Llocnou

Quan passen festes de Llocnou, l'estiu ha acabat. No és que ho diga jo ni la tradició oral local però ho comprovem cada any i, per tant, a pesar de la nostra curta edat, ha passat a formar part de la nostra particular "tradició" (per cert, que enguany hem repetit "paella per a tots", amb la qual cosa això també passa a formar-ne part). A partir d'ara, a pesar del canvi climàtic, a les nits comença a refrescar, comencem la recta final de les festes dels pobles, la gent necessita ja més temps per recuperar-se, no ve tan de gust allargar la nit i molts ja comencen a planificar el nou curs -diga-li escolar o laboral, o combinat-.

Les festes de Llocnou han passat! Nosaltres ni som de Llocnou ni hem anat solament a festes, com solen preguntar les dones del poble; les hem preparades, no obstant, durant tot l'any i hem sigut quasi adoptats. Això a Llocnou no resulta gaire complicat. Fins i tot Miquel, en el seu quart (?) cap de setmana a la comarca, ha fet un incursió pels pobles de la terra blanca.

Ale xiquets i xiquetes, a la faena. Aquest any he intentat combinar la festa i la faena pels matins, cosa que en principi no podia donar bons resultats; però, mira per on, hem avançat bona cosa, a pesar que el cos el tinguem per a l'arrastre. Ara mire el calendari, ja a la desesperada, i cerque uns buits per ajustar-hi uns dies de vacances. A veure si tenim sort.