25 d’octubre 2011

Viure i/o veure Ròtova

L’altre dia l’alcalde va voler fer-me una puntualització sobre l’article que vaig publicar a la premsa. Aprofitant el plenari em va dir públicament que no posara paraules que no havia dit en la seua boca. Que ell, quan parlàvem de les queixes del veïns sobre la reforma urbana, havia dit que no “véiem” el mateix poble, i no que no “vivíem” en el mateix poble.
D’inici, he de dir que si ho vaig transcriure així és perquè és així com crec que va succeir, però estes coses no tenen més. Jo ara dubte, sí, és una cosa que ells no conceben: i, si cal rectificar, ho fem.
D’altra banda hi ha molts aspectes que em resulten curiosos de l’assumpte: d’aquella proposta, de crear un espai on escoltar els veïns sobre qüestions urbanístiques, que va rebutjar el PP, solament n’han objectat esta paraula? I la resta? I el fons de l’assumpte? No ha rebut cap crítica per les direccions, pilons, voreres ni per res? Això és el que va dir públicament al plenari… (que no després, entre nosaltres). Doncs bé, ara que parlem de “veure”, dic jo que caldrà fer alguna cosa, davant les queixes de la gent, més enllà de tapar-se els ulls…

'Fum de canyot', o com superar el mestre Rus


Hui Torró ha respost a l'edició comarcal de Levante-EMV la segona part d'un article de Pau Rausell, titulat 'La ciutat cretina, II' (no sé si no s'havia enterat de la primera... :P), al voltant dels reptes de desenvolupament de Gandia, en l'ambit comarcal. En ella, hi ha molts aspectes de manual de PP. Hi ha la visió d'un 'jo' divertit davant dels arguments dels altres, que són “avorrits”, una anàlisi simplista i infantilitzant, propi de la millor època de Francisco Camps. I hi ha la visió del "jo governe des del carrer i des dels bars", sense necessitat d'aplicar estudis, preparats a les coves humides de la Universitat.
Torró empra, en esta ocasió i en altres, una de les maneres més comunes per enfrontar-se a un oponent, quan no es tenen arguments: fer-ne burla. A l'article no escatima recursos per intentar presentar la gent de la Universitat i l'economista com un burgés café, de palauet, etc. Ho diu Torró, sabeu?
Solament uns dubtes. No sé si quan Torró parla de “aplaudible en continente”, es refereix a la qualitat del paper o a la construcció del discurs, ja que almenys ens queda clar que no està d'acord amb el contingut, tot i que no n'exposa els arguments.
Torró és partidari “de los que viven y dejan vivir”. Seria una bona frase per a una cançó de Julio Iglesias, però en política equival a dir que és partidari permetre l'existència d'aquells que no el qüestionen.
Ara ho té relativament fàcil: qualsevol crítica se l'expolsa assenyalant la gestió i la manca de transparència de l'anterior govern. Perquè ausades també...
La contestació de Torró no és que ens acabe de sorprendre. Però no per això deixa de ser greu que un alcalde -no ja un alcaldable- es despenge amb una retòrica tan populista, buida i sense arguments. Una article que deixa ben a les clares que, més enllà d'intentar situar-se ben a prop de Rus (a la defensa de qui també ix a l'article), Torró vol fer més carrera que l'alcalde de Xàtiva. Ben aviat, comprovarem com el pupil acaba superant el mestre.

Tot això el dia que tant Rus com Torró han fet d'amfitrions a Gandia -simpàtics i provincians, a parts iguals- d'Esperanza Aguirre, i li han dit que la platja de Gandia és també la de Madrid.

19 d’octubre 2011

Tres notícies, tres activitats sobre l'ecomuseu

Sembla que el projecte de l'ecomuseu Vernissa Viu ha agafat de nou ritme. Jo crec que a una altra velocitat; també, en un altre sentit. Potser més en clau de redisseny i consolidació d'allò que havíem fet fins a la data. I de repensar com podem establir aliances més sòlides amb tot tipus d'agents perquè els resultats propers siguen més fructífers.
Fer les coses de manera més planificada i madura, vaja.
Tot seguti vos deixe tres entrades del quadern, on anem penjant el dia a dia del projecte:
- 'Un projecte que no pretén ser turístic'. Una classe a la Facultat d'Economia, en el marc del Màster en direcció i planficació del turisme.
- Una visita a l'ecomuseu, de Pep Nebot (Avinença) i Imma Gamundí (ICTIB).
L’ecomuseu coorganitza el curs ‘Pràctiques sostenibles en agricultura i jardineria’.

