08 de juny 2011

Solament tinc estes mans (una visió a rinxo 15M)

Em mire les concentracions, amb esperança, un poc a contrapeu i descol·locat, ho confesse. Fa anys que sóc membre d'una associació ciutadana, que es va gestar amb l'objectiu de treballar per la cura del medi ambient i el patrimoni, (que, a la vegada, es va coordinar amb altres per posar en marxa una plataforma d'associacions comarcal; amb elles, demanàvem per coses semblants). Si els objectius no eren els mateixos són ben similars. Fa anys, a més, que treballem des de diversos punts de vista: frenar les injustícies urbanístiques de molts alcaldes de la comarca i proposar, en positiu, projectes que generen alternatives socioeconòmiques.
Fa uns quants anys de tot açò. Per això, i perquè crec que hem de canviar este sistema polític, muntat a major glòria de PP i PSOE, em mire amb bons ulls este moviment ciutadà. Ara m'ha tocat pegar un salt, al camp de la política, i forme part de Compromís per Ròtova (a partir del proper dissabte 11, com a regidor; i fa dos que vaig entrar al BLOC JOVE). Aquest hivern passat i la primavera han estat molt intensos, hem treballat molt. I, des de Compromís, considere que hem reivindicat la regeneració democràtica que demana el moviment 15M. Descol·locat, per tot això que he explicat ara, perquè la faena m'ha pillat en un altre lloc on m'haguera agradat estar.
I l'esperança i la incertesa té a veure amb la fi de les les acampades. El moviment no pot ser puntual ni centrar-se únicament en aquestes manifestacions. Les reivindicacions, que comparteix la immensa majoria de la gent, són tan lògiques i bàsiques per a la salut democràtica, que haurien de ser assumides per la classe política des d'un principi. Però hem de ser capaços, deia, de traslladar les reivindicacions del moviment 15M, a tots els àmbits possibles de la societat. Ha de prendre totes les formes possibles.
No sabria donar moltes més solucions sobre com fer-ho. Des de la meua nova parcel·la -i com a col·laborador d'algunes associacions també- intentaré aportar el meu granet d'arena. De moment, constate el neguit de no poder aportar gaire més que el treball diari que duc avant.  

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada molt el que diu, em senc igual que tu i pense que hem fet un camí molt semblant. Des de les associacions que formem part, hem de convidar a participar a aquest moviment i traslladar amb més força totes les seues demandes que també són les nostres i per les que hem lluitat aquests anys intensos.
Gràcis pel teu blog i per aquest article.
Un abraç
xv

Jesus Eduard Alonso i López ha dit...

Crec que des del Bloc i Compromís podeu fer un paper important de mediació entre el moviment i la 'classe política' per la vostra sensibilitat propera. El moviment no acaba amb les acampades. Està organitzant-se per perdurar. És important que la il·lusió dels moments més àlgids no esdevinga exasperació: cal aprofitar aqueix impuls per regenerar la política.