Les retallades del govern valencià vistes des de dins d'una bombolla

Hi ha moltes maneres de desviar l'atenció sobre un tema: una opció és negar-lo, l'altre és crear una realitat paral·lela; i, quan tot això no funciona, es barra el debat i punt.

Compromís per Ròtova va presentar una moció al passat plenari en què proposà que l’Ajuntament de Ròtova demanara a la Generalitat Valenciana l’anul·lació del Decret Llei 1/2012 de mesures urgents per a la reducció del dèficit; i que, de pas, manifestara el seu compromís amb el manteniment i la millora d’uns serveis públics i de qualitat.

La moció feia referència als retalls previstos en serveis públics (la retallada de la jornada de treball al personal interí i temporal), com justícia (retallada en un 25% dels reforços en personal dels jutjats actuals; manca de material), sanitat, funció pública i educació (retallada de professorat -1.550 el 2010 i altres 1.000 el 2011-, de línies i programes educatius i falta d'inversió en centres i en el pagament de despeses comunes). En la seua intervenció, la regidora popular d’Hisenda, però, indicà que el Decret no afectava Ròtova, que la moció no reflectia els retalls del decret i que l’Ajuntament està fent tot el possible per atendre els serveis de les persones del municipi.

I ací va quedar la cosa. Des de Compromís, ja no vam tenir l’oportunitat de respondre. L’alcalde no ens permeté la rèplica ni tornar a intervenir, argumentant que tot ja estava tot molt ben exposat i no valia la pena anar allargant-ho, perquè les postures havien quedat marcades.

Era evident que no parlàvem de la tasca de l'Ajuntament, però tan se val: si l'argument és útil per desviar l'atenció, ben trobat siga. L'altra raó per parlar des de la perspectiva local és perquè, segons el govern -solament quan els convé, clar-, el plenari municipal solament pot tractar temes que tinguen a veure amb Ròtova i, clar, les retallades no n'afecten en cap cas.

Evidentment, com el públic va poder observar, no vam poder contestar una resposta que és, de totes totes, un sense sentit: els retalls, evidentment, afecten els nostres veïns, com afecten la resta de valencians i valencianes: els qui són professors, els metges, les persones que baixen a l'hospital o els jutjats de Gandia, els alumnes de l’escola de Ròtova i els qui van a l’institut de Vilallonga... Només hem de recordar, en aquest darrer cas, com l’institut on van els i les xicones de Ròtova (l’IES Vall de la Safor) no tenia per a calefacció, paper higiènic, folis o guix. Només hem de recordar que el passat 19 de gener, l’equip directiu del col·legi de Ròtova va enviar una nota informativa als pares i mares en què explicava els impagaments al centre: 8.800 € per a funcionament del centre (2/3 parts de 2011); les beques del menjador escolar (1.800 €); i el programa d’Educació Compensatòria (600 €). Els deutes provocaren que el romanent de l’escola estiguera “baix mínims”, i podia arribar a ser dràstic, amb conseqüències, segons el centre, com: falta de material (folis, fotocòpies, etc.); impossibilitat d’adquirir material didàctic per a infantil, E.F. i informàtica; supressió de la revista escolar; tancament del menjador, etc. Unes conseqüències que finalment no arribaran a materialitzar-se (perquè finalment s'han abonat estos deutes), però que mostren com la situació de la Generalitat afecta ben de prop els nostres escolars al municipi.

Hi ha maneres i maneres d'amagar el malbaratament de diners per part de la Generalitat. Una de tantes, la més meritòria probablement, és la tasca de cada grup municipal popular. Encara recorde com el govern d'Almiserà rebutjà votar en contra del cementeri nuclear de Zarra, argumentant que “a nosaltres no ens agradaria que Zarra votara en contra de l'escoleta d'Almiserà”. I es van quedar tan amples. I, quan no hi ha arguments, s’utilitza la corresponent majoria per impedir la rèplica al plenari, com ha passat a Ròtova. Ho hem vist en anteriors ocasions, i ha tornat a passar. La nostra tasca, a banda de fer propostes, ha de consistir a denunciar estes pràctiques. I també, sobretot, fer entendre a la gent que Ròtova no viu dins d'una bombolla; i que les retallades del Consell li afecten a les persones que viuen al nostre poble, com li afecten a qualsevol persona del país. I que, per tant, com a rotovines i rotovins, podem reclamar que el nostre govern valencià ens tracte millor. A no ser que ens diguen que vivim a l'Alsàcia.

A la nostra Sort

El porrat de Sant Macià de Ròtova d’este any ha estat ambientat en l’època romana, i dedicat a la vila romana de la Sort, a l’entrada del municipi. Ja hem comentat en alguna ocasió que aquesta línia d’ambientació i divulgació ens agradava. Com vam dir els anys anteriors, cal que potenciem la història pròpia i les arrels genuïnes, com un dels valors afegits per oferir el municipi de Ròtova als i les visitants.

Les persones que han arribat a Ròtova, però, potser s’han preguntat on és la vila romana de Ròtova, en quina situació es troba, etc. I, si saberen la resposta, potser s’haurien posat les mans al cap. La vila data del segle I i fou excavada entre els anys 2005 i 2006. Excavada parcialment, després de ser parcialment destruida (segons van dir “por error”), mentre feien les obres de l'autovia. El jaciment té dues parts diferenciades: la part noble i una amb estructures més humils i de treball, entre les quals hi havia un possible forn d'algeps.

Ara hem de pensar en les passes que cal fer amb el jaciment de què hem parlat durant el porrat. Divulgar-lo és molt important: ajuda a apropar el patrimoni als nostres visitants i, sobretot i més important, a les veïnes i veïns. Ens apropa a la nostra història. Ara bé, no ens podem quedar ací; hem de donar passes més decidides.

La parcel·la del polígon on se situa la vila romana és una àrea de protecció arqueològica; este pas ja el va fer en el seu dia l’Ajuntament. Ja comptem amb informes i inventaris de les excavacions realitzades. Respecte de la part situada entre l'entrada i l'autovia encara cal prendre decisions: hi ha parcel·les de propietat privada, a les quals no se'ls ha donat cap solució. I el temps passa.

D'altra banda, caldria continuar les excavacions, consolidar les estructures existents i, de ser possible, col·locar vallats i alguns passarel·la de fusta. A més, el projecte es podria complementar amb panells interpretatius similars als exhibits durant el porrat. En definitiva, un projecte de musealització-interpretació en exterior.

