31 de juliol 2008

Al·legar

Vinc de Castellonet de presentar unes quantes al·legacions al PGOU que uns amics ens han preparat per al Col·lectiu. Entre faeneta i faeneta, sempre hi ha un lloquet per a aquests afers, quan aquests no ens acaben per ocupar tot el dia, un fet gens estrany.

Aquesta és una tasca silenciosa i silenciada, de vegades per nosaltres mateixos, que no volem aparéixer com la gent que al·lega i al·lega. Però el ben cert és que aquest procediment és una part més de la participació ciutadana a què tot el món hauria de tenir accés. I, en aquest cas, en concret, la participació és més important que en altres ocasions, perquè el PGOU marcarà el disseny dels nostres pobles els propers anys: no solament parlem dels carrers nous que d’ací a uns anys veurem nàixer sinó a l’actitud que prenem respecte de la resta del terme municipal: les zones forestals, el sòl agrícola, eixos riuraus abansdonats, les cases velles que diuen que tenen algun valor, eixes paret dalt de la muntanya que diuen que són d'una ermita, etc.

Quan rebérem l’anunci del curt període d’al·legacions, informàrem tota la gent a què hem tingut abast, perquè en siguen conscients. Però no és tan senzill com tot això, ja que la gent no n’està acostumada i, de més a més, està avesada a assumir les decisions de les Administracions com una cosa immutable. Solament, de tant en tant, una vegada les actuacions estan en marxa, la gent es lamenta, critica i anhela una possible solució; ho acabem de veure amb el traçat del gasoducte per la comarca.

Per això, per facilitar la faena, quan tenim les al·legacions enllestides, moltes vegades les passem a la gent per veure si vol presentar-les junt a nosaltres. I el resultat sol ser bastant satisfactori. Aquí queda Almiserà.

Després de tot aquest procés, no obstant, les al·legacions presentades al PGOU són una cosa molesta per als nostres ajuntaments, que les veuen com una impertinència i les deneguen amb prepotència i sense cap mena de raonament. Per a ells, els vots ja els han donat suficient legitimitat per a dur endavant els seus plans.

Hi ha alguna cosa més preada en una democràcia que la participació? No hauríem de fer alguna cosa per fer més còmoda la participació entre els nostres veïns, en compte d’imposar períodes ridículs i limitar-se als anuncis al DOCV, un document que cap ciutadà deu consultar diàriament? Evidentment, açò falla per la base, per la part de baix. Jo, sincerament, si fóra alcalde, em sentiria molest si cap veí del meu poble no diu la seua en un projecte que hauria d’estar dissenyat per a tots. Em sentiria ignorat i sol.

30 de juliol 2008

Músiques



El passat divendres el monestir de Sant Jeroni de Cotalba va obrir les seues portes per la nit per a celebrar el XXIII Festival d'agrupacions musicals La Rotovense Musical, organitzat per La Rotovense Musical. La veritat és que el concert va estar molt però no el vam poder gaudir tranquil·lamen perquè algun amic ens va "atracar" dos dies abans i ens va proposar de ser presentadors a Maria José i a mi. Ella ja fa un temps que no toca i jo no he arribat a fer-ho mai, tot i que els dos ens agrada romandre vinculats a l'agrupació musical. Ací, el tríptic, un altre comboi.

En acabar, corrent cap a Oliva, per veure si encara arribàvem al Jovestiu. I tant que vam arribar! Gràcies, en part al retard que es va produir a l'inici del concert. Tot no ha estat negatiu, en aquest sentit. De fet, cal felicitar els joves, els organitzadors i els col·laboradors de l'esdeveniment, que ha abastat un èxit de participació. Molta, molta gent que feia temps que no veia se m'aparexia davant meu. També, gent que "no estava", shhh. Uf, massa per a tan poc de temps!

Ja veieu, músiques diferents, que contrasten, en a penes uns pocs quilòmetres i assaborits en pocs minuts de diferència.
PD: la foto és de Paco Sastre.

21 de juliol 2008

TOTES I TOTS SOM BATISTE MALONDA!

Signa aquest manifest
El passat 11 de juliol de 2008, David Barelles, Director General de Personal de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, va comunicar al professor Batiste Malonda, director del Col·legi Públic El Castell d'Almoines, l'obertura d'un expedient disciplinari per no establir en la seva totalitat dels serveis mínims durant la vaga que es va celebrar el 29 de març de 2007.

