06 de setembre 2011

Les festes, unes poques sensacions i una certa majoria


Han acabat les festes de Ròtova. Bé, les activitats de divendres passat, anul·lades pel mal temps, se celebraran dissabte proper per la vesprada. Però, en fi, el gros ha acabat. I queden enrere les nits de festa, els dies amb la son als ulls, el so dels coets, les disfresses i la música de banda pels carrers.
També, algunes sensacions. D'agraïment, com vaig dir, per haver pogut dedicar dos escrits a Gemma i Cris. També, per haver-les pogudes acompanyar el dia de Sant Bartomeu com a regidor. D'altres, ben bones com els sopars i tot allò que he relacionat fins ara. Vaja, de pas, per ací, la felicitació a totes i tots els qui les han fetes possibles.
És cert, també la gent estava expectant per coses que no haurien d'haver estat centrals, però en fi. Com veure en què quedava allò de l'acord que vam proposar des de Compromís per separar política de religió. El PP no ho l'havia acceptat. I, com que tenen la majoria, de moment haurem d'esperar un poc de temps més perquè Ròtova es pose al dia i deixe de banda certes herències del passat -tradicions?!- en què totes dues coses anaven barrejades.
Els regidors de l'Ajuntament exerceixen el dia de Sant Bartomeu, com si diguérem, de festers. I és una llàstima que tots no, com a organitzadors (veurem si és possible l'any que ve, amb més temps). Això també és qüestió de majories. Que sonara la Marxa Reial, voluntat expressa de l'alcalde, quasi des de la casa Abadia, per contentar uns pocs i en resposta a “altres que han radicalitzat l'assumpte”.
Supose que ells pensen que ens foten amb estes coses. I no és així. Ahir, en un intent d'aconseguir-ho, però, van fregar el ridícul (un poc més i la fan sonar des del Bar Nou...). I això fa un poc de risa, si no fóra perquè, ben mirat, és trist que les festes no siguen un punt de trobada de totes i tots; i el de l'Ajuntament, un dia per poder celebrar-lo, també, totes i tots els regidors de manera conjunta.
Però hi ha qui les concep, les festes, com si estiguérem a un plenari. I això també és qüestió de majories. Per això han passat de parlar ni consensuar res.