15 de març 2009

Gols i entrevistes a diumenge

Llegisc estupefacte les preguntes i respostes de l'entrevista que li han fet a Enric Morera al diari del Levante-EMV, a l'edició dominical -la de major nombre d'exemplars venuts, que ja que fan la faena, la fan ben feta-. I, de cop i volta, tinc la sensació de tornar uns anys enrere. No sé si us ha passat pero he tingut la sensació d'haver llegit aquesta entrevista diverses vegades en la meua curta vida.

En una entrevista, qui duu el fil de les preguntes és l'entrevistador; fins ací, tot correcte. Però una vegada i una altra caiguem en la mateixa trampa, ens deixem dur pel guió marcat per altres i el BLOC no pot, d'aquesta manera, fer arribar el seu missatge. He de reconèixer que no m'agraden certes respostes, no m'agraden algunes expressions; però, sobretot, la perspectiva i la direcció de l'entrevista.

El periodista arriba a parlar de l'intens debat al congrés sobre les senyes d'identitat; al congrés del BLOC, la qüestió simbòlica estava més que esmenada per les assemblees comarcals. La molla estava, al meu entendre, en la revolució -per dir-ho d'alguna manera- organitzativa que s'hi plantejava. És el més positiu que treiem i crec que és amb el que ens hem de quedar. Seguir-li les voltes, circuml·loquis, repeticions, insistències per fer que l'entrevista no avance i l'entrevistat no diga res d'interés, no serveix de res; hem caigut com a beneits, de nou, intentant aclarir, matisar... Potser haguera sigut millor haver-li respost:

- Escolte, mire el constext de crisi en què ens trobem, mire les propostes que en presentem, mire el treball diari que fem, mire les proposicions de llei que fem a les Corts... i vosté m'ix amb la mateixa entrevista que fa tres anys...

Aquesta és una reflexió parcial, ho sé; caldria abordar l'os de l'assumpe; però estic segur que això ja és i serà objecte a molts fòrums per Internet. No es tracta de carregar les culpes d'uns sobre altres; no m'agrada parlar de culpes. Però, a la fi, crec que han aconseguit el que volien: que donàrem la sensació que no avancem, que estem sempre parlant dels mateixos temes i que, en definitiva, no ens preocupem dels problemes reals de la gent. Cosa que no és certa. Però ja se sap que la realitat és la suma de les percepcions que rep la gent. I la gent, fins i tot la nostra gent, ha llegit l'entrevista mentre prenia el café, i potser se li ha parat a la gola, comprovant que ens han tornat a clavar un gol.

1 comentari:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Però tractant-se de Levante-EMV (en mans del PSOE) què voleu... doncs això...