És un tema complex i però, també, una gran oportunitat per a un municipi com Ròtova; un projecte que potser caldria haver dut endavant en època de bonança econòmica i que lamentablement no es va fer. Des de Compromís animem l’equip de govern a treballar en esta línia, de la mà d’altres institucions com la Generalitat i la Diputació. Seria una bona manera de continuar fomentant l’estima pel patrimoni i dotar de més recursos turístics el nostre municipi; un fet, d’altra banda, que potenciaria este sector econòmic a la localitat. I una mostra ben patent que no deixem el patrimoni a la nostra Sort, ni a la seua.

La part proporcional de vergonya

No deixen de sorprendre'm. El PP del meu poble llança una pregunta aparentment innocent pel Facebook, sense més, on qüestiona si el que ha passat a l'institut Lluís Vives de València és “¿Realmente es una manifestación (con todo nuestro respeto a las manifestaciones) o un acto vandálico (que algunos Luditas emplean para salir del armario)? ”. Ho fan perquè "Se va viendo algún escrito por el Facebook referente a la manifestación estudiantil del instituto Luis Vives d Valencia, denominando la manifestación primavera valenciana".
I clar, ara cladria preguntar-se si són vàndals els xiquets que no tenen transport escolar. Ho són els qui no tenen ni guix per poder escriure a la pissarra? Són vàndals els qui protesten davant del centre perquè no tenen calefacció? Ho són els alumnes de l'Institut Lluís Vives perquè han tallat el carrer davant del centre perquè l'IES no rep els diners que li pertoquen per al funcionament corrent, perquè no reben els diners per poder donar les classes? També ho són els pares, xiquets i professors que es tanquen als col·legis, com el de Vilallonga, per protestar pel mateix?
Els preferim jugant amb una Play Station, passant de tot, sense preocupar-se ni del col·legi? Estic convençut que els nostres dirigents del PP sí. Ho han aconseguit estos anys, elevant la taxa d'atur dels joves al voltant del 50%. I ara tenim uns joves indefensos (molts d'ells no han acabat l'ESO) perquè, en l'època de la bambolla immobiliària que el PP va potenciar, els xicons deixaven incabats els estudis perquè era més fàcil guanyar diners en l'obra.
I ara torne a dir que ells sí; ells sí que preferirien veure joves apàtics, que no se'n preocupen. Perquè són ells els qui ens han abocat a esta situació; són ells els qui s'han gastat els diners públics en Fòrmula 1, Opens de tennis i torneigs de golf milionaris, en aeroports sense avions i en saraos diversos. Són ells els qui han deixat en fallida econòmica la Generalitat Valenciana; i els qui ara ens retallen més de 1.000 milions d'euros a la sanitat, educació i serveis públics (quinze dies després d'aprovar uns pressupostos de 13.000).
És 'solament' una pregunta llençada “en voz alta”, des del Facebook d'un partit, en un poble menut. Però feta amb tota la intenció. Les ciutadanes i ciutadans d'este país -com els i les de Ròtova- deuen estar desconcertats en veure les forces de seguretat apallissant xiquets i xiquetes que reclamaven les mancances del seu centre, que anaven a tallar mitja hora la via. I, davant d'este desconcert, els dirigents del PP del meu poble fan això: llancen la consigna perquè la gent sàpiga com cal posicionar-se. Ara ja ho saben. La major part de vegades funciona així: dóna igual que parles d'una barana, d'una planta de transferència o de l'educació valenciana. Almenys a nivell local, contenen l'opinió. Perquè el que diga el consell de RTVV sobre la manipulació dels Informatius de Canal 9 ja no arribarà a ningú; ni els vídeos ni les notes de premsa dels sindicats de policies; ni els morats a les cames de la gent, ni cap evidència.
Sóc conscient que el missatge al mur del Facebook del PP del meu poble té la transcendència que té. I per mi, cap. Però sé la utilitat que li donen. Per això, a mi, m'agafa vergonya. És el mínim que puc sentir. Amb una part proporcional a la poca que ells tenen.

Era això el que havien acordat per a Ròtova? (preguntes a l'alcalde sobre la planta de transferència)

Sis mesos després de demanar-la per primera vegada, i després de fer-ho tres vegades per escrit i amb una denúncia pública, hem rebut l'acta de plenari de desembre de 2010 en què PP i PSOE de Ròtova acordaren “condicionar l'acceptació” de l'arribada de la planta a un acord previ” respecte d'un seguit de punts.

L'acta la vam portar al plenari per comprovar en quin punt estaven les negociacions i per veure, també, de tot allò, què en quedava.

Entre els acords previs, que les empreses adjudicatàries incorporaren 5 persones residents al municipi en situació d'atur; literalment, “antes de que aparezca oficialmente el municipio de Ròtova como lugar de ejecución de la transferencia de residuos urbanos”. Han contractat estes 5 persones? Era una de les nostres preguntes al plenari. I és que d'inici, ens esmussa que l'Ajuntament fomente la contractació d'unes persones, sense que es faça públic. No ens porta açò a haver de contractar a dit? L'alcalde va negar tenir-ne constància de cap contractació. Aquí queda la seua resposta pública, per a que cadascú contraste el que sàpiga.

El redactat de l'acord no té pèrdua. De fet, a nosaltres ens sembla bastant preocupant el control i la consciència que s'entén que es tenia de la informació pública (repetim, en el redactat apareix “antes de que aparezca oficialmente el municipio de Ròtova”; i, després, “una vez hecho público la instalación de la planta de transferencia de Ròtova...”).

I la cosa continua. L'Ajuntament apunta, tot seguit “unes actuacions de interés” per al municipi, per incloure al conveni amb el consorci.

Una vegada signat el conveni, hauran d'iniciar-se la construcció d'una redona d'accés al municipi . On? Tot just davant de Sant Jeroni, envaint l'espai de protecció del Bé d'Interés Cultural. També, urbanitzar la ja existent, segons el projecte de què disposa la Direcció General de Carreteres. Recorden aquella fuente luminosa? Bé, sembla que no hi ha projecte definitiu, segons l'alcaldia.

Ròtova ha de rebre 3 euros per tonellada de residus. I al final la cosa ha quedat en 1, 25 euros.

Es disposarà d'una brigada de manteniment de com a mínim 4 persones per al manteniment i neteja de les vies. Tot s'està negociant, respon ja a estes altures l'alcalde.

Del conveni de 24.000 euros (destinats a activitats diverses) tampoc ens concreta res. S'està negociant.

