Les retallades del govern valencià vistes des de dins d'una bombolla

Hi ha moltes maneres de desviar l'atenció sobre un tema: una opció és negar-lo, l'altre és crear una realitat paral·lela; i, quan tot això no funciona, es barra el debat i punt.

Compromís per Ròtova va presentar una moció al passat plenari en què proposà que l’Ajuntament de Ròtova demanara a la Generalitat Valenciana l’anul·lació del Decret Llei 1/2012 de mesures urgents per a la reducció del dèficit; i que, de pas, manifestara el seu compromís amb el manteniment i la millora d’uns serveis públics i de qualitat.

La moció feia referència als retalls previstos en serveis públics (la retallada de la jornada de treball al personal interí i temporal), com justícia (retallada en un 25% dels reforços en personal dels jutjats actuals; manca de material), sanitat, funció pública i educació (retallada de professorat -1.550 el 2010 i altres 1.000 el 2011-, de línies i programes educatius i falta d'inversió en centres i en el pagament de despeses comunes). En la seua intervenció, la regidora popular d’Hisenda, però, indicà que el Decret no afectava Ròtova, que la moció no reflectia els retalls del decret i que l’Ajuntament està fent tot el possible per atendre els serveis de les persones del municipi.

I ací va quedar la cosa. Des de Compromís, ja no vam tenir l’oportunitat de respondre. L’alcalde no ens permeté la rèplica ni tornar a intervenir, argumentant que tot ja estava tot molt ben exposat i no valia la pena anar allargant-ho, perquè les postures havien quedat marcades.

Era evident que no parlàvem de la tasca de l'Ajuntament, però tan se val: si l'argument és útil per desviar l'atenció, ben trobat siga. L'altra raó per parlar des de la perspectiva local és perquè, segons el govern -solament quan els convé, clar-, el plenari municipal solament pot tractar temes que tinguen a veure amb Ròtova i, clar, les retallades no n'afecten en cap cas.

Evidentment, com el públic va poder observar, no vam poder contestar una resposta que és, de totes totes, un sense sentit: els retalls, evidentment, afecten els nostres veïns, com afecten la resta de valencians i valencianes: els qui són professors, els metges, les persones que baixen a l'hospital o els jutjats de Gandia, els alumnes de l’escola de Ròtova i els qui van a l’institut de Vilallonga... Només hem de recordar, en aquest darrer cas, com l’institut on van els i les xicones de Ròtova (l’IES Vall de la Safor) no tenia per a calefacció, paper higiènic, folis o guix. Només hem de recordar que el passat 19 de gener, l’equip directiu del col·legi de Ròtova va enviar una nota informativa als pares i mares en què explicava els impagaments al centre: 8.800 € per a funcionament del centre (2/3 parts de 2011); les beques del menjador escolar (1.800 €); i el programa d’Educació Compensatòria (600 €). Els deutes provocaren que el romanent de l’escola estiguera “baix mínims”, i podia arribar a ser dràstic, amb conseqüències, segons el centre, com: falta de material (folis, fotocòpies, etc.); impossibilitat d’adquirir material didàctic per a infantil, E.F. i informàtica; supressió de la revista escolar; tancament del menjador, etc. Unes conseqüències que finalment no arribaran a materialitzar-se (perquè finalment s'han abonat estos deutes), però que mostren com la situació de la Generalitat afecta ben de prop els nostres escolars al municipi.

Hi ha maneres i maneres d'amagar el malbaratament de diners per part de la Generalitat. Una de tantes, la més meritòria probablement, és la tasca de cada grup municipal popular. Encara recorde com el govern d'Almiserà rebutjà votar en contra del cementeri nuclear de Zarra, argumentant que “a nosaltres no ens agradaria que Zarra votara en contra de l'escoleta d'Almiserà”. I es van quedar tan amples. I, quan no hi ha arguments, s’utilitza la corresponent majoria per impedir la rèplica al plenari, com ha passat a Ròtova. Ho hem vist en anteriors ocasions, i ha tornat a passar. La nostra tasca, a banda de fer propostes, ha de consistir a denunciar estes pràctiques. I també, sobretot, fer entendre a la gent que Ròtova no viu dins d'una bombolla; i que les retallades del Consell li afecten a les persones que viuen al nostre poble, com li afecten a qualsevol persona del país. I que, per tant, com a rotovines i rotovins, podem reclamar que el nostre govern valencià ens tracte millor. A no ser que ens diguen que vivim a l'Alsàcia.

