30 de juny 2011

Que es note el Compromís... (unes notes improvisades)

No vam guanyar les passades eleccions i estem a l'oposició. Aquesta situació, que d'inici ens situa en un lloc relativament poc transcendent al si del plenari, ens podria fer acomodar-nos fins d'ací quatre anys. Fins que toque una propera revàlida. No és el que ens toca, però. Cal posar-se a suar de valent; tenim un programa i hem d'intentar dur-lo avant, tot i la situació de desavantatge, en vots, al plenari.
Les urnes van decidir que governara el PP. A nosaltres, molta gent ens ha demanat que fem una tasca d'oposició constant i vigilant; però també hem d'adoptar una postura constructiva, i aportar solucions i idees per a millorar el funcionament de l'Ajuntament. I crec que, d'inici, ho estem fent.
El nostre pas per l'Ajuntament no pot quedar-se en un mer canvi de grup: el PSOE per Compromís. Si algú ho ha entés així, és que no ha entés res. Dia a dia, amb tot el que hem d'aprendre encara, esperem poder anar canviant moltes coses.
D'inici, en la reunió de portaveus prèvia al primer plenari, Compromís i el PP hem acordat que els plenaris del municipi se celebraran una vegada al mes, major periodicitat que fins aleshores, i per la vesprada, per intentar afavorir l'assistència de públic. Les convocatòries i actes es publicaran al tauler -tal com estableix la llei- però també a la pàgina web de l'Ajuntament i s'anunciaran per ban normal i SMS. A més comptaran, amb el suport de power points projectats, quan siga necessari (pressupostos, qüestions urbanístiques, etc.) i la gravació també es publicarà a la pàgina web (això últim cal confirmar-ho encara).
Així, cada primer divendres de mes, Ròtova celebrarà un plenari i comptarà, la setmana anterior a ell, amb una comissió única, per fer-ne un seguiment dels temes a tractar, a banda de la comissió de comptes.
A més, com a punt important, com ja fan molts ajuntaments valencians, la documentació com actes, convocatòries i decrets , es redactaran també en valencià. La llei marca que un usuari pot demanar la llengua en què l'administració s'ha d'adreçar a ell, però a partir d'ara, l'Ajuntament de Ròtova, d'ofici, redactarà els documents també en valencià.
Estem a l'oposició, sí, i la nostra força no és molta. Però hem d'arreglar-nos-les per explicar a la gent les nostres propostes. I per negociar-ne, d'altres, com hem fet a la primera reunió.
Volem que la nostra presència es note, que no passe desapercebuda, volem poder contribuir a millorar Ròtova. Volem que es note el compromís i fer-nos sentir.

25 de juny 2011

I, sobre la cendra, creixerà tot nou!

Esta setmana, el programa 'Medi ambient', de 9.2, s'apropa a Ròtova per parlar de l'incendi que el passat abril va cremar més de 1.500 h de la Serra Grossa. Ací teniu el vídeo:



Sentiments contradictoris entremesclats: una gran tasca d'anys del Centre Excursionista, un gran equip que treballa més que dignament a la nostra televisió, uns grans professionals que en donen suport; i, per l'altre costat, un incendi on van caldre més mitjans; la pèrdua, 20 anys després, d'uns paratges com el barranc d'Atanasi, de l'àguila de panxa blanca, de 1.000 exemplars de rates penades... Per acabar, una bonica banda sonora, del grup Atzucac. No sé què vos semblararà a vosaltres, és un còctel massa concentrat per a definir-lo. “Després del foc, la cendra encara crema... I, sobre la cendra, creixerà tot nou! Un poble que se sent poble mai es deixa véncer”.