Entre les peticions, “realizar actuaciones encaminadas” a que l'Ajuntament firme un conveni amb Diputació per valor d'1.300.000 euros destinat a la finalització del camp de futbol. Nosaltres entenem que un alcalde, un regidor o un diputat pot sol·licitar ajudes i demanar per les necessitats d'un municipi. Però quines actuacions pot dur el consorci i de quina manera per a que l'Ajuntament dispose d'un conveni de col·laboració amb la Diputació amb un montant d'1.300.000. No ho sé; és la resposta de l'alcalde.

Arribat el cas, una vegada oberta i en funcionament la planta, els treballadors seran preferentment de Ròtova. Això l'alcalde sembla que sí que ho sap; tot i no estar signat el conveni.

Un fet que no ocorre amb el cost de valorització i transport del fem (a l'acord de plenari es demanava que fora “zero”).

Finalment, el document recollia la presència del regidor aleshores a l'oposició en les negociacions. No implica això haver d'incloure un representant de l'oposició? Doncs sembla que no. Sense cap mena de rubor, l'alcalde ens diu que tindrem la documentació quan la porte a plenari, no abans. El motiu, la nostra oposició a la planta de transferència. L'alcalde condiciona l'accés a la informació de les negociacions al nostre posicionament: tota una mostra de la seua particular concepció de la participació. Un fet, d'altra banda, que no canviarà la nostra posició ferma.

I ara volen, de la nit al dia, estar al corrent de les negociacions?, ens va preguntar l'alcalde. De la nit al dia, no, diríem nosaltres: sis mesos després, que és el temps que han tardat en lliurar-nos una simple acta de plenari, on es recollia aquest dret que va atorgar a l'oposició.

I així estan les coses de moment: el conveni sense signar; l'acord de ple, paper mullat, un “mer acord de voluntats”. I, ja mig construïda la planta de transferència, encara no sabem tot açò en què quedarà, perquè la transparència i la informació brillen per la seua absència.  

Perdre l'educació

He arribat fa uns moments a casa, des de València. No sabria dir si a la manifestació de hui hi havia més o menys gent que el dissabte passat. De nou, amb molts pocs dies de diferència, els carrers de la capital del país han acollit la impotència i el neguit de la gent que ha de pagar els plats trencats d'un govern que ha malbaratat els diners a mans plenes quan en tenia; i que continua fent-ho, mentre els xiquets i xiquetes de les escoles pateixen fred perquè no tenen calefacció, i els centres no tenen per a clarió ni paper higiènic.

Hui era el torn de tota la funció pública: sanitat, educació, justícia, etc. Dissabte s'havia manifestat el sector educatiu, amb més de 100.000 ciutadans i ciutadanes donant-ne suport.

Estos dies no paren d'arribar-nos casos concrets, al diari, per les xarxes socials... La setmana passada, sense anar més lluny, l'institut IES Vall de la Safor (Vilallonga), on van els xiquets i xiquetes de Ròtova, tornava posar el crit en el cel perquè no tenia el mínim per poder funcionar amb normalitat. 

A Vilallonga anaren quasi tots els meus companys i companyes de classe. Quan fou l'hora, jo vaig baixar a estudiar a Gandia, a l'IES Maria Enríquez. L'institut nou, per dir-li d'alguna manera -ja sona a acudit, no?- ha donat a conèixer estos dies també les mancances que pateix, junt a l'IES Tirant lo Blanch, també a Gandia. Podeu consultar-les ací: http://retalladeseducativesenxifres.jimdo.com/. Els quadres mostren una educació quasi de guerrilla. 

No sé ben bé què deuen pensar els qui són pares i mares, els avis i àvies, els oncles i ties, en veure els seus fills, néts i nebots en unes condicions tan precàries. A mi m'agafen ganes de perdre tota la bona educació que he aprés a aquell centre públic i cagar-me... Per a ells i elles, en canvi, em conformaria que obriren els ulls, i pensaren en els responsables de tot plegat.

Sempre, sempre venç el verd

L’abril de 2011, un incendi (provocat) va arrasar quasi 1.500 ha de territori a cavall entre la vall d’Albaida i la Safor. A Ròtova, bona part del medi natural va quedar devastat pel foc. Però el que no han pogut arrasar les flames és el treball, la perseverança i la confiança de tanta gent que estem convençuts que un altre model de gestió del territori, i de país en general, és, a banda de possible, vital. Res ni ningú ens podrà desviar d’aquest compromís envers nosaltres mateixos.

 

Volem compartir amb vosaltres −i ens agradaria molt que vosaltres la compartíreu també, en qualsevol dels formats− aquesta imatge, símbol i constatació que, més enllà de les cendres, sempre, sempre creix el verd. 

La imatge de Xavi i les paraules de Maria Josep són, segurament, la millor manera de d'expressar-ho. Nosaltres les compartim amb vosaltres des del convenciment que, conegueu o no el barranc d'Atanasi, el verd us creixerà a dintre; perquè el país és farcit de barrancs, vostres i nostres, i el cicle que explica el poema és comú. I, encara més, el desig és compartit. 

Per això, feu el que cregueu amb la tarja; ens faria molt feliços si també us és útil per felicitar i engrescar les persones estimades.

Una barana, un clot i aquelles petites coses de la vida

Les nostres vides estan farcides de xicotetes coses que necessiten ser millorades. Eixa és una de les tasques a què ha de fer front, amb cura, un Ajuntament d'un municipi gran i menut. El darrer plenari de 2 de desembre, vam demanar per les consultes amb els tècnics que havia fet l’alcaldia respecte de la possibilitat de posar una xicoteta porta de fusta junt a la valla del parc de Sant Bartomeu i una barana a l’entrada del carrer en projecte de l’esmentat parc. I és tan sols un exemple.

Que ens contesten que siguem responsables, que l’Ajuntament està sense liquidesa -com la resta del país- i que primer són les despeses de primera necessitat quan plantegem una intervenció amb una inversió ínfima, ens deixa descol·locats. Sobre tot perquè parlem d’una porteta de fusta i una barana! Que ens contesten amb un escrit titulat “hablando de demagogía”, resulta si més no desproporcionat. Ho diu el mateix Ajuntament que ha dissenyat projectes milionaris, sobredimensionats per a les necessitats del municipi, i que ens ha abocat a la situació econòmica actual.

Independentment de la resolució final de la proposta, d'esta proposta i d'altres, des de Compromís lamentem estes eixides de to, reiterades d’altra banda. Al PP li senten molt mal les propostes quan no vénen del propi partit, i té per costum convertir-les en polèmica. Podrem, o no, estar d’acord en uns assumptes o uns altres, però arribar a formular estes respostes en qüestions tan senzilles és, si més no, preocupant; i molt revelador del talant de l’equip de govern.

