Els nervis anaven creixent a nivell exponencial a mesura que s’apropava el moment de fer el manteniment de les festes del poble, fins que vaig estar allà dalt i solament hi havia les paraules. Com vaig dir allà mateix, solament una cosa em lligava a aquell atril; ni les festes ni l’acte en si, sinó senzillament aquelles xiques que seien darrere meu. Solament el seu desig, amb el cor a la mà, que ho féra; i amb aquesta actitud, què voleu, deixaren el meu cor a la seua disposició.Cada any, la comanda de fer aquest discurs sol acollir-la alguna persona amb un cert pes i una certa imatge social al municipi, quan no algun personatge més o menys famós. Aquest any, ni que siga en això hem sigut originals. Per això, aquesta els l’havia de tornar. No volia ni contar cap història ni fer-me espés des d’allà dalt; simplement volia tractar i esmentar molt de passada la figura dels joves en les festes patronals. Perquè és un tema proper i que em crema alhora, perquè el patisc i el gaudisc.
Potser un dia diposite els cinc cèntims –o quinze- de discurs que vaig amollar; de moment, m’agradaria parlar del silencis i dels retalls d’última hora. La cosa havia quedat molt llarga i algú l’havia de pagar –i sempre qui no deu-.
Sobre el Centre Excursionista, vam comentar el mèrit i la tasca tenint cura de les nostres muntanyes, que s’inicià, "si voleu, amb una bogeria de joventut”. Crec que em vaig deixar alguna cosa; ja baix, una persona em va retreure no haver anomenat la Cova de les Rates Penades, cosa que em va fer vindre una subtil fiblada, ja que aquesta era una de les pinzellades esborrades l’últim dia. “Des de la cura al Barranc de les Galeries fins a aconseguir dues microreserves de flora i una de fauna, a la cova de les Rates Penades”.
“Enguany el Centre Excursionista ha acomplert vint-i-cinc anys, podríem dir que és una associació jove, tot i que els anys pesen; i, entre els seus membres, ja n’hi ha de nous, disposats a què la flama no s’apague”.
Pel que fa a la banda, “què seria també de la nostra banda sense els seus joves? Sense eixa directiva acabada d’estrenar, per exemple, que té ara i els seus predecessors? Ells han sabut confiar en els més majors perquè hi aporten la seua experiència; però tots sabem que serà l’espenta i la frescor de les noves incorporacions el que li donarà un nou impuls a La Rotovense”.
Un altre motiu per deixar algun fragment fora fou la inseguretat en les dades i dates : “el 1983 els festers tingueren la senzilla, que no simple, ocurrència de dotar el llibret de Dipòsit Legal. A hores d’ara és l’únic que es troba i consta a la Biblioteca Nacional per eixe mateix motiu, junt a les darreres publicacions locals”. Aquesta és una informació que encara he de verificar; per això, si tinc la sort de poder traure-ho a La Falzia, espere poder donar-ne la dada i data exactes.
Imagineu-vos-ho; si ja va resultar llarguet el discurs, com haguera quedat amb els afegits aquests i alguns altres que parlaven sobre l’associacionisme valencià i el seu potencial per a redreçar aquest País. Això potser us ho dese un altre dia; igual que la resta del text. Primer, esperem, heu de cercar-ho a la nostra “veu dels pobles silenciosos”.
Tinc tantes persones a les qui agrair el suport, els ànims, els consells, les paraules d’última hora, l’esguard constant durant l’acte i l’enhorabona final... Hi ha tantes persones, com Albert o Helena, que em donaren pistes sobre punts fonamentals del discurs, que no caben totes ací. Per això, moltes gràcies a totes i tots. Una abraçada ben sincera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada