comença la tramitació de la ILP Televisió sense Fronteres. I tot això que direu, que pensem i que diran els mitjans, cadascú des del seu punt de vista... I no és que m'agrade veure més dificultats del compte, però la preocupació em ve per l'apunt de les dos últimes línies. Mira per on! No havíem caigut... O sí? "...la proposta que, en tot cas, haurà de tramitar el congrés resultant de les eleccions espanyoles del 20 de novembre", diu el final de la notícia.
I és que, a la fi, la tramitació hauria d'anar a càrrec d'una pronosticada majoria del PP al congrés -que no desitgem però que totes les enquestes auguren-, un fet que no ens ha de resultar gratuït. Així les coses, potser ens hauríem de preguntar, si preguntar no és ofendre, perquè el PSOE ha segrestat durant mesos la ILP Televisió sense Fronteres a la Mesa de les Corts, després d'intentar vetar-la. I si algú s'ofén, en fi, que es rasque.
Ens hauríem de preguntar si esta no és l'enèsima vegada que el PSOE juga amb nosaltres, si açò no és un cartutx -dels últims- que poden emprar els socialistes de cara a les eleccions. Un cartutx que, amb l'esperat vot en contra del PP quan tinga la majoria, els eixirà fins i tot de bades, perquè no s'aprovarà una llei, que ells no volien tirar endavant -tot i que, això, tampoc ho podien dir- i, de més a més, adoptaran el paper de partit de l'oposició agreujat per una injustícia del populars.
PP i PSOE han jugat cadascú el seu paper, cadascú amb la seua estratègia. La dreta ja sabem el que farà. Però a la vista està el que ha fet també el PSOE. Solament falta veure com ho escenifica. I, finalment, com reaccionem nosaltres davant un teatre tan solemne.
Fet i fet, i ho dic amb una certa tristesa, jo veig el peix bastant venut. I no m'importaria rectificar-ho en un futur, si no fóra així. Disculpeu-me la impertinència.

12 de setembre 2011

Dins -o darrere- del poema

Fa gràcia llegir un llibre i reconèixer alguns motius que hi ha darrere. Reconéixer-se al text, vull dir, el paisatge, les sensacions, els personatges... L'autor cerca això, en darrera instància; que el lector se senta identificat (i partícip?). D'inici, és una raó més per sentir-te enganxat per un text. És vanitat el que sura, al capdavall, en esta atracció? No ho crec. Més aviat, hi ha més punts de certesa en el procés de descodificació del text, amb el plaer que això dóna també.
Ho deia, ara que ho pense, -i jo he dit que fa gràcia :P- perquè m'he trobat el Pep i la Maria Josep a un dels primers poemes de Càries, de Josep Lluís. I això, què voleu, m'ha tret un somriure i ha projectat a la meua ment escenes amb personatges de carn i ossos, tot i que potser no és el que pretenia exactament el seu autor.
És el que ens va passar amb el poema "Aula 201", de V. Alonso, després d'assistir a la classe en què feiem càbales sobre una peça de Vinyoli. O, salvant les distàncies, en reconéixer els escenaris de Les veus de la família, de l'Ignasi.
D'altra banda, si volem trobar-li el costat més positiu, i útil -se li pot dir morbós? (jo no ho pretenia...)-, podem pensar que aquestes 'qüestions accidentals' ens apropen al procés 'màgic' -va, pegueu-me el calbot- de la creació. D'allò que provoca l'escriptura, dels referents que li donen cos, a la ficció construïda, amb qualsevol motiu. Ens ajuden a mesurar la distància entre realitat i ficció, ens ajuden a intentar percebre'n les concepcions dels diferents autors. O, si fa no fa, ens mantenen distrets en aquesta mena de jocs. 
No és la literatura un divertimento? Podem jugar-hi, doncs?

09 de setembre 2011

[Ara no toca escriure un poema]

Ara no toca escriure un poema
però l'aboque directament al blog.

Mentre, rumie quants grams de trellat en poden sortir,
qui et reconeixerà el treball;
i quan; i perquè tan tard;
si eres tu qui oferies els guardons.

D'altra banda, no t'hi amoines,
la lluita és el carrer,
és el camp i el taronger,
i el silenci de qui plega la pancarta
quan ja no hi ha premsa.

La lluita és la banda,
el clarinet, el poble,
la gent que no en té ni idea
a qui deixes parlar de bades.

La lluita és la claredat
d'un somriure quan no te'l demane.

I perquè hòsties demanem homenatges
quan volem dir vida?

06 de setembre 2011

Les festes, unes poques sensacions i una certa majoria


Han acabat les festes de Ròtova. Bé, les activitats de divendres passat, anul·lades pel mal temps, se celebraran dissabte proper per la vesprada. Però, en fi, el gros ha acabat. I queden enrere les nits de festa, els dies amb la son als ulls, el so dels coets, les disfresses i la música de banda pels carrers.
També, algunes sensacions. D'agraïment, com vaig dir, per haver pogut dedicar dos escrits a Gemma i Cris. També, per haver-les pogudes acompanyar el dia de Sant Bartomeu com a regidor. D'altres, ben bones com els sopars i tot allò que he relacionat fins ara. Vaja, de pas, per ací, la felicitació a totes i tots els qui les han fetes possibles.
És cert, també la gent estava expectant per coses que no haurien d'haver estat centrals, però en fi. Com veure en què quedava allò de l'acord que vam proposar des de Compromís per separar política de religió. El PP no ho l'havia acceptat. I, com que tenen la majoria, de moment haurem d'esperar un poc de temps més perquè Ròtova es pose al dia i deixe de banda certes herències del passat -tradicions?!- en què totes dues coses anaven barrejades.
Els regidors de l'Ajuntament exerceixen el dia de Sant Bartomeu, com si diguérem, de festers. I és una llàstima que tots no, com a organitzadors (veurem si és possible l'any que ve, amb més temps). Això també és qüestió de majories. Que sonara la Marxa Reial, voluntat expressa de l'alcalde, quasi des de la casa Abadia, per contentar uns pocs i en resposta a “altres que han radicalitzat l'assumpte”.
Supose que ells pensen que ens foten amb estes coses. I no és així. Ahir, en un intent d'aconseguir-ho, però, van fregar el ridícul (un poc més i la fan sonar des del Bar Nou...). I això fa un poc de risa, si no fóra perquè, ben mirat, és trist que les festes no siguen un punt de trobada de totes i tots; i el de l'Ajuntament, un dia per poder celebrar-lo, també, totes i tots els regidors de manera conjunta.
Però hi ha qui les concep, les festes, com si estiguérem a un plenari. I això també és qüestió de majories. Per això han passat de parlar ni consensuar res.