Fa quasi un any que treballem des de Compromís per Ròtova, fa quasi un any que ens presentàrem de manera pública. Al llarg d'este any hem treballat per qüestions importants relacionades amb la participació ciutadana, junt a d'altres més senzilles, com la del parc que hem comentat al principi, com la de l'estat lamentable de la carretera (amb els clots a l'asfalt) i com el prec perquè el cost de l'escoleta d'estiu no siga tan elevat.

El nostre govern sap que no calen grans arguments per tombar les nostres propostes; tan sols, evitar al mínim possible el debat, fomentar les posicions enceses i votar; perquè això sí que ho tenen: la majoria per no permetre que les propostes que no són seues no prosperen.

No anem a dir que nosaltres som els que millor ho fem, ni que som els qui tenim les millors idees. Però sí els qui volem continuar obrint l'Ajuntament als veïns, que som els qui volem que el facen seu i que hi participen.

És llarg el camí, ho sabíem i ho sabem, i encara hem d'aprendre moltes coses; i ens equivocarem, i en ocasions ens direu que no hem sigut contundents o que hem sigut més educats del compte. És llarg el camí i hi haurà coses que caldrà repensar. Però ja ens va bé escoltar noves propostes cada setmana, que ens paren pel carrer per demanar-nos per qualsevol assumpte, que ens pregunten per l'estat de l'Ajuntament, que ens miren de manera discreta i que ens diguen “així aneu bé”; tot això ens dóna més ganes de continuar, més força i més convicció en la tasca que duem a l'Ajuntament.

Ens dóna més força per treballar, de manera discreta, com qui estima en la quotidianitat més subtil. “El meu amor consisteix”, com deia Lluís Roda, “a dedicar-te la vida/ a no donar-me mai per satisfet,/ a intentar fer-te feliç, mentrestant”. I en això estem. I en fer-ho també amb les petites coses que milloren la nostra vida i aquelles altres que, com cantava Serrat, “s'enlairen tristes per arreu i ens fan plorar sense avisar quan ningú no ens veu…”.

El vestit de l'emperador i la cultura a Ròtova

No sé si coneixen vostés la història d'aquell emperador a qui uns sastres molt astuts li van fer un vestit que solament podien veure les persones intel·ligents. Allò, és clar, era un engany. I l'única persona que s'atreví a cridar allò de “l'emperador va nu” va ser un xiquet, amb tota la seua innocència.

A Ròtova ens ha passat una cosa semblant al conte d'Andersen, amb les infraestructures culturals. Esta és una historia de números, convenis i literatura. I jutgen vostés on acaben els primers i on comença la resta.

El passat dilluns 28 de novembre, el diputat del grup Compromís Josep Maria Panyella presentà a les Corts una Proposta No de Llei en què demanava una casa de la música per a Ròtova, donat que les agrupacions musicals no tenen on assajar i actuar, actualment. Tampoc hi ha cap lloc on fer cinema a cobert, ni una conferència ni teatre...

Des de les files populars, però, Pedro Hernández Mateo la rebutjà dient que l'Ajuntament està duent a terme “un vasto proyecto de realización de un centro administrativo y cultural que dé servicio a las necesidades de los vecinos y las asociaciones en materia de actuaciones socioculturales”. Un projecte, sí, un projecte, xifrat en més de cinc milions d'euros presentat el 2007.

I començà a enumerar ajudes: els 100.000 destinats a adquirir el cine per part de Diputació; els 562.717,28 euros per a l'adquisició del palau dels comtes de Ròtova; els 450.000 euros en diferents anualitats, destinats a l'adquisició de les cases i patis annexes al palau; i finalment digué que “el Ayuntamiento de Rótova está adecuando una nave de propiedad municipal con la inversión de las ayudas concedidas por importe de 450.000 euros. Esta construcción contempla un espacio específico para usos culturales de las asociaciones musicales de Rótova, entre otras”. Facen la suma, sí, també, de totes les ajudes. I després passegen pel poble.

“Yo lo vi en su momento interesante introducir una enmienda”, va dir el diputat popular, “pero parece ser que se nos adelantó, como me parece muy bien, el alcalde y el Ayuntamiento de Rótova, poniendo cartas en el asunto, ofreciendo y haciendo actividades y actuaciones como las que se está haciendo”.

Hernández Mateo acaba la seua intervenció dient que “el cine Cervantes se encuentra en muy malas condiciones y han tenido que salir para poder rehabilitarlo, con el esfuerzo de todos”. I que “el gobierno municipal ha hecho los deberes”. I ho digué sense ruboritzar-se, per suposat, a pesar que, amb els deures fets segons ells, a Ròtova no tenim un espai per a assajar, ni un per a fer concerts, ni conferències, ni teatre ni res.

I fins ací la història que ens han contat a les rotovines i rotovins, que no sabem si l'han inventada a València o els l'han relatada des de Ròtova. Perquè, amb tants diners invertits, no hi ha cap projecte dels comtes de Ròtova en marxa ni cap rehabilitació del cine.

El ben cert és que, des que és propietat de l'Ajuntament, el cine no ha parat de deteriorar-se, fins que fou impossible entrar-hi a actuar o assajar, estat en el que es troba actualment.

El ben cert és que Compromís va demanar que es destinaren els Plan-E a la seua restauració i des d'alcaldia es va dir que hi havia altres prioritats. I el ben cert és que, pocs mesos després, la banda hagué de marxar a Alfauir a fer els assaigs perquè les pluges acabaren de fer malbé la coberta.

El ben cert és que l''aula de la música' que pretén ubicar a la nau polivalent del polígon no complirà les necessitats per poder fer concerts, perquè el consistori solament hi dedica la meitat de l'espai. I així li ho ha fet saber l'agrupació a l'Ajuntament.

I també és cert que, per exemple, l'ajuda de 2010 destinada a una 'aula de la música' s'ha concretat (si és que s'ha destinat) en altres parts de la nau municipal (perquè diuen que no té sentit fer l'aula de la música -on anaven destinats els diners- si la resta de l'edifici està per fer).