21 de juny 2011

Començar a l'Ajuntament

Fa deu dies que vam entrar a l'Ajuntament com a regidors del grup Compromís per Ròtova. Hui hem registrat el grup polític local, per registre d'entrada, en el qual em tocarà ser portaveu.
La veritat és que l'entrada a l'Ajuntament ha sigut intensa; i encara no hem començat.
L'inici ha vingut marcat per la decisió del govern municipal de portar al poble la planta de transferència de residus, sense fer cap mena de consulta ni haver dit res a ningú. Sense més ni més, a pesar que el mateix alcalde havia dit abans de les eleccions que no hi havia res definitiu, ens ho hem trobat tot ja signat. L'Ajuntament ha situat Ròtova com un dels municipis més endeutats de la província i ara tocarà anar tapant forats, és cert. Però nosaltres creiem que aquestes decisions no s'han de prendre a la desesperada; som conscients de la dificultat de dinamitzar l'economia però també hem de pensar que un polígon mig buit és també una oportunitat per pensar quina mena d'indústries volem intentar atreure. I, entre altres coses, una planta de transferència de residus no creiem que siga el millor reclam per atraure'n altres. Preguntem-li-ho a la resta d'empresaris; nosaltres ja ho hem fet.
El govern municipal tampoc ho ha consultat a la gent. Com ja havíem dit en un altre escrit, el temps està deixant a cadascú al seu lloc. Per a nosaltres, la transparència i la participació ha de ser un dels avanços en esta legislatura. I, en eixe sentit, creiem que el nostre posicionament és la defensa de totes i tots els veïns; totes i tots tenen drets a tenir informació sobre una instal·lació tan important al polígon. És una qüestió de mínims.
Clar, hi ha coses, com les descrites, amb què ja comptaven: al cap i a la fi, es tracta de diferents concepcions de la política o maneres de fer, potser a les antípodes, unes respecte d'altres. Amb el que no comptava era amb les desqualificacions i algun que altre insult -que no reproduïm ací-, publicat per Internet, de gent amb qui et creues quasi cada dia. Preferisc, en tot cas, rebre'ls en persona; no sé si és més elegant però sí més sincer.
Hi ha hagut moments bons, també. La resposta de la gent a les reunions, els veïns que et paren pel carrer per explicar-te algun problema o et demanen per informació de l'Ajuntament, el plenari d'investidura, on vam explicar de manera breu la filosofia que intentarem seguir (aquell va ser un discurs senzill, que va ser recollit paraula a paraula per l'alcalde, de la qual cosa ens alegrem); el primer acte com a regidors (el lliurament al xiquets del Club Esportiu Ròtova dels diplomes de campions, el mateix dia que vingueren de rebre els trofeus); i com no, sentir-te recolzat per dues dones molt valentes, com Nahiana i Suni; i per tot un col·lectiu de gent compromesa, d'amics i amigues i de gent que ens segueix per internet.
Tenim moltes ganes de treballar i moltes idees. La nostra tasca a l'oposició serà estricta, contundent i propositiva. Ja anirem explicant a poc a poc les propostes. Demà segurament anunciarem que ja hem registrat a les Corts Valencianes una Proposició No de Llei per aconseguir una casa de la música per al poble. És tan sols un exemple, un de tants. Perquè tot està per fer i tot és possible.

Ferrar i no perdre l'ofici

In memoriam.
Venim del soterrar d'Antonio el ferrer. La calor ens té un poc aplanats. I la notícia de la pèrdua, també.
De caràcter discret i atent, Antonio havia anat apagant-se a poc a poc. No en podria dir massa més ara. En tornar a casa, remire un poc entre els apunts de dialectologia un mig vocabulari sobre l'ofici del ferrer que vaig fer amb la seua ajuda; i uns apunts breus sobre la història de la ferreria.
Cap al 1910, em contava Antonio, van obrir la porta per la banda del carrer Abadia; des d’aleshores, a la ferreria hem accedit per aquest carrer. És clar que abans va haver d’omplir el sòl i deixar-ho al mateix nivell que el carrer, ja que anteriorment accedien a aquesta part per una rampa; i és que l’entrada original s’havia fet originàriament des del Carrer Major. Jo solament he conegut l'entrada pel carrer Abadia, amb la ferreria bastant reformada, tot i que encara amb l'enclusa i la farga. Ara, el cavallet i la mola fa anys que han deixat d'utilitzar-se.
La tasca del ferrer, a més, no s’ha restringit al ferro sinó que a la pràctica exercien com una mena de veterinaris al poble. Desinfectaven, per exemple, els microbis ferrant en calent, aplicant-li la ferradura calenta, poc a poc per a no cremar l’animal. També, amb l’escaleta, li obrien la boca per cuidar la dentadura de l’animal, que en els més vells podia esdevenir en punta; per això, amb un escarpet li l’aplanaven i, amb la raspa, li la deixaven llisa.
Sempre ben a prop seu, el seu fill Paco, ha heretat també la mirada humana i senzilla d'encarar la vida, tot i que amb un posat i unes conviccions més inconformistes. Ha heretat, de més a més, el gust i la manya per treballar el ferro. Per a uns altres usos, tot s'ha de dir. Ha fet alguna exposició amb figures que recreaven indrets del poble o poemes com Veles e vents de l'Ausiàs March. La figura homenatge a Joan Pellicer al Mondúver, entre d'altres, és obra d'ell.
La seua vida ja no gira al voltant del ferro però en conserva les maneres i l'afició, que pot ser dirigida i potenciada de moltes maneres. Algunes d'elles estudiem com desenvolupar-les des de l'ecomuseu. Esperem que, lluny d'aquella expressió que totes i tots coneixem, continue ferrant, per molts anys, i que no es perda l'ofici.

