En record de Joan

El diumenge proper dia 8 de març, la Plataforma pels Pobles de la Safor, juntament amb el Col·lectiu Vall de Vernissa, el Centre Excursionista de Ròtova i la Universitat Popular de Gandia, ha organitzat una excursió en record del mestre etnobotànci, muntanyer i amic, Joan Pellícer. Serà la tercera vegada que acudim a la Font dels Malladars per regar els arbres i matolls que fa tres anys plantàrem, gaudir de les vistes i de la companyia; visitar la escultura que li vam deixar propet de la font i beure mistela i prendre coca dolça, per recordar al que fou un educador i un lluitador incombustible per un territori digne i una naturalessa tranquil·la. 

Ens reunirem a les 9:30 h. a la estació de RENFE de Gandia per anar en cotxes particulars fins a la Font Gran de les Foies (prop de Barx) on deixarem els cotxes i continuarem a peu fins a la font. Els qui vingueu de Ròtova, a les 9:00 h. davant la seu del Centre Excursionista de Ròtova.

Esborrats del mapa

Erased-Wiped off the map from C.I. COMUNICACIÓN on Vimeo.

Poesia i patrimoni

20 poetes pujaran divendres que ve, a partir de les 19:30 h., a l'escenari del Teatre del Raval per recitar unes peces inèdites, reunides sota el títol Tornaveus d'una alqueria. Ells són JOAN NAVARRO, MARIA JOSEP ESCRIVÀ, JULI CAPILLA, ISABEL GARCIA CANET, JOSEP PIERA, EDUARD RAMIREZ, JOSEP PORCAR, ALFONS NAVARRET, MANEL MARÍ, JOSÉ INIESTA, VICENT OLASO, PAU LÓPEZ, ENCARNA SANT-CELONI, ALEXANDRE NAVARRO, JOSEP VICENT CABRERA, JOSEP CARLES CATALÀ, MARIA FULLANA, BEGONYA POZO, JOSEP LLUÍS ROIG I TERESA PASCUAL. L'acte serà presentat per Christelle Enguix. El bo i millor de la nostra literatura posen les seues lletres i veus en defensa del patrimoni saforenc, en aquest cas, en referència a l'alqueria de Romaguera (Gandia), que corre el perill de ser enderrocada, a pesar que el PAI projectat la situa en una zona verda. 

Nosaltres podem anar a escoltar-los; podem gaudir d'aquesta iniciativa i, perquè, no adherir-nos al Manifest per la defensa del patrimoni cultural de la Safor. Des d'aquesta entrada vos anime a donar ambdós passos.

Un porrat "sostenible", simplement

Este cap de setmana passat ha tingut lloc a Ròtova el porrat de Sant Macià. Este any l'havien presentat com el "porrat sostenible", un fet que de he de confessar que, des de fa unes poques setmanes, m'havia intrigat. Però, què volia dir fer un "porrat sostenible"? En què anava a plasmar-se? 

Ben aviat la programació i alguns articles a la premsa m'han anat resolent els dubtes. No és que el porrat fóra sostenible i amb una despesa moderada; no és que estiguera dissenyat per tal de fomentar l'estalvi energètic. Tot es reduïa a una carpa on es programaven xerrades sobre medi ambient. Es tractava de les xarrades, simplement. Han confòs un "porrat sostenible" amb un porrat en què es parla de sostenibilitat.

I, encara més, perquè les xerrades parlen d'una sostenibilitat tan agafades per pinces? Vull dir, perquè plantegem unes exposicions com les podria haver fetes l'Ajuntament de Majalahonda? Perquè no parlem de sostenibilitat en clau local? Perquè no unes exposicions que plantegen reptes per a la sostenibilitat municipal? 

I, encara més, perquè no un pla de sostenibilitat no circumscrit al porrat? Perquè no per al municipi, en compte de reduir-ho a unes exposicions en castellà en un dia de festa, on aquestes, a més, passen desapercebudes?

Era això el porrat sostenible? 

Es tracta, en definitiva, que ser sostenible està de moda i mola que et diguen que eres sostenible. Cal pixar ben alt, també en el tema de la sostenibilitat.

Els joves i la participació

El passat cap de setmana es va celebrar a Prat de Llobregat el II Congrés de Joventut i Municipalisme. A banda que era una molt bona ocasió de conèixer Barcelona, passejar-hi i disfrutar d'allò més amb amics i persones estimades, el congrés era sense cap mena de dubtes un bon moment per parlar sobre les polítiques de joventut, sobre la participació dels joves en la societat i sobre els mecanismes que cal articular perquè aquesta siga real. Només volia deixar constància d'unes poques qüestions; només, unes poques ratlles que mostren certes línies de debat i molts dubtes; perquè d'allà no vam eixir amb la clau de volta per a tenir un associacionisme juvenil fort però vam posar en comú els reptes i problemes que consideràvem més importants i, per tant, el nostre granet d'arena a la qüestió.

És cert que els percentatges d'associacionisme en la joventut són mínims, en relació al conjunt de la població d'aquesta franja cada vegada més difusa. És, de fet, un reflex de la societat, de tota; per això no podem ser especialment pessimistes entre nosaltres però, per contra, tampoc aquesta dada ens ha de servir com a justificació. Aquest és potser el repte primer i principal.

L'Helena comentava la dificultat de crear una tendència de participació entre els joves, sobretot en contextos en què, per exemple, la creació dels consells de la joventut es mou per metes de curta volada, com a lluïment del polític de torn. Els Consells de la Joventut han de ser quelcom més que meres excuses per a rebre ajudes; han de funcionar des del rigor -açò és, amb tècnics ben preparats: coneixeu d'un lloc proper on no ocorre?- alhora que ser flexibles, perquè la joventut també ho és i no podem perdre'ns en un excés de burocratització: incloem associacións no exclussivament juvenils, esportives, etc.? Incloem grups de joves que legalment no n'estiguen registrats? Són qüestions interessants que cal abordar.

Els ajuntaments han de estar predisposats a crear els mecanismes de participació; millor dit, els han de crear i els han de posar a disposició dels joves; han de ser actius en aquest vessant. No obstant, hem de ser conscients dels perills que hi podem trobar; l'excés d'intervencionisme sovint es deu a un interés partidista -que no institucional- per a traure un futur rèdit electoral: crec que tots coneixem casos de manipulació d'associacions juvenils i consells, sabotatges -què me'n dieu els de Ròtova?-, etc. Com antídot a tot açò, la formació i la informació són l'arma més poderosa. Perquè els joves no som ni babaus ni destarifats, com ens volen presentar: som capaços de dissenyar les nostres activitiats, les nostres polítiques i tenim interessos que van més enllà del nostre melic.