27 de febrer 2008

Nosaltres, els polititzats, i els problemes a la Safor

Este matí hem estat reunits parlant amb alguns polítics de diversos problemes de caràcter mediambiental que sofreix la nostra comarca. Val a dir que em feia un poc de respecte comentar-ho. Ehem! Però, a mesura que passa el temps, te n’adones de qui vol ajudar-te i qui, utilitzar-te. I jo hui m’he sentit un poc útil ajudant-los, si és que han pogut traure alguna cosa en clar dels nostres renecs.

Ens preocupa l’entorn de Sant Jeroni, l’estat del monestir –amb una església que s’obri com una magrana-; també, l’alienació a què és sotmés el de Valldigna per part del govern valencià. Les diverses pedreres existents (dues, a la Safor; una al Real; la d’Ador, que ha passat de manera il·legal a terme d’Alfauir i darrerament rosegava els vessants del castell de Palma –un altre BIC, compte!). Ens preocupa la platja de l’Ahuir i la situació de la marjal.

També, el desdoblament de la N-332, del qual hi ha un període d’al·legacions de l’estudi previ. Aquest és un projecte que afectarà molts termes municipals de la comarca: Xeresa, Almoines, Xeraco, Gandia, Beniarjó, Bellreguard, Palmera, Palma... Per això, si algú està interessat, que córrega als ajuntaments dels pobles per on passa, on tenen la documentació. Espere que des de la Plataforma pels pobles de la Safor informem de com van els tràmits. Caldrà afanyar-se.
Ens preocupa que es puga alliberar de peatge l’AP-7. Que hi haja finançament per restaurar els nostres castells. Que es duga a terme el tren Gandia-Dénia. Que es controlen les extraccions d’arena, sobretot aquelles que no compten amb estudis d’impacte ambiental, com les que s’estan realitzant a Xeraco. Ens preocupa l’alta tensió i l’ampliació del port de Gandia. Les burles en les Agendes XXI. En fi, cal que fem una llista més llarga?

Alguns em podran retraure que ho hàgem parlat tot just en estos moments. I perquè parlar-ho ara? Perquè venen eleccions? Estic/estem polititzat/s? I és ací, amb aquesta qüestió, on entrem en el terreny dels qui fan política “negra”, dels qui ens acusen d’açò pel fet d’anar en contra dels seus interessos –generalment, monetaris.

Plantar un arbre és un acte polític. I tirar el vidre al contenidor verd, per a reciclar-lo, també. Per això no puc entendre com hi ha gent que encara s’entesta a dir que hi ha associacions apolítiques. Què significa això? Que no tenen cap aspiració d’incidir en la societat? És evident que confonen el fet d’estar vinculat o afiliat a un partit polític amb el fet de fer política, en el sentit ample del terme. Ens calen associacions independents, per suposat, però intensament polititzades, d’això cada vegada n’estic més convençut, interessades a ser transformadores d’una societat que volen millor.

I què fem quan són els polítics, generalment de la dreta –i no parle de cap partit en concret, perquè la dreta s’estén més enllà del PP sovint-, els qui ens diuen que “fem política”, per intentar frenar les nostres reivindicacions? Com pot un polític emprar la paraula ‘política’ amb tan mal bava? Com poden parlar amb unes connotacions tan negatives d’una activitat de la qual ells també –no, solament ells, evidentment- són protagonistes?

Ho parlàvem l’altre dia a taula amb Josepa Cucó: a Ròtova això passa, i ben sovint. I, a pesar que no és l’únic lloc on deu ocórrer, la gent se’n fa creus quan els expliquem dos o tres episodis del nostre benvolgut municipi.

No caldrà que us diga amb qui hem parlat este matí. Ells es preocupen pel dia a dia de la comarca. No estan tots els que ens agradaria; no tenen el disseny ni la capacitat per a grans campanyes mediàtiques; i estaria bé que en foren més i més units però Bloc-Iniciativa-Verds és, sense cap mena de dubtes, el millor intent d’unir l’esquerra d’este país. A veure quan s’anima la resta; nosaltres, els qui treballem dia a dia amb la gent, des de l’associacionisme, ho agrairíem. Altres militants i candidats estaven al sofà, anit, veient si els seus candidats alçaven més del compte una cella.

25 de febrer 2008

I tornen...

Torna-li la trompa al xic! Ja estem una altra vegada amb Sant Jeroni i amb els desigs de fer d'ell un complex termal-sanitari, evidentment amb la seua macrourbanització. Si realment se'n preocuparen...

Però, en aquest cas, per a reblar el clau, què és el que volen per a la nostra agricultura? no us perdeu, perquè no té desperdici.

