Espai del Llibre, 14

[Estem de porrat. Este cap de setmana celebrem una nova edició del porrat de Sant Macià, el de l'interior. No cal dir que vos convide a apropar-vos a Ròtova; ací en teniu la programació]
Esta nota, però, era per parla-vos de l'Espai del Llibre. Com que feia setmanes que ho volia fer i no he tingut temps, ací vos deixe la notícia sobre el darrer número publicat de la darrera publicació de les comarques centrals valencianes que encara sobreviu en paper.
L'he copiada d'El Portal del Llibre:; allà mateix hi ha la revista en PDF perquè la pugueu llegir.

La revista Espai del Llibre, editada per la XIEC (Xarxa d'Institucions d'Estudis Comarcals), i que es fa ressò de les novetats bibliogràfiques de les Comarques Centrals Valencianes, acaba de publicar el número 14. L'editorial reflexiona sobre la importància dels símbols en la qüestió identitària valenciana (el nom de la llengua i del país, la bandera, l'himne nacional...). Així mateix, l'article de portada, de Joan Ivars Cervera, aprofundeix sobre el tema dels noms a propòsit del bicentenari de la restitució del nom de la ciutat de Xàtiva (anteriorment al de San Felipe, imposat pel mateix Felip V, "por justo derecho de conquista"). I, encara,Jesús Puig rememora la normalització del primer topònim al País Valencià, el del poble saforenc de la Font d'en Carròs.  S'hi inclou també un ampli reportatge de Miquel Francés sobre el vi que està fabricant-se a les Terres dels Alforins, a la Vall d'Albaida. I un breu repàs de la literatura sobre els moriscos elaborat per Juli Capilla. A més d'una entrevista a l'escriptor alcoià Silvestre Vilaplana.Tot de ressenyes sobre les novetats bibliogràfiques i discogràfiques publicades per les diverses institucions que integren les CCV, i d'altres editorials comercials que hi estan vinculades o que publiquen llibres d'autors o premis d'aquestes comarques, completen un número ben interessant i atapeït.  Les diverses institucions comarcals que integren la XIEC (Xarxa d'Institucions d'Estudis Comarcals), reparteixen la revista entre els seus socis, però també es pot adquirir de manera gratuïta en algunes llibreries de les Comarques Centrals Valencianes.

Una unitat didàctica sobre Enric Valor

Hui, si encara visquera, Enric Valor haguera complit 100 anys. La Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià #1entretants n'havia organitzat un homenatge en xarxa (#100anysdevalor).
Al llarg del matí m'he capficat un poc, perquè no sabia què podia aportar jo que fóra realment interessant al voltant d'Enric Valor. Coneixeu -o podeu trobar a Internet- la seua obra ben relacionada. I estan les biblioteques i les llibreries... I deixe ja de dir impertinències.
A la fi, he obert el blog perquè, entre una cosa i l'altra, he vist a la prestatgeria La unitat didàctica d'Enric Valor, editada per Acció Cultural aquest mateix any, si no vaig errat. I potser això sí que caldria esmentar-ho. Els autors són Joan Iborra Gastaldo i l'incombustible 'goletaire' Rafael Campos; les il·lustracions han anat a càrrec de David Marqués.
Humil en el format però rica en intencions, la unitat didàctica inclou una introducció sobre la vida del castellut i fragments de la seua obra, a partir dels quals es proposen activitats diverses, que van des d'endevinalles, encreuats fins a qüestions de geografia. La unitat didàctica també inclou recomanacions d'enllaços a la xarxa així com una relació de la seua obra.
Supose que Acció Cultural la deu poder proporcionar.

Una guia inusual per a Ròtova

(Per a La Falzia, 10)

Tortosa, Paco. Ròtova, itineraris pel patrimoni cultural, ambiental i paisatgístic. Ajuntament de Ròtova, Generalitat Valenciana, Diputació de València. Ròtova, 2007.


Hi ha dos motius que m’impedeixen acarar el repte de parlar d’aquesta guia de manera més o menys objectiva; la veritat és que n’hi ha més però les dues raons fonamentals tenen a veure a l’estima cap al territori presentat (Ròtova) i cap al seu autor (Paco Tortosa). La guia d’aquest valladí, que treballa a l’empar de la cooperativa Paleta d’Ocres, tampoc és res que puga considerar-se quotidià ni mimètic a allò que s’edita actualment. Fa un temps que venim observant en la major part de les guies turístiques un munt de tòpics repetits, estampes de postal impossibles i un contingut poc treballat. Que aquest producte de Tortosa se n’isca d’allò més habitual tampoc no ens pot sorprendre, però, si som conscients del munt de treballs (llibres, guies, audiovisuals, plans estratègics…) que avalen la seua trajectòria.

No obstant, no deixa de ser gratificant endinsar-nos-hi i sorprendre’ns per una nova manera de presentar el territori, de fer-lo entendre, de presentar propostes de millora –estiguem, o no, d’acord amb totes elles-; en definitiva, amb una visió crítica important –tot i que encara hi subjaga una certa condescendència amb allò més antiturístic del terme de Ròtova, les aberracions urbanístiques. Ans al contrari, tots aquests trets ens han d’animar a continuar i superar el camí que els escriptors com Tortosa estan marcant en la literatura “divulgativo-turística”.

La guia de Ròtova presenta, fonamentalment, tres itineraris: un d’urbà, pels carrers del municipi; un passeig per les vores del Vernissa, de banda a banda del terme; i un pel PRV-100, el sender que fa uns anys va tindre a bé dissenyar el Centre Excursionista de Ròtova. Els recorreguts que proposa Paco Tortosa s’enfronten al temps, al rellotge que portem apegat a la monyica i a les cames ràpides de hui en dia. I no són uns recorreguts limitats als llocs, als topònims, als recers i a les vistes més esplèndides; són, també, uns passeigs entre la gent del municipi, pels forns que acaben de traure el pa calent i tendre, per les festes que s’hi celebren i pel dia a dia; una mescla entre l’encontre casual en la plaça i la companyia i suport sol·licitats per l’autor.

La guia de Paco Tortosa sorprendrà els visitants i els mateixos coneixedors del municipi; estic segur que també passarà amb les veïnes i veïns de Ròtova, perquè els acararà amb la bellesa del seu propi territori, tot i que, insistisc, haguera sigut una bona ocasió de mostrar-los en paper cutxé la part més fosca d’aquest. De totes maneres, entre allò que es podia fer i el que ha sortit a la llum, tenim tot un tresor marcat per la mesura, potser una postura adequada per a l’enteniment entre totes les persones.