Amb tots els esforços que s'han destinat, amb l'adquisició del cine Cervantes i el palau dels Comtes de Ròtova, per a uns projectes que el mateix alcalde va reconèixer que no podria acabar -i, per tant, buscaria altres alternatives-, és una llàstima que els puga l'orgull i no reconeguen que necessiten una ajuda de la Generalitat per a fer l'auditori, la casa de la música o com vulguen dir-li ells. Perquè des de València ens han dit que a Ròtova anem amb un vestit de vellut luxós pel carrer; i allò cert és que, a hores d'ara, anem nuets, des del punt de vista de les infraestructures culturals. Ara podem, és clar, fer com que estem ben assistits, dir que no ens falta de res, que tot és perfecte, tal com dissimulava l'emperador del conte. O podem dir, sense les rialles de la història, que ens cal una espenta.

Per molt poc no s'ha aprovat la Proposta No de Llei per a fer realitat la casa de la música. Ha faltat que, des de la humilitat d'un poble menut, el seu govern haguera admés que necessitava i volia eixa ajuda. I que el conte del gran complex cultural i la rehabilitació del cine no era cert, vull dir, que no és real, tal i com els veïns i veïnes de Ròtova poden comprovar i patir en el seu dia a dia.

Compromís ho tornarà a intentar, presentant una esmena als pressupostos de la Generalitat de 2012; això és, demanar una partida real de diners, tot i que el govern no ha volgut recolzar tampoc esta petició. Vorem si tenim més 'sort'.

Viure i/o veure Ròtova

L’altre dia l’alcalde va voler fer-me una puntualització sobre l’article que vaig publicar a la premsa. Aprofitant el plenari em va dir públicament que no posara paraules que no havia dit en la seua boca. Que ell, quan parlàvem de les queixes del veïns sobre la reforma urbana, havia dit que no “véiem” el mateix poble, i no que no “vivíem” en el mateix poble.
D’inici, he de dir que si ho vaig transcriure així és perquè és així com crec que va succeir, però estes coses no tenen més. Jo ara dubte, sí, és una cosa que ells no conceben: i, si cal rectificar, ho fem.
D’altra banda hi ha molts aspectes que em resulten curiosos de l’assumpte: d’aquella proposta, de crear un espai on escoltar els veïns sobre qüestions urbanístiques, que va rebutjar el PP, solament n’han objectat esta paraula? I la resta? I el fons de l’assumpte? No ha rebut cap crítica per les direccions, pilons, voreres ni per res? Això és el que va dir públicament al plenari… (que no després, entre nosaltres). Doncs bé, ara que parlem de “veure”, dic jo que caldrà fer alguna cosa, davant les queixes de la gent, més enllà de tapar-se els ulls…

Explicar-nos i actuar... sense perdre'ns en la paperassa

Fa goig veure com, per fi, la gent ha eixit al carrer. El 15M no ha mort, ja li haguera agradat a més d'un. I, amb el nom que siga -tant hi fa 15o com “indignats”-, roman despert amb l'objectiu que alguna cosa canvie. De moment, ben poca cosa.

Cadascú, i nosaltres a tall individual no podem excloure'ns, ha de poder fer alguna cosa en el seu dia a dia. Nosaltres ho estem intentant també.

El darrer plenari va posar sobre la taula unes quantes coses ben a les clares. Tantes, de fet, que costa de destacar-ne alguna com a més important, o més greu -segons de què parlem. La primera d'elles (ja n'hem parlat abans) que l'equip de govern està ben còmode presidint actes religiosos, i mesclant tots dos àmbits. “Si m'ho demanara tan sols una persona, hi aniria”, va dir l'alcalde com si el privàrem d'alguna dret elemental. I és que fins al moment, en moltes ocasions, ells parlen d'assistir a les processions -que ningú ha prohibit- en compte de presidir -un lloc que, en una cerimònia religiosa, correspon al rector

La segona, l'oportunitat de gravar els plenaris, a què també s'han negat des del PP. En primer lloc, per garantir que es recullguen els posicionaments de totes i tots. I, en segon lloc, per poder divulgar i apropar al veïnat l'acció política. Obrir l'Ajuntament, en la mesura de les nostres possibilitats.

També va ser rebutjada una comissió d'urbanisme per poder parlar sobre allò que els veïns volen canviar d'aquella reforma urbana que va fer l'Ajuntament la passada legislatura. “Ell diu que no ha rebut cap crítica. Que ningú se li ha queixat per les direccions, ni pels pilons, ni per les voreres ni per res. I que sembla vivim en pobles diferents”. Si totes les frases foren certes, em preocuparia; significaria que cap veí s'ha atrevit a dir-li totes les opinions que hem rebut nosaltres. I, sí, potser, no vivim al mateix poble. D'altra banda, en què els perjudica crear un fòrum, amb tècnics, per recollir millores i crítiques urbanístiques dels veïns?

I tantes altres coses. Ara em fa por que la densitat del discurs, la llargària del text... -tantes coses...- impedisquen que la gent se centre en la importància de cada tema. Per això, la resta d'assumptes els deixe per a més avant. Nosaltres continuem fent la nostra. Intentem modernitzar la gestió i que Ròtova entre al segle XXI, a pesar de la resistència, que sovint empra molt males maneres. I intentem no perdre'ns en la mar de paperassa que ens trobem al davant.

Finalment, tampoc volem convertir el que ha de ser un discurs clar amb vosaltres en això mateix, en una mar de paperassa inacabable.

Les festes, unes poques sensacions i una certa majoria

Han acabat les festes de Ròtova. Bé, les activitats de divendres passat, anul·lades pel mal temps, se celebraran dissabte proper per la vesprada. Però, en fi, el gros ha acabat. I queden enrere les nits de festa, els dies amb la son als ulls, el so dels coets, les disfresses i la música de banda pels carrers.

També, algunes sensacions. D'agraïment, com vaig dir, per haver pogut dedicar dos escrits a Gemma i Cris. També, per haver-les pogudes acompanyar el dia de Sant Bartomeu com a regidor. D'altres, ben bones com els sopars i tot allò que he relacionat fins ara. Vaja, de pas, per ací, la felicitació a totes i tots els qui les han fetes possibles.

És cert, també la gent estava expectant per coses que no haurien d'haver estat centrals, però en fi. Com veure en què quedava allò de l'acord que vam proposar des de Compromís per separar política de religió. El PP no ho l'havia acceptat. I, com que tenen la majoria, de moment haurem d'esperar un poc de temps més perquè Ròtova es pose al dia i deixe de banda certes herències del passat -tradicions?!- en què totes dues coses anaven barrejades.

