01 de desembre 2009

"Es lo que hay"

No sé encara massa bé com ha sigut. No han arribat ni a mostrar el darrer informe encarregat sobre ella. M'ho comuniquen per telèfon i sent un poc de ràbia. Sí; sabíem que era més que probable però no per això deixa de ser més descoratjador.
Perquè Romaguera, perquè no un altre immoble amb més valor, un que suscitara més unanimitats? És la pregunta que ens han fet en alguna ocasió. Però qui decideix on posem el límit? Perquè cedir al govern, per molt progressista que es vulga considerar, quan hi ha més raons per protegir-la que per enderrocar-la?
I, en realitat, no hi ha respostes a preguntes viciades. La pregunta hauria de ser: perquè no posar el límit ja d'una? No podem permetre que el consistori destruïsca un sol element patrimonial més.
Hui em recorre el cos una certa tristor, la tristor de qui es veu carregat de raó. No la meua raó; no, les meues paraules. Els estudis -tots-, el CVC, les diverses associacions pel patrimoni de la comarca, el CEIC -tèbiament-; les paraules i els arguments de tots ells.
La tristor de qui davant seu veu una pala, un maquinària enorme que no raona, com l'administració de torn. I algú que solament diu "és lo que hay".


1 comentari:

Rosella ha dit...

Et recomane el documental A Tornallom.

Després d'haver viscut en carn pròpia la lluita de La Punta veus d'una altra manera la força de la raó i la raó de la força.

Ànims, seguirem lluitant com sempre hem fet!

Rosella