04 de setembre 2011

#festaestellesgandia

Sembla que ja està tot enllestit per a la propera Festa Estellés de Gandia (la Safor). Serà el proper divendres 16 de setembre, al restaurant Santanjordi. Amb el mateix esperit, amb alguna sorpresa i amb el desig que vosaltres torneu a ser els protagonistes.
Hi podeu participar de diverses maneres:
- Si ens envieu els vostres poemes preferits de l'escriptor de Burjassot, els anirem publicant al web i els reservarem per a la lectura pública.
- A Twitter, podeu publicar els vostres versos preferits, amb l'etiqueta #festaestellesgandia.
-A més, en acabar, ens hi podem quedar a sopar. El preu és de 25 euros. En este cas sí que cal reservar a festaestellesgandia@gmail.com o al telf. 962959676, abans del 14 de setembre.
De qualsevol manera, prepareu-vos per a llegir  i escoltar poemes en una nova nit estellesiana a Gandia. I ja podeu començar a donar-ne difusió!

22 d’agost 2011

Una unitat didàctica sobre Enric Valor

Hui, si encara visquera, Enric Valor haguera complit 100 anys. La Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià #1entretants n'havia organitzat un homenatge en xarxa (#100anysdevalor).
Al llarg del matí m'he capficat un poc, perquè no sabia què podia aportar jo que fóra realment interessant al voltant d'Enric Valor. Coneixeu -o podeu trobar a Internet- la seua obra ben relacionada. I estan les biblioteques i les llibreries... I deixe ja de dir impertinències.
A la fi, he obert el blog perquè, entre una cosa i l'altra, he vist a la prestatgeria La unitat didàctica d'Enric Valor, editada per Acció Cultural aquest mateix any, si no vaig errat. I potser això sí que caldria esmentar-ho. Els autors són Joan Iborra Gastaldo i l'incombustible 'goletaire' Rafael Campos; les il·lustracions han anat a càrrec de David Marqués.
Humil en el format però rica en intencions, la unitat didàctica inclou una introducció sobre la vida del castellut i fragments de la seua obra, a partir dels quals es proposen activitats diverses, que van des d'endevinalles, encreuats fins a qüestions de geografia. La unitat didàctica també inclou recomanacions d'enllaços a la xarxa així com una relació de la seua obra.
Supose que Acció Cultural la deu poder proporcionar.

19 d’agost 2011

Un encàrrec, per ací

L'altre blog de literatura (a dos) el tenim bastant abandonat. De fet, quasi ja no era ni a dos ni a 2.0. Mentre mirem si cal tancar-lo, revifar-lo o deixar que el vent en decidisca, he pujat un poemeta ací. No sé si aquest bloc/g (m'abelleix tractar aquest tema tan manit... digueu-me ociós) en prendrà el relleu. De moment és l'únic lloc on considere correcte anar deixant escrits.
És cert, potser m'ha calgut treballar-lo més; deixar-lo un temps al calaix i polir-lo.
Ja ho he comentat en algun altre lloc -ací va l'excusa, tot i que és cert-: no estic acostumat a escriure pensant en la persona que ho demana.
De moment és el que apareixerà al llibre de festes d'enguany. Este i un altre, que espere pujar en uns dies. Tots dos me'ls va demanar Cristin(et)a, la germana de Paco, a qui estic molt agraït per confiar en mi. Sembla que tant ella com Gemma han quedat ben contestes i això m'ompli, i complisc un part del meu objectiu.

Els anys que vagues i els carrers que passen.
I la mirada curiosa
precoçment seriosa, serena, d'una nena
que veia passar princeses
                                     des del portal de casa.
Les sentències que signes i les consciències que mous
amb la mirada curiosa
-precoçment seriosa, serena, d'una dona-
que et trobes, cada dia,
                                      des del mirall de casa.
Esguardes el carrer, com qui té
la mesura presa de les coses.
Els somnis que un dia foren
són ara les passes que busquen la plaça,
que volten el poble.
Ara arranques la pàgina de manera acurada
intentant no estripar-ne els cantons
-que no resten lletres preses i sense sentit
al marge.
I les guardes igual que guardes els dies,
doblegats, amb mètode, a la butxaca,
al calaix de fusta dels records;
amb la mirada -encara- curiosa
-les prevencions justes-
amb què envernisses les coses.
Ara consideres l'opció de cartejar-te amb el futur;
les hipòtesis, els reptes,
les coses que no s'escriuen als poemes -que no queden bé-,
amb la mirada precoçment seriosa
de qui no demana permís.

16 d’agost 2011

Un parell d'articles sobre la futura (?) planta de transferència

De vegades la legalitat no coincideix amb la transparència. Els veïns i veïnes de Ròtova ho sabem bé. Aleshores, els ciutadans ens sentim tan indefensos com quan es cometen 'il·legalitats". Ací vos deixe un parell d'articles d'opinió que han aparegut a Levante -un poc retallat- i a 7 i 1/2 Noticias., tot just la setmana que hem presentat les al·legacions a la llicència ambiental de la planta de transferència. Podeu acabar-los de llegir a la pàgina de Compromís per Ròtova.


La llei, la transparència i el fem
(Levante-EMV)
A estes altures el debat sobre l'arribada de la planta de transferència a Ròtova podria mantenir-se des de diverses perspectives: hi haurà olors i molèsties, o no; impedirà l'arribada de noves empreses al polígon; i, també, perquè no, pot haver debat entre els qui desfensen la legalitat i els qui defensen la transparència, encara que resulte paradògic. I és que, en principi, en una democràcia, una cosa hauria d'anar lligada a l'altra.
A l'alcalde li encanta recordar que el procés ha estat legal, “conforme a llei”. Perquè qui fa la llei també sap totes les trampes; i ens hem acostumat a buscar-li els forats per poder fer-ho tot més ràpid, més còmode, més “senzill”, seguint “la ley”.
(Llegiu-ne més)


La planta de transferència de Ròtova, com a botó de mostra
(7 i 1/2 Noticias)
Tornem amb la planta de transferència. Ja hauran llegit i escoltat vostés moltes coses. De les últimes, el passat dimarts 2 d'agost, quan l'alcalde de Ròtova va contestar Compromís per Ròtova, perquè des de l'agrupació li havien demanat que recollira l'opinió de la gent per decidir si la població havia d'acollir la planta de transferència.
I és que, segons l'alcalde, en declaracions a la Cadena COPE, “el procés de recollir firmes seguit per Compromís no està duent bons resultats pel que no tenen la suficient força com per generar crítica”.
Des de Compromís ens han sorprés unes declaracions com estes, que denoten un menyspreu pels veïns i per les opinions que puguen tenir. Creiem que un alcalde ha d'estar a una certa altura i actuar i fer declaracions de manera responsable. De fet, ell no n'ha agafat cap: no ha pres cap opinió del carrer, perquè està aprovant el projecte sense consultar ningú.
(Llegiu-ne més)

