Una glopada d'aire fresc

No hauria de ser-ho però, de fet, la visita de Xavi Castillo -amb l'obra Con la iglesia hemos topao- és una mena de glopada d'aire fresc a Ròtova. No hauria de ser-ho perquè, en un país normal, l'actuació d'aquest alcoià seria un esdeveniment més en una programació cultural més nostrada que no l'actual; però ni aquest país és normal ni Ròtova té una programació cultural on predomine l'oferta valenciana. L'actuació havia esdevingut, no ho podem amagar, tota una acció valenta i fora de lloc en un poble de pors, censures i molta propaganda. I Xavi no va decepcionar ningú. L'aforament, de gom a gom. La meua felicitació més sincera als festers de l'Aurora de 2009, que són qui l'han contractat i dut a Ròtova.

I què dir del lloc on va actuar? Des de dalt de l'escenari del cinema Cervantes, Castillo mirava al sostre les taques d'humitat, les escletxes, les parets abombades... I en feia bromes; però tots sabem que açò és un assumpte que va més enllà de qualsevol mena d'acudit superflu: "i ací actua la banda?", es preguntava. Tot seguit, imitava els músics, engolint saliva i entrant a assajar com si anaren al front. Feia uns dies que nosaltres també havíem incidit en el mateix problema. I, per això, hem presentat una proposta perquè destinen el fons del “pla Confianza” a la seua consolidació i adequació per fer d'este vell cinema Cervantes una Casa de la música com es mereix el poble i la banda.

Això, o cridem el capità moro d'Alcoi i que ens diga: “això ho pague jo!”.