Migrem a wordpress. Veniu?

Ens podeu trobar a http://jordipuigm.wordpress.com/

Com si fórem un au, migrem, és a dir canviem d’un sistema de gestió de blogs a un altre. En este cas, de Blogger a WordPress.

Els motius, diversos: feia uns mesos que n’estava més familiaritzat amb aquest darrer; WordPress ofereix solucions i eines atractives per presentar la informació. No sé ben bé si el detonant o l’excusa, la darrera decisió de Google d’establir el domini .es, sense més. Vicent Partal, director de Vilaweb, en reflexiona a l’editorial del mitjà, que també es va fer ressò de la notícia, i la remor que va produir al llarg del cap de setmana:

“Fa temps que Google mira de potenciar els seus portals locals per poder tenir un índex de penetració publicitària més alt en molts països. A tal efecte té una arma molt poderosa: readreçar el tràfic global als tràfics locals. També pot ser que vulga controlar millor des d’on s’escriu cada bloc per a aplicar-hi les lleis locals”.

El cas és que ja feia temps que volia provar-ho. La manca de temps, la incertesa sobre el manteniment de les dades, etc. m’havien frenat. Ara, però, aprofitant el foc purificador de Sant Josep. també renovem el projecte: comence amb el blog, que és continuació de l’anterior, perquè m’he endut al darrere totes les entrades i comentaris.

Val a dir que se n’han quedat alguns pel camí, de comentaris: els de les darreres entrades, ja em perdonareu el qui els vau fer. Crec que no hem perdut cap més llençol. Espere saber aprofitar la renovació per donar-li un nou aire, per mostrar moltes altres vessants que no m’havia acostumat a ressenyar i per convertir-lo en una eina útil de treball diari.

M’acompanyeu en la migració? Si cal, vos ho recomane, aquest nou sistema de blogs. En qualsevol cas, espere que continueu allà.

El deixaré una temporada curta, però prompte tancarem este blog.

Les retallades del govern valencià vistes des de dins d'una bombolla

Hi ha moltes maneres de desviar l'atenció sobre un tema: una opció és negar-lo, l'altre és crear una realitat paral·lela; i, quan tot això no funciona, es barra el debat i punt.

Compromís per Ròtova va presentar una moció al passat plenari en què proposà que l’Ajuntament de Ròtova demanara a la Generalitat Valenciana l’anul·lació del Decret Llei 1/2012 de mesures urgents per a la reducció del dèficit; i que, de pas, manifestara el seu compromís amb el manteniment i la millora d’uns serveis públics i de qualitat.

La moció feia referència als retalls previstos en serveis públics (la retallada de la jornada de treball al personal interí i temporal), com justícia (retallada en un 25% dels reforços en personal dels jutjats actuals; manca de material), sanitat, funció pública i educació (retallada de professorat -1.550 el 2010 i altres 1.000 el 2011-, de línies i programes educatius i falta d'inversió en centres i en el pagament de despeses comunes). En la seua intervenció, la regidora popular d’Hisenda, però, indicà que el Decret no afectava Ròtova, que la moció no reflectia els retalls del decret i que l’Ajuntament està fent tot el possible per atendre els serveis de les persones del municipi.

I ací va quedar la cosa. Des de Compromís, ja no vam tenir l’oportunitat de respondre. L’alcalde no ens permeté la rèplica ni tornar a intervenir, argumentant que tot ja estava tot molt ben exposat i no valia la pena anar allargant-ho, perquè les postures havien quedat marcades.

Era evident que no parlàvem de la tasca de l'Ajuntament, però tan se val: si l'argument és útil per desviar l'atenció, ben trobat siga. L'altra raó per parlar des de la perspectiva local és perquè, segons el govern -solament quan els convé, clar-, el plenari municipal solament pot tractar temes que tinguen a veure amb Ròtova i, clar, les retallades no n'afecten en cap cas.