05 d’agost 2011

Arboricidis

Un poema que ja fou escrit -i publicat-. Una fotografia que copsa un moment concret; i unes lletres que ens retornen, que ens arriben per correu, que venen impel·lides pel que ha provocat la imatge i invocades com a un cant que l'acompanya.
De moment, la imatge la deixem per a un altre moment; hi ha un projecte amb ella, si tot va bé. No obstant, vos diem que presenta un sender on acaba la zona cremada i comença el verd, el límit entre allò cremat i allò que s'ha salvat.
I, ara sí, el text, que és, en definitiva, el que volia pegar a l'entrada. Sense més, perquè ja val la pena la seua lectura, i prou.
ARBORICIDIS
Dues mans boten foc a una muntanya
on de fa temps els margallons esperen
la condemna, com grans ramells de dits
en prec gregari. Mentre, un cos hermètic
com una closca d’avellana fuig
d’esquena al foc, presumpció de cames
que extravien l’eco sobre les cendres
on tard o d’hora haurà de germinar
una avellana, verda de principis
com totes les naixences, com s’esdevé l’etern:
a dintre d’una closca d’avellana,
no pas d’un home, sobirà del foc,
sobirà de les mans i de les cames,
que és com dir –per a la terra que puja
els margallons– d’orgànica matèria,
de fèrtil podridura.
(M. Josep Escrivà, Flors a casa)

17 de juliol 2011

Dubtar... i votar

Un altre exemple ben patent sobre les maneres del govern local actual és el gust per aparèixer a la premsa amb qualsevol motiu. En una de les últimes ocasions, el govern destacava l'acord mitjançant el qual els regidors no cobraran per assistències a plenaris i on cap regidor serà alliberat. Com que n'estàvem a favor -i eixa anava a ser la nostra proposta- el nostre vot havia de ser, per força, positiu.
En el mateix punt de l'ordre del dia, però, s'inclogué la contractació d'una plaça eventual, per tramitar nomines i gestionar permissos d'obres, sense cap mena de procés de selecció. I en això no podíem estar d'acord.
Davant la proposta de buscar un procés de selecció que convertisca la contractació en un accés més transparent i democràtic, l'alcalde ens contesta que el treballador que havia estat realitzant la tasca fins eixe moment ho havia fet bé. I no es tracta d'això, nosaltres no hem qüestionat la faena de cap treballador, sinó el dret a que l'accés a un lloc de treball a l'Ajuntament no siga a dit sinó amb un procés obert a la ciutadania.
Tot siga dit, el més probable és que a eixe lloc de treball haguera accedit la mateixa persona. Però, en canvi, hauríem guanyat en formes democràtiques i hauríem fomentat la confiança dels veïns i veïnes en el funcionament del seu Ajuntament.
Per això, el sentit final del vot, després de dubtar-ne un poc, i intentant compensar una cosa i l'altra, va ser el de l'abstenció.

Maneres de fer netament diferents

Hui hi ha un article ben interessant de Mònica Oltra, a El País, al voltant de l'afer en l'elecció dels membres del CVC, que a la fi ha acabat per deixar fora Joan Francesc Mira.
Arrel de l'episodi, Oltra acabar explicant això: “Me preguntan continuamente cuál creo que es la razón por la que el PP sigue ganando las elecciones. Puede que una de las razones es que la izquierda viene confundiendo demasiado tiempo consensos con rendiciones, política con partidismo”.
Fer comparacions i emmirallar-se en la política autonòmica no sempre funciona però trobar punts de referència com els que descriu l'article ajuda a continuar treballant amb la major ètica i dignitat possible.
Em sent molt identificat amb esta afirmació; cal una proposta que parle de manera valenta, oberta i desenfadada i que faça veure que no cal votar, amb el nas tapat, a cap mal menor.
A Ròtova, sentir parlar l'alcalde de transparència, quan ha aprovat una planta de transferència de fem a esquenes de la mateixa gent, o quan l'oposició no hem tingut accés, després d'un mes, a la mínima informació necessària per poder posicionar-nos en un tema tan important com aquest, resulta, si més no, una burla.
Embolcallat de bones paraules, l'Ajuntament continua el seu ritme, de manera més acurada, això sí. Però quasi amb els mateixos mètodes.
Per això, continuem convençuts que calen propostes netament diferenciades i que aporten aire fresc a l'Ajuntament. Ara des de l'oposició; d'ací a quatre anys, des del govern.

30 de juny 2011

Que es note el Compromís... (unes notes improvisades)

No vam guanyar les passades eleccions i estem a l'oposició. Aquesta situació, que d'inici ens situa en un lloc relativament poc transcendent al si del plenari, ens podria fer acomodar-nos fins d'ací quatre anys. Fins que toque una propera revàlida. No és el que ens toca, però. Cal posar-se a suar de valent; tenim un programa i hem d'intentar dur-lo avant, tot i la situació de desavantatge, en vots, al plenari.
Les urnes van decidir que governara el PP. A nosaltres, molta gent ens ha demanat que fem una tasca d'oposició constant i vigilant; però també hem d'adoptar una postura constructiva, i aportar solucions i idees per a millorar el funcionament de l'Ajuntament. I crec que, d'inici, ho estem fent.
El nostre pas per l'Ajuntament no pot quedar-se en un mer canvi de grup: el PSOE per Compromís. Si algú ho ha entés així, és que no ha entés res. Dia a dia, amb tot el que hem d'aprendre encara, esperem poder anar canviant moltes coses.
D'inici, en la reunió de portaveus prèvia al primer plenari, Compromís i el PP hem acordat que els plenaris del municipi se celebraran una vegada al mes, major periodicitat que fins aleshores, i per la vesprada, per intentar afavorir l'assistència de públic. Les convocatòries i actes es publicaran al tauler -tal com estableix la llei- però també a la pàgina web de l'Ajuntament i s'anunciaran per ban normal i SMS. A més comptaran, amb el suport de power points projectats, quan siga necessari (pressupostos, qüestions urbanístiques, etc.) i la gravació també es publicarà a la pàgina web (això últim cal confirmar-ho encara).
Així, cada primer divendres de mes, Ròtova celebrarà un plenari i comptarà, la setmana anterior a ell, amb una comissió única, per fer-ne un seguiment dels temes a tractar, a banda de la comissió de comptes.
A més, com a punt important, com ja fan molts ajuntaments valencians, la documentació com actes, convocatòries i decrets , es redactaran també en valencià. La llei marca que un usuari pot demanar la llengua en què l'administració s'ha d'adreçar a ell, però a partir d'ara, l'Ajuntament de Ròtova, d'ofici, redactarà els documents també en valencià.
Estem a l'oposició, sí, i la nostra força no és molta. Però hem d'arreglar-nos-les per explicar a la gent les nostres propostes. I per negociar-ne, d'altres, com hem fet a la primera reunió.
Volem que la nostra presència es note, que no passe desapercebuda, volem poder contribuir a millorar Ròtova. Volem que es note el compromís i fer-nos sentir.

