L’ecomuseu projectat a la vall de Vernissa, a l’interior de la Safor, aplega tot un conjunt d’iniciatives i de projectes encarats a la protecció i la millora del patrimoni natural i cultural de la vall, per a donar-lo a conéixer, fent ús de la custòdia del territori com a ferramenta principal de conservació. Els membres del Col·lectiu Vall de Vernissa treballen amb l’objectiu de contribuir, així, a la creació d’un model econòmic alternatiu, sostenible, educatiu i respectuós, en què el conjunt de la població local estiga activament implicat i se’n senta responsable.
Des dels inicis, els seus membres tingueren clar que un dels elements més importants que calia potenciar era la formació de les persones que havien de tenir cura del territori, tant en les diferents edicions dels voluntariats com en les activitats obertes al públic en general o a professionals del sector agrícola i ramader.
Són moltes les jornades formatives que ha organitzat l’ecomuseu. Sense anar més lluny, del 20 al 26 d’octubre el Centre de Formació Professional La Safor de Beniarjó, en col·laboració amb l’Ecomuseu Vernissa Viu, ha preparat un curs sota el nom de “Curs de custòdia del Territori. Economia social en l’àmbit rural".
Al llarg de les jornades de formació, de matrícula gratuïta, s'estan introduint alguns conceptes al voltant d’esta metodologia de conservació i potenciació del patrimoni natural i cultural, a càrrec del director d’Avinença, l’associació valenciana de Gestió Responsable del Territori, Jordi Domingo.
Dalt, participants en una de les sessions del voluntariat per la custòdia, este estiu. Baix, els voluntaris prenen els ous de les gallines de la finca. / J.M.P.
A més, el tècnic del voluntariat per la custòdia de l’ecomuseu, José Maria Peiró, ha explicat la importància dels moviments socials de base per tal de fomentar un voluntariat que funcione com a “facilitador” de la custòdia.
En el curs s’han presentat diverses vessants de la custòdia: l’agrícola, com a revulsiu per a les zones rurals i semirurals; la gestió de les zones fluvials; el cooperativisme i la funció de les marques de qualitat; o la participació social per a la conservació i recuperació del paisatge. Les sessions s’han vist complementades amb dos tallers pràctics per dur a terme acords de custòdia.
Protecció del paisatge
La custòdia naix com una eina i un mecanisme per resoldre una problemàtica concreta en relació a la protecció del territori i del paisatge. Des de l’associació apunten que 'el fet que la propietat de la terra siga majoritàriament privada ens duu a pensar en possibilitats per evitar la desaparició ràpida del paisatge que estem patint', com compensar econòmicament per conservar i implicar el sector privat en aquesta conservació.
Els voluntaris, a una de les finques de Ròtova. / J.M.P.
La custòdia del territori apareix com una opció nova, innovadora i possible. Segons la definició de la Declaració de Montesquieu, aprovada l’11 de novembre de 2000, «la custòdia del territori és un conjunt d’estratègies i instruments que pretenen d’establir acords i vies de col·laboració entre diferents agents públics i privats, amb l’objectiu de conservar els valors naturals, culturals i paisatgístics del territori i promoure un ús responsable dels seus recursos».
En definitiva, el compromís voluntari de propietaris, gestors i usuaris de terrenys per tal de conservar, amb l’ajuda i la col·laboració d’associacions i entitats molt diverses, els valors ambientals, paisatgístics, culturals i territorials de les seues finques.
Però com arriba a materialitzar-se? 'Primer que res, es localitza el patrimoni natural i cultural més important', apunta un dels tècnics, 'per a tractar d’arribar a acords de custòdia del territori amb els seus propietaris' i, d’esta forma, poder oferir-los una alternativa a la venda o al canvi d’ús, i generar-ne un ingrés econòmic, una nova opció conservacionista.
A cada acord s’especifiquen les condicions concretes de la custòdia: quin element es custòdia, per quin període d’anys, les condicions que marca el propietari, les que marca el custodiador o quines obligacions pren l’Ajuntament). Una vegada redactat l’acord, preferiblement amb les tres parts compromeses, se signa un conveni entre l’entitat, l’Ajuntament i el propietari, en el cas que la finca siga privada.
Este acord, amb un patró dissenyat específicament per a cada bé, determinarà els avantatges i obligacions del propietari i el custodiador, en este cas, l’ecomuseu Vernissa Viu.
Acords sobre el terreny
Les properes setmanes els membres de l’ecomuseu organitzaran una passejada en la qual hi ha prevista la col·locació de cartells a les finques amb acords de custòdia. Es tracta de presentar, sobre el terreny, tots els projectes que actualment l’entitat té en marxa i, així, contribuir a la difusió de la custòdia del territori com a eina de conservació i millora del territori.
L’organització comptarà amb la participació dels socis del Col·lectiu Vall de Vernissa i els amics de l’ecomuseu, així com les persones interessades a conèixer in situ les finques i els projectes del col·lectiu. L’entitat té actualment set acords de custòdia, dels quals tres són Contractes Agraris de Custòdia.
L'ecomuseu, a més, té encara una altra activitat que tracta d'unir les diferents parts implicades en la custòdia: els propietaris, el territori i la gent que vol comprometre's en la seua conservació. Es tracta del voluntariat per la custòdia. Un esmorzar de les persones participants al voluntariat per la custòdia serví per cloure, dissabte passat, l’edició de 2010. La jornada reuní els voluntaris i voluntàries que han pres part al llarg de l’estiu en la tercera edició de l’activitat.
L’objectiu del denominat 'voluntariat per la custòdia del territori' és conservar i millorar el patrimoni rural i natural de la vall de Vernissa, amb la implicació dels propietaris de les finques agrícoles i forestals, i la participació de la ciutadania. Amb aquest projecte, l’ecomuseu ha intentat treballar en la millora de les finques amb els propietaris de les quals té acords de custòdia del territori, tant aquelles on els voluntaris ja van treballar durant l’estiu passat, com també altres que s’hi incorporen enguany. Així, els voluntaris han intervingut en el manteniment de l’itinerari pels conreus valencians (iniciat durant l’estiu de 2008), continuaren també les tasques de millora de les finques en què ja es va treballar durant l’estiu passat; i iniciaren treballs de regeneració i refeta de marges de pedra seca en finques recentment custodiades per l’ecomuseu.
A més, durant el voluntariat d’enguany s’introduïren dues activitats complementàries: el trasllat de la fauna que viu al medi aqüàtic de la vall de Vernissa, i que durant l’estiu es veu greument afectada per la forta baixada del nivell de les aigües del riu Vernissa, a basses que es mantenen plenes d’aigua durant l’estiu; i el seguiment de la fauna nocturna, mitjançant un sistema de trampes fotogràfiques. El resultat d’esta última activitat va ser conclòs amb la descàrrega de les imatges in situ per part dels voluntaris, que estigueren acompanyats pel biòleg Jesús Villaplana.
Un any més, voluntaris, propietaris i veïnat han treballat colze a colze pel territori. 