Perdre l'educació

He arribat fa uns moments a casa, des de València. No sabria dir si a la manifestació de hui hi havia més o menys gent que el dissabte passat. De nou, amb molts pocs dies de diferència, els carrers de la capital del país han acollit la impotència i el neguit de la gent que ha de pagar els plats trencats d'un govern que ha malbaratat els diners a mans plenes quan en tenia; i que continua fent-ho, mentre els xiquets i xiquetes de les escoles pateixen fred perquè no tenen calefacció, i els centres no tenen per a clarió ni paper higiènic.

Hui era el torn de tota la funció pública: sanitat, educació, justícia, etc. Dissabte s'havia manifestat el sector educatiu, amb més de 100.000 ciutadans i ciutadanes donant-ne suport.

Estos dies no paren d'arribar-nos casos concrets, al diari, per les xarxes socials... La setmana passada, sense anar més lluny, l'institut IES Vall de la Safor (Vilallonga), on van els xiquets i xiquetes de Ròtova, tornava posar el crit en el cel perquè no tenia el mínim per poder funcionar amb normalitat. 

A Vilallonga anaren quasi tots els meus companys i companyes de classe. Quan fou l'hora, jo vaig baixar a estudiar a Gandia, a l'IES Maria Enríquez. L'institut nou, per dir-li d'alguna manera -ja sona a acudit, no?- ha donat a conèixer estos dies també les mancances que pateix, junt a l'IES Tirant lo Blanch, també a Gandia. Podeu consultar-les ací: http://retalladeseducativesenxifres.jimdo.com/. Els quadres mostren una educació quasi de guerrilla. 

No sé ben bé què deuen pensar els qui són pares i mares, els avis i àvies, els oncles i ties, en veure els seus fills, néts i nebots en unes condicions tan precàries. A mi m'agafen ganes de perdre tota la bona educació que he aprés a aquell centre públic i cagar-me... Per a ells i elles, en canvi, em conformaria que obriren els ulls, i pensaren en els responsables de tot plegat.