27 de gener 2011

Canvis i altres paraules



Els objectius de ferramentes com aquestes poden i solen canviar sovint, en funció dels interessos, objectius o de la realitat de les persones que els escrivim.
Inevitablement, aquest blog canviarà, en certa manera, també. No vull renunciar, ni molt menys, a continuar parlant de qualsevol tema però canviarà -si al final ho fa :P- perquè he assumit també la responsabilitat de treballar pel meu poble -en la candidatura de Compromís per Ròtova-, i el temps que li dedicaré augmentarà de manera notable les properes setmanes i mesos. De fet, si faig un repàs als primers escrits de 2011, ja no hi ha color.
Diuen que serà duret, però estic convençut que tindrà moltes compensacions i satisfaccions. El suport de moltes persones de Ròtova ja ha estat la millor de les recompenses.

El muntatge que teniu ací dalt és el resultat d'un buidatge del blog, realitzat, seguint el fil d'un article de Pere Fuset al Pica'm, amb el programa Wordle. "Compromís, gent, començar, fer..." Si això, entre moltes altres coses, és el que més us he repetit fins el moment, no crec que canvien massa les coses.
Disculpeu la indiscreció.

23 de gener 2011

'For sale', de nou; ara a Alcoi

EL Centre Ovidi Montllor d'Alcoi acull l'espectacle poètico musical For sale, o 50 veus de la terra.
«Descartem rotundament la imatge del poeta desvinculat del món que l’envolta, de la terra que trepitja. I així ho han deixat clarament palès els autors i les autores que componen aquest For sale. Cinquanta veus compromeses vivencialment, lingüísticament i culturalment amb aquest país que ha estat víctima de tantes depredacions en les dècades que ens han dut del segle XX al XXI. [...] La resposta col·lectiva no és possible o impossible —recorda incansablement el grup de rock valencià La Gossa Sorda— és necessària”. I si fóra més que això? I si fóra l’única? Fins quan ens podrem permetre viure en la impassibilitat?»
(Maria Josep Escrivà, «Quan els homes escupen a la terra...», pròleg).
Aquesta és la intenció global del llibre For sale, i com a conseqüència de l’espectacle que tindrà lloc el proper divendres 28 de gener, a les 20.30 hores, al Centre Ovidi Montllor (C. Vistabella, 8) d’Alcoi, promogut per la coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià, juntament amb l’associació Amics de Joan Valls i la Colla Ecologista La Carrasca.

L’acte estarà introduït per Joan Jordà (Muro, 1953; professor, membre del Centre d’Estudis Contestans i poeta antologat) que també intervindrà en el recital, juntament amb Antoni Espí, Josep Lluís Roig, Josep Vicent Cabrera i Salvador Bolufer. Christelle Enguix i Maria Josep Escrivà s’encarregaran de dirigir el fil conductor, i sempre amb l’acompanyament musical de l’acordionista Amadeu Vidal, i de la projecció del muntatge fotogràfic de Natxo Francés, titulat “País en venda”.

Un dels poemes del llibre, i també del recital:

FOR SALE

De la terra hem arrancat
la vinya. Del riurau, els ulls
de dolç recer.
Sobre els enderrocs hem bastit
nínxols blancs. Amb piscines.

(Christelle Enguix, del llibre For sale, o 50 veus de la terra)

21 de gener 2011

El canvi necessari. El canvi que comença


El passat divendres, 14 de gener, va ser un dia molt especial. Compromís per Ròtova es presentava en societat, en públic. Un acte senzill, amb molt de calor, amb moltes mostres d'estima i suport, un bon acte per començar a fer visible el treball que vam començar a fer fa més d'un any i que, ara, és la porta per on volem que s'incorporen moltes més persones.

Dels inicis públics d'aquest Compromís, m'agradaria fer algunes breus valoracions. La primera d'elles que era un acte necessari. I la gent ho va percebre de seguida. Era un acte necessari, entre altres coses, per fer-ho normal; per convertir els actes que tenen a veure amb la vida política del municipi en una cosa normal, propera, abellidora i participativa.

Era necessari per proposar de manera explícita allò que molta gent comenta al carrer: la necessitat de poder crear un alternativa realment viable i il·lusionant a l'actual govern municipal.

El segon dels raonaments té a veure amb el treball i el sacrifici que hem d'invertir per poder dur a terme el projecte de Compromís per Ròtova. Nosaltres ens posem a la disposició de les veïnes i veïns del municipi. I ens cal que cadascú aporte el seu granet d'arena i anar sumant, sumant, sense excloure ningú, començant per aquells que senten més necessari eixe canvi.