Per a més detalls, us pegue la notícia d'Infosafor:

Ròtova insisteix a ubicar un camp de golf a l’entorn de Sant Jeroni

En la caracterització del projecte, l’exdiputat de turisme va indicar que també s’hi inclourien camps de cítrics, com “meres relíquies d’un passat agrícola dels municipis circumdants”.


L’alcalde de Ròtova, Antonio García, insistí aquest cap de setmana en la necessitat de construir un camp de golf en l’entorn del monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Ho feia en declaracions a la Cadena Ser, durant la celebració del porrat de Sant Macià. García vol prendre com a punt de referència del projecte el monestir per a desenvolupar un complex que inclouria una macrourbanització de baixa densitat, amb una oferta “deportiva i sanitària”.

L’alcalde del municipi es va esplaiar en la descripció del projecte tot i que no hi ha cap proposta presentada a la resta de municipis. En la caracterització del projecte, l’exdiputat de turisme va indicar que també s’hi inclourien camps de cítrics, com “meres relíquies d’un passat agrícola dels municipis circumdants”.

No és la primera vegada que Garcia llença la idea de crear aquest complex. De fet, en anteriors ocasions, va rebre l’oposició de grups polítics, socials i de l’Ajuntament d’Alfauir.
L’alcalde també ha rebutjat la intenció del president de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, també del Partit Popular, de crear una marca que aglutine tots els municipis de la comarca, sota la denominació “Safor”, ja que argumenta que no es coneix fora del País Valencià.

14 de febrer 2008

Propaganda XXI

Fa uns dies que estem inundats en la paperassa; totes les subvencions ixen a gener-febrer? I no m’he pogut dedicar. I de temes i motius n’hi ha hagut moltíssims: haguera pogut penjar algun vídeo com el dels silencis del nostre president de la Generalitat o el que mostrava la política informativa del Consell valencià (de CQC i Info TV, respectivament); el nou homenatge a Joan Pellicer, un poc fred i descafeinat –el temps passa i la gent oblida, ho lamente-; o el pas d’any, que suposava la commemoració d’una data amb una significació ben diferent que la de 2007; la trobada d'alguns dels blocaires saforencs, amb l'excusa del parlament d'Orengo i Morera (vaig posar cara a alguns noms, i me n'alegre: el resultat, en aquest cas, és reeixit, guanyeu molt en persona ;)). Fins i tot m’he vist temptat a parlar del premi que ha rebut COESMI sobre medi ambient (sense comentaris, no?). O, qui sap, haguera pogut escriure sobre l’escriptura, o la no escriptura, com faig ací mateix...

Finalment, hui, fullejant el Micro en pdf des del web, hi hagut una mentida (vull dir, notícia) que m'ha mogut a obrir el quadern i penjar-ho. Al cap i a la fi, escrivim com a reacció a altres textos, no ho creieu? A algun esdeveniment, a algun altre escrit, a un raonament...



És el que em temia que passaria; ja intuíem que per a l’únic que volien l’agenda XXI a Ròtova era per a poder anunciar-ho al diari. No fa massa ens van convocar als qui estàvem interessats a participar-hi. Allà descobrírem que allò del diagnòstic elaborat pels tècnics, fa quasi un any, no servia com a criteri ni per començar a parlar. Després d’un any amagant-nos la documentació, després d’haver-nos-la passat in extremis, el PP estableix quins seran els temes prioritaris que caldrà tractar.
I allà estàvem nosaltres, tots, sense ni tan sols un reglament sobre el fòrum en el qual partipàvem, sense una estructura definida, sense un llistat de possibles temes; i havíem de debatre si calia posar contenidors de piles!

Em direu xovinista, localista i tots els -istes que vulgueu però cal, d’una volta per totes i com siga, obrir les finestres i airejar els llençols, que ja fan pudor. Algun dia, duem resant anys i anys. I tot açò no arriba a la gent, que viu absent sense cap mena d’interés per la participació que anhelem alguns. I de la propaganda, què me’n dieu? És aquesta propaganda difosa per mitjans gratuïts i pagats amb els nostres diners –diners de les veïnes i veïns del municipi, perquè l’Ajuntament bé que ho paga- la que ajuda a perpetuar accions com les descrites. No es tracta de matar el missatger; però hi ha missatgers i missatgers...

Us sona el cas? És clar que cadascú de vosaltres ho podeu haver viscut en el vostre àmbit: a Tavernes de la Valldigna (fa gràcia solament pensar la doble política del seu equip de govern, no?); i com a tants altres municipis; ni tan sols la nostra Gandia benvolguda ha pogut fer anar una eina tan fantàstica com l'agenda XXI. Al ritme que construeixen acabaran el terme abans del 2025; potser per això ja no cal planificar més enllà de l'any 26 del segle XXI.