Em caldrien tants posts per explicar la tasca d'aquest trescador de barrancs, comboiant de mena i gestor de tants i tants projectes... Ara no el tinc, el temps; però done gràcies per compartir-ne més d'un, menys dels que m'agradaria.
I no m'he pogut estar de penjar aquesta entrevista, per fer veure que tot no està perdut, que sempre hi ha l'esperança d'aire fresc en totes bandes, una llum de canvi que s'albira, a pesar que sovint aquests símptomes se sustenten sobre persones individuals o sobre institucions que treballen en precari. A pesar de tot... el país que volem, que anem fent, és possible, gràcies a persones com ell. Per exemple.
1 comentari:
Joder Jordi! he entrat al blog i m'he ho acabe de trobar! Moltes gràcies! Amb la lluita que tenim, en l'escenari tant dolent que vivim, amb els paiasos que cal aguantar cada dia i la misèria que generen, és evident que els ànims que tu i el teu treball llencen a l'entorn, són vitals per a sobreviure. Un bon abraç, amic! Esperant noves aventures amb tu!! i feliç de les que ja hem fet junts! convençut que en queden moltes per fer!
Publica un comentari a l'entrada