La part proporcional de vergonya

No deixen de sorprendre'm. El PP del meu poble llança una pregunta aparentment innocent pel Facebook, sense més, on qüestiona si el que ha passat a l'institut Lluís Vives de València és “¿Realmente es una manifestación (con todo nuestro respeto a las manifestaciones) o un acto vandálico (que algunos Luditas emplean para salir del armario)? ”. Ho fan perquè "Se va viendo algún escrito por el Facebook referente a la manifestación estudiantil del instituto Luis Vives d Valencia, denominando la manifestación primavera valenciana".
I clar, ara cladria preguntar-se si són vàndals els xiquets que no tenen transport escolar. Ho són els qui no tenen ni guix per poder escriure a la pissarra? Són vàndals els qui protesten davant del centre perquè no tenen calefacció? Ho són els alumnes de l'Institut Lluís Vives perquè han tallat el carrer davant del centre perquè l'IES no rep els diners que li pertoquen per al funcionament corrent, perquè no reben els diners per poder donar les classes? També ho són els pares, xiquets i professors que es tanquen als col·legis, com el de Vilallonga, per protestar pel mateix?
Els preferim jugant amb una Play Station, passant de tot, sense preocupar-se ni del col·legi? Estic convençut que els nostres dirigents del PP sí. Ho han aconseguit estos anys, elevant la taxa d'atur dels joves al voltant del 50%. I ara tenim uns joves indefensos (molts d'ells no han acabat l'ESO) perquè, en l'època de la bambolla immobiliària que el PP va potenciar, els xicons deixaven incabats els estudis perquè era més fàcil guanyar diners en l'obra.
I ara torne a dir que ells sí; ells sí que preferirien veure joves apàtics, que no se'n preocupen. Perquè són ells els qui ens han abocat a esta situació; són ells els qui s'han gastat els diners públics en Fòrmula 1, Opens de tennis i torneigs de golf milionaris, en aeroports sense avions i en saraos diversos. Són ells els qui han deixat en fallida econòmica la Generalitat Valenciana; i els qui ara ens retallen més de 1.000 milions d'euros a la sanitat, educació i serveis públics (quinze dies després d'aprovar uns pressupostos de 13.000).
És 'solament' una pregunta llençada “en voz alta”, des del Facebook d'un partit, en un poble menut. Però feta amb tota la intenció. Les ciutadanes i ciutadans d'este país -com els i les de Ròtova- deuen estar desconcertats en veure les forces de seguretat apallissant xiquets i xiquetes que reclamaven les mancances del seu centre, que anaven a tallar mitja hora la via. I, davant d'este desconcert, els dirigents del PP del meu poble fan això: llancen la consigna perquè la gent sàpiga com cal posicionar-se. Ara ja ho saben. La major part de vegades funciona així: dóna igual que parles d'una barana, d'una planta de transferència o de l'educació valenciana. Almenys a nivell local, contenen l'opinió. Perquè el que diga el consell de RTVV sobre la manipulació dels Informatius de Canal 9 ja no arribarà a ningú; ni els vídeos ni les notes de premsa dels sindicats de policies; ni els morats a les cames de la gent, ni cap evidència.
Sóc conscient que el missatge al mur del Facebook del PP del meu poble té la transcendència que té. I per mi, cap. Però sé la utilitat que li donen. Per això, a mi, m'agafa vergonya. És el mínim que puc sentir. Amb una part proporcional a la poca que ells tenen.

En defensa de la política. Una altra visió -parcial- de la històrica manifestació de hui a Gandia