Evidentment, com el públic va poder observar, no vam poder contestar una resposta que és, de totes totes, un sense sentit: els retalls, evidentment, afecten els nostres veïns, com afecten la resta de valencians i valencianes: els qui són professors, els metges, les persones que baixen a l'hospital o els jutjats de Gandia, els alumnes de l’escola de Ròtova i els qui van a l’institut de Vilallonga... Només hem de recordar, en aquest darrer cas, com l’institut on van els i les xicones de Ròtova (l’IES Vall de la Safor) no tenia per a calefacció, paper higiènic, folis o guix. Només hem de recordar que el passat 19 de gener, l’equip directiu del col·legi de Ròtova va enviar una nota informativa als pares i mares en què explicava els impagaments al centre: 8.800 € per a funcionament del centre (2/3 parts de 2011); les beques del menjador escolar (1.800 €); i el programa d’Educació Compensatòria (600 €). Els deutes provocaren que el romanent de l’escola estiguera “baix mínims”, i podia arribar a ser dràstic, amb conseqüències, segons el centre, com: falta de material (folis, fotocòpies, etc.); impossibilitat d’adquirir material didàctic per a infantil, E.F. i informàtica; supressió de la revista escolar; tancament del menjador, etc. Unes conseqüències que finalment no arribaran a materialitzar-se (perquè finalment s'han abonat estos deutes), però que mostren com la situació de la Generalitat afecta ben de prop els nostres escolars al municipi.

Hi ha maneres i maneres d'amagar el malbaratament de diners per part de la Generalitat. Una de tantes, la més meritòria probablement, és la tasca de cada grup municipal popular. Encara recorde com el govern d'Almiserà rebutjà votar en contra del cementeri nuclear de Zarra, argumentant que “a nosaltres no ens agradaria que Zarra votara en contra de l'escoleta d'Almiserà”. I es van quedar tan amples. I, quan no hi ha arguments, s’utilitza la corresponent majoria per impedir la rèplica al plenari, com ha passat a Ròtova. Ho hem vist en anteriors ocasions, i ha tornat a passar. La nostra tasca, a banda de fer propostes, ha de consistir a denunciar estes pràctiques. I també, sobretot, fer entendre a la gent que Ròtova no viu dins d'una bombolla; i que les retallades del Consell li afecten a les persones que viuen al nostre poble, com li afecten a qualsevol persona del país. I que, per tant, com a rotovines i rotovins, podem reclamar que el nostre govern valencià ens tracte millor. A no ser que ens diguen que vivim a l'Alsàcia.

A la nostra Sort

El porrat de Sant Macià de Ròtova d’este any ha estat ambientat en l’època romana, i dedicat a la vila romana de la Sort, a l’entrada del municipi. Ja hem comentat en alguna ocasió que aquesta línia d’ambientació i divulgació ens agradava. Com vam dir els anys anteriors, cal que potenciem la història pròpia i les arrels genuïnes, com un dels valors afegits per oferir el municipi de Ròtova als i les visitants.

Les persones que han arribat a Ròtova, però, potser s’han preguntat on és la vila romana de Ròtova, en quina situació es troba, etc. I, si saberen la resposta, potser s’haurien posat les mans al cap. La vila data del segle I i fou excavada entre els anys 2005 i 2006. Excavada parcialment, després de ser parcialment destruida (segons van dir “por error”), mentre feien les obres de l'autovia. El jaciment té dues parts diferenciades: la part noble i una amb estructures més humils i de treball, entre les quals hi havia un possible forn d'algeps.

Ara hem de pensar en les passes que cal fer amb el jaciment de què hem parlat durant el porrat. Divulgar-lo és molt important: ajuda a apropar el patrimoni als nostres visitants i, sobretot i més important, a les veïnes i veïns. Ens apropa a la nostra història. Ara bé, no ens podem quedar ací; hem de donar passes més decidides.

La parcel·la del polígon on se situa la vila romana és una àrea de protecció arqueològica; este pas ja el va fer en el seu dia l’Ajuntament. Ja comptem amb informes i inventaris de les excavacions realitzades. Respecte de la part situada entre l'entrada i l'autovia encara cal prendre decisions: hi ha parcel·les de propietat privada, a les quals no se'ls ha donat cap solució. I el temps passa.

D'altra banda, caldria continuar les excavacions, consolidar les estructures existents i, de ser possible, col·locar vallats i alguns passarel·la de fusta. A més, el projecte es podria complementar amb panells interpretatius similars als exhibits durant el porrat. En definitiva, un projecte de musealització-interpretació en exterior.

És un tema complex i però, també, una gran oportunitat per a un municipi com Ròtova; un projecte que potser caldria haver dut endavant en època de bonança econòmica i que lamentablement no es va fer. Des de Compromís animem l’equip de govern a treballar en esta línia, de la mà d’altres institucions com la Generalitat i la Diputació. Seria una bona manera de continuar fomentant l’estima pel patrimoni i dotar de més recursos turístics el nostre municipi; un fet, d’altra banda, que potenciaria este sector econòmic a la localitat. I una mostra ben patent que no deixem el patrimoni a la nostra Sort, ni a la seua.

A eixe petit teatre... (ara, la transició)

Contava l'altre dia Joan Muñoz, director del Teatre del Raval (Gandia), a una entrevista al diari Levante-EMV, que les persones adultes, quan tornen allà després d'haver anat amb l'escola de menuts, veuen un teatre petit, res a veure amb aquell espai que tenien imprés a la retina de l'infant. Potser és així. Ho heu notat vosaltres això?
Ara no passa per un bon moment; bé, el món del teatre, i de la cultura en general, no el passa. Però Pluja continua la seua tasca humil i constant. Sense servilismes, i amb projectes ambiciosos i seriosos.
D'altra banda, el teatre, i per això ho escrivia ara, sembla que és marc d'alguna cosa més. Va ser un indret on la cultura de la transició gandiana va poder expressar-se. I, sense interrupció, des que obrí les seues portes, s'ha solidaritzat amb tot tipus de causes justes, tot i que no anaren acompanyades d'honors i guardons. Ara les acitivitats del 15-M també tenen cabuda en ell. A pesar de les dificultats. Alguna cosa passa allà dins, alguna cosa. Ara ens titllaran d'assenyalar-los, són els qui porten cua!. De moment, solament volia fer-me ressò de les últimes activitats programades per l'assemblea Safor-Valldigna allà mateix (cliqueu sobre la imatge per ampliar-la). Jesús ja ho ha anunciat, i ho pot fer molt millor que jo, al seu blog. Crec que val la pena aturar-se i reconnectar amb la denominada transició, difícil transició, del nostre país.
Solament això, quatre ratlles per penjar-vos el cartell de les activitats i dues traces de l'ambient que hi percep; perquè l'admiració per la seua trajectòria la guarde a un calaixet, discreta, com aquell pati de butaques que estos dies tornareu a omplir.

Espai del Llibre, 14

[Estem de porrat. Este cap de setmana celebrem una nova edició del porrat de Sant Macià, el de l'interior. No cal dir que vos convide a apropar-vos a Ròtova; ací en teniu la programació]
Esta nota, però, era per parla-vos de l'Espai del Llibre. Com que feia setmanes que ho volia fer i no he tingut temps, ací vos deixe la notícia sobre el darrer número publicat de la darrera publicació de les comarques centrals valencianes que encara sobreviu en paper.
L'he copiada d'El Portal del Llibre:; allà mateix hi ha la revista en PDF perquè la pugueu llegir.

La revista Espai del Llibre, editada per la XIEC (Xarxa d'Institucions d'Estudis Comarcals), i que es fa ressò de les novetats bibliogràfiques de les Comarques Centrals Valencianes, acaba de publicar el número 14. L'editorial reflexiona sobre la importància dels símbols en la qüestió identitària valenciana (el nom de la llengua i del país, la bandera, l'himne nacional...). Així mateix, l'article de portada, de Joan Ivars Cervera, aprofundeix sobre el tema dels noms a propòsit del bicentenari de la restitució del nom de la ciutat de Xàtiva (anteriorment al de San Felipe, imposat pel mateix Felip V, "por justo derecho de conquista"). I, encara,Jesús Puig rememora la normalització del primer topònim al País Valencià, el del poble saforenc de la Font d'en Carròs.  S'hi inclou també un ampli reportatge de Miquel Francés sobre el vi que està fabricant-se a les Terres dels Alforins, a la Vall d'Albaida. I un breu repàs de la literatura sobre els moriscos elaborat per Juli Capilla. A més d'una entrevista a l'escriptor alcoià Silvestre Vilaplana.Tot de ressenyes sobre les novetats bibliogràfiques i discogràfiques publicades per les diverses institucions que integren les CCV, i d'altres editorials comercials que hi estan vinculades o que publiquen llibres d'autors o premis d'aquestes comarques, completen un número ben interessant i atapeït.  Les diverses institucions comarcals que integren la XIEC (Xarxa d'Institucions d'Estudis Comarcals), reparteixen la revista entre els seus socis, però també es pot adquirir de manera gratuïta en algunes llibreries de les Comarques Centrals Valencianes.