Fa unes setmanes, des de Compromís per Ròtova denunciàvem l'alt cost de l'escoleta municipal de Ròtova, un fet que ha provocat, junt a la resta de projectes encetats, la paralització de les obres, la falta de recursos econòmics per part de l'Ajuntament i un deute que supera els 1.300 euros per habitant.
Ara, però, tan o més sorprenent que estos fets és la resposta de l'alcalde, qui atribueix la situació a la “situació nacional” i replica que “Ròtova no anava a ser menys que qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana”, que es mereix el millor.
Clar que ens ho mereixem tot. Però no creiem que entrar a veure qui la diu més grossa contribuïsca a millorar la gestió de l'Ajuntament. Tots i totes les que vivim i estimem el poble pensem que Ròtova s'ho mereix tot però, com ja vam dir en alguna altra ocasió, ací no es tracta de mesurar l'estima del poble sinó de saber gestionar els recursos, que sempre són limitats, per poder atendre les necessitats de la gent. Quan perdem la perspectiva del que tenim i dels fronts que hem d'atendre, les coses queden a mitges o aparcades a un costat.
Ens ho mereixem tot. Però, primer que res, ens mereixem alguna cosa, una després de l'altra; ens mereixem que els projectes que s'inicien s'acaben. Ens mereixem saber si, a la fi, algun dia, el solar de les escoles velles -tombades en període preelectoral- serà alguna cosa més que un aparcament. Ens mereixem saber si el gimnàs s'acabarà. Si el camp de futbol tindrà, o no, gespa artificial, quan es durà a terme i amb quins diners es pagarà. Igual que volem saber si tornarem a tenir un frontó.
Ens mereixem saber si algun dia tindrem una biblioteca en condicions, amb un fons de llibres actualitzat i més ampli. Ens mereixem saber si tindrem una casa de la cultura on poder realitzar un teatre.
I què no mereixem? Entre altres coses, respostes com les que ens ha donat: que si la situació de l'escoleta es deu a la “situació de liquiditat nacional, perquè els bancs no concedeixen crèdits”, perquè esta mena de respostes no són sinó una manera de burla als veïns. Fer un projecte més ajustat a la realitat ens haguera permés tenir acabada l'escoleta, que els menuts la pogueren utilitzar i poder centrar els esforços en la resta de projectes encara inacabats. Ens mereixem una millor gestió dels recursos i que ens arribaren a eixir els números.
Ens mereixem, entre moltes altres coses, un Ajuntament que no siga oposició de l'oposició ni que vaja a la contra de les associacions a les quals hauria de servir i ajudar, un Ajuntament que no s'excuse en el “context nacional” quan parlem de decisions locals; un Ajuntament decidit a governar, si és que vol fer-ho...
A la fi, amb tant de projecte ambiciós, l'alcalde ha confòs el desig de voler fer-ho tot el més gran possible per al poble amb la capacitat real i les necessitats del mateix municipi. I ens trobem, com diu la saviesa popular, que “ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem regar”.