Hui la comarca ha eixit al carrer; és la tercera cita que demostra que el país està en contra dels plans de retallades del govern valencià: més de 1.000 en serveis públics, i ni parlar de fer-ho amb els saraos d'hípica, golf i Fòrmula 1.
Al llarg de la vesprada, milers de persones -7.000 persones segons la policia; 15.000, segons els manifestants- han dit la seua des de l'Hospital fins l'Ajuntament. Moltes cares, goig i orgull de veure la reacció de la gent. Una manifestació històrica a Gandia
Arriba a casa cansat, rendit, però em pose a picar uns textos, pujar unes fotos, rebotar uns vídeos; la xarxa bull, i això és cosa de totes i tots. La informació flueix. Alguns mitjans ja han penjat la crònica; alguns blogaires, també.
Llig també algunes crítiques: que a la pancarta no haurien d'haver anat polítics. En principi, conforme, si així s'acorda. Sóc dels qui pensa que hem de deixar el protagonisme a la societat civil. Tanmateix, un segon: alguns carreguen durament i de manera interessada. I ací comença la visió parcial -per tangencial i personal- de la manifestació, de tant sols un aspecte que a molts els haurà passat desapercebut.
Compte, per favor (i ara sé que em jugue una bona per escriure estes línies). Ho he viscut mentre sopava: Laura és mestra, treballadora com la que més, compromesa...; i política. Participa, per convicció, a la Plataforma per l'Ensenyament públic de la Safor-Valldigna. I dilluns va estar preparant també les pancartes. En començar la marxa, tots els convocants no són a la pancarta i es posa a desplegar-la, amb alguna gent.
A mi m'avisen: Laura està sola i no hi n'ha massa mans, cal gent. Quan hi arribe, ja n'era plena, de mans (de tots els partits polítics). I he retrocedit; no m'agraden tampoc els primers plànols. Després, el que tots ja hem vist: representants de tots els partíts polítics amb el missatge.
És el que sol passar a moltes manifestacions. Dese les paraules sobre el blanc de la pantalla; i, tot i que em sonen a justificació, és el que sol passar a la major part de manifestacions.
I després ve la crítica. Hui la veig afectada, perquè percep que no ho entén; tot això, després de tant d'esforç... Alguna crítica dura i interessada, alguna altra que sé noble. El nostre tarannà ens permet acceptar-les, ens permet intentar millorar per a properes ocasions.
Però compte! Que la crítica cap a alguns polítics no apunte cap a totes i tots els polítics; que no apunte a la política; perquè és precisament el missatge que la dreta vol que cale a la societat, per tenir marge per on navegar.
Compte!, pense; no solament perquè darrere els polítics hi ha persones, que també. No vaig a entrar en això, tots ho sabem. Compte! Perquè, per últim, encara a risc de resultar presumptuós, no tots els polítics són -ni som- iguals. Que cal no disparar amb els ulls tancats contra la classe política.
Lamente, però la crec necessària, la contundència. I també, haver de parlar més dels polítics que de la manifestació. Però ho creia necessari, com una aportació justa; com unes paraules d'ànims a qui, dia a dia, es desviuen a treballar per tot allò pel que hem reivindicat hui, i són també polítics. I també per als qui, en algun moment, cometen errors.

Perdre l'educació

He arribat fa uns moments a casa, des de València. No sabria dir si a la manifestació de hui hi havia més o menys gent que el dissabte passat. De nou, amb molts pocs dies de diferència, els carrers de la capital del país han acollit la impotència i el neguit de la gent que ha de pagar els plats trencats d'un govern que ha malbaratat els diners a mans plenes quan en tenia; i que continua fent-ho, mentre els xiquets i xiquetes de les escoles pateixen fred perquè no tenen calefacció, i els centres no tenen per a clarió ni paper higiènic.

Hui era el torn de tota la funció pública: sanitat, educació, justícia, etc. Dissabte s'havia manifestat el sector educatiu, amb més de 100.000 ciutadans i ciutadanes donant-ne suport.

Estos dies no paren d'arribar-nos casos concrets, al diari, per les xarxes socials... La setmana passada, sense anar més lluny, l'institut IES Vall de la Safor (Vilallonga), on van els xiquets i xiquetes de Ròtova, tornava posar el crit en el cel perquè no tenia el mínim per poder funcionar amb normalitat. 

A Vilallonga anaren quasi tots els meus companys i companyes de classe. Quan fou l'hora, jo vaig baixar a estudiar a Gandia, a l'IES Maria Enríquez. L'institut nou, per dir-li d'alguna manera -ja sona a acudit, no?- ha donat a conèixer estos dies també les mancances que pateix, junt a l'IES Tirant lo Blanch, també a Gandia. Podeu consultar-les ací: http://retalladeseducativesenxifres.jimdo.com/. Els quadres mostren una educació quasi de guerrilla. 

No sé ben bé què deuen pensar els qui són pares i mares, els avis i àvies, els oncles i ties, en veure els seus fills, néts i nebots en unes condicions tan precàries. A mi m'agafen ganes de perdre tota la bona educació que he aprés a aquell centre públic i cagar-me... Per a ells i elles, en canvi, em conformaria que obriren els ulls, i pensaren en els responsables de tot plegat.

Ens ho mereixem tot

Fa unes setmanes, des de Compromís per Ròtova denunciàvem l'alt cost de l'escoleta municipal de Ròtova, un fet que ha provocat, junt a la resta de projectes encetats, la paralització de les obres, la falta de recursos econòmics per part de l'Ajuntament i un deute que supera els 1.300 euros per habitant.

Ara, però, tan o més sorprenent que estos fets és la resposta de l'alcalde, qui atribueix la situació a la “situació nacional” i replica que “Ròtova no anava a ser menys que qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana”, que es mereix el millor.

Clar que ens ho mereixem tot. Però no creiem que entrar a veure qui la diu més grossa contribuïsca a millorar la gestió de l'Ajuntament. Tots i totes les que vivim i estimem el poble pensem que Ròtova s'ho mereix tot però, com ja vam dir en alguna altra ocasió, ací no es tracta de mesurar l'estima del poble sinó de saber gestionar els recursos, que sempre són limitats, per poder atendre les necessitats de la gent. Quan perdem la perspectiva del que tenim i dels fronts que hem d'atendre, les coses queden a mitges o aparcades a un costat.

Ens ho mereixem tot. Però, primer que res, ens mereixem alguna cosa, una després de l'altra; ens mereixem que els projectes que s'inicien s'acaben. Ens mereixem saber si, a la fi, algun dia, el solar de les escoles velles -tombades en període preelectoral- serà alguna cosa més que un aparcament. Ens mereixem saber si el gimnàs s'acabarà. Si el camp de futbol tindrà, o no, gespa artificial, quan es durà a terme i amb quins diners es pagarà. Igual que volem saber si tornarem a tenir un frontó.

Ens mereixem saber si algun dia tindrem una biblioteca en condicions, amb un fons de llibres actualitzat i més ampli. Ens mereixem saber si tindrem una casa de la cultura on poder realitzar un teatre.

I què no mereixem? Entre altres coses, respostes com les que ens ha donat: que si la situació de l'escoleta es deu a la “situació de liquiditat nacional, perquè els bancs no concedeixen crèdits”, perquè esta mena de respostes no són sinó una manera de burla als veïns. Fer un projecte més ajustat a la realitat ens haguera permés tenir acabada l'escoleta, que els menuts la pogueren utilitzar i poder centrar els esforços en la resta de projectes encara inacabats. Ens mereixem una millor gestió dels recursos i que ens arribaren a eixir els números.

Ens mereixem, entre moltes altres coses, un Ajuntament que no siga oposició de l'oposició ni que vaja a la contra de les associacions a les quals hauria de servir i ajudar, un Ajuntament que no s'excuse en el “context nacional” quan parlem de decisions locals; un Ajuntament decidit a governar, si és que vol fer-ho...

A la fi, amb tant de projecte ambiciós, l'alcalde ha confòs el desig de voler fer-ho tot el més gran possible per al poble amb la capacitat real i les necessitats del mateix municipi. I ens trobem, com diu la saviesa popular, que “ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem regar”.

Publicat a 7 i 1/2 Notícies.

L'arbre vell

No n'havia parlat encara, de Calp. I, encara, em resulta un poc complicat fer-ho sense precipitar-me i fer valoracions en calent (ben justificables i positives), i sense deixar entreveure el nuguet a la panxa pel final de curs.

Per això, de moment, he considerat més apropiat desar a la paret una gravació d'un fragment del poema L'arbre vell, de Marc Granell, que han gravat dos alumnes (Álvaro i Jonás) de 2n-D. Hui, que ja no hem fet classe, me l'han dut en un CD, junt a una versió d'Al vent; a veure si la puc pujar un altre dia. De la manera que a ells més els agrada, s'han apropat a un dels temes de la classe -la poesia- i, quasi sense adonar-se'n, han demostrat que, en el dia a dia, en consumeixen molta. Potser no seran uns cracks de la cançó en un futur (qui sap ;)), però m'han demostrat que ells de vegades tenen maneres "amb més ganxo" d'apropar-se a allò que m'apassiona.

