25 de febrer 2009

Poesia i patrimoni

20 poetes pujaran divendres que ve, a partir de les 19:30 h., a l'escenari del Teatre del Raval per recitar unes peces inèdites, reunides sota el títol Tornaveus d'una alqueria. Ells són JOAN NAVARRO, MARIA JOSEP ESCRIVÀ, JULI CAPILLA, ISABEL GARCIA CANET, JOSEP PIERA, EDUARD RAMIREZ, JOSEP PORCAR, ALFONS NAVARRET, MANEL MARÍ, JOSÉ INIESTA, VICENT OLASO, PAU LÓPEZ, ENCARNA SANT-CELONI, ALEXANDRE NAVARRO, JOSEP VICENT CABRERA, JOSEP CARLES CATALÀ, MARIA FULLANA, BEGONYA POZO, JOSEP LLUÍS ROIG I TERESA PASCUAL. L'acte serà presentat per Christelle Enguix. El bo i millor de la nostra literatura posen les seues lletres i veus en defensa del patrimoni saforenc, en aquest cas, en referència a l'alqueria de Romaguera (Gandia), que corre el perill de ser enderrocada, a pesar que el PAI projectat la situa en una zona verda. 
Nosaltres podem anar a escoltar-los; podem gaudir d'aquesta iniciativa i, perquè, no adherir-nos al Manifest per la defensa del patrimoni cultural de la Safor. Des d'aquesta entrada vos anime a donar ambdós passos.

23 de febrer 2009

Un porrat "sostenible", simplement

Este cap de setmana passat ha tingut lloc a Ròtova el porrat de Sant Macià. Este any l'havien presentat com el "porrat sostenible", un fet que de he de confessar que, des de fa unes poques setmanes, m'havia intrigat. Però, què volia dir fer un "porrat sostenible"? En què anava a plasmar-se? 
Ben aviat la programació i alguns articles a la premsa m'han anat resolent els dubtes. No és que el porrat fóra sostenible i amb una despesa moderada; no és que estiguera dissenyat per tal de fomentar l'estalvi energètic. Tot es reduïa a una carpa on es programaven xerrades sobre medi ambient. Es tractava de les xarrades, simplement. Han confòs un "porrat sostenible" amb un porrat en què es parla de sostenibilitat.
I, encara més, perquè les xerrades parlen d'una sostenibilitat tan agafades per pinces? Vull dir, perquè plantegem unes exposicions com les podria haver fetes l'Ajuntament de Majalahonda? Perquè no parlem de sostenibilitat en clau local? Perquè no unes exposicions que plantegen reptes per a la sostenibilitat municipal? 
I, encara més, perquè no un pla de sostenibilitat no circumscrit al porrat? Perquè no per al municipi, en compte de reduir-ho a unes exposicions en castellà en un dia de festa, on aquestes, a més, passen desapercebudes?
Era això el porrat sostenible? 
Es tracta, en definitiva, que ser sostenible està de moda i mola que et diguen que eres sostenible. Cal pixar ben alt, també en el tema de la sostenibilitat.

15 de febrer 2009

Els joves i la participació

El passat cap de setmana es va celebrar a Prat de Llobregat el II Congrés de Joventut i Municipalisme. A banda que era una molt bona ocasió de conèixer Barcelona, passejar-hi i disfrutar d'allò més amb amics i persones estimades, el congrés era sense cap mena de dubtes un bon moment per parlar sobre les polítiques de joventut, sobre la participació dels joves en la societat i sobre els mecanismes que cal articular perquè aquesta siga real. Només volia deixar constància d'unes poques qüestions; només, unes poques ratlles que mostren certes línies de debat i molts dubtes; perquè d'allà no vam eixir amb la clau de volta per a tenir un associacionisme juvenil fort però vam posar en comú els reptes i problemes que consideràvem més importants i, per tant, el nostre granet d'arena a la qüestió.
És cert que els percentatges d'associacionisme en la joventut són mínims, en relació al conjunt de la població d'aquesta franja cada vegada més difusa. És, de fet, un reflex de la societat, de tota; per això no podem ser especialment pessimistes entre nosaltres però, per contra, tampoc aquesta dada ens ha de servir com a justificació. Aquest és potser el repte primer i principal.
L'Helena comentava la dificultat de crear una tendència de participació entre els joves, sobretot en contextos en què, per exemple, la creació dels consells de la joventut es mou per metes de curta volada, com a lluïment del polític de torn. Els Consells de la Joventut han de ser quelcom més que meres excuses per a rebre ajudes; han de funcionar des del rigor -açò és, amb tècnics ben preparats: coneixeu d'un lloc proper on no ocorre?- alhora que ser flexibles, perquè la joventut també ho és i no podem perdre'ns en un excés de burocratització: incloem associacións no exclussivament juvenils, esportives, etc.? Incloem grups de joves que legalment no n'estiguen registrats? Són qüestions interessants que cal abordar.
Els ajuntaments han de estar predisposats a crear els mecanismes de participació; millor dit, els han de crear i els han de posar a disposició dels joves; han de ser actius en aquest vessant. No obstant, hem de ser conscients dels perills que hi podem trobar; l'excés d'intervencionisme sovint es deu a un interés partidista -que no institucional- per a traure un futur rèdit electoral: crec que tots coneixem casos de manipulació d'associacions juvenils i consells, sabotatges -què me'n dieu els de Ròtova?-, etc. Com antídot a tot açò, la formació i la informació són l'arma més poderosa. Perquè els joves no som ni babaus ni destarifats, com ens volen presentar: som capaços de dissenyar les nostres activitiats, les nostres polítiques i tenim interessos que van més enllà del nostre melic.

10 de febrer 2009

Del BLOC d'ací, del BLOC d'allà. Fer poble per a fer país

De cop i volta, sense haver-ho imaginat, m'han clavat en una bona! I ho dic amb un cert humor perquè el tema em fa molta il·lusió, a pesar que fins ara no m'havia vist amb cor o capacitat per a dur-ho terme. Des de dissabte passat, he entrat a la coordinadora del BLOC JOVE de la Safor-Valldigna. Bé, hem entrat a formar-la un grapat de gent impressionant per molts motius: perquè en tots ells veig molta capacitat de treball, ganes, formació, altruïsme, etc., qualitats que són necessàries per treballar pel "poble, la comarca i el país" -com deia el lema del congrés.
I l'altre tema que em rondava pel cap? El congrés del BLOC. Sí, he de confessar que no em feia massa gràcia parlar-ne perquè pense que, en aquests moments, amb la faena que queda per vertebrar el país i el partit, no podem estar-nos amb debats que ens entretinguen. D'altra banda, durant una temporada he llegit per Internet que hi havia una certa "unanimitat" de la blogosfera amb els canvis que han alçat més polseguera -els relatius als símbols que havien de ser assumits pel BLOC-. Internet sovint ens fa perdre la perspectiva real, tan clavats com hi estem de vegades. No conec encara el resultat de les assemblees però em sembla que aquella unanimitat a la xàrcia no té massa a veure amb la militància que ha acudit a les reunions a debatir les esmenes i, molt menys, amb els votants actuals del partit. Ho vaig comprovar a l'assemblea de la Safor, d'on me'n vaig eixir ben tranquil. Si alguna cosa positiva ha tingut tot el procés és que ha despertat molta gent, n'ha reenganxat a d'altra i, tots plegats, hem discutit com volem que siga el nostre projecte.
El més positiu, parlar de la necessitat de modernització del partit i la seua organització. El nostre ha de ser un projecte plural, obert i proper, per donar cabuda a qui s'hi vulga sumar, sense deixar de banda ni oblidar la base social actual del BLOC. Podem canviar de colors, d'estatuts, de discurs, de maneres... una vegada i una altra però, sense la faena a peu de carrer, res quallarà. El que cal és que interioritzem "maneres de fer" diferenciadores i positives, com la tasca feixuga però renovadora del missatge "des de baix cap a dalt", que vol dir estar en contacte amb la gent, escoltar-la i demanar-los -explicitant-los-ho, si cal- que tots som necessaris i tots hem de posar el nostre granet d'arena. Ara més que mai hem de tractar de millorar en la manera de treballar; en optimitzar els recursos i la força que tenim a nivell municipal. Ara més que mai hem de practicar l'arromanguisme -que predica Rosella- per estar a l'avantguarda de totes les propostes polítiques.
Així és com hem començat a crear un motor al BLOC JOVE de la Safor-Valldigna, que tot just acaba de posar-se a funcionar. Sumeu-vos-hi! 
He de donar l'enhorabona a Alícia -secretària comarcal-. Ali, sacsem i despertem l'espai adormit del valencianisme d'esquerres a la Safor. Al capdavall és ella qui m'ha acabat clavant en aquest embolic, com qui no vol la cosa, amb una pregunta innocent. Ara, ho sé, tinc un pel més de responsabilitat en la meua vida però, també, més ganes per fer país des del poble. I ací, al meu, a l'altra banda d'aquests vidres que donen al carrer, hi ha moltes coses per canviar. Gràcies per les forces que m'oferiu per a intentar-ho.

09 de febrer 2009

Si reguem, hi haurà 'Saó'

No fa massa he rebut un correu electrònic que ens informava de la situació per la qual passa Saó, una revista feta "al País Valencià i en valencià, i que porta 32 anys (!) eixint cada mes, per tal de fer un poc més digne el nostre País". Tot i que sé de l'escassa audiència del blog, us deixe unes línies del missatge, que podeu tallar i pegar, per reenviar per correu electrònic. Si col·laborem tots, contribuïrem que continue amb la mateixa força com fins ara.
Hola amics i amigues!

La revista en valencià més antiga del País necessita de la teua ajuda i la dels teus contactes.
Feu el que pugueu. Moltes gràcies!

Doncs bé, la nostra benvolguda Conselleria de Cultura no ha respectat les canes i, sobtadament, ha anulat tots els contractes que mantenia amb la revista (principalment, els exemplars que rebien centres d'ensenyament i biblioteques).

No podem amagar que aquest colp ha fet perillar el nostre futur, fins al punt de plantejar-nos el tancament de la publicació periòdica més antiga del nostre País. Afortunadament, hem pogut salvar, de moment, la situació.

Per tot això és pel que ens posem en contacte amb tu. Per consolidar i salvaguardar un dels referents de la nostra cultura. Estem convençuts que, ara més que mai, és necessària la presència de SAÓ a les nostres terres. I, per garantir aquesta presència, és necessari el teu suport.

Concretament, necessitem dels teus contactes perquè els faces arribar els documents que adjuntem (butlleta de subscripció i portades any 2008), a fi d'aconseguir augmentar el volum de persones, grups i institucions que ens facen costat.

Gràcies per la teua estima i col·laboració!

PD: Una vegada omplida la Butlleta de Subscripció, feu el favor d'enviar-la a alguna de les següents adreces de SAÓ: per correu ordinari: C/ Àngel d'Alcàsser, 14-12. 46018 València. Per correu-e (escanejada):   sao@arrakis.es. Per fax:   96 370 57 55.

A més, us deixe un retall de diari amb un article d'opinió d'Enric Sòria sobre la revista. Punxeu sobre la imatge.