25 de juny 2011

I, sobre la cendra, creixerà tot nou!

Esta setmana, el programa 'Medi ambient', de 9.2, s'apropa a Ròtova per parlar de l'incendi que el passat abril va cremar més de 1.500 h de la Serra Grossa. Ací teniu el vídeo:



Sentiments contradictoris entremesclats: una gran tasca d'anys del Centre Excursionista, un gran equip que treballa més que dignament a la nostra televisió, uns grans professionals que en donen suport; i, per l'altre costat, un incendi on van caldre més mitjans; la pèrdua, 20 anys després, d'uns paratges com el barranc d'Atanasi, de l'àguila de panxa blanca, de 1.000 exemplars de rates penades... Per acabar, una bonica banda sonora, del grup Atzucac. No sé què vos semblararà a vosaltres, és un còctel massa concentrat per a definir-lo. “Després del foc, la cendra encara crema... I, sobre la cendra, creixerà tot nou! Un poble que se sent poble mai es deixa véncer”.

21 de juny 2011

Començar a l'Ajuntament

Fa deu dies que vam entrar a l'Ajuntament com a regidors del grup Compromís per Ròtova. Hui hem registrat el grup polític local, per registre d'entrada, en el qual em tocarà ser portaveu.
La veritat és que l'entrada a l'Ajuntament ha sigut intensa; i encara no hem començat.
L'inici ha vingut marcat per la decisió del govern municipal de portar al poble la planta de transferència de residus, sense fer cap mena de consulta ni haver dit res a ningú. Sense més ni més, a pesar que el mateix alcalde havia dit abans de les eleccions que no hi havia res definitiu, ens ho hem trobat tot ja signat. L'Ajuntament ha situat Ròtova com un dels municipis més endeutats de la província i ara tocarà anar tapant forats, és cert. Però nosaltres creiem que aquestes decisions no s'han de prendre a la desesperada; som conscients de la dificultat de dinamitzar l'economia però també hem de pensar que un polígon mig buit és també una oportunitat per pensar quina mena d'indústries volem intentar atreure. I, entre altres coses, una planta de transferència de residus no creiem que siga el millor reclam per atraure'n altres. Preguntem-li-ho a la resta d'empresaris; nosaltres ja ho hem fet.
El govern municipal tampoc ho ha consultat a la gent. Com ja havíem dit en un altre escrit, el temps està deixant a cadascú al seu lloc. Per a nosaltres, la transparència i la participació ha de ser un dels avanços en esta legislatura. I, en eixe sentit, creiem que el nostre posicionament és la defensa de totes i tots els veïns; totes i tots tenen drets a tenir informació sobre una instal·lació tan important al polígon. És una qüestió de mínims.
Clar, hi ha coses, com les descrites, amb què ja comptaven: al cap i a la fi, es tracta de diferents concepcions de la política o maneres de fer, potser a les antípodes, unes respecte d'altres. Amb el que no comptava era amb les desqualificacions i algun que altre insult -que no reproduïm ací-, publicat per Internet, de gent amb qui et creues quasi cada dia. Preferisc, en tot cas, rebre'ls en persona; no sé si és més elegant però sí més sincer.
Hi ha hagut moments bons, també. La resposta de la gent a les reunions, els veïns que et paren pel carrer per explicar-te algun problema o et demanen per informació de l'Ajuntament, el plenari d'investidura, on vam explicar de manera breu la filosofia que intentarem seguir (aquell va ser un discurs senzill, que va ser recollit paraula a paraula per l'alcalde, de la qual cosa ens alegrem); el primer acte com a regidors (el lliurament al xiquets del Club Esportiu Ròtova dels diplomes de campions, el mateix dia que vingueren de rebre els trofeus); i com no, sentir-te recolzat per dues dones molt valentes, com Nahiana i Suni; i per tot un col·lectiu de gent compromesa, d'amics i amigues i de gent que ens segueix per internet.
Tenim moltes ganes de treballar i moltes idees. La nostra tasca a l'oposició serà estricta, contundent i propositiva. Ja anirem explicant a poc a poc les propostes. Demà segurament anunciarem que ja hem registrat a les Corts Valencianes una Proposició No de Llei per aconseguir una casa de la música per al poble. És tan sols un exemple, un de tants. Perquè tot està per fer i tot és possible.

Ferrar i no perdre l'ofici

In memoriam.
Venim del soterrar d'Antonio el ferrer. La calor ens té un poc aplanats. I la notícia de la pèrdua, també.
De caràcter discret i atent, Antonio havia anat apagant-se a poc a poc. No en podria dir massa més ara. En tornar a casa, remire un poc entre els apunts de dialectologia un mig vocabulari sobre l'ofici del ferrer que vaig fer amb la seua ajuda; i uns apunts breus sobre la història de la ferreria.
Cap al 1910, em contava Antonio, van obrir la porta per la banda del carrer Abadia; des d’aleshores, a la ferreria hem accedit per aquest carrer. És clar que abans va haver d’omplir el sòl i deixar-ho al mateix nivell que el carrer, ja que anteriorment accedien a aquesta part per una rampa; i és que l’entrada original s’havia fet originàriament des del Carrer Major. Jo solament he conegut l'entrada pel carrer Abadia, amb la ferreria bastant reformada, tot i que encara amb l'enclusa i la farga. Ara, el cavallet i la mola fa anys que han deixat d'utilitzar-se.
La tasca del ferrer, a més, no s’ha restringit al ferro sinó que a la pràctica exercien com una mena de veterinaris al poble. Desinfectaven, per exemple, els microbis ferrant en calent, aplicant-li la ferradura calenta, poc a poc per a no cremar l’animal. També, amb l’escaleta, li obrien la boca per cuidar la dentadura de l’animal, que en els més vells podia esdevenir en punta; per això, amb un escarpet li l’aplanaven i, amb la raspa, li la deixaven llisa.
Sempre ben a prop seu, el seu fill Paco, ha heretat també la mirada humana i senzilla d'encarar la vida, tot i que amb un posat i unes conviccions més inconformistes. Ha heretat, de més a més, el gust i la manya per treballar el ferro. Per a uns altres usos, tot s'ha de dir. Ha fet alguna exposició amb figures que recreaven indrets del poble o poemes com Veles e vents de l'Ausiàs March. La figura homenatge a Joan Pellicer al Mondúver, entre d'altres, és obra d'ell.
La seua vida ja no gira al voltant del ferro però en conserva les maneres i l'afició, que pot ser dirigida i potenciada de moltes maneres. Algunes d'elles estudiem com desenvolupar-les des de l'ecomuseu. Esperem que, lluny d'aquella expressió que totes i tots coneixem, continue ferrant, per molts anys, i que no es perda l'ofici.

08 de juny 2011

Solament tinc estes mans (una visió a rinxo 15M)

Em mire les concentracions, amb esperança, un poc a contrapeu i descol·locat, ho confesse. Fa anys que sóc membre d'una associació ciutadana, que es va gestar amb l'objectiu de treballar per la cura del medi ambient i el patrimoni, (que, a la vegada, es va coordinar amb altres per posar en marxa una plataforma d'associacions comarcal; amb elles, demanàvem per coses semblants). Si els objectius no eren els mateixos són ben similars. Fa anys, a més, que treballem des de diversos punts de vista: frenar les injustícies urbanístiques de molts alcaldes de la comarca i proposar, en positiu, projectes que generen alternatives socioeconòmiques.
Fa uns quants anys de tot açò. Per això, i perquè crec que hem de canviar este sistema polític, muntat a major glòria de PP i PSOE, em mire amb bons ulls este moviment ciutadà. Ara m'ha tocat pegar un salt, al camp de la política, i forme part de Compromís per Ròtova (a partir del proper dissabte 11, com a regidor; i fa dos que vaig entrar al BLOC JOVE). Aquest hivern passat i la primavera han estat molt intensos, hem treballat molt. I, des de Compromís, considere que hem reivindicat la regeneració democràtica que demana el moviment 15M. Descol·locat, per tot això que he explicat ara, perquè la faena m'ha pillat en un altre lloc on m'haguera agradat estar.
I l'esperança i la incertesa té a veure amb la fi de les les acampades. El moviment no pot ser puntual ni centrar-se únicament en aquestes manifestacions. Les reivindicacions, que comparteix la immensa majoria de la gent, són tan lògiques i bàsiques per a la salut democràtica, que haurien de ser assumides per la classe política des d'un principi. Però hem de ser capaços, deia, de traslladar les reivindicacions del moviment 15M, a tots els àmbits possibles de la societat. Ha de prendre totes les formes possibles.
No sabria donar moltes més solucions sobre com fer-ho. Des de la meua nova parcel·la -i com a col·laborador d'algunes associacions també- intentaré aportar el meu granet d'arena. De moment, constate el neguit de no poder aportar gaire més que el treball diari que duc avant.  

02 de juny 2011

Té nassos la cosa... (la planta, vull dir)

Dilluns passat l'Ajuntament de Ròtova va convocar les veïnes i veïns del poble, mitjançant l'Agència de Desenvolupament Local per tal de fer-los partíceps que una “empresa dels voltants” volia fer una selecció de personal. Fins ací, tot bé. Tan sols, feia olor l'aire un tant misteriós de la convocatòria: ni nom de l'empresa, ni llocs a ocupar ni res que féra sospitar de què es tractava.
Acudiren a la cita vora cinquanta veïns i veïnes, que pogueren assabentar-se que l'empresa Vitrusa busca persones per tal de medir “de forma objectiva” els nivell d'olor dels voltants del polígon industrial. Clar, el treball no era un treball, ja que cobrar 70 euros al mes i haver d'estar a disposició de l'empresa a tota hora, per fer les medicions quan aquesta ho considere, no es pot denominar com a tal; per això, ho anomenen “un extra”.
Moltes de les persones que finalment s'hi apuntaren ho feren perquè, segons les recomanacions que reberen, era una manera de donar-se a conèixer, per si de cas. I ací podem entendre: per a treballar amb un jornal normal en la futura planta de transferència, si al final arriba a instal·lar-se al municipi. Supose que l'empresa i l'Ajuntament saben que no els poden donar faena, perquè saben que a la planta solament treballarien de 5 a 7 persones. I jo em pregunte si realment ja les tenen seleccionades.
El que estan fent, en definitiva, és jugar amb un dels drames de la situació econòmica actual: la manca de treball de la gent. Això en primer terme. I, en última instància, estan començant a justificar la instal·lació de la mateixa planta de transferència, amb el raonament que donarà treball; ja veieu quin treball... I, pel que sembla, amb la decisió ja presa, solament els queda embolcallar-la de prosperitat. Perquè, si no, comencen a fer-se els estudis previs? És cert que no hi ha res definitiu? Quan n'hi haurà alguna cosa, aleshores? Consultaran els veïns per a fer-la? I, si els consulten, faran cas del que diguen, o ja serà massa tard?
Com veieu molts interrogants que aniran desvetllant-se les properes setmanes. Uns fan molt mala olor i, de tots ells, podem concloure que té nassos la manera de fer les coses d'alguna gent.

25 de maig 2011

336 motius d'espenta; 1.307 motius per continuar treballant

Estimades veïnes i veïns,
Un any més hem celebrat la cita amb les urnes per decidir quin és el govern per als propers quatre anys a Ròtova. Heu sigut molts els veïns i les veïnes que ens heu recolzat. Compromís ha aconseguit tres representants, amb un projecte fresc i que començava de zero (i a molts pocs vots d'aconseguir el quart regidor). Per això, volem donar-vos les gràcies i posar-nos a la vostra disposició.
Compromís per Ròtova continuarà treballant, amb esperit positiu i crític, per poder fer arribar el model renovat de poble que proposem. Continuarem treballant per fer arribar millor el nostre missatge, persona a persona i amb serenitat. Continuarem esforçant-nos per a meréixer-nos, en tot moment, la confiança de totes les veïnes i veïns.
El vostre paper no acaba ara. Nosaltres entenem que no vos heu de conformar a votar cada quatre anys sinó que hem de ser capaços de crear ponts amb l'Ajuntament perquè els vostres desitjos es convertisquen en acció de govern. Ja ho vam fer al nostre programa, recollint les vostres idees i ara continuarem fent-ho. A més, en uns pocs dies, la demanda de més participació ciutadana ha aconseguit la consulta amb els veïns sobre com calia reformar el barri de la Salut i sobre les condicions educatives i d'infrastructures de l'escoleta. Les nostres demandes són justes i estan tenint efecte ja.
Nahiana, Suni, Mari, Paco, Marieli, Paco, Joan, José Juan, M. Ángeles, Moisés i jo vos agraïm les idees i els suports. Hem comptat amb 336 vots, que es tradueixen en 336 motius d'espenta. Tenim 1.307 motius per continuar treballant.
Rebeu una abraçada ben forta.

19 de maig 2011

#cosesdecompromis Benvolguda veïna, benvolgut veí de Ròtova

Com sabeu, des de fa mesos, vam crear una nova agrupació anomenada Compromís per Ròtova; des la seua presentació, en el dia a dia en què hem estat treballant, al mercat, al bar i en les converses privades, moltes i molts de vosaltres ens heu fet arribar els vostres ànims i el vostre convenciment que calia una proposta que aportara aire nou i il·lusió al municipi.
Si en alguna cosa hem coincidit moltes veïnes i veïns és que la gestió de l'Ajuntament ha estat deficient en molts aspectes: en el volum dels projectes respecte de les necessitats del municipi, en la idoneïtat de fer-los tots al mateix temps i en la falta de previsió dels recursos necessaris per a poder fer-ne front. Com se sol dir, hem estirat més el braç que la mànega, i ens hem quedat a mitges en molts casos i sense molts serveis necessaris.
Però si alguna cosa ha fallat a Ròtova han sigut les formes, la manera de dur avant la política amb les persones i amb les associacions. Nosaltres creiem en un Ajuntament que estiga al servei dels i les veïnes; un consistori que treballe per a les associacions, tot i respectant la seua independència i les ajude.
Ara, aquestes conclusions, amb què pràcticament totes i tots estem d'acord, hem de traslladar-les a l'hora de decidir el futur del municipi. El canvi és bo si és per a millorar i, des de Compromís per Ròtova, creiem que és més necessari que mai aquest canvi per aportar aire fresc i una nova manera de fer política. També creiem que aquells que ens han dut a la situació actual no ens hi poden traure.
Estic acompanyat d'un seguit de gent que ha posat tota la seua il·lusió en poder treballar pel poble. És gent preparada, jove i major, que ha acceptat el repte de poder dur endavant l'Ajuntament d'una manera més propera i humana. Gent que està a la disposició de tots vosaltres. Ara cal que totes i tots a aportem també un granet d'arena, i sumem en aquest projecte conjunt de municipi.
Per eixos i per molts altres motius, continuarem treballant des de hui mateix, com ho hem estat fent estos mesos, i ens enforçarem per meréixer-nos la vostra confiança i el vostre suport.
Volem fer-ho bé

16 de maig 2011

#cosesdecompromis en campanya

Duem més d'una setmana de campanya i el sabor que se'ns queda no és dolent. Ben al contrari. Des de la mateixa nit d'inici, no hem parat, i la gent ha respost de manera molt positiva.
Fa temps que venim treballant però, aquell dijous per la nit, mentre preparàvem la cola i esperàvem que foren les 12 de la nit, sentia com si estiguérem encetant alguna cosa especial, en diversos sentits. Primer que res, perquè este és un projecte on hem posat molta il·lusió; i en segon lloc, en el sentit d'excepcional, almenys en un municipi com el nostre. Ben mirat, no tindria perquè ser-ho.
Al llarg d'estos dies, hem repartit, quasi persona a persona -de manera literal- un full per recollir propostes, ens hem reunit amb la associacions del poble i hem acabat de redactar un programa, que pretenem que continue obert.
Hem hagut de denunciar també en diverses ocasions les maneres de fer campanya del PP, bé utilitzant recursos humans de l'Ajuntament, bé aprofitant informació del consistori per fer promeses amb temes tan sensibles com la possible planta de transferència. A la plana web en teniu més informació.
Crec que, d'eixida, en la manera de plantejar la campanya, hem marcat la diferència -i el pas, perquè no dir-ho-, tot i que el volum dels formats i la quantitat d'actes no siga comparable.
En fi, tampoc no crec que es tracte de comparar-se-la. Cadascú és el que fa; i nosaltres volem governar de la manera com hem començat a caminar. Que tinguem sort!

08 de maig 2011

Presentació i propostes

Per primera vegada, hem tret la política al carrer. Això no té, no hauria de tenir-ho, cap mèrit. Però és solament una mostra més de la il·lusió per anar canviant les coses. Ací vos deixe un vídeo resum.


Hui toca seure i treballar un poc des de casa, perquè a estes hores encara m'arriben algunes propostes per correu electrònic i en paper, en les butlletes que hem repartit casa per casa, perquè la gent puga dir què creu que li cal al poble.
I ara cal ordenar-les ja totes, les propostes. A poc a poc, les anirem exposant i publicant. Sabem que partim d'un clar desavantatge, perquè som una opció nova i perquè tenim uns certs escrúpols. Ja en parlarem. Ara bé, podem estar ben tranquils, perquè treballem en positiu i amb propostes constructives.

02 de maig 2011

Volem fer-ho bé. Un vídeo de presentació


Fa uns dies que vam presentar les persones que formen part de Compromís per Ròtova, a la plaça Major del poble. A l'acte, vam projectar el següent vídeo, una declaració d'intencions del que volem fer i de com entenem el poble.

31 de març 2011

L'any dels boscos

Ací vos deixe una programació d'activitats, a mena d'invitació, al voltant de l'any dels boscos, que han organitzat el CEIC Alfons el Vell, l'Ajuntament de Gandia i el MAGa. Les activitats comencen hui mateix. Animeu-vos a acudir-hi!

24 de març 2011

Ròtova 2.0?

A l'Ajuntament de Ròtova sempre li ha agradat vendre una certa "política participativa". Per eixir a la premsa, més que res. A pesar de l'Agenda 21 -que va començar com va començar i ara mateix està aturada-, a pesar de la bústia ciutadana -qui de Ròtova s'ha enterat?-, a pesar de tantes coses... D'altra banda, crec que a estes altures no val quasi ni la pena parlar-ne. Si pensem en participació, més enllà de la situació actual, hauríem de:
- millorar l'edició del BIM RIURAU, i convertir-lo en un mitjà de les associacions i el veïnat.
- tenir una web en condicions, que admeta comentaris i que tinga actualitzada la informació municipal.
- tenir un fòrum de participació ciutadana.
- fer més transparents i propers els períodes d'exposició pública. Crec que encara no han entés que una al·legació és una aportació d'un veí o veïna. I, diga el diga l'al·legació, el procés és molt positiu.

Estes i moltes altres propostes les estem incloent al programa electoral. Què us semblen? Quines en teniu vosaltres. El primer pas del canvi el donem ja. Des de Compromís per Ròtova, estem a Facebook -on estem recollint bastants opinions vostres-, a la web i, des d'esta setmana, a un portal de participació denominat "Ròtova, entre totes i tots". Activeu-vos i aporteu les vostres idees.
Som conscients de la limitació de la xàrcia per a arribar a tota la població; la millor política 2.0 que podem fer és continuar parlant amb la gent, cara a cara, amb il·lusió i escoltant-la.
(Dir allò de "porta a porta" em sona a eslògan barat. #perdoneu però algú ho havia de dir).

