Hui Torró ha respost a l'edició
comarcal de Levante-EMV la segona part d'un article de Pau Rausell,
titulat 'La ciutat cretina, II' (no sé si no s'havia enterat
de la primera... :P), al voltant dels reptes de desenvolupament de Gandia, en l'ambit comarcal. En ella, hi ha molts aspectes de manual de PP. Hi ha la visió d'un 'jo'
divertit davant dels arguments dels altres, que són
“avorrits”, una anàlisi simplista i infantilitzant, propi
de la millor època de Francisco Camps. I hi ha la visió
del "jo governe des del carrer i des dels bars", sense necessitat
d'aplicar estudis, preparats a les coves humides de la Universitat.
Torró empra, en esta ocasió
i en altres, una de les maneres més comunes per enfrontar-se a
un oponent, quan no es tenen arguments: fer-ne burla. A l'article no
escatima recursos per intentar presentar la gent de la Universitat i
l'economista com un burgés café, de palauet, etc. Ho
diu Torró, sabeu?
Solament uns dubtes. No sé si
quan Torró parla de “aplaudible en continente”, es
refereix a la qualitat del paper o a la construcció del
discurs, ja que almenys ens queda clar que no està d'acord amb
el contingut, tot i que no n'exposa els arguments.
Torró és partidari “de
los que viven y dejan vivir”. Seria una bona frase per a una cançó
de Julio Iglesias, però en política equival a dir que
és partidari permetre l'existència d'aquells que no el
qüestionen.
Ara ho té relativament fàcil:
qualsevol crítica se l'expolsa assenyalant la gestió i
la manca de transparència de l'anterior govern. Perquè
ausades també...
La contestació de Torró
no és que ens acabe de sorprendre. Però no per això
deixa de ser greu que un alcalde -no ja un alcaldable- es despenge
amb una retòrica tan populista, buida i sense arguments. Una
article que deixa ben a les clares que, més enllà
d'intentar situar-se ben a prop de Rus (a la defensa de qui també
ix a l'article), Torró vol fer més carrera que
l'alcalde de Xàtiva. Ben aviat, comprovarem com el pupil acaba
superant el mestre.
Tot això el dia que tant Rus com Torró han fet d'amfitrions a Gandia -simpàtics i provincians, a parts iguals- d'Esperanza Aguirre, i li han dit que la platja de Gandia és també la de Madrid.
Tot això el dia que tant Rus com Torró han fet d'amfitrions a Gandia -simpàtics i provincians, a parts iguals- d'Esperanza Aguirre, i li han dit que la platja de Gandia és també la de Madrid.
2 comentaris:
L'article de Rausell no desdiu del primer: combina l'acidesa de son pare amb la saviesa i l'experiència universitària. I és en certa mida constructiu i directe. Ben mirat, en el fons, no és mala cosa que Torró li conteste. Vol dir que li ha picat i, al capdavall, diu que accepta algunes de les seues propostes. Tant de bo fos així!
Que accepta o que coincideixen amb algunes que ja estan estudiant. Aiss, l'orgull... Siga com siga, no li ho podem demanar tot. Si en trau alguna cosa aprofitable, ja ho donem per bo, no?
Publica un comentari a l'entrada