Una barana, un clot i aquelles petites coses de la vida

Les nostres vides estan farcides de xicotetes coses que necessiten ser millorades. Eixa és una de les tasques a què ha de fer front, amb cura, un Ajuntament d'un municipi gran i menut. El darrer plenari de 2 de desembre, vam demanar per les consultes amb els tècnics que havia fet l’alcaldia respecte de la possibilitat de posar una xicoteta porta de fusta junt a la valla del parc de Sant Bartomeu i una barana a l’entrada del carrer en projecte de l’esmentat parc. I és tan sols un exemple.

Que ens contesten que siguem responsables, que l’Ajuntament està sense liquidesa -com la resta del país- i que primer són les despeses de primera necessitat quan plantegem una intervenció amb una inversió ínfima, ens deixa descol·locats. Sobre tot perquè parlem d’una porteta de fusta i una barana! Que ens contesten amb un escrit titulat “hablando de demagogía”, resulta si més no desproporcionat. Ho diu el mateix Ajuntament que ha dissenyat projectes milionaris, sobredimensionats per a les necessitats del municipi, i que ens ha abocat a la situació econòmica actual.

Independentment de la resolució final de la proposta, d'esta proposta i d'altres, des de Compromís lamentem estes eixides de to, reiterades d’altra banda. Al PP li senten molt mal les propostes quan no vénen del propi partit, i té per costum convertir-les en polèmica. Podrem, o no, estar d’acord en uns assumptes o uns altres, però arribar a formular estes respostes en qüestions tan senzilles és, si més no, preocupant; i molt revelador del talant de l’equip de govern.

Fa quasi un any que treballem des de Compromís per Ròtova, fa quasi un any que ens presentàrem de manera pública. Al llarg d'este any hem treballat per qüestions importants relacionades amb la participació ciutadana, junt a d'altres més senzilles, com la del parc que hem comentat al principi, com la de l'estat lamentable de la carretera (amb els clots a l'asfalt) i com el prec perquè el cost de l'escoleta d'estiu no siga tan elevat.

El nostre govern sap que no calen grans arguments per tombar les nostres propostes; tan sols, evitar al mínim possible el debat, fomentar les posicions enceses i votar; perquè això sí que ho tenen: la majoria per no permetre que les propostes que no són seues no prosperen.

No anem a dir que nosaltres som els que millor ho fem, ni que som els qui tenim les millors idees. Però sí els qui volem continuar obrint l'Ajuntament als veïns, que som els qui volem que el facen seu i que hi participen.

És llarg el camí, ho sabíem i ho sabem, i encara hem d'aprendre moltes coses; i ens equivocarem, i en ocasions ens direu que no hem sigut contundents o que hem sigut més educats del compte. És llarg el camí i hi haurà coses que caldrà repensar. Però ja ens va bé escoltar noves propostes cada setmana, que ens paren pel carrer per demanar-nos per qualsevol assumpte, que ens pregunten per l'estat de l'Ajuntament, que ens miren de manera discreta i que ens diguen “així aneu bé”; tot això ens dóna més ganes de continuar, més força i més convicció en la tasca que duem a l'Ajuntament.

Ens dóna més força per treballar, de manera discreta, com qui estima en la quotidianitat més subtil. “El meu amor consisteix”, com deia Lluís Roda, “a dedicar-te la vida/ a no donar-me mai per satisfet,/ a intentar fer-te feliç, mentrestant”. I en això estem. I en fer-ho també amb les petites coses que milloren la nostra vida i aquelles altres que, com cantava Serrat, “s'enlairen tristes per arreu i ens fan plorar sense avisar quan ningú no ens veu…”.

El vestit de l'emperador i la cultura a Ròtova

No sé si coneixen vostés la història d'aquell emperador a qui uns sastres molt astuts li van fer un vestit que solament podien veure les persones intel·ligents. Allò, és clar, era un engany. I l'única persona que s'atreví a cridar allò de “l'emperador va nu” va ser un xiquet, amb tota la seua innocència.

A Ròtova ens ha passat una cosa semblant al conte d'Andersen, amb les infraestructures culturals. Esta és una historia de números, convenis i literatura. I jutgen vostés on acaben els primers i on comença la resta.

El passat dilluns 28 de novembre, el diputat del grup Compromís Josep Maria Panyella presentà a les Corts una Proposta No de Llei en què demanava una casa de la música per a Ròtova, donat que les agrupacions musicals no tenen on assajar i actuar, actualment. Tampoc hi ha cap lloc on fer cinema a cobert, ni una conferència ni teatre...