Si resulta patètic que a hores d'ara, passats 15 mesos, dos cursos escolars i les seves memòries aprovades, etc., s'obriga un expedient a Batiste Malonda, és encara més preocupant l'escalada reaccionària que la Conselleria d'Educació està duent contra el projecte del CEIP El Castell i la persona que el representa.

Les persones signants:

- Igual que les entitats i persones que han premiat i reconegut el projecte i el treball de la comunitat educativa del CEIP Es Castell, i el seu director Batiste Malonda, (*), reconeixem i defensem dit projecte com un dels millors exemples de la Renovació Pedagògica i de la construcció de l'Escola Pública Valenciana.
- Denunciem la persecució i l'assetjament que està sofrint Batiste Malonda per part de la Conselleria d'Educació, perquè renuncie a tota possibilitat de seguir al capdavant del projecte, tal com reclama la comunitat educativa d'Almoines
- Exigim la retirada de l'expedient a Batiste Malonda, així com de l'informe negatiu de la seva gestió.
- Exigim la continuïtat de l'equip directiu del centre.
- Exigim la derogació de la Resolució de 16 d'octubre de 2007, la Instrucció de 17 d'octubre de 2007 i l'elaboració d'una nova normativa que permeta l'elecció de la direcció que desitge la Comunitat Educativa del centre. El cas d'Almoines és un exemple i un clar advertiment a qui confiaven en les possibilitats del procediment actual
- Demanem a les organitzacions sindicals i ciutadanes que investiguen i denuncien els possibles delictes d'assetjament, persecució i prevaricació que hagen pogut incórrer els/les diferents funcionaris/es i càrrecs polítics de la Conselleria d'Educació.

TOTES I TOTS SOM BATISTE MALONDA!
DIMISSIÓ DEL CONSELLER D'EDUCACIÓ!

Signa aquest manifest fent aquí un clic.
Difon-lo entre les teves companyes i companyes

(*) El col·legi d'Almoines va ser un dels primers centres a aplicar l'ensenyament en valencià i la seva trajectòria ha estat reconeguda, entre uns altres, per premis com el Baldiri Rexach, el Premi Melchor Botella a la Renovació Pedagògica, i la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya

Més informació a:
http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Protestas/sindicales/confirmarse/relevo/director/colegio/Almoines/elpepiespval/20080626elpval_7/Tes/ http://www.mestrescomarquescentrals.cat/blog/pdf/2/clavesexpedientemalonda.pdf
http://www.mestrescomarquescentrals.cat/blog/
http://malvarrosa07.wordpress.com/

15 de juliol 2008

Mare, jo vull el que té ell


Passada la febra dels PAIs solts i encaminats ja a la renovació dels PGOU dels nostres municipis, hem aconseguit, almenys, que es guarden unes certes formes en l’urbanisme local. Però no ens enganyem, solament és qüestió de formes perquè el més preocupant de tot continua estant en el contingut.

Castellonet, un cop ha trencat la closca del seu encastillament, ara aspira a tornar a doblar o triplicar el nucli resultant, amb un polígon dalt del turó, per oblidar per sempre més el poble que fou. Almiserà aspira a ser com Ròtova –un poc més, si pot- i vol passar dels vora 300 habitants als 1.700. Evidentment Ròtova (amb 1.400 hab.) no pot quedar-se enrere i aspirarà a ser com Vilallonga (per tenir-ne 4.000). Vilallonga, que s’ha fixat en Tavernes, aspira a superar els 20.000 habitants i la que exerceix de capital de la Valldigna veu amb bons ullets la multiplicació de la població per 2 o per 3, tot i equiparant-se a Gandia. I Gandia? Ai, Gandia, en qui es mira per créixer i destruir a un ritme imparable, per abanderar la despersonalització?

Resulta raonable que tots aspiren a fer del seu poble un lloc millor però és simplista confondre desenvolupament amb creixement i fixar, per tant, aquest darrer com a únic criteri per aconseguir un major benestar.

Amb l’arribada dels nous residents –molts i en pocs anys- i amb una major zona urbanitzada, els municipis menuts han de fer front a un major nombre de serveis, amb un recursos econòmics que, tot i que en principi augmenten per la nova construcció, aviat resultaran insuficients per fer front a més atenció sanitària, més recollida de fem, el manteniment de carrers i mobiliari urbà, les zones ajardinades, el repartiment de correu, la policia local i un llarg etcètera.

