És normal: arriba el Nadal i alguna mena de virus, que hem confós amb aquell esperit de concòrdia i festa, ens empeny a omplir-ho tot de llums, a sobreil·luminar els nostres edificis i a contribuir, cada poble amb el seu granet d’arena, a contaminar un poquet més el nostre entorn. I nosaltres no anàvem a ser menys sinó els qui més. Per això hem plantat, en comptes de naps, un bosc de faroles “globus”, que il·luminen un espai on ja no podrem observar ni les estrelles; i encara algunes persones se’ns queixaran, amb raó, que ja no hi ha llocs obscurs i íntims on poder deixar anar la imaginació.El nostre patrimoni, que ha de ser observat dia i nit, també és objecte de tota mena d’intervencions, amb vertaders espectacles lumínics que ressalten les parts més belles dels monuments. I potser, si som benèvols, aquest és el sentit darrer del nostre polígon: il·luminar i encegar, si fa falta, el convent de Sant Jeroni, per tal de potenciar el turisme sostenible, sostingut i bemol, i la cura del nostre medi ambient: i ho il·luminem per tal que ningú no gose, ni tan sols en l’obscuritat de la nit, a posar-ho en dubte.
Això estaria bé, per a qui n’estiguera a favor, si no fóra perquè tot aquest muntatge luminotècnic s’aguanta amb quatre fils, quan no fa aigües, per falta de potència. Ja ho sabia, qui ho va fer, que aquesta era una infraestructura que no tenia assegurat, ni tan sola previst, el subministrament energètic. I, encara, com que la bola no era prou grossa, ens estan preparant una entrada de cine: una font amb llum amb més de 140.000 wats de potència.
Tot això per tal que es veja, de ben lluny i ben clar, que ací fem polígons i respectem el patrimoni; que fem PAI’s i preservem el caràcter rural; i que tenim llum, molta llum; i agendes 21; i que caminem amb la sostenibilitat com a bandera. I que, mentre l’alta tensió no arribe i no ho poguem fer anar tot, cantarem esperançats: “que vinga, que vinga, que vinga la llum...”.
