17 de juliol 2011

Dubtar... i votar

Un altre exemple ben patent sobre les maneres del govern local actual és el gust per aparèixer a la premsa amb qualsevol motiu. En una de les últimes ocasions, el govern destacava l'acord mitjançant el qual els regidors no cobraran per assistències a plenaris i on cap regidor serà alliberat. Com que n'estàvem a favor -i eixa anava a ser la nostra proposta- el nostre vot havia de ser, per força, positiu.
En el mateix punt de l'ordre del dia, però, s'inclogué la contractació d'una plaça eventual, per tramitar nomines i gestionar permissos d'obres, sense cap mena de procés de selecció. I en això no podíem estar d'acord.
Davant la proposta de buscar un procés de selecció que convertisca la contractació en un accés més transparent i democràtic, l'alcalde ens contesta que el treballador que havia estat realitzant la tasca fins eixe moment ho havia fet bé. I no es tracta d'això, nosaltres no hem qüestionat la faena de cap treballador, sinó el dret a que l'accés a un lloc de treball a l'Ajuntament no siga a dit sinó amb un procés obert a la ciutadania.
Tot siga dit, el més probable és que a eixe lloc de treball haguera accedit la mateixa persona. Però, en canvi, hauríem guanyat en formes democràtiques i hauríem fomentat la confiança dels veïns i veïnes en el funcionament del seu Ajuntament.
Per això, el sentit final del vot, després de dubtar-ne un poc, i intentant compensar una cosa i l'altra, va ser el de l'abstenció.

Maneres de fer netament diferents

Hui hi ha un article ben interessant de Mònica Oltra, a El País, al voltant de l'afer en l'elecció dels membres del CVC, que a la fi ha acabat per deixar fora Joan Francesc Mira.
Arrel de l'episodi, Oltra acabar explicant això: “Me preguntan continuamente cuál creo que es la razón por la que el PP sigue ganando las elecciones. Puede que una de las razones es que la izquierda viene confundiendo demasiado tiempo consensos con rendiciones, política con partidismo”.
Fer comparacions i emmirallar-se en la política autonòmica no sempre funciona però trobar punts de referència com els que descriu l'article ajuda a continuar treballant amb la major ètica i dignitat possible.
Em sent molt identificat amb esta afirmació; cal una proposta que parle de manera valenta, oberta i desenfadada i que faça veure que no cal votar, amb el nas tapat, a cap mal menor.
A Ròtova, sentir parlar l'alcalde de transparència, quan ha aprovat una planta de transferència de fem a esquenes de la mateixa gent, o quan l'oposició no hem tingut accés, després d'un mes, a la mínima informació necessària per poder posicionar-nos en un tema tan important com aquest, resulta, si més no, una burla.
Embolcallat de bones paraules, l'Ajuntament continua el seu ritme, de manera més acurada, això sí. Però quasi amb els mateixos mètodes.
Per això, continuem convençuts que calen propostes netament diferenciades i que aporten aire fresc a l'Ajuntament. Ara des de l'oposició; d'ací a quatre anys, des del govern.