De motius per a eixe canvi en tenim abastament: un poliesportiu per acabar, un frontó que no està en cap lloc; unes escoles velles que s'han quedat com un pàrking; una urbanització del municipi que no ha estat ben acceptada socialment; l'excessiva il·luminació de la carretera; i sobretot, un cine, que han deixat caure. També una casa de la música que esperem i un centre polivalent que no s'acaba.

Per eixos i per molts altres motius, treballarem des de hui mateix, com ho hem estat fent estos mesos; i ens enforçarem per meréixer-nos la vostra confiança i el vostre suport.

Ara, solament ens queda donar les gràcies. Donar les gràcies a totes i tots els qui vau vindre a l'acte, els i les qui ens heu donat el vostre suport, els qui heu aportat alguna idea o suggeriment; els qui ens heu aconsellat com fer bé les coses. Als qui ens heu demanat paciència, als qui ens heu recomanat trellat i seny, que són els ingredients necessaris per tal de poder fer front a un projecte tan important com gestionar un municipi i poder aportar les nostres idees des de l'Ajuntament, a partir del proper mes de maig.

Hem fet el més difícil: canviar de mentalitat i anar a per totes. Per això mateix, el canvi comença hui mateix, si voleu, si volem. Perquè, com déiem, el canvi solament es pot donar des del dia que creiem en ell. I eixe canvi, a Ròtova, no és possible o impossible, com deia la cançó; és necessari.

Publicat a 7 i 1/2 Notícies.

02 de gener 2011

Passejar per la política de proximitat

Entre les persones que treballem des de la política hi ha la consigna que cal apropar-la a la gent, o que cal fer que la gent se n'interesse. Estic absolutament d'acord. Amb tot de matisos, per suposat. A quina política s'ha d'apropar la gent? A la que ofereixen els grans partits? A la de les frases buides i els enfrontaments estèrils? A la dels exercicis d'oratòria?

Ho veiem per la televisió, amb els enfrontaments entre Zapatero i Rajoy; entre Rubalcaba i Saenz de Santamaria. I ho veiem en clau comarcal, sobretot si parlem de Gandia. No ho veiem, tot cal dir-ho, per Canal 9.

Tenen grans engranatges i estan d'acord en una mateixa cosa: escenificaran rols enfrontats per tal de repartir-se l'espai polític. Sense més. A la fi, PP i PSOE acaben coincidint en la majoria de propostes.

I em fa por que els joves que ens hi sumem també caiguem en els mateixos tics i errades. Perquè si alguna cosa hem de fer els joves del país és canviar la manera de fer política dels grans partits, les grans superfícies que ens venen una marca i un eslogan, sense un lloc per al matís.

La passada assemblea del Consell dels Joves de Gandia va ser una bona mostra d'això. Nuevas Generaciones contra Joves Socialistes; rèpliques, contrarèpliques i posicions difícils de justificar. Quines excuses poden cabre quan el govern valencià ha aprovat una Llei de Joventut sense consensuar amb la joventut valenciana, sense ni tan sols acordar-la amb el Consell de la Joventut valencià? Quins arguments poden aportar els Joves Socialistes per anar en contra de les promeses del mateix PSOE de construir un Casal Jove al Grau?

Des del BLOC JOVE de la Safor-Valldigna també demanem més casals joves a Gandia i una llei que contemple la posició unitària del Consell de la Joventut valencià. Una cosa i l'altra. I demanem, com ja hem fet en alguna altra ocasió, menys paraules i més valentia. A la fi, les joventuts de PP i PSOE mai solucionaran res per als joves perquè solament ens utilitzen com una arma per a atacar-se mútuament.

Més que aproximar els joves a la política, el que hauríem de procurar és, precisament, que eixa política anara dirigida als interessos de la joventut. Que els polítics s'adreçaren als i les joves i que foren capaços de respondre els dubtes, les preocupacions o les queixes. Com va fer, no fa massa, per exemple, Josep Miquel Moya, davant un bon grup de joves, a una cafeteria de Gandia.

Des del BLOC JOVE proposem una política amb crítica i autocrítica; i una política amb contingut. Proposem pegar-li la volta a la política; i fer-la de baix cap a dalt. Els i les joves no poden entendre que siguem capaços de criticar unes coses mentre passem unes altres per alt. I és que, vist el que fan les dues grans superfícies polítiques, què millor que acabar passejant per les propostes de proximitat?

Publicat a 7 i 1/2 Notícies.