25 d’abril 2007

Una guia inusual per a Ròtova

(Per a La Falzia, 10)

Tortosa, Paco. Ròtova, itineraris pel patrimoni cultural, ambiental i paisatgístic. Ajuntament de Ròtova, Generalitat Valenciana, Diputació de València. Ròtova, 2007.


Hi ha dos motius que m’impedeixen acarar el repte de parlar d’aquesta guia de manera més o menys objectiva; la veritat és que n’hi ha més però les dues raons fonamentals tenen a veure a l’estima cap al territori presentat (Ròtova) i cap al seu autor (Paco Tortosa). La guia d’aquest valladí, que treballa a l’empar de la cooperativa Paleta d’Ocres, tampoc és res que puga considerar-se quotidià ni mimètic a allò que s’edita actualment. Fa un temps que venim observant en la major part de les guies turístiques un munt de tòpics repetits, estampes de postal impossibles i un contingut poc treballat. Que aquest producte de Tortosa se n’isca d’allò més habitual tampoc no ens pot sorprendre, però, si som conscients del munt de treballs (llibres, guies, audiovisuals, plans estratègics…) que avalen la seua trajectòria.

No obstant, no deixa de ser gratificant endinsar-nos-hi i sorprendre’ns per una nova manera de presentar el territori, de fer-lo entendre, de presentar propostes de millora –estiguem, o no, d’acord amb totes elles-; en definitiva, amb una visió crítica important –tot i que encara hi subjaga una certa condescendència amb allò més antiturístic del terme de Ròtova, les aberracions urbanístiques. Ans al contrari, tots aquests trets ens han d’animar a continuar i superar el camí que els escriptors com Tortosa estan marcant en la literatura “divulgativo-turística”.

La guia de Ròtova presenta, fonamentalment, tres itineraris: un d’urbà, pels carrers del municipi; un passeig per les vores del Vernissa, de banda a banda del terme; i un pel PRV-100, el sender que fa uns anys va tindre a bé dissenyar el Centre Excursionista de Ròtova. Els recorreguts que proposa Paco Tortosa s’enfronten al temps, al rellotge que portem apegat a la monyica i a les cames ràpides de hui en dia. I no són uns recorreguts limitats als llocs, als topònims, als recers i a les vistes més esplèndides; són, també, uns passeigs entre la gent del municipi, pels forns que acaben de traure el pa calent i tendre, per les festes que s’hi celebren i pel dia a dia; una mescla entre l’encontre casual en la plaça i la companyia i suport sol·licitats per l’autor.

La guia de Paco Tortosa sorprendrà els visitants i els mateixos coneixedors del municipi; estic segur que també passarà amb les veïnes i veïns de Ròtova, perquè els acararà amb la bellesa del seu propi territori, tot i que, insistisc, haguera sigut una bona ocasió de mostrar-los en paper cutxé la part més fosca d’aquest. De totes maneres, entre allò que es podia fer i el que ha sortit a la llum, tenim tot un tresor marcat per la mesura, potser una postura adequada per a l’enteniment entre totes les persones.

03 d’abril 2007

I em digueres...

El meu amor consisteix
A mirar les pastilles dels frens del teu cotxe,
Sense que tu te n’adones,
A entrar quan t’estàs dutxant,
Amb qualsevol excusa,
A actuar com un actor de cine,
Fins i tot quan faig de roín,
A fer-te saber com que m’agrada l’olor de gesmil,
I obligar-te a olorar-lo cada vegada que t’ho dic,
A ampliar totes les teues fotos,
A fer-te proposicions indecents,
Com cosir-me un botó,
I fer-ho de manera irresistible,
A celebrar els teus aniversaris,
Encara que et sàpiga mal,
A regalar-te brillants,
Una manera sensata, diran, de demostrar amor,
Que revertéix en forma de corbata,
A clavar-te mà, sense demanar permís, sense cap dret,
Amb la teua inestimable col.laboració,
A acompanyar-te sempre al metge,
A desitjar altres dones sense que te n’adones,
A comparar el seus culs amb el teu per exemple,
A no fer res per satisfer aquest desig,
A enutjar-me pensant que tots et miren el cul,
A mantenir-me sempre en secret,
Perquè tu el descobrisques,
Sense garanties que era aquell,
A resistir-me que em consideres teu per sempre,
A mossegar-me la llengua quan sóc a punt de dir-t’ho,
A recordar-te a priori,
No a posteriori,
A respectar-te in fraganti,
A fer-me respectar,
A no dedicar-te poemes,
A dedicar-te la vida.
A no donar-me mai per satisfet,
A intentar fer-te feliç, mentrestant.
LLUÍS RODA .- Valencia 1961

02 d’abril 2007

Doncs això...

T’has alçat dins de mi
com un mar que desperta
el nou dia amb la llum
maragda del seu cant,
com un vol de palmeres
que busquen altres cels.

Has mirat i els teus ulls
han encés sols i fires
en la nit que em regnava
els anys i tots els somnis.

Ara sent com passeges
molt a espai les estances,
les fosques galeries
que abans eren silenci.
Ara sent els teus llavis
navegar-me les venes
i en el cor descansar
les teues mans quan tornen
de plantar de gesmil
el desert dels meus ossos.

Ara sent que m’habites
cada hora que passa,
plena ja de sentit
puix que plena de tu.

(M. Granell. De Versos per a Anna, 1998)

Feliç aniversari, olivereta.