01 de maig 2009

Paisatges de la vall Blanca, només passant pàgines

MOLLÀ, Xavier i MIRA, David. Paisatges. Una mirada a la Vall Blanca. ADDER a la Vall d'Albaida, 2007. 196 pàgs.

Una carretera nova, amb un asfalt ben lluent que ens encamina al Benicadell, punt de referència geològic, mediambiental i simbòlic dels valldalbaidins; aquesta és una de les centenars d'imatges que curullen l'obra.

Paisatges. Una mirada a la Vall Blanca és fruit d'un projecte col·lectiu molt més ambiciós que la pura recreació d'una obra gràfica; forma part d'un programa de foment de desenvolupament rural que comprén la comarca de la Vall d'Albaida. Reuneix història, medi ambient, activitat econòmica, societat...; tot allò que configura un paisatge divers i heterogeni amb les seues fortaleses i contradiccions i que ve a reforçar la idea que el paisatge no és quelcom donat i ni idíl·lic sinó que també és el resultat de la interacció de l'home amb el medi.

El volum s'inicia amb un passeig circular pels pobles, serralades, valls i valletes, barrancs, partides.. de la comarca de la terra blanca. Tot seguit, David Mira, l'autor dels textos, ens va introduint els capítols gràfics -l'autor dels quals és Xavi Mollà- amb la seua poesia. La de Mira és àgil i amb ella ens mostra com la vall es fa, es desfà, es refà... En paraules seues, “Natura desfent-se. Natura refent-se”. Mira presenta un text amb versos de llargària irregular , que són tan llargs com curts, que contrasten processos i cicles, que els enmarquen i els engloben, per fer veure que tot plegat forma el paisatge, i que uns esdeveniments donen en certa manera sentit als altres, per bé que molts d'ells siguen contradictoris. Els textos, a la fi, oscil·len entre una major i menor poeticitat, que mai abandonen, però; de vegades, tendeixen cap a la descripció més pròpia de la narrativa -o fins i tot resten en l'enumeració.

El patrimoni és vist més enllà de l'aura i els valors intrínsecs que els atribueixen els especialistes; cobra, aleshores, especial importància en la interacció amb tots nosaltres. El patrimoni gran i menut, “certs portons, alguns vells/ encrostonats arcs morts...!” però també “algunes finestres! I les reixes...?” I, perquè no, “les façanes pulcres, o convulses, profundes”; i el “nucli deformat del poble antic, del nou, de la història esborrada...”.

Paisatges amb gent treballadora; “i l'esquena és tothom”. Perquè, com hem dit, a la fi, és la gent qui ha acabat modelant o condicionant aquest paisatge. “Del treball sorgí l'obra. I els obrers augmentaren un paisatge creat, 'nascut' per produir...”.

I els oficis es rememoren i es reivindiquen: parlem dels vells; però ara, també, dels nous: “multiplicant-ho tot, la roda ha esdevingut global i exhaustiva”; la roda que va moure economies passades i també les d'ara. Totes, al capdavall, a la mateixa terra. I parlem de les diferents generacions, les que cerquen ja la “posta” i aquelles “que repinten el quadre a la pissarra nova”.

Mira ens apropa a la gent valldalbaidina, qui “deixa entrar pels ulls tot el paisatge”, com fa aquesta obra, eminentment gràfica. La Vall d'Albaida de hui dia és una comarca que es mira i es remira, que vol reconèixer-se en els seus antics i nous paisatges. Mirar-se i contemplar-se des de la perspectiva que ofereix la comarca esdevé un pas més per anar forjant un paisatge, que ja en ple segle XXI viu davant d'un futur incert. Aquest recorregut és una mostra de mirades úniques; una descripció, sovint apressada però precisa, que ens mena a visitar indrets i recórrer sendes, que ens recorda a cada racó que la vall és “producte de tot el que ha anat assentant-se durant milions d'anys”. I tot -a pesar que tot no ho podrem veure mai- ho transitem, ho percebem “només passant les pàgines”.

(Espai del Llibre, 11)