04 de març 2011

El porrat passat, amb algunes propostes per al futur

Han passat alguns dies des del porrat de Sant Macià, una festa que reuneix la gent de la Safor i la Vall d'Albaida i que, any rere any, demostra que el veïnat pot unir-se fent un esforç per dur a terme una festa peculiar. La primera valoració ha de ser, primer que res, per agrair la gent la seua participació i paciència.
No obstant, ens agradaria poder fer algunes aportacions, amb l'esperit més constructiu possible.
- Per fi, sembla que han canviat algunes coses, per bé que de manera superficial: l'any passat vam comentar que volíem un porrat amb uns referents històrics ben arrelats. I és que, tot i que és cert que "un porrat no és una fira medieval i no és tampoc, ni té necessitat de ser-ho, una recreació històrica" -com deia el company Frederic-, ens semblava, si més no, preocupant que haguérem de buscar elements aliens a la pròpia festa per tal d'ambientar i difondre un esdeveniment com el porrat de Sant Macià, com aquell "siglo de oro". Millor açò que allò, tot siga dit. Un porrat que es basara en els seus orígens -tan senzill com això- no estaria gens malament.
I, posats a nostrar-ho, què millor que la marca "La Ròtova del Antiguo Al-Andalus" en valencià? Per qüestions evidents; supose que no caldran massa glosses en aquest sentit.
Més propostes:
- un espai per als grups i músics en valencià. Hi ha l'espai: la carpa. No serà perquè és difícil d'organitzar... Ens cal un poc més de voluntat.
- en el disseny i programació del porrat, podem donar a les associacions un paper més actiu, perquè se senten més protagonistes. Tenir un estand està molt bé, però si, a més, totes i tots participen en la programació ens podem arribar a plantejar determinades despeses d'animació. Hi ha models com la Fira de Fires d'Oliva d'on podem prendre moltes idees.
- un espai com l'exposició "Rótova, qué fuimos y cómo somos?", molt positiu d'una banda, pot ser treballat amb més temps amb la nostra gent major i amb els escolars, per fomentar el contacte entre generacions. I, si, a més a més, estiguera presentada en la llengua dels seus protagonistes, molt millor. No creieu?
- El Diari del Porrat hauria de dur, a banda de la programació, activitats del dia anterior i actuals; no ha de ser una ferramenta de promoció de l'alcalde. Als dos números d'enguany, fotografia de portada; en el segon, per cert, amb una entrevista copiada de Saforguia. A la mateixa Trobada de Joves de la Safor tenim un bon model de l'esperit que hauria de tenir esta classe de fulls.
- Si es decideix continuar amb la tematització i recreació de temps passats, alguns panells podrien ajudar a fer més fàcil i didàctica la visita al llarg de les setmanes prèvies. El porrat de Sant Blai de Potries ha treballat molt bé esta línia, amb escolars sobretot.
Estes són algunes de les aportacions, per no fer-ho més llarg, que hem comentat mentre passejàvem i gaudíem del porrat. Poder dur-les a la pràctica seria un plaer, a partir de la propera edició.

20 de febrer 2011

Allò que importa

Haver pujat a la Cuta un diumenge de matí, haver escrit un article més a La Falzia, haver anat a la concentració per TV3 a Gandia, haver anat al darrer sopar d'amics, haver assistit al darrer concert de La Rotovense, haver tingut temps per fer el café més llarg, haver-me apropat al racó del Pi i haver-me menjat una d'eixes taronges saboroses...
De vegades treballem per moltes coses i és eixe treball el que ens impedeix aturar-nos un moment i assaborir els seus fruits, viure els moments que són el resultat de l'esforç previ.
De vegades oblidem que vivim per anar i tornar, per viatjar, per conèixer...; i que treballem per a poder fruir de totes eixes experiències.
Entre els desitjos per al futur, mesurar allò que realment importa. I deixar-li el temps i l'espai que li pertoca. Pujar al castell de Borró i escoltar com sona el vent, per exemple; senzillament.

18 de febrer 2011

#sensesenyal


02 de febrer 2011

La 2a nit de l'IMAB: Laia Noguera i Roger Illa



Saforíssims i l'IMAB de Gandia organitzen l’espectacle poeticomusical Triomf, amb la poeta Laia Noguera (veu) i el músic Roger Illa (piano).
El recital tindrà lloc el proper dissabte 5 de febrer, a les 20 hores, al saló d’actes de la Biblioteca Central-Convent de Sant Roc de Gandia.
No us ho podeu perdre!

27 de gener 2011

Canvis i altres paraules



Els objectius de ferramentes com aquestes poden i solen canviar sovint, en funció dels interessos, objectius o de la realitat de les persones que els escrivim.
Inevitablement, aquest blog canviarà, en certa manera, també. No vull renunciar, ni molt menys, a continuar parlant de qualsevol tema però canviarà -si al final ho fa :P- perquè he assumit també la responsabilitat de treballar pel meu poble -en la candidatura de Compromís per Ròtova-, i el temps que li dedicaré augmentarà de manera notable les properes setmanes i mesos. De fet, si faig un repàs als primers escrits de 2011, ja no hi ha color.
Diuen que serà duret, però estic convençut que tindrà moltes compensacions i satisfaccions. El suport de moltes persones de Ròtova ja ha estat la millor de les recompenses.

El muntatge que teniu ací dalt és el resultat d'un buidatge del blog, realitzat, seguint el fil d'un article de Pere Fuset al Pica'm, amb el programa Wordle. "Compromís, gent, començar, fer..." Si això, entre moltes altres coses, és el que més us he repetit fins el moment, no crec que canvien massa les coses.
Disculpeu la indiscreció.

23 de gener 2011

'For sale', de nou; ara a Alcoi

EL Centre Ovidi Montllor d'Alcoi acull l'espectacle poètico musical For sale, o 50 veus de la terra.
«Descartem rotundament la imatge del poeta desvinculat del món que l’envolta, de la terra que trepitja. I així ho han deixat clarament palès els autors i les autores que componen aquest For sale. Cinquanta veus compromeses vivencialment, lingüísticament i culturalment amb aquest país que ha estat víctima de tantes depredacions en les dècades que ens han dut del segle XX al XXI. [...] La resposta col·lectiva no és possible o impossible —recorda incansablement el grup de rock valencià La Gossa Sorda— és necessària”. I si fóra més que això? I si fóra l’única? Fins quan ens podrem permetre viure en la impassibilitat?»
(Maria Josep Escrivà, «Quan els homes escupen a la terra...», pròleg).
Aquesta és la intenció global del llibre For sale, i com a conseqüència de l’espectacle que tindrà lloc el proper divendres 28 de gener, a les 20.30 hores, al Centre Ovidi Montllor (C. Vistabella, 8) d’Alcoi, promogut per la coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià, juntament amb l’associació Amics de Joan Valls i la Colla Ecologista La Carrasca.

