15 de juliol 2008

Mare, jo vull el que té ell


Passada la febra dels PAIs solts i encaminats ja a la renovació dels PGOU dels nostres municipis, hem aconseguit, almenys, que es guarden unes certes formes en l’urbanisme local. Però no ens enganyem, solament és qüestió de formes perquè el més preocupant de tot continua estant en el contingut.

Castellonet, un cop ha trencat la closca del seu encastillament, ara aspira a tornar a doblar o triplicar el nucli resultant, amb un polígon dalt del turó, per oblidar per sempre més el poble que fou. Almiserà aspira a ser com Ròtova –un poc més, si pot- i vol passar dels vora 300 habitants als 1.700. Evidentment Ròtova (amb 1.400 hab.) no pot quedar-se enrere i aspirarà a ser com Vilallonga (per tenir-ne 4.000). Vilallonga, que s’ha fixat en Tavernes, aspira a superar els 20.000 habitants i la que exerceix de capital de la Valldigna veu amb bons ullets la multiplicació de la població per 2 o per 3, tot i equiparant-se a Gandia. I Gandia? Ai, Gandia, en qui es mira per créixer i destruir a un ritme imparable, per abanderar la despersonalització?

Resulta raonable que tots aspiren a fer del seu poble un lloc millor però és simplista confondre desenvolupament amb creixement i fixar, per tant, aquest darrer com a únic criteri per aconseguir un major benestar.

Amb l’arribada dels nous residents –molts i en pocs anys- i amb una major zona urbanitzada, els municipis menuts han de fer front a un major nombre de serveis, amb un recursos econòmics que, tot i que en principi augmenten per la nova construcció, aviat resultaran insuficients per fer front a més atenció sanitària, més recollida de fem, el manteniment de carrers i mobiliari urbà, les zones ajardinades, el repartiment de correu, la policia local i un llarg etcètera.

No caldria que cadascú analitzara les potencialitats del seu municipi i els oferira als veïns i visitants? Sembla que som xiquets passejant per la fira; insaciables, sempre volem el caramel del xiquet del veí i, quan el tinguem, ja haurem posat la nostra mirada sobre un altre d’aspecte més suculent.

1 comentari:

Cívic ha dit...

Dimecres tinc una reunió on començaré a proposar als líders ecologistes del PV que avaluen la possiblitat de començar dinàmiques propositives, paral·leles a les reactives, i com no se per quina dinàmica començar t'agraïsc la idea: "que cadascú analitzara les potencialitats del seu municipi i les oferira als veïns i visitants"
Roger