Intercanvi musical entre La Rotovense Musical i Westwinds Musics Society de Calgary

Els passats 20 i 21 de juliol, La Rotovense Musical va organitzar un festival i intercanvi músico-cultural amb la Westwinds Musics Society de Calgary. Tot un èxit de nou. Enhorabona i per al que vulgueu! Ací teniu la informació.

Josep Camarena, l'arxiu d'un home i una època

Demà es presenta Josep Camarena, l'arxiu d'un home i una època, de la col·lecció 'Arxius i famílies' de l'editorial La Xara. Serà a les 19:30 h, a l'institut Ausiàs March de Gandia.

Per diversos motius fàcils d'entendre, tot i que no m'allargaré ara, el llibre i un dels seus autors, Frederic, converteixen l'acte de demà en un dia especial. Vos recomane que hi acudiu o que, almenys, us feu amb l'exemplar.

Llocnou

Quan passen festes de Llocnou, l'estiu ha acabat. No és que ho diga jo ni la tradició oral local però ho comprovem cada any i, per tant, a pesar de la nostra curta edat, ha passat a formar part de la nostra particular "tradició" (per cert, que enguany hem repetit "paella per a tots", amb la qual cosa això també passa a formar-ne part). A partir d'ara, a pesar del canvi climàtic, a les nits comença a refrescar, comencem la recta final de les festes dels pobles, la gent necessita ja més temps per recuperar-se, no ve tan de gust allargar la nit i molts ja comencen a planificar el nou curs -diga-li escolar o laboral, o combinat-.

Les festes de Llocnou han passat! Nosaltres ni som de Llocnou ni hem anat solament a festes, com solen preguntar les dones del poble; les hem preparades, no obstant, durant tot l'any i hem sigut quasi adoptats. Això a Llocnou no resulta gaire complicat. Fins i tot Miquel, en el seu quart (?) cap de setmana a la comarca, ha fet un incursió pels pobles de la terra blanca.

Ale xiquets i xiquetes, a la faena. Aquest any he intentat combinar la festa i la faena pels matins, cosa que en principi no podia donar bons resultats; però, mira per on, hem avançat bona cosa, a pesar que el cos el tinguem per a l'arrastre. Ara mire el calendari, ja a la desesperada, i cerque uns buits per ajustar-hi uns dies de vacances. A veure si tenim sort.

L'autovia i/o l'aigua

És cert que aquest país nostre "no sap ploure", com deia la cançó. Però no es tracta ara de parlar per parlar del temps, millor seria dedicar-se a llegir un bon llibre o callar.
Aquest temporal el que ha vingut a demostrar al nostre entorn més immediat és, per exemple, que aquesta autovia que ens van "clavar" per tot l'escaire és, de més a més, una infrastructura mal acabada. Queda palés a la imatge que ha enviat un amic per correu electrònic:

Un dels carrils de l'autovia està completament inundat (veieu el cotxe?) perquè els qui la planificaren i l'executaren no van preveure vies per deixar passar les aigües d'escorrentia que baixen de la Cuta cap al Vernissa. Segons algun mitjà de comunicació, la crescuda del Vernissa va ocasionar talls de vies però, en aquest cas, és la via la que no deixa passar les aigües per on sempre ho havien fet.

Evidentment, amb aquell argumentari, queda tot preparat per tal que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer execute l'embassament a Benicolet, una pressa de laminació que, suposadament, servirà per contindre les avingudes del Vernissa. A banda d'impedir la circulació d'aquelles espècies que tradicionalment han aprofitat el curs del Vernissa per remuntar el riu, la pressa també impedirà l'aportació de sediments a la desembocadura del Serpis. Una aportació menys, tal com estan les nostres platges...

Un apunt breu sobre l'autovia:
Alguns han arribat a afirmar que el disseny de l'accés al nostre benvolgut poble, amb una rotonda "con lus", és un premi per no haver-se oposat al projecte. Jo tinc dues objeccions a l'afirmació: primer que res, la nostra població no ha votat de manera unànime a favor de l'autovia; grups com el CER s'hi oposaren i feren una campanya pedgògica bastant interessant, de la qual cosa em sent orgullós.

En segon lloc, no vull cap premi per actuar de manera "no-crítica"; si la decisió d'un municipi és recolzar un projecte i la del poble del costat, oposar-s'hi, tots dos continuen éssent -o haurien de continuar éssent-ho- iguals davant l'Administració, cosa que ací no ha ocorregut. I això diu bne poc del concepte de justícia i equanimitat de la nostra benvolguda Generalitat. Però, per la boca mor el peix, què voleu?

Sense entrar en més valoracions, com podeu comprovar; ara per ara, no entre en què parteix la vall en dues meitats sense pensar en la comunicació entre les dues parts; ni en què crea un impacte innecessari en el paisatge i en Ròtova i Llocnou; ni en què ha provocat la destrucció parcial de la vila romana la Sort; ni que no ha contemplat la connexió mitjançant el camí tradicional (una ramal del camí reial) entre Castellonet i Llocnou.
De veritat que no volia parlar-ne tant... I si parlem del temps? De segur que molesta menys a certa gent.