Un encàrrec, per ací

L'altre blog de literatura (a dos) el tenim bastant abandonat. De fet, quasi ja no era ni a dos ni a 2.0. Mentre mirem si cal tancar-lo, revifar-lo o deixar que el vent en decidisca, he pujat un poemeta ací. No sé si aquest bloc/g (m'abelleix tractar aquest tema tan manit... digueu-me ociós) en prendrà el relleu. De moment és l'únic lloc on considere correcte anar deixant escrits.
És cert, potser m'ha calgut treballar-lo més; deixar-lo un temps al calaix i polir-lo.
Ja ho he comentat en algun altre lloc -ací va l'excusa, tot i que és cert-: no estic acostumat a escriure pensant en la persona que ho demana.
De moment és el que apareixerà al llibre de festes d'enguany. Este i un altre, que espere pujar en uns dies. Tots dos me'ls va demanar Cristin(et)a, la germana de Paco, a qui estic molt agraït per confiar en mi. Sembla que tant ella com Gemma han quedat ben contestes i això m'ompli, i complisc un part del meu objectiu.

Els anys que vagues i els carrers que passen.
I la mirada curiosa
precoçment seriosa, serena, d'una nena
que veia passar princeses
                                     des del portal de casa.
Les sentències que signes i les consciències que mous
amb la mirada curiosa
-precoçment seriosa, serena, d'una dona-
que et trobes, cada dia,
                                      des del mirall de casa.
Esguardes el carrer, com qui té
la mesura presa de les coses.
Els somnis que un dia foren
són ara les passes que busquen la plaça,
que volten el poble.
Ara arranques la pàgina de manera acurada
intentant no estripar-ne els cantons
-que no resten lletres preses i sense sentit
al marge.
I les guardes igual que guardes els dies,
doblegats, amb mètode, a la butxaca,
al calaix de fusta dels records;
amb la mirada -encara- curiosa
-les prevencions justes-
amb què envernisses les coses.
Ara consideres l'opció de cartejar-te amb el futur;
les hipòtesis, els reptes,
les coses que no s'escriuen als poemes -que no queden bé-,
amb la mirada precoçment seriosa
de qui no demana permís.

Un parell d'articles sobre la futura (?) planta de transferència

De vegades la legalitat no coincideix amb la transparència. Els veïns i veïnes de Ròtova ho sabem bé. Aleshores, els ciutadans ens sentim tan indefensos com quan es cometen 'il·legalitats". Ací vos deixe un parell d'articles d'opinió que han aparegut a Levante -un poc retallat- i a 7 i 1/2 Noticias., tot just la setmana que hem presentat les al·legacions a la llicència ambiental de la planta de transferència. Podeu acabar-los de llegir a la pàgina de Compromís per Ròtova.


La llei, la transparència i el fem
(Levante-EMV)
A estes altures el debat sobre l'arribada de la planta de transferència a Ròtova podria mantenir-se des de diverses perspectives: hi haurà olors i molèsties, o no; impedirà l'arribada de noves empreses al polígon; i, també, perquè no, pot haver debat entre els qui desfensen la legalitat i els qui defensen la transparència, encara que resulte paradògic. I és que, en principi, en una democràcia, una cosa hauria d'anar lligada a l'altra.
A l'alcalde li encanta recordar que el procés ha estat legal, “conforme a llei”. Perquè qui fa la llei també sap totes les trampes; i ens hem acostumat a buscar-li els forats per poder fer-ho tot més ràpid, més còmode, més “senzill”, seguint “la ley”.
(Llegiu-ne més)


La planta de transferència de Ròtova, com a botó de mostra
(7 i 1/2 Noticias)
Tornem amb la planta de transferència. Ja hauran llegit i escoltat vostés moltes coses. De les últimes, el passat dimarts 2 d'agost, quan l'alcalde de Ròtova va contestar Compromís per Ròtova, perquè des de l'agrupació li havien demanat que recollira l'opinió de la gent per decidir si la població havia d'acollir la planta de transferència.
I és que, segons l'alcalde, en declaracions a la Cadena COPE, “el procés de recollir firmes seguit per Compromís no està duent bons resultats pel que no tenen la suficient força com per generar crítica”.
Des de Compromís ens han sorprés unes declaracions com estes, que denoten un menyspreu pels veïns i per les opinions que puguen tenir. Creiem que un alcalde ha d'estar a una certa altura i actuar i fer declaracions de manera responsable. De fet, ell no n'ha agafat cap: no ha pres cap opinió del carrer, perquè està aprovant el projecte sense consultar ningú.
(Llegiu-ne més)