Els regidors de l'Ajuntament exerceixen el dia de Sant Bartomeu, com si diguérem, de festers. I és una llàstima que tots no, com a organitzadors (veurem si és possible l'any que ve, amb més temps). Això també és qüestió de majories. Que sonara la Marxa Reial, voluntat expressa de l'alcalde, quasi des de la casa Abadia, per contentar uns pocs i en resposta a “altres que han radicalitzat l'assumpte”.

Supose que ells pensen que ens foten amb estes coses. I no és així. Ahir, en un intent d'aconseguir-ho, però, van fregar el ridícul (un poc més i la fan sonar des del Bar Nou...). I això fa un poc de risa, si no fóra perquè, ben mirat, és trist que les festes no siguen un punt de trobada de totes i tots; i el de l'Ajuntament, un dia per poder celebrar-lo, també, totes i tots els regidors de manera conjunta.

Però hi ha qui les concep, les festes, com si estiguérem a un plenari. I això també és qüestió de majories. Per això han passat de parlar ni consensuar res.

Un parell d'articles sobre la futura (?) planta de transferència

De vegades la legalitat no coincideix amb la transparència. Els veïns i veïnes de Ròtova ho sabem bé. Aleshores, els ciutadans ens sentim tan indefensos com quan es cometen 'il·legalitats". Ací vos deixe un parell d'articles d'opinió que han aparegut a Levante -un poc retallat- i a 7 i 1/2 Noticias., tot just la setmana que hem presentat les al·legacions a la llicència ambiental de la planta de transferència. Podeu acabar-los de llegir a la pàgina de Compromís per Ròtova.


La llei, la transparència i el fem
(Levante-EMV)
A estes altures el debat sobre l'arribada de la planta de transferència a Ròtova podria mantenir-se des de diverses perspectives: hi haurà olors i molèsties, o no; impedirà l'arribada de noves empreses al polígon; i, també, perquè no, pot haver debat entre els qui desfensen la legalitat i els qui defensen la transparència, encara que resulte paradògic. I és que, en principi, en una democràcia, una cosa hauria d'anar lligada a l'altra.
A l'alcalde li encanta recordar que el procés ha estat legal, “conforme a llei”. Perquè qui fa la llei també sap totes les trampes; i ens hem acostumat a buscar-li els forats per poder fer-ho tot més ràpid, més còmode, més “senzill”, seguint “la ley”.
(Llegiu-ne més)


La planta de transferència de Ròtova, com a botó de mostra
(7 i 1/2 Noticias)
Tornem amb la planta de transferència. Ja hauran llegit i escoltat vostés moltes coses. De les últimes, el passat dimarts 2 d'agost, quan l'alcalde de Ròtova va contestar Compromís per Ròtova, perquè des de l'agrupació li havien demanat que recollira l'opinió de la gent per decidir si la població havia d'acollir la planta de transferència.
I és que, segons l'alcalde, en declaracions a la Cadena COPE, “el procés de recollir firmes seguit per Compromís no està duent bons resultats pel que no tenen la suficient força com per generar crítica”.
Des de Compromís ens han sorprés unes declaracions com estes, que denoten un menyspreu pels veïns i per les opinions que puguen tenir. Creiem que un alcalde ha d'estar a una certa altura i actuar i fer declaracions de manera responsable. De fet, ell no n'ha agafat cap: no ha pres cap opinió del carrer, perquè està aprovant el projecte sense consultar ningú.
(Llegiu-ne més)

Dubtar... i votar

Un altre exemple ben patent sobre les maneres del govern local actual és el gust per aparèixer a la premsa amb qualsevol motiu. En una de les últimes ocasions, el govern destacava l'acord mitjançant el qual els regidors no cobraran per assistències a plenaris i on cap regidor serà alliberat. Com que n'estàvem a favor -i eixa anava a ser la nostra proposta- el nostre vot havia de ser, per força, positiu.

En el mateix punt de l'ordre del dia, però, s'inclogué la contractació d'una plaça eventual, per tramitar nomines i gestionar permissos d'obres, sense cap mena de procés de selecció. I en això no podíem estar d'acord.

Davant la proposta de buscar un procés de selecció que convertisca la contractació en un accés més transparent i democràtic, l'alcalde ens contesta que el treballador que havia estat realitzant la tasca fins eixe moment ho havia fet bé. I no es tracta d'això, nosaltres no hem qüestionat la faena de cap treballador, sinó el dret a que l'accés a un lloc de treball a l'Ajuntament no siga a dit sinó amb un procés obert a la ciutadania.

Tot siga dit, el més probable és que a eixe lloc de treball haguera accedit la mateixa persona. Però, en canvi, hauríem guanyat en formes democràtiques i hauríem fomentat la confiança dels veïns i veïnes en el funcionament del seu Ajuntament.

Per això, el sentit final del vot, després de dubtar-ne un poc, i intentant compensar una cosa i l'altra, va ser el de l'abstenció.

Maneres de fer netament diferents

Hui hi ha un article ben interessant de Mònica Oltra, a El País, al voltant de l'afer en l'elecció dels membres del CVC, que a la fi ha acabat per deixar fora Joan Francesc Mira.

Arrel de l'episodi, Oltra acabar explicant això: “Me preguntan continuamente cuál creo que es la razón por la que el PP sigue ganando las elecciones. Puede que una de las razones es que la izquierda viene confundiendo demasiado tiempo consensos con rendiciones, política con partidismo”.

Fer comparacions i emmirallar-se en la política autonòmica no sempre funciona però trobar punts de referència com els que descriu l'article ajuda a continuar treballant amb la major ètica i dignitat possible.

Em sent molt identificat amb esta afirmació; cal una proposta que parle de manera valenta, oberta i desenfadada i que faça veure que no cal votar, amb el nas tapat, a cap mal menor.

A Ròtova, sentir parlar l'alcalde de transparència, quan ha aprovat una planta de transferència de fem a esquenes de la mateixa gent, o quan l'oposició no hem tingut accés, després d'un mes, a la mínima informació necessària per poder posicionar-nos en un tema tan important com aquest, resulta, si més no, una burla.

Embolcallat de bones paraules, l'Ajuntament continua el seu ritme, de manera més acurada, això sí. Però quasi amb els mateixos mètodes.

Per això, continuem convençuts que calen propostes netament diferenciades i que aporten aire fresc a l'Ajuntament. Ara des de l'oposició; d'ací a quatre anys, des del govern.

Que es note el Compromís... (unes notes improvisades)

No vam guanyar les passades eleccions i estem a l'oposició. Aquesta situació, que d'inici ens situa en un lloc relativament poc transcendent al si del plenari, ens podria fer acomodar-nos fins d'ací quatre anys. Fins que toque una propera revàlida. No és el que ens toca, però. Cal posar-se a suar de valent; tenim un programa i hem d'intentar dur-lo avant, tot i la situació de desavantatge, en vots, al plenari.