08 de juny 2011

Solament tinc estes mans (una visió a rinxo 15M)

Em mire les concentracions, amb esperança, un poc a contrapeu i descol·locat, ho confesse. Fa anys que sóc membre d'una associació ciutadana, que es va gestar amb l'objectiu de treballar per la cura del medi ambient i el patrimoni, (que, a la vegada, es va coordinar amb altres per posar en marxa una plataforma d'associacions comarcal; amb elles, demanàvem per coses semblants). Si els objectius no eren els mateixos són ben similars. Fa anys, a més, que treballem des de diversos punts de vista: frenar les injustícies urbanístiques de molts alcaldes de la comarca i proposar, en positiu, projectes que generen alternatives socioeconòmiques.
Fa uns quants anys de tot açò. Per això, i perquè crec que hem de canviar este sistema polític, muntat a major glòria de PP i PSOE, em mire amb bons ulls este moviment ciutadà. Ara m'ha tocat pegar un salt, al camp de la política, i forme part de Compromís per Ròtova (a partir del proper dissabte 11, com a regidor; i fa dos que vaig entrar al BLOC JOVE). Aquest hivern passat i la primavera han estat molt intensos, hem treballat molt. I, des de Compromís, considere que hem reivindicat la regeneració democràtica que demana el moviment 15M. Descol·locat, per tot això que he explicat ara, perquè la faena m'ha pillat en un altre lloc on m'haguera agradat estar.
I l'esperança i la incertesa té a veure amb la fi de les les acampades. El moviment no pot ser puntual ni centrar-se únicament en aquestes manifestacions. Les reivindicacions, que comparteix la immensa majoria de la gent, són tan lògiques i bàsiques per a la salut democràtica, que haurien de ser assumides per la classe política des d'un principi. Però hem de ser capaços, deia, de traslladar les reivindicacions del moviment 15M, a tots els àmbits possibles de la societat. Ha de prendre totes les formes possibles.
No sabria donar moltes més solucions sobre com fer-ho. Des de la meua nova parcel·la -i com a col·laborador d'algunes associacions també- intentaré aportar el meu granet d'arena. De moment, constate el neguit de no poder aportar gaire més que el treball diari que duc avant.  

02 de juny 2011

Té nassos la cosa... (la planta, vull dir)

Dilluns passat l'Ajuntament de Ròtova va convocar les veïnes i veïns del poble, mitjançant l'Agència de Desenvolupament Local per tal de fer-los partíceps que una “empresa dels voltants” volia fer una selecció de personal. Fins ací, tot bé. Tan sols, feia olor l'aire un tant misteriós de la convocatòria: ni nom de l'empresa, ni llocs a ocupar ni res que féra sospitar de què es tractava.
Acudiren a la cita vora cinquanta veïns i veïnes, que pogueren assabentar-se que l'empresa Vitrusa busca persones per tal de medir “de forma objectiva” els nivell d'olor dels voltants del polígon industrial. Clar, el treball no era un treball, ja que cobrar 70 euros al mes i haver d'estar a disposició de l'empresa a tota hora, per fer les medicions quan aquesta ho considere, no es pot denominar com a tal; per això, ho anomenen “un extra”.
Moltes de les persones que finalment s'hi apuntaren ho feren perquè, segons les recomanacions que reberen, era una manera de donar-se a conèixer, per si de cas. I ací podem entendre: per a treballar amb un jornal normal en la futura planta de transferència, si al final arriba a instal·lar-se al municipi. Supose que l'empresa i l'Ajuntament saben que no els poden donar faena, perquè saben que a la planta solament treballarien de 5 a 7 persones. I jo em pregunte si realment ja les tenen seleccionades.
El que estan fent, en definitiva, és jugar amb un dels drames de la situació econòmica actual: la manca de treball de la gent. Això en primer terme. I, en última instància, estan començant a justificar la instal·lació de la mateixa planta de transferència, amb el raonament que donarà treball; ja veieu quin treball... I, pel que sembla, amb la decisió ja presa, solament els queda embolcallar-la de prosperitat. Perquè, si no, comencen a fer-se els estudis previs? És cert que no hi ha res definitiu? Quan n'hi haurà alguna cosa, aleshores? Consultaran els veïns per a fer-la? I, si els consulten, faran cas del que diguen, o ja serà massa tard?
Com veieu molts interrogants que aniran desvetllant-se les properes setmanes. Uns fan molt mala olor i, de tots ells, podem concloure que té nassos la manera de fer les coses d'alguna gent.