No caldria que cadascú analitzara les potencialitats del seu municipi i els oferira als veïns i visitants? Sembla que som xiquets passejant per la fira; insaciables, sempre volem el caramel del xiquet del veí i, quan el tinguem, ja haurem posat la nostra mirada sobre un altre d’aspecte més suculent.

11 de juliol 2008

Converses sobre macrourbanisme

Fa un temps que el ritme de Roger Cremades s’ha accelerat. Acaba de publicar el llibre Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani. El medi ambient i la societat valenciana. Però això és la última part de la història: Cremades s’ha especialitzat en l’estudi del paisatge i el territori. Durant anys, ha donat suport a associacions de veïns, és un reconegut ecologista a la Safor i col·labora puntualment en diversos mitjans i revistes comarcals. Per a la tardor ha anunciat una gira de presentacions del seu llibre per diverses ciutats i pobles valencians; ja hi ha cua d’espera.

Segons ens explica el seu autor, “el llibre va dirigit a qualsevol persona no especialitzada, és un llibre de divulgació, una obra que condensa els principals problemes mediambientals de la nostra realitat, i les seues conseqüències, de les quals la majoria de la gent no té notícia”.
Primer que res, li preguntem per allò que hem vingut anomenant macrourbanisme. “És l’urbanisme pensat per obtenir beneficis i fet a gran escala, sense preocupar-se per cap altre condicionant. Se li afigen atractius per augmentar el preu de venda, com els camps de golf”; i, ràpidament, apunta, “els immobles, normalment, van destinats al mercat immobiliari especulatiu”.

Les conseqüències de tot això ja són visibles: la més perillosa, el creixement de la ciutat difusa –que Cremades explica al seu llibre-, que observem veient com van unint-se les diferents superfícies urbanes. Però n’hi moltes d’altres: “falta de previsió de serveis educatius i sanitaris, impacte ambiental i als recursos històrics i culturals annexos, malbaratament d’aigua, desconnexió amb el paisatge exterior...”. La llista és llarga i hi ha motius per oposar-s’hi. Roger ens apunta dues tipologies mal planificades: “els centres comercials traspassen les funcions dels espais públics a espais privats, cada dia és més difícil fer vida social i no anar de tendes a la vegada. En segon lloc, les urbanitzacions disperses causen el col·lapse de les zones urbanes amb la seua dependència funcional d’altres espais, sense el cotxe no s’hi pot satisfer cap necessitat”. A més, aquest creixement, puntualitza, “suposa la fi de la ciutat com a centre de convivència i de relacions socials”.

La tasca ecologista a la comarca.
La funció dels grups ecologistes a la comarca és important: “la sensibilitat mediambiental els confereix una responsabilitat molt gran al si d’aquesta societat. En primer lloc perquè informen la població d’allò que succeeix i de les conseqüències que tenen les decisions dels polítics”. I les dificultats a què han de fer front no són poques; hi ha informació que s’oculta i punts de vista que no interessen, que se silencien.

Però també podem fer un passeig per la Safor: a Gandia tothom està expectant per veure què passa amb el projecte Gandia 2025: “allí veurem si de veritat es té en compte el medi ambient, o si a l’Ajuntament de Gandia tan sols en parla com a cortesia per a no ésser censurats pels ecologistes”, ens confessa Cremades.

“A la Safor”, ens diu, irònicament, “no ens podem queixar, ara mateix els temes que més ens preocupen són el futur de platja de l’Ahuir, les noves carreteres per anar a l’Orxa, l’aterrament de marjals a Tavernes, el transvasament del Xúquer -que passa per Simat-, l’alta tensió, el desdoblaments d’infraestructures paral·leles a l’AP7, la legalització d’urbanitzacions il·legals a nombrosos pobles -com la Font d’en Carròs-, el creixement desorbitat d’Almiserà i Barx, la manca d’un transport públic eficaç en les rutes que van des de la capital de la comarca a Vilallonga i a la Vall del Vernissa...”.