Tres notícies que palesen que la cosa continua avant. Que tinguem sort...

18 d’octubre 2011

Des de Borró, també. I punt

No em puc queixar de falta motius per a escriure. No serà perquè la tasca diària al grup municipal de Ròtova, al BLOC JOVE o al BLOC comarcal no me'n done, de motius, d'arguments i de temes. Ben al contrari, el ritme, sovint, m'impedeix passar a net les impressions, les troballes, etc. i moltes vegades, en els millors dels casos, tot queda guardat amb anotacions esparses en un de tants quaderns.
Ara m'han oferit -i jo no he pogut renunciar-hi- un nou espai, molt humil, tot i que en un mitjà important. Faré la meua columneta a El Punt-Avui, que he titulat "Des de Borró". No calen massa justificacions sobre el títol, perquè les teniu totes allà mateix, al primer article, a manera de presentació. La columna, si no vaig errat, es visionarà en les seccions locals esmentades a l'article en qüestió, gràcies al sistema de programació 'a la carta' (cada lector pot entrar per la secció del seu propi municipi) que té dissenyat este mitjà.
El Punt-Avui ha estat cobrint, tot cal dir-ho, de manera exemplar la nostra tasca des que ens presentàrem fins a hui. I ara, de tant de contacte, potser ens hem deixat remullar. Esperem que l'experiència siga profitosa i que allò que diguem tinga algun interés per a tots vosaltres.

16 d’octubre 2011

Explicar-nos i actuar... sense perdre'ns en la paperassa


Fa goig veure com, per fi, la gent ha eixit al carrer. El 15M no ha mort, ja li haguera agradat a més d'un. I, amb el nom que siga -tant hi fa 15o com “indignats”-, roman despert amb l'objectiu que alguna cosa canvie. De moment, ben poca cosa.
Cadascú, i nosaltres a tall individual no podem excloure'ns, ha de poder fer alguna cosa en el seu dia a dia. Nosaltres ho estem intentant també.
El darrer plenari va posar sobre la taula unes quantes coses ben a les clares. Tantes, de fet, que costa de destacar-ne alguna com a més important, o més greu -segons de què parlem. La primera d'elles (ja n'hem parlat abans) que l'equip de govern està ben còmode presidint actes religiosos, i mesclant tots dos àmbits. “Si m'ho demanara tan sols una persona, hi aniria”, va dir l'alcalde com si el privàrem d'alguna dret elemental. I és que fins al moment, en moltes ocasions, ells parlen d'assistir a les processions -que ningú ha prohibit- en compte de presidir -un lloc que, en una cerimònia religiosa, correspon al rector
La segona, l'oportunitat de gravar els plenaris, a què també s'han negat des del PP. En primer lloc, per garantir que es recullguen els posicionaments de totes i tots. I, en segon lloc, per poder divulgar i apropar al veïnat l'acció política. Obrir l'Ajuntament, en la mesura de les nostres possibilitats.
També va ser rebutjada una comissió d'urbanisme per poder parlar sobre allò que els veïns volen canviar d'aquella reforma urbana que va fer l'Ajuntament la passada legislatura. “Ell diu que no ha rebut cap crítica. Que ningú se li ha queixat per les direccions, ni pels pilons, ni per les voreres ni per res. I que sembla vivim en pobles diferents”. Si totes les frases foren certes, em preocuparia; significaria que cap veí s'ha atrevit a dir-li totes les opinions que hem rebut nosaltres. I, sí, potser, no vivim al mateix poble. D'altra banda, en què els perjudica crear un fòrum, amb tècnics, per recollir millores i crítiques urbanístiques dels veïns?
I tantes altres coses. Ara em fa por que la densitat del discurs, la llargària del text... -tantes coses...- impedisquen que la gent se centre en la importància de cada tema. Per això, la resta d'assumptes els deixe per a més avant. Nosaltres continuem fent la nostra. Intentem modernitzar la gestió i que Ròtova entre al segle XXI, a pesar de la resistència, que sovint empra molt males maneres. I intentem no perdre'ns en la mar de paperassa que ens trobem al davant.
Finalment, tampoc volem convertir el que ha de ser un discurs clar amb vosaltres en això mateix, en una mar de paperassa inacabable.