Fa uns dies es va presentar la nova agenda-guia del Col·lectiu Obertament per al 2011. En aquesta ocasió, el fil conductor que ens acompanyarà al llarg de l'any és l'antic traçat del tren Alcoi-Gandia. El trajecte al voltant del qual hi ha projectada una via verda. Una via de la qual, després de moltes presentacions a la premsa, no s'ha sabut res més. Val a dir que les últimes setmanes ens hem assabentat que ha rebut un dels Premis Europa Nostra 2010 (una menció especial en la categoria d'investigació), al projecte Urbacost: corredor del Serpis. Paisatge cultural.
Ja fa anys que associacions i entitats pel territori han estat treballant per la seua conservació, per evitar que el llit del Serpis es convertira en una simple carretera asfaltada. Ja fa anys que agrupacions com el GEMAS, junt a altres col·lectius, van iniciar les reivindicacions perquè el racó del Duc i el circ de la Safor foren declarats paratges naturals protegits. Ja fa anys d'aquell llibre El Racó del Duc a peu, un itinerari de la natura (el riu Serpis de Vilallonga a l'Orxa), tota una aproximació a la fauna, la flora i el medi d'aquest paratge, de la mà d'un grup de cinc persones que són tot un exemple a seguir.
Ara mateix, el Serpis compta amb una figura de protecció de paisatge, al llarg de tot el seu recorregut, tot i que amb un abast incert i de manera molt tèbia; a més, hi ha la protecció que li atorga la figura LIC (Llocs d'Interés Comunitari) de la serra de la Safor. Més enllà d'estes figures, la Generalitat no s'ha atrevit mai a donar més passes en la seua protecció i millora.
Ara, de nou un col·lectiu humil i amb una mirada més que humana, ens proposa recórrer l'antiga via, pujats a un tren d'il·lusió i sensacions. El Col·lectiu Obertament ha viatjat aquesta vegada de la mà de Paco Tortosa, amb un “no rellotge, elogi de la lentitud”, ara que fa 10 anys que iniciaren el seu trajecte. El seus encerts són més grans que no les metes preteses, tot i que, és cert, com a ells els agrada dir, sempre miren cara a cara l'utopia, sempre l'utopia.
Perquè, tot i que ells “simplement, càmera en mà i llapis entre dits, renomenen allò que queda”, en aqueix procés creatiu, en aquelles mirades, en l'esperit esperonador i crític al mig d'una societat d'AVEs i economies neoliberals, que sovint no té temps per a seure i viure sense pressa; en tot aquell procés, en tot aquest trajecte, fan realitat per un moment l'esforç i els anhels de tantes i tantes generacions que han treballat amb l'objectiu de reivindicar aquest espai: “som -ja- camí, som ja via verda... ferrocarrils del vent, trens de l'ànima”.
Estacions de pas, túnels i una “amagada font”, fàbrica de llum -i ombres- o el castell de guaita (i guarda); marges, trinxeres i aigua. El riu, la mar... I un projecte que reflecteix de dalt a baix una concepció sana de la vida, de la qual no ens queda més que aprendre, per foragitar-nos del ritme boig al que estem sotmesos.
Propostes com la del Col·lectiu Obertament, entre d'altres, ens reafermen en la necessitat d'apuntalar i reforçar el teixit cívic i associatiu d'un país que hi és, que existeix, i que alguns volen absent i mort. D'un país que necessita d'una Generalitat que l'escolte i estiga al seu costat. Un país que creix per la base i al que li cal un cap. Gràcies, mil gràcies per ensenyar-nos a viure, per tan sols suggerir-nos els mils i un camins pels que podem optar. Dia a dia, n'anirem deixant constància a la guia, al llarg de 2011.
Dia a dia continuarem treballant, amb els peus a terra i la mirada a l'horitzó.
Publicat a 7 i 1/2 Notícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada