Un panell didàctic sobre la mel

A la col·lecció museogràfica de Potries, vam muntar una mostra temporal sobre la mel, a banda dels panell temàtics arreu de la casa consistorial, que converteixen l'Ajuntament de la localitat, si no en un espai musealitzat, en un centre irradiador de cultura molt digne.

Diccionari personal, a corre-cuita

A corre-cuita, per eixir del pas... No sabria com dir-ho. Com es pot escriure un únic post quan hi ha tantes coses a dir sense que resulte pesat i excessivament llarg? He fet, abans que res, un llistat, una pluja d’idees i el resultat –ràpid i primer, tot cal dir-ho- ha estat aquest. Us deixe este llistat tot i esperant que la seua brevetat i fragmentació no impedisca la màxima: continuar comunicant-me.

ALÇAR EL VOL: és el que vaig començar a fer ahir, després d’uns dies de bòlit, de reprendre la faena, després d’algun que altre disgust, alguna desil·lusió...

BLOCS A LA SAFOR: José Maria té bloc, quina alegria! Has anat descobrint poc a poc Internet i t’has deixat seduir per aquesta mena de comunicació. Els blocs de la Safor van creixent: el de Marta Insa és un bon indicador, ja que va incorporant-n’hi de nous a poc a poc.

CEIC ALFONS EL VELL: No vaig poder llegir el Levante del diumenge passat però m’han anat dient la gent que ha entrat en el nou consell general, alguna de la qual m’és molt propera. Rafa Garcia, Anna Igualde, Pau Rausell, Xavi Ródenas... Treballem, o no, des del Col·lectiu, amb gent competent? Marta, la teua germana Marta també, no? (;)) Enhorabona.

COMARQUES CENTRALS VALENCIANES: no apareix en cap diccionari, a veure si les visibilitzem. No seria una bona manera incloure una etiqueta en tots els blocs, independentment del contingut? Com una mena de marca de la matrícula, com alguna de les campanyes que han corregut i corren per internet. Si ho creieu convenient, dieu-m’ho i ho llancem! Així no construïm res, és evident, tan sols és un detall i una proposta conjuntural però pot ajudar a fer rogle i comboi. Això ja seria important.

DESIG O CARTA ALS REIS MAGS: a qui escriu per Nadal una carta màgica un republicà? José M. havia comentat què demanaríem als reis: no ho sé. No m’agrada pensar en desitjos màgics sinó planificar-los i desitjar-los al llarg de l’any. És cert que és una bona data per desitjar, fer balanç... però em quede amb els que tenia a finals de l’any passat. Perquè hem canviat d’any però a penes han passat uns dies.

ECOMUSEU VERNISSA VIU: aquest divendres que ve per la nit podeu sintonitzar Gandia TV per tal de veure el programa Dossiers, que dirigeix J.M. Alfaro. Júlia ens ha fet un xicotet reportatge on apareixen Xavi i Rebeca, que de segur ha eixit de categoria, on ens explicaran les línies de treball de l’ecomuseu. Marta, miraré d’aconseguir el reportatge que ens vas fer. Encara el recorde i ens va ajudar molt, tot i que també va alçar un cert recel entre certs polítics (de vegades val la pena rebre desqualificacions, segons qui te les dedique).

FESTA-FAENA: he tornat a la faena! Uf! Ja tocava... Aquestes setmanes entre festes no m’han deixat agafar ritme. Ara, per fi, ja no n’hi ha més. Bé, fins els porrats: Oliva, Potries, Ròtova...

FESTIVERN: els Obrint Pas ens van tindre ballant quasi fins a avorrir-los. Quin goig! A pesar del fred, un bon cap de setmana. Veus? No vaig poder anar-hi diumenge de nit; una mostra més de les males relacions entre la festa i la faena. Mmmm... Ah, i un 10 a l’organització –en sé d’un que encara està enganxant recaigudes des de l’event- i a l’Ajuntament: pocs li ho reconeixeran perquè, fins i tot, hi ha qui sosté que el canvi climàtic és conseqüència de la mala actuació del seu partit.

LLIBRES A LA TAULETA DE NIT: Llibre de les Brandàlies, de M. Àngels Gregori; La ciutat i els costums, de Gonga; i Arqueología industrial. El pasado por venir, de M.A. Álvarez. Són alguns dels llibres que estic llegint ara mateix. Us els recomane perquè fan bon pinta, ja d’entrada.

RESPONDRE: és el que no he pogut fer durant el final d’any i principi de 2008. El bloc s’havia animat una miqueta, de la qual cosa m’alegre i em sorprenc un poc. Jose Maria, Aitana, Juli, Emili, he estat entrant de manera fugaç però no m’he pogut posar a escriure. Disculpeu-me. Mil gràcies per donar un bri de vida a aquest espai. El contrari seria com jugar sol a frontó.

2008

Repensem i reactivem les Comarques Centrals Valencianes?

Sé poc de les Comarques Centrals Valencianes. La veritat és que el primer que vaig pensar –crec que ho he dit en més d’una ocasió- quan vaig començar a llegir sobre el tema és: Collons! Tinc la sensació que arribe tard a açò també! He nascut uns quants anys tard.

Vaig conèixer la revista Espai Obert quan es presentava l’últim número, en la presentació de la qual ja anunciaren el seu traspàs. Per sort, ens ha quedat L’Espai del Llibre. Amb Jesús, amb Marta i d’ací poc amb un nou director, la cosa va avant. És un projecte "senzill", que no ha suscitat grans titulars, però constant i necessari. Espere delerós el proper número, encara no sé quan. A veure si amb el nou any.

Per sort, sempre hi ha qui t’ajuda a endinsar-te en nous camins vells. En les primeres incursions a l’Arxiu Històric de Gandia ja em van fer un bon preu pel lot (5 números), i la cosa ha donat per a molt. Molts dels temes que ara tractem nosaltres –patrimoni, turisme cultural...- són fils continuadors d’aquelles degoteig d’idees que ens cediren les generacions anteriors. Però el motor d’aquell coet es va esgotar. La metxa es va banyar, probablement perquè vam tenir massa fe en els polítics que havien de prendre el relleu a tot l’allau d’actes que havia fet la societat civil organitzada.

I era hora dels polítics, és cert, però tot açò ens ha de fer pensar que no podem cedir-los el testimoni i mirar cap a una altra banda. S’acabaren els diners europeus i a una altra cosa!, degueren pensar. A la propera, haurem d’anar de la mà, cosa que significa que ens haurem d’involucrar des del principi fins a la fi.

Hui al Levante ve un article de Pasqual Molina, membre del CEIC Alfons el Vell, sobre les comarques centrals. És interessant; tot i que inicialment havia pensat que era excessivament descriptiu, no hem d'oblidar que la gent oblida, que hi ha gent que mai es va enterar i que este món té estes coses: naixen consciències noves, altres es desperten i altres tornen del llimb en què romanien; i per a totes elles, calen classes d'inciació i repàs. Jo em pose de cas clínic, si voleu.
Sembla que la cosa es reactiva; bé, la gent té ganes, certa gent; perquè l’organisme roman mort i present a la sala i ningú li ha plorat en anys. Qui li havia de plorar si les nostres comarques s’havien quedat “sense pares” que les defensaren durant tant de temps”? És un projecte sense pares, és cert, Jesús.

Això ja ho vam veure a les II Jornades Josep Camarena (octubre de 2006), on les conferències sobre les Comarques Centrals Valencianes van ser les que va rebre menys atenció del públic. A mi m’agradaria repetir-la ara, a veure què passa, amb tot el material elaborat com el tenim. En fi, no res! Veurem en què queden les noves propostes, les noves denúncies...

Tal volta ja és hora de reprendre la idea i llençar un nou coet. O reprendre els materials del primer coet. No debades, de materials en tenim una garbera: les Comarques Centrals Valencianes potser siga la zona d’Europa amb més estudis de cara al seu desenvolupament socioeconòmic. Potser és hora, ja, d’encendre la metxa d’una segona fase, amb un toc d’innovació –això és evident.

Vinga, no podem estar repensant-nos-ho tota la vida. De moment, per a les noves generacions, per a totes i tots nosaltres, ens cal un poc de formació, de lectures, d’acció i gestió. La distància creada no pot anar en augment i no podem ser tan ingenus de creure que tothom sap de què parlem. Fet i fet, reptes i faena. Us recomane, d’inici, aquest llibre, segur que la majoria ja el coneixeu: REPENSAR LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES. DEU ANYS DESPRÉS. Col·lectiu Espai Obert. Estem tots per la tasca?

Un salut a Friüli

Afortunadament, Internet també té bones maneres de perdre’s per a trobar racons bells i per a retrobar-se. Fa uns dies vaig acabar davant d’este article que parla sobre una mena antologia de poesia catalana traduïda a l'italià arrel de l'interés de Pasolini. I no em vaig parar precisament perquè la poesia fóra en la nostra llengua –bé, qui sap!- sinó perquè el personatge de què parlem és un friülà.

“Pasolini, que va passar l'infantesa al Friül, no va parlar mai friülà a casa. Tot i això, els seus primers poemes els va escriure i publicar en friülà. El filòleg Gianfranco Contini en va fer la primera recensió i, anys després, el va posar en contacte amb Carles Cardó. Pasolini li va demanar una selecció de poemes de poetes catalans, i d'aquests contactes va nàixer Fiore di poeti catalani, una selecció de poemes de Joan Rois de Corella, Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Joan Maragall, Josep Carner, Carles Riba, Miquel Bertrán i Oriola i el mateix Carles Cardó, traduïdes a l'italià i publicades el 1947”.

El meu país d'Itàlia, de Maria Folch

Potser es tracte simplement d’una excusa, d’un remordiment... No sé, què voleu. El ben cert és que tenia/íem un compte pendent que no es tanca, evidentment, amb aquestes línies però que espere haver cobert mínimament. Com que açò d’Internet és un espai internacional aprofite per a enllaçar-los l’article a dues amigues friülanes, expertes en gramàtica italiana “e molti pignoli” (es diu així?).

Ja en vam parlar un poc però mai ve mal tenir un detall. No recorde, quan els vam preguntar per l’escriptor o personatge més important en la seua llengua, el primer nom que em van dir. El dinar va acabar i, al cap d’una estona, plam, els va vindre una flamada: Pasolini! Elles coneixien, pam dalt pam baix, la situació de la nostra llengua, ens van explicar el seu panorama...; i, en llegir estes línies, què voleu, no ho he pogut evitar: la ment se me n’ha anat de nou cap a la Toscana.

Per poc de temps, evidentment, que demà he de treballar. Salut, especialment a Luigina i Roberta, des de l’ecomuseu Vernissa Viu! Solament era això.