Arboricidis

Un poema que ja fou escrit -i publicat-. Una fotografia que copsa un moment concret; i unes lletres que ens retornen, que ens arriben per correu, que venen impel·lides pel que ha provocat la imatge i invocades com a un cant que l'acompanya.
De moment, la imatge la deixem per a un altre moment; hi ha un projecte amb ella, si tot va bé. No obstant, vos diem que presenta un sender on acaba la zona cremada i comença el verd, el límit entre allò cremat i allò que s'ha salvat.
I, ara sí, el text, que és, en definitiva, el que volia pegar a l'entrada. Sense més, perquè ja val la pena la seua lectura, i prou.

ARBORICIDIS
Dues mans boten foc a una muntanya
on de fa temps els margallons esperen
la condemna, com grans ramells de dits
en prec gregari. Mentre, un cos hermètic
com una closca d’avellana fuig
d’esquena al foc, presumpció de cames
que extravien l’eco sobre les cendres
on tard o d’hora haurà de germinar
una avellana, verda de principis
com totes les naixences, com s’esdevé l’etern:
a dintre d’una closca d’avellana,
no pas d’un home, sobirà del foc,
sobirà de les mans i de les cames,
que és com dir –per a la terra que puja
els margallons– d’orgànica matèria,
de fèrtil podridura.

(M. Josep Escrivà, Flors a casa)

Dubtar... i votar

Un altre exemple ben patent sobre les maneres del govern local actual és el gust per aparèixer a la premsa amb qualsevol motiu. En una de les últimes ocasions, el govern destacava l'acord mitjançant el qual els regidors no cobraran per assistències a plenaris i on cap regidor serà alliberat. Com que n'estàvem a favor -i eixa anava a ser la nostra proposta- el nostre vot havia de ser, per força, positiu.

En el mateix punt de l'ordre del dia, però, s'inclogué la contractació d'una plaça eventual, per tramitar nomines i gestionar permissos d'obres, sense cap mena de procés de selecció. I en això no podíem estar d'acord.

Davant la proposta de buscar un procés de selecció que convertisca la contractació en un accés més transparent i democràtic, l'alcalde ens contesta que el treballador que havia estat realitzant la tasca fins eixe moment ho havia fet bé. I no es tracta d'això, nosaltres no hem qüestionat la faena de cap treballador, sinó el dret a que l'accés a un lloc de treball a l'Ajuntament no siga a dit sinó amb un procés obert a la ciutadania.

Tot siga dit, el més probable és que a eixe lloc de treball haguera accedit la mateixa persona. Però, en canvi, hauríem guanyat en formes democràtiques i hauríem fomentat la confiança dels veïns i veïnes en el funcionament del seu Ajuntament.

Per això, el sentit final del vot, després de dubtar-ne un poc, i intentant compensar una cosa i l'altra, va ser el de l'abstenció.

Maneres de fer netament diferents

Hui hi ha un article ben interessant de Mònica Oltra, a El País, al voltant de l'afer en l'elecció dels membres del CVC, que a la fi ha acabat per deixar fora Joan Francesc Mira.

Arrel de l'episodi, Oltra acabar explicant això: “Me preguntan continuamente cuál creo que es la razón por la que el PP sigue ganando las elecciones. Puede que una de las razones es que la izquierda viene confundiendo demasiado tiempo consensos con rendiciones, política con partidismo”.

Fer comparacions i emmirallar-se en la política autonòmica no sempre funciona però trobar punts de referència com els que descriu l'article ajuda a continuar treballant amb la major ètica i dignitat possible.

Em sent molt identificat amb esta afirmació; cal una proposta que parle de manera valenta, oberta i desenfadada i que faça veure que no cal votar, amb el nas tapat, a cap mal menor.

A Ròtova, sentir parlar l'alcalde de transparència, quan ha aprovat una planta de transferència de fem a esquenes de la mateixa gent, o quan l'oposició no hem tingut accés, després d'un mes, a la mínima informació necessària per poder posicionar-nos en un tema tan important com aquest, resulta, si més no, una burla.

Embolcallat de bones paraules, l'Ajuntament continua el seu ritme, de manera més acurada, això sí. Però quasi amb els mateixos mètodes.

Per això, continuem convençuts que calen propostes netament diferenciades i que aporten aire fresc a l'Ajuntament. Ara des de l'oposició; d'ací a quatre anys, des del govern.