L’acte estarà introduït per Joan Jordà (Muro, 1953; professor, membre del Centre d’Estudis Contestans i poeta antologat) que també intervindrà en el recital, juntament amb Antoni Espí, Josep Lluís Roig, Josep Vicent Cabrera i Salvador Bolufer. Christelle Enguix i Maria Josep Escrivà s’encarregaran de dirigir el fil conductor, i sempre amb l’acompanyament musical de l’acordionista Amadeu Vidal, i de la projecció del muntatge fotogràfic de Natxo Francés, titulat “País en venda”.

Un dels poemes del llibre, i també del recital:

FOR SALE

De la terra hem arrancat
la vinya. Del riurau, els ulls
de dolç recer.
Sobre els enderrocs hem bastit
nínxols blancs. Amb piscines.

(Christelle Enguix, del llibre For sale, o 50 veus de la terra)

21 de gener 2011

El canvi necessari. El canvi que comença


El passat divendres, 14 de gener, va ser un dia molt especial. Compromís per Ròtova es presentava en societat, en públic. Un acte senzill, amb molt de calor, amb moltes mostres d'estima i suport, un bon acte per començar a fer visible el treball que vam començar a fer fa més d'un any i que, ara, és la porta per on volem que s'incorporen moltes més persones.

Dels inicis públics d'aquest Compromís, m'agradaria fer algunes breus valoracions. La primera d'elles que era un acte necessari. I la gent ho va percebre de seguida. Era un acte necessari, entre altres coses, per fer-ho normal; per convertir els actes que tenen a veure amb la vida política del municipi en una cosa normal, propera, abellidora i participativa.

Era necessari per proposar de manera explícita allò que molta gent comenta al carrer: la necessitat de poder crear un alternativa realment viable i il·lusionant a l'actual govern municipal.

El segon dels raonaments té a veure amb el treball i el sacrifici que hem d'invertir per poder dur a terme el projecte de Compromís per Ròtova. Nosaltres ens posem a la disposició de les veïnes i veïns del municipi. I ens cal que cadascú aporte el seu granet d'arena i anar sumant, sumant, sense excloure ningú, començant per aquells que senten més necessari eixe canvi.

De motius per a eixe canvi en tenim abastament: un poliesportiu per acabar, un frontó que no està en cap lloc; unes escoles velles que s'han quedat com un pàrking; una urbanització del municipi que no ha estat ben acceptada socialment; l'excessiva il·luminació de la carretera; i sobretot, un cine, que han deixat caure. També una casa de la música que esperem i un centre polivalent que no s'acaba.

Per eixos i per molts altres motius, treballarem des de hui mateix, com ho hem estat fent estos mesos; i ens enforçarem per meréixer-nos la vostra confiança i el vostre suport.

Ara, solament ens queda donar les gràcies. Donar les gràcies a totes i tots els qui vau vindre a l'acte, els i les qui ens heu donat el vostre suport, els qui heu aportat alguna idea o suggeriment; els qui ens heu aconsellat com fer bé les coses. Als qui ens heu demanat paciència, als qui ens heu recomanat trellat i seny, que són els ingredients necessaris per tal de poder fer front a un projecte tan important com gestionar un municipi i poder aportar les nostres idees des de l'Ajuntament, a partir del proper mes de maig.

Hem fet el més difícil: canviar de mentalitat i anar a per totes. Per això mateix, el canvi comença hui mateix, si voleu, si volem. Perquè, com déiem, el canvi solament es pot donar des del dia que creiem en ell. I eixe canvi, a Ròtova, no és possible o impossible, com deia la cançó; és necessari.

Publicat a 7 i 1/2 Notícies.

02 de gener 2011

Passejar per la política de proximitat

Entre les persones que treballem des de la política hi ha la consigna que cal apropar-la a la gent, o que cal fer que la gent se n'interesse. Estic absolutament d'acord. Amb tot de matisos, per suposat. A quina política s'ha d'apropar la gent? A la que ofereixen els grans partits? A la de les frases buides i els enfrontaments estèrils? A la dels exercicis d'oratòria?

Ho veiem per la televisió, amb els enfrontaments entre Zapatero i Rajoy; entre Rubalcaba i Saenz de Santamaria. I ho veiem en clau comarcal, sobretot si parlem de Gandia. No ho veiem, tot cal dir-ho, per Canal 9.

Tenen grans engranatges i estan d'acord en una mateixa cosa: escenificaran rols enfrontats per tal de repartir-se l'espai polític. Sense més. A la fi, PP i PSOE acaben coincidint en la majoria de propostes.

I em fa por que els joves que ens hi sumem també caiguem en els mateixos tics i errades. Perquè si alguna cosa hem de fer els joves del país és canviar la manera de fer política dels grans partits, les grans superfícies que ens venen una marca i un eslogan, sense un lloc per al matís.

La passada assemblea del Consell dels Joves de Gandia va ser una bona mostra d'això. Nuevas Generaciones contra Joves Socialistes; rèpliques, contrarèpliques i posicions difícils de justificar. Quines excuses poden cabre quan el govern valencià ha aprovat una Llei de Joventut sense consensuar amb la joventut valenciana, sense ni tan sols acordar-la amb el Consell de la Joventut valencià? Quins arguments poden aportar els Joves Socialistes per anar en contra de les promeses del mateix PSOE de construir un Casal Jove al Grau?

Des del BLOC JOVE de la Safor-Valldigna també demanem més casals joves a Gandia i una llei que contemple la posició unitària del Consell de la Joventut valencià. Una cosa i l'altra. I demanem, com ja hem fet en alguna altra ocasió, menys paraules i més valentia. A la fi, les joventuts de PP i PSOE mai solucionaran res per als joves perquè solament ens utilitzen com una arma per a atacar-se mútuament.

Més que aproximar els joves a la política, el que hauríem de procurar és, precisament, que eixa política anara dirigida als interessos de la joventut. Que els polítics s'adreçaren als i les joves i que foren capaços de respondre els dubtes, les preocupacions o les queixes. Com va fer, no fa massa, per exemple, Josep Miquel Moya, davant un bon grup de joves, a una cafeteria de Gandia.

Des del BLOC JOVE proposem una política amb crítica i autocrítica; i una política amb contingut. Proposem pegar-li la volta a la política; i fer-la de baix cap a dalt. Els i les joves no poden entendre que siguem capaços de criticar unes coses mentre passem unes altres per alt. I és que, vist el que fan les dues grans superfícies polítiques, què millor que acabar passejant per les propostes de proximitat?

Publicat a 7 i 1/2 Notícies.