Des de les files populars, però, Pedro Hernández Mateo la rebutjà dient que l'Ajuntament està duent a terme “un vasto proyecto de realización de un centro administrativo y cultural que dé servicio a las necesidades de los vecinos y las asociaciones en materia de actuaciones socioculturales”. Un projecte, sí, un projecte, xifrat en més de cinc milions d'euros presentat el 2007.

I començà a enumerar ajudes: els 100.000 destinats a adquirir el cine per part de Diputació; els 562.717,28 euros per a l'adquisició del palau dels comtes de Ròtova; els 450.000 euros en diferents anualitats, destinats a l'adquisició de les cases i patis annexes al palau; i finalment digué que “el Ayuntamiento de Rótova está adecuando una nave de propiedad municipal con la inversión de las ayudas concedidas por importe de 450.000 euros. Esta construcción contempla un espacio específico para usos culturales de las asociaciones musicales de Rótova, entre otras”. Facen la suma, sí, també, de totes les ajudes. I després passegen pel poble.

“Yo lo vi en su momento interesante introducir una enmienda”, va dir el diputat popular, “pero parece ser que se nos adelantó, como me parece muy bien, el alcalde y el Ayuntamiento de Rótova, poniendo cartas en el asunto, ofreciendo y haciendo actividades y actuaciones como las que se está haciendo”.

Hernández Mateo acaba la seua intervenció dient que “el cine Cervantes se encuentra en muy malas condiciones y han tenido que salir para poder rehabilitarlo, con el esfuerzo de todos”. I que “el gobierno municipal ha hecho los deberes”. I ho digué sense ruboritzar-se, per suposat, a pesar que, amb els deures fets segons ells, a Ròtova no tenim un espai per a assajar, ni un per a fer concerts, ni conferències, ni teatre ni res.

I fins ací la història que ens han contat a les rotovines i rotovins, que no sabem si l'han inventada a València o els l'han relatada des de Ròtova. Perquè, amb tants diners invertits, no hi ha cap projecte dels comtes de Ròtova en marxa ni cap rehabilitació del cine.

El ben cert és que, des que és propietat de l'Ajuntament, el cine no ha parat de deteriorar-se, fins que fou impossible entrar-hi a actuar o assajar, estat en el que es troba actualment.

El ben cert és que Compromís va demanar que es destinaren els Plan-E a la seua restauració i des d'alcaldia es va dir que hi havia altres prioritats. I el ben cert és que, pocs mesos després, la banda hagué de marxar a Alfauir a fer els assaigs perquè les pluges acabaren de fer malbé la coberta.

El ben cert és que l''aula de la música' que pretén ubicar a la nau polivalent del polígon no complirà les necessitats per poder fer concerts, perquè el consistori solament hi dedica la meitat de l'espai. I així li ho ha fet saber l'agrupació a l'Ajuntament.

I també és cert que, per exemple, l'ajuda de 2010 destinada a una 'aula de la música' s'ha concretat (si és que s'ha destinat) en altres parts de la nau municipal (perquè diuen que no té sentit fer l'aula de la música -on anaven destinats els diners- si la resta de l'edifici està per fer).

Amb tots els esforços que s'han destinat, amb l'adquisició del cine Cervantes i el palau dels Comtes de Ròtova, per a uns projectes que el mateix alcalde va reconèixer que no podria acabar -i, per tant, buscaria altres alternatives-, és una llàstima que els puga l'orgull i no reconeguen que necessiten una ajuda de la Generalitat per a fer l'auditori, la casa de la música o com vulguen dir-li ells. Perquè des de València ens han dit que a Ròtova anem amb un vestit de vellut luxós pel carrer; i allò cert és que, a hores d'ara, anem nuets, des del punt de vista de les infraestructures culturals. Ara podem, és clar, fer com que estem ben assistits, dir que no ens falta de res, que tot és perfecte, tal com dissimulava l'emperador del conte. O podem dir, sense les rialles de la història, que ens cal una espenta.

Per molt poc no s'ha aprovat la Proposta No de Llei per a fer realitat la casa de la música. Ha faltat que, des de la humilitat d'un poble menut, el seu govern haguera admés que necessitava i volia eixa ajuda. I que el conte del gran complex cultural i la rehabilitació del cine no era cert, vull dir, que no és real, tal i com els veïns i veïnes de Ròtova poden comprovar i patir en el seu dia a dia.

Compromís ho tornarà a intentar, presentant una esmena als pressupostos de la Generalitat de 2012; això és, demanar una partida real de diners, tot i que el govern no ha volgut recolzar tampoc esta petició. Vorem si tenim més 'sort'.