I, ací, la lletra:

L'arbre vell

En la ciutat hi ha una plaça

i en la plaça un arbre vell.

En l'arbre hi ha la tristesa

de saber que és el darrer.

Abans n'hi havia molts d'altres,

ara tan sols queda ell

com un record que s'apaga

entre el ferro i el ciment.

Diuen que volen tallar-lo,

que molesta, que el seu verd

trenca l'estètica pura

dels edificis que té

voltant-lo, voltors altíssims

a punt de menjar-se el cel.

Que al lloc que ocupa podrien

aparcar vint cotxes més.

Que és la casa on s'arreceren

centenars de bruts ocells

que ningú recordaria

si no fos perquè viu ell...

En la ciutat – algú conta –

hi havia fa molt de temps

un arbre gran i molt trist

que se sabia el darrer

i plorava fulles grogues

en la tardor, i a l'hivern

es despullava i cantava

estranyes cançons al vent.

Quan venia primavera

despertava les arrels,

oblidava un poc la pena

i obria el somriure verd

que en estiu era rialla

que et feia sentir-te bé

quan, fugint del sol, entraves

en el cercle tou i fresc

del seu regne que assetjaven

cotxes, finques, fum, diners.

Quan el tallaren plovia.

Ja no he vist ploure mai més.

Aprofite per a dedicar-la al Josep Maria, Xavi i Rebe, amants dels arbres, que deuen estar esperant la meua tornada al 100 % a la realitat saforenca.

Crisi i educació. O “sense educació no hi ha crisi”

Està vist que hi ha dues maneres de fer front a una crisi com la que patim: una d'elles és intentar canviar els mecanismes que ens van dur a ella (el sistema financer, l'economia de la rajola...); l'altra és la d'emmirallar la població amb grans festes i esdeveniments perquè reste relativament satisfeta. I aquesta darrera, com bé sabem, és l'opció que va escollir fa molt de temps el president Camps. Amb un plantejament en certa manera efectiu, el govern de la Generalitat ha aconseguit que la gent interioritze que aquest país de la Fòrmula 1 i de l'America's Cup no pateix de res. Si de cas, d'alguna cosa dolenta que ens ve de Madrid.

Darrere d'aquesta crisi econòmica, com hem denunciat en diverses ocasions, hi ha també una crisi de valors, una situació que solament podrà capgirar-se qüestionant l'actual sistema econòmic basat en la rajola i en el més pur i simple desarrollismo. No hem avançat gaire des dels 60, en aquest sentit. Però el qüestionament d'aquesta política vindrà del foment d'una societat amb esperit crític, una societat que veja més enllà dels quatre o cinc succesos que ens anuncien els informatius de Canal 9.

Esta mateixa setmana, ens hem pogut assabentar que la representant municipal al consell escolar de l'escoleta "Mixinetes" d'Almoines ha enviat una carta al conseller d'Educació, Alejandor Font de Mora, amb la signatura de tots els pares de l'alumnat de l'escoleta per a mostrar el seu malestar per la retallada del bo infantil. En el cas d'Almoines la retallada ha sigut de 10.530 euros, xifra que de moment ha assumit l'Ajuntament. Aquest, lamentablement, és solament una mostra de la política educativa del Consell; o millor dit, de les seues mancances. I encara podríem afegir que és tan sols un detall minúscul de com el govern de Francesc Camps deconstrueix un país per la base, per allà on més por fa: ferint de mort l'educació.

Aquest govern sap ben bé que l'educació és una de les esperances per refer un “país futur”, un país que el senyor Camps intenta dividir en tres províncies barallades entre elles i sense més aspiració que el gaudi per les festes.

Per això, impedeix que s'impartisca educació per a la ciutadania a secundària; per això -i perquè ja no té ni un euro (“ens ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem regar”)- no pot fer front a les inversions en ordinadors per als centres valencians; per això, manté milers de xiquets en barracons i es burla a les Corts quan demanem un pla immediat que capgire aquesta situació. Per això retira les ajudes per als moviments de renovació pedagògica, sempre capdvanters en el nostre sistema educatiu; per això, castiga els principals sindicats de l'ensenyament retirant-los les subvencions que impedisquen el reciclatge i la formació del nostre professorat; per això, no inverteix la part que li toca en llibres i, any rere any, rebutja les partides pressupostàries estatals dedicades a la compra de llibres per a les biblioteques valencianes; per això, acaba de retallar les partides destinades a l'estudi d'idiomes, habitatge i treball per als joves, així com aquelles destinades als Centres d'Informació Juvenil. I posem ací un etzètera molt llarg.

