#compromisSuma

Ací podeu seguir l'activitat de la gent que ha dit, poble a poble, que #compromísSuma a Twitter.
De fet, al llarg del matí de diumenge, ha sigut dues vegades TT estatal i al País Valencià. A Vilaweb també se n'han fet ressò.

Votar amb un somriure

Arriba la campanya, de nou. De moment, pel que sembla, el seguiment de la gent està essent mínim; les audiències així ho marquen. Els missatges, també, sota mínims. El debat, inexistent. I, pel que sembla, les enquestes han mostrat un resultat complicat de capgirar.
L'atur, que marcarà un final de legislatura -i tota la propera-, ha engarrotat la gent. L'ha paralitzada. I no és per a menys.
Ara ja els grans partits ens han inundat ja amb el seu missatge. A la televisió, als carrers, blanc i negre, un i altre,
Jo solament us faig quatre línies per a dir-vos que hi ha opcions més enllà de les dues grans superfícies polítiques. Solament perquè recordeu quantes vegades vos han promés el tren Gandia-Dénia, el rescat de l'autopista (des de la Generalitat), un millor finançament per al País Valencià, una televisió sense fronteres, etc. Quantes vegades han tingut l'oportunitat... i no ho han fet. En eixos i en tants altres temes.
Jo solament us escric quatre línies per a demanar-vos que no voteu amb la por (com ens diu el PSOE), i que no voteu amb el nas tapat (acceptant les retallades del PP). Vos demane que voteu propostes, en clau valenciana, democratitzadores, solidàries... i amb un somriure a la cara ;) .

Viure i/o veure Ròtova

L’altre dia l’alcalde va voler fer-me una puntualització sobre l’article que vaig publicar a la premsa. Aprofitant el plenari em va dir públicament que no posara paraules que no havia dit en la seua boca. Que ell, quan parlàvem de les queixes del veïns sobre la reforma urbana, havia dit que no “véiem” el mateix poble, i no que no “vivíem” en el mateix poble.
D’inici, he de dir que si ho vaig transcriure així és perquè és així com crec que va succeir, però estes coses no tenen més. Jo ara dubte, sí, és una cosa que ells no conceben: i, si cal rectificar, ho fem.
D’altra banda hi ha molts aspectes que em resulten curiosos de l’assumpte: d’aquella proposta, de crear un espai on escoltar els veïns sobre qüestions urbanístiques, que va rebutjar el PP, solament n’han objectat esta paraula? I la resta? I el fons de l’assumpte? No ha rebut cap crítica per les direccions, pilons, voreres ni per res? Això és el que va dir públicament al plenari… (que no després, entre nosaltres). Doncs bé, ara que parlem de “veure”, dic jo que caldrà fer alguna cosa, davant les queixes de la gent, més enllà de tapar-se els ulls…

'Fum de canyot', o com superar el mestre Rus

Hui Torró ha respost a l'edició comarcal de Levante-EMV la segona part d'un article de Pau Rausell, titulat 'La ciutat cretina, II' (no sé si no s'havia enterat de la primera... :P), al voltant dels reptes de desenvolupament de Gandia, en l'ambit comarcal. En ella, hi ha molts aspectes de manual de PP. Hi ha la visió d'un 'jo' divertit davant dels arguments dels altres, que són “avorrits”, una anàlisi simplista i infantilitzant, propi de la millor època de Francisco Camps. I hi ha la visió del "jo governe des del carrer i des dels bars", sense necessitat d'aplicar estudis, preparats a les coves humides de la Universitat.

Torró empra, en esta ocasió i en altres, una de les maneres més comunes per enfrontar-se a un oponent, quan no es tenen arguments: fer-ne burla. A l'article no escatima recursos per intentar presentar la gent de la Universitat i l'economista com un burgés café, de palauet, etc. Ho diu Torró, sabeu?

Solament uns dubtes. No sé si quan Torró parla de “aplaudible en continente”, es refereix a la qualitat del paper o a la construcció del discurs, ja que almenys ens queda clar que no està d'acord amb el contingut, tot i que no n'exposa els arguments.

Torró és partidari “de los que viven y dejan vivir”. Seria una bona frase per a una cançó de Julio Iglesias, però en política equival a dir que és partidari permetre l'existència d'aquells que no el qüestionen.

Ara ho té relativament fàcil: qualsevol crítica se l'expolsa assenyalant la gestió i la manca de transparència de l'anterior govern. Perquè ausades també...

La contestació de Torró no és que ens acabe de sorprendre. Però no per això deixa de ser greu que un alcalde -no ja un alcaldable- es despenge amb una retòrica tan populista, buida i sense arguments. Una article que deixa ben a les clares que, més enllà d'intentar situar-se ben a prop de Rus (a la defensa de qui també ix a l'article), Torró vol fer més carrera que l'alcalde de Xàtiva. Ben aviat, comprovarem com el pupil acaba superant el mestre.

Tot això el dia que tant Rus com Torró han fet d'amfitrions a Gandia -simpàtics i provincians, a parts iguals- d'Esperanza Aguirre, i li han dit que la platja de Gandia és també la de Madrid.

Tres notícies, tres activitats sobre l'ecomuseu

Sembla que el projecte de l'ecomuseu Vernissa Viu ha agafat de nou ritme. Jo crec que a una altra velocitat; també, en un altre sentit. Potser més en clau de redisseny i consolidació d'allò que havíem fet fins a la data. I de repensar com podem establir aliances més sòlides amb tot tipus d'agents perquè els resultats propers siguen més fructífers.
Fer les coses de manera més planificada i madura, vaja.
Tot seguti vos deixe tres entrades del quadern, on anem penjant el dia a dia del projecte:
- 'Un projecte que no pretén ser turístic'. Una classe a la Facultat d'Economia, en el marc del Màster en direcció i planficació del turisme.
- Una visita a l'ecomuseu, de Pep Nebot (Avinença) i Imma Gamundí (ICTIB).
- L’ecomuseu coorganitza el curs ‘Pràctiques sostenibles en agricultura i jardineria’.

Tres notícies que palesen que la cosa continua avant. Que tinguem sort...