Les urnes van decidir que governara el PP. A nosaltres, molta gent ens ha demanat que fem una tasca d'oposició constant i vigilant; però també hem d'adoptar una postura constructiva, i aportar solucions i idees per a millorar el funcionament de l'Ajuntament. I crec que, d'inici, ho estem fent.

El nostre pas per l'Ajuntament no pot quedar-se en un mer canvi de grup: el PSOE per Compromís. Si algú ho ha entés així, és que no ha entés res. Dia a dia, amb tot el que hem d'aprendre encara, esperem poder anar canviant moltes coses.

D'inici, en la reunió de portaveus prèvia al primer plenari, Compromís i el PP hem acordat que els plenaris del municipi se celebraran una vegada al mes, major periodicitat que fins aleshores, i per la vesprada, per intentar afavorir l'assistència de públic. Les convocatòries i actes es publicaran al tauler -tal com estableix la llei- però també a la pàgina web de l'Ajuntament i s'anunciaran per ban normal i SMS. A més comptaran, amb el suport de power points projectats, quan siga necessari (pressupostos, qüestions urbanístiques, etc.) i la gravació també es publicarà a la pàgina web (això últim cal confirmar-ho encara).

Així, cada primer divendres de mes, Ròtova celebrarà un plenari i comptarà, la setmana anterior a ell, amb una comissió única, per fer-ne un seguiment dels temes a tractar, a banda de la comissió de comptes.

A més, com a punt important, com ja fan molts ajuntaments valencians, la documentació com actes, convocatòries i decrets , es redactaran també en valencià. La llei marca que un usuari pot demanar la llengua en què l'administració s'ha d'adreçar a ell, però a partir d'ara, l'Ajuntament de Ròtova, d'ofici, redactarà els documents també en valencià.

Estem a l'oposició, sí, i la nostra força no és molta. Però hem d'arreglar-nos-les per explicar a la gent les nostres propostes. I per negociar-ne, d'altres, com hem fet a la primera reunió.

Volem que la nostra presència es note, que no passe desapercebuda, volem poder contribuir a millorar Ròtova. Volem que es note el compromís i fer-nos sentir.

I, sobre la cendra, creixerà tot nou!

Esta setmana, el programa 'Medi ambient', de 9.2, s'apropa a Ròtova per parlar de l'incendi que el passat abril va cremar més de 1.500 h de la Serra Grossa. Ací teniu el vídeo:



Sentiments contradictoris entremesclats: una gran tasca d'anys del Centre Excursionista, un gran equip que treballa més que dignament a la nostra televisió, uns grans professionals que en donen suport; i, per l'altre costat, un incendi on van caldre més mitjans; la pèrdua, 20 anys després, d'uns paratges com el barranc d'Atanasi, de l'àguila de panxa blanca, de 1.000 exemplars de rates penades... Per acabar, una bonica banda sonora, del grup Atzucac. No sé què vos semblararà a vosaltres, és un còctel massa concentrat per a definir-lo. “Després del foc, la cendra encara crema... I, sobre la cendra, creixerà tot nou! Un poble que se sent poble mai es deixa véncer”.

Començar a l'Ajuntament

Fa deu dies que vam entrar a l'Ajuntament com a regidors del grup Compromís per Ròtova. Hui hem registrat el grup polític local, per registre d'entrada, en el qual em tocarà ser portaveu.

La veritat és que l'entrada a l'Ajuntament ha sigut intensa; i encara no hem començat.

L'inici ha vingut marcat per la decisió del govern municipal de portar al poble la planta de transferència de residus, sense fer cap mena de consulta ni haver dit res a ningú. Sense més ni més, a pesar que el mateix alcalde havia dit abans de les eleccions que no hi havia res definitiu, ens ho hem trobat tot ja signat. L'Ajuntament ha situat Ròtova com un dels municipis més endeutats de la província i ara tocarà anar tapant forats, és cert. Però nosaltres creiem que aquestes decisions no s'han de prendre a la desesperada; som conscients de la dificultat de dinamitzar l'economia però també hem de pensar que un polígon mig buit és també una oportunitat per pensar quina mena d'indústries volem intentar atreure. I, entre altres coses, una planta de transferència de residus no creiem que siga el millor reclam per atraure'n altres. Preguntem-li-ho a la resta d'empresaris; nosaltres ja ho hem fet.

El govern municipal tampoc ho ha consultat a la gent. Com ja havíem dit en un altre escrit, el temps està deixant a cadascú al seu lloc. Per a nosaltres, la transparència i la participació ha de ser un dels avanços en esta legislatura. I, en eixe sentit, creiem que el nostre posicionament és la defensa de totes i tots els veïns; totes i tots tenen drets a tenir informació sobre una instal·lació tan important al polígon. És una qüestió de mínims.
Clar, hi ha coses, com les descrites, amb què ja comptaven: al cap i a la fi, es tracta de diferents concepcions de la política o maneres de fer, potser a les antípodes, unes respecte d'altres. Amb el que no comptava era amb les desqualificacions i algun que altre insult -que no reproduïm ací-, publicat per Internet, de gent amb qui et creues quasi cada dia. Preferisc, en tot cas, rebre'ls en persona; no sé si és més elegant però sí més sincer.

Hi ha hagut moments bons, també. La resposta de la gent a les reunions, els veïns que et paren pel carrer per explicar-te algun problema o et demanen per informació de l'Ajuntament, el plenari d'investidura, on vam explicar de manera breu la filosofia que intentarem seguir (aquell va ser un discurs senzill, que va ser recollit paraula a paraula per l'alcalde, de la qual cosa ens alegrem); el primer acte com a regidors (el lliurament al xiquets del Club Esportiu Ròtova dels diplomes de campions, el mateix dia que vingueren de rebre els trofeus); i com no, sentir-te recolzat per dues dones molt valentes, com Nahiana i Suni; i per tot un col·lectiu de gent compromesa, d'amics i amigues i de gent que ens segueix per internet.

Tenim moltes ganes de treballar i moltes idees. La nostra tasca a l'oposició serà estricta, contundent i propositiva. Ja anirem explicant a poc a poc les propostes. Demà segurament anunciarem que ja hem registrat a les Corts Valencianes una Proposició No de Llei per aconseguir una casa de la música per al poble. És tan sols un exemple, un de tants. Perquè tot està per fer i tot és possible.

Ferrar i no perdre l'ofici

In memoriam.

Venim del soterrar d'Antonio el ferrer. La calor ens té un poc aplanats. I la notícia de la pèrdua, també.

De caràcter discret i atent, Antonio havia anat apagant-se a poc a poc. No en podria dir massa més ara. En tornar a casa, remire un poc entre els apunts de dialectologia un mig vocabulari sobre l'ofici del ferrer que vaig fer amb la seua ajuda; i uns apunts breus sobre la història de la ferreria.

Cap al 1910, em contava Antonio, van obrir la porta per la banda del carrer Abadia; des d’aleshores, a la ferreria hem accedit per aquest carrer. És clar que abans va haver d’omplir el sòl i deixar-ho al mateix nivell que el carrer, ja que anteriorment accedien a aquesta part per una rampa; i és que l’entrada original s’havia fet originàriament des del Carrer Major. Jo solament he conegut l'entrada pel carrer Abadia, amb la ferreria bastant reformada, tot i que encara amb l'enclusa i la farga. Ara, el cavallet i la mola fa anys que han deixat d'utilitzar-se.
La tasca del ferrer, a més, no s’ha restringit al ferro sinó que a la pràctica exercien com una mena de veterinaris al poble. Desinfectaven, per exemple, els microbis ferrant en calent, aplicant-li la ferradura calenta, poc a poc per a no cremar l’animal. També, amb l’escaleta, li obrien la boca per cuidar la dentadura de l’animal, que en els més vells podia esdevenir en punta; per això, amb un escarpet li l’aplanaven i, amb la raspa, li la deixaven llisa.
Sempre ben a prop seu, el seu fill Paco, ha heretat també la mirada humana i senzilla d'encarar la vida, tot i que amb un posat i unes conviccions més inconformistes. Ha heretat, de més a més, el gust i la manya per treballar el ferro. Per a uns altres usos, tot s'ha de dir. Ha fet alguna exposició amb figures que recreaven indrets del poble o poemes com Veles e vents de l'Ausiàs March. La figura homenatge a Joan Pellicer al Mondúver, entre d'altres, és obra d'ell.

La seua vida ja no gira al voltant del ferro però en conserva les maneres i l'afició, que pot ser dirigida i potenciada de moltes maneres. Algunes d'elles estudiem com desenvolupar-les des de l'ecomuseu. Esperem que, lluny d'aquella expressió que totes i tots coneixem, continue ferrant, per molts anys, i que no es perda l'ofici.

Té nassos la cosa... (la planta, vull dir)

Dilluns passat l'Ajuntament de Ròtova va convocar les veïnes i veïns del poble, mitjançant l'Agència de Desenvolupament Local per tal de fer-los partíceps que una “empresa dels voltants” volia fer una selecció de personal. Fins ací, tot bé. Tan sols, feia olor l'aire un tant misteriós de la convocatòria: ni nom de l'empresa, ni llocs a ocupar ni res que féra sospitar de què es tractava.

Acudiren a la cita vora cinquanta veïns i veïnes, que pogueren assabentar-se que l'empresa Vitrusa busca persones per tal de medir “de forma objectiva” els nivell d'olor dels voltants del polígon industrial. Clar, el treball no era un treball, ja que cobrar 70 euros al mes i haver d'estar a disposició de l'empresa a tota hora, per fer les medicions quan aquesta ho considere, no es pot denominar com a tal; per això, ho anomenen “un extra”.

Moltes de les persones que finalment s'hi apuntaren ho feren perquè, segons les recomanacions que reberen, era una manera de donar-se a conèixer, per si de cas. I ací podem entendre: per a treballar amb un jornal normal en la futura planta de transferència, si al final arriba a instal·lar-se al municipi. Supose que l'empresa i l'Ajuntament saben que no els poden donar faena, perquè saben que a la planta solament treballarien de 5 a 7 persones. I jo em pregunte si realment ja les tenen seleccionades.

El que estan fent, en definitiva, és jugar amb un dels drames de la situació econòmica actual: la manca de treball de la gent. Això en primer terme. I, en última instància, estan començant a justificar la instal·lació de la mateixa planta de transferència, amb el raonament que donarà treball; ja veieu quin treball... I, pel que sembla, amb la decisió ja presa, solament els queda embolcallar-la de prosperitat. Perquè, si no, comencen a fer-se els estudis previs? És cert que no hi ha res definitiu? Quan n'hi haurà alguna cosa, aleshores? Consultaran els veïns per a fer-la? I, si els consulten, faran cas del que diguen, o ja serà massa tard?

Com veieu molts interrogants que aniran desvetllant-se les properes setmanes. Uns fan molt mala olor i, de tots ells, podem concloure que té nassos la manera de fer les coses d'alguna gent.

336 motius d'espenta; 1.307 motius per continuar treballant

Estimades veïnes i veïns,
Un any més hem celebrat la cita amb les urnes per decidir quin és el govern per als propers quatre anys a Ròtova. Heu sigut molts els veïns i les veïnes que ens heu recolzat. Compromís ha aconseguit tres representants, amb un projecte fresc i que començava de zero (i a molts pocs vots d'aconseguir el quart regidor). Per això, volem donar-vos les gràcies i posar-nos a la vostra disposició.
Compromís per Ròtova continuarà treballant, amb esperit positiu i crític, per poder fer arribar el model renovat de poble que proposem. Continuarem treballant per fer arribar millor el nostre missatge, persona a persona i amb serenitat. Continuarem esforçant-nos per a meréixer-nos, en tot moment, la confiança de totes les veïnes i veïns.
El vostre paper no acaba ara. Nosaltres entenem que no vos heu de conformar a votar cada quatre anys sinó que hem de ser capaços de crear ponts amb l'Ajuntament perquè els vostres desitjos es convertisquen en acció de govern. Ja ho vam fer al nostre programa, recollint les vostres idees i ara continuarem fent-ho. A més, en uns pocs dies, la demanda de més participació ciutadana ha aconseguit la consulta amb els veïns sobre com calia reformar el barri de la Salut i sobre les condicions educatives i d'infrastructures de l'escoleta. Les nostres demandes són justes i estan tenint efecte ja.
Nahiana, Suni, Mari, Paco, Marieli, Paco, Joan, José Juan, M. Ángeles, Moisés i jo vos agraïm les idees i els suports. Hem comptat amb 336 vots, que es tradueixen en 336 motius d'espenta. Tenim 1.307 motius per continuar treballant.
Rebeu una abraçada ben forta.