Quan li comentem que hi ha al llibre temes que ens deixen amb la mel a la boca, Cremades ens respon que “s’aporta la informació necessària per a documentar el tema sense que puguen quedar esquerdes en el discurs. Fins i tot hi ha un annex estadístic per si hi ha algú amb set d’informació. Respecte al mode de tractar la informació, es el més planer possible”. I afegeix: “Pense que si algú té ganes de més després de llegir un llibre tan crític i alhora veraç amb la realitat que ens envolta és que m’ha sortit bé la criatura”.

Una mirada positiva.
La situació econòmica actual no passa desapercebuda en la conversa. “Ha acabat un boom urbanístic de tants, en vorem altres, tan aviat com passe aquesta etapa de recessió i segurament de canvi de model energètic. També sembla que serà notori el que succeirà a València quan hi arribe l’AVE i es puga estar a Madrid en 1 hora. Pareix que el fenomen tindrà conseqüències ací també. Hi haurà altres booms, malauradament hi ha gent que en viu, d’aquestos booms. Si fins i tot en èpoques de bonança econòmica es construïra en quantitats raonables, després les caigudes de l’economia no serien tan fortes”. A pesar que els temes de la conversa donen per a un soterrar, Roger és una persona optimista: “tot i aquesta munió d’agressions al paisatge i problemes mediambientals ”, conclou, “no em cansaré de dir que encara estem a temps, que podem ser un referent en quant a paisatge i qualitat ambiental. Una de les nostres metes és conscienciejar a la població dels problemes que patix. Jo pense que en el conjunt de la Safor, de cara a l’urbanisme de camps de golf, això s’ha aconseguit, no?”.

(Podeu llegir l’entrevista completa a www.infosafor.com)

10 de juliol 2008

Els blogs i jo

O millor, els blogs sense mi. M’agrada recordar, i no ho solc fer mai, com collons he acabat per ací. Recorde quan encara no havia acabat a València que a classe, si no vaig errat, un professor ja emprava els blogs com a mitjà i com a tema d’estudi; jo ja no ho vaig donar: amb Pérez Montaner ens vam quedar en el paper. És el primer record que en tinc. Però ho vaig deixar passar. Un amic que havia de fer un treball per a l’assignatura em feu cinc cèntims, i també ho vaig deixar córrer.

Uns mesos més tard, vaig tenir la sort de poder fer de monitor d’un taller a l’exposició Valencià a l’escola, memòria i testimoni (a Gandia), on les classes de tota la Safor i de la resta del País venien per veure-la i fer-hi activitats. Mentre pensava què podrien fer i com podrien passar-s’ho d’allò més bé, vaig intentar crear una mena de Quadern escolar de la Safor, on totes les escoles podrien contribuir amb les redaccions i dibuixos dels alumnes. Pensava en una mena de revista Sembra, penjada a internet però mentre intentava un projecte 2.0 (per dir-ho d’alguna manera), en realitat ho materialitzava en un html simple. El resultat era d’esperar: quan va acabar l’activitat més urgent, la cosa no va quallar. I, en tota aquesta faena, una amiga m’anomenava unes pàgines personals que tenien la seua filla i els amics, on es deixaven missatges i on podien tenir accés determinades persones... I vaig pensar “Déu meu, què li passa a la joventut?” I tot seguit: “hòstia, que no sóc jove jo?” No sé si serà el BUP, haver viscut de refiló el pla antic universitari –tot i que els metges diuen que són seqüeles de la Bruixa Averia... I vet per on que no vaig fer massa cas! N’hi ha que ser...

Recorde mentre llegia un reportatge a un suplement d’El País sobre el tema. Ho havia tingut davant dels nassos i no li havia fet ni cas! D’això se’n diu tenir olfacte. De totes maneres encara no havia fet un bot digital gaire gran. Penseu en quina situació respecte les noves tecnologies estàveu fa tres anys: no us en feu creus?

A uns amics que feien el màster –els temps del màster, això ja és nou, eh!- els van fer obrir un blog per a un dels mòduls. Crec que fou açò el que em va llançar a fer-me’n un, amb la precaució de no publicitar-ho massa. I ves per on que ells l’abandonen en acabar l’assignatura i ací em teniu... Esperant? Després ha entrat més gent i, fins i tot, amics com el José Maria s’ha endinsat en aquesta xarxa.