Els ciutadans tenim la capacitat de canviar les coses. Els joves i no tan joves que volem un altre país hem de mirar més enllà de Canal 9 i superar aquesta sensació de somnolència que ens intenta inocular el govern valencià. I ho hem de fer a base de treball; fent arribar, en tots els àmbits, als amics i coneguts, aquesta situació de deixadesa i hipoteca a què ens aboca aquest govern popular.

Ells saben que, sense educació, no hi ha crisi a la vista, en dos sentits: el seu model no perilla i, d'altra banda, la ciutadania no percep els problemes estructurals del país.

La millor alternativa a eixa crisi en què es troba el Consell és apostar pel futur de l'educació. Cal fer-los fora i demostrar que creiem en un sistema educatiu valencià públic i de qualitat; aquesta és una de les bases per a aconseguir un país lliure amb persones lliures.

TOTES I TOTS SOM BATISTE MALONDA!

Signa aquest manifest

TOTES I TOTS SOM BATISTE MALONDA!!!

El passat 11 de juliol de 2008, David Barelles, Director General de Personal de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, va comunicar al professor Batiste Malonda, director del Col·legi Públic El Castell d'Almoines, l'obertura d'un expedient disciplinari per no establir en la seva totalitat dels serveis mínims durant la vaga que es va celebrar el 29 de març de 2007.

Si resulta patètic que a hores d'ara, passats 15 mesos, dos cursos escolars i les seves memòries aprovades, etc., s'obriga un expedient a Batiste Malonda, és encara més preocupant l'escalada reaccionària que la Conselleria d'Educació està duent contra el projecte del CEIP El Castell i la persona que el representa.

Les persones signants:

- Igual que les entitats i persones que han premiat i reconegut el projecte i el treball de la comunitat educativa del CEIP Es Castell, i el seu director Batiste Malonda, (*), reconeixem i defensem dit projecte com un dels millors exemples de la Renovació Pedagògica i de la construcció de l'Escola Pública Valenciana.
- Denunciem la persecució i l'assetjament que està sofrint Batiste Malonda per part de la Conselleria d'Educació, perquè renuncie a tota possibilitat de seguir al capdavant del projecte, tal com reclama la comunitat educativa d'Almoines
- Exigim la retirada de l'expedient a Batiste Malonda, així com de l'informe negatiu de la seva gestió.
- Exigim la continuïtat de l'equip directiu del centre.
- Exigim la derogació de la Resolució de 16 d'octubre de 2007, la Instrucció de 17 d'octubre de 2007 i l'elaboració d'una nova normativa que permeta l'elecció de la direcció que desitge la Comunitat Educativa del centre. El cas d'Almoines és un exemple i un clar advertiment a qui confiaven en les possibilitats del procediment actual
- Demanem a les organitzacions sindicals i ciutadanes que investiguen i denuncien els possibles delictes d'assetjament, persecució i prevaricació que hagen pogut incórrer els/les diferents funcionaris/es i càrrecs polítics de la Conselleria d'Educació.

TOTES I TOTS SOM BATISTE MALONDA!
DIMISSIÓ DEL CONSELLER D'EDUCACIÓ!

Signa aquest manifest fent aquí un clic.
Difon-lo entre les teves companyes i companyes

(*) El col·legi d'Almoines va ser un dels primers centres a aplicar l'ensenyament en valencià i la seva trajectòria ha estat reconeguda, entre uns altres, per premis com el Baldiri Rexach, el Premi Melchor Botella a la Renovació Pedagògica, i la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya

Més informació a:
http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Protestas/sindicales/confirmarse/relevo/director/colegio/Almoines/elpepiespval/20080626elpval_7/Tes/ http://www.mestrescomarquescentrals.cat/blog/pdf/2/clavesexpedientemalonda.pdf
http://www.mestrescomarquescentrals.cat/blog/
http://malvarrosa07.wordpress.com/