Diuen que la Universitat mata la literatura, que ho mata tot, en definitiva. Jo de moment només n'he tret experiències i coneixences positives –amb tot el dolent que hi ha-. Què voleu? Sóc un optimista radical... A açò dels blogs no li he tret massa trellat, i encara no sé, no ho albire, fins on podrem traure-li el suc. El temps dirà si aquest matrimoni té futur o ells -els blogs- tornen a prendre el seu camí, sense mi, de nou.

09 de juliol 2008

Cada dia, una paraula

Fa temps que rep al correu electrònic un mot cada dia. Es tracta d'una iniciativa de Xarxa de Mots (http://www.xarxa.cat), anomenada Rodamots, amb la coordinació de Jordi Palou. Segons la informació que ell mateix proporciona, està a la xarxa des del 1999 i ha enviat mots a 11.357 subscriptors. Molts de vosaltres també ho rebreu però, per si hi ha algú que no, us anime a subscriure-vos. Cada dia rebreu un missatge; ja voreu, acabareu enganxats! Us podeu apuntar des d'ací.

Aquest és el de hui:

reig (adj)
Gruixut, fort, resistent.
També: retjo -a

Roger de Gràcia: Llavors per anar bé per la muntanya què necessitem? Quatre elements bàsics.
Juanito: Ben calçat.
RdG: Sí.
J: Lo primer, una motxilla amb menjar i beure, i si vas per la muntanya has de portar un totx [un bastó] una mica reig.
RdG: Recte?
J: Reig, reig...
RdG: Què vol dir, ferm?
J: Collons, que no sigui prim!
RdG: Ha, ha, ha, ha.
J: Òstia! No saps lo que és reig? Com ho dius, tu?
RdG: Prim... ai! Gros, gruixut...
J: Què collons gruixut! Reig!

Més Caçadors de paraules, amb Roger de Gràcia (Badalona: Ara Llibres, 2008), pàg. 100.

07 de juliol 2008

Estes i "altres històries"

Fa un temps que s’ha renovat la junta directiva del Col·lectiu Vall de Vernissa. Des de fa quatre anys no hem parat i, a sobre, tinc la sensació que mes a mes ho hem fet de manera més seriosa i compromesa; m’atreviria a dir que hem entrat en una mena d’espiral que ens implica, a cada cop més, en els projectes que duem a terme. Un bon exemple del que dic és l’ecomuseu, quelcom més seriós del que alguns voldrien i que, amb una mica de sort –i molta faena- acabarà essent una realitat.

Miquel ha dut el Col·lectiu d’una manera exemplar. Ell es retreu que no li pot dedicar el temps que caldria –quant de temps més?- però el ben cert que amb la seua presència ha aportat la serietat que li calia al projecte. I moltes més coses. S’incorpora Rebeca, que ja formava part de l’equip de coordinació de l’ecomuseu (junt amb Xavi, una altra gran persona), José Maria i Paco (qui ha entrat amb bon peu; sobretot en la planificació de la faena i amb la sort de tenir pressupost per al que demana :P). Paco –l’altre Paco- també renova; bé, vull dir, que assumeix la que era la seua tasca “natural”, i que ja ha estat fent de manera extraoficial aquests anys. Finalment, Pedro renova la coordinació de La Falzia, tot i compatibilitzant-ho amb la Societat Valenciana de Genealogia i Heràldica (està casat, eh, no me’l busqueu).

Jo he fet el que pogut, he estat des de l’inici en algun càrrec de responsabilitat i ho he fet de grat. Però, ara que tocava renovar càrrecs, també calia fer-ho amb gent amb ganes i temps per treballar; i no és que em faltara il·lusió però hi ha molts altres assumptes endarrerits, alguns dels quals no es poden ajornar. I, sobretot, hi ha gent amb ganes de fer faena a qui cal deixar treballar.

Sempre em tindreu ací, fent faena junt a vosaltres, però ara me l’haureu de manar! Hi ha, d’altra banda, “altres històries” que requereixen la meua atenció. Ara que duc unes estones ordenant “la meua vida”, açò és, el meu escriptori, descobrisc, albire, els mesos que tant havia esperat, el temps per iniciar tasques ajornades, el moment d’iniciar aquelles altres històries, amb o sense cometes.

02 de juliol 2008

Un voluntariat "pels conreus valencians"


Si us abelleix col·laborar, podeu enllaçar este banner des de la vostra pàgina web. Moltes gràcies.