23 d’agost 2009

Temors sobre aeronàutica i sobre noves renúncies

Ahir, de refiló, vaig llegir al Gente de la Safor que es preparava un aeroport per a les Comarques Centrals Valencianes. Solament havia pogut llegir el titular i la notícia molt per damunt. Però el desassossec de l'enfocament m'acompanyà bona part de la nit.
Feia uns mesos alguns empresaris, de la mà de Fernando Mut, havien presentat la iniciativa d'un aeroport a la Safor. L'aeroport de la Safor, una altra magnànima obra, que per falta d'espai podria acabar anant ubicat a la Vall d'Albaida. Junt a la proposta, evidentment, s'adjuntaria una zona de desenvolupament que podria incloure, a banda dels angars i els aparcaments oportuns, una zona considerable urbanitzada, un parc tecnològic o polígon industrial -en funció del grau d'entusiasme que us cause-, una mostra sobre l'automòbil -el repte pendent del regidor d'Urbanisme gandià-, etc.
Hui, per fi, ja tranquil a casa, he pogut pegar-li una ullada a l'edició digital. Efectivament, es tracta d'una iniciativa, si no igual, molt semblant a la que va aparèixer fa uns mesos a les planes dels diaris. Sorprén la poca informació en els mitjans sobre la iniciativa, en un moment en què, si fem cas a la notícia, Ciudad del Aire lo tiene todo a punto para que cuando la administración autonómica regule el tema aeronáutico -posiblemente en septiembre- presente definitivamente. Sorprén, perquè no, el toc excessivament optimista de la notícia.
Es deia fa uns mesos que Alzira aspirava a tenir un aeroport; la Safor -sense territori per consumir ja-, també. Perquè, clar, el turisme i totes estes coses... Uns arguments -com el del bulevard que acabarà soterrant la marjal de Gandia- que no serveixen sinó per carregar-se un territori entés com el negoci d'uns pocs, fins on puguen. Un territori, d'altra banda, que se suposa que és el lloc físic on arriben els turistes per disfrutar del seu esplai.
Sorprén, finalment, com ha eixit a la llum la notícia: que ens aparega a les pàgines d'aquest setmanari i que es contextualitze a les Comarques Centrals ens fa recelar més que alegrar-nos. Primer que res perquè no és la primera vegada que s'avancen idees i projectes des de la publicació per veure com reacciona la població; o, el que és pitjor, per anar preparant-la.
Solament és una intuïció -em puc equivocar- però la utilització d'aquest “neotopònim” em desperta temors al voltant de si serà cert que l'esquerra -la pseudoesquerra- ha renunciat de nou i a acceptat abanderar aquesta iniciativa.

16 d’agost 2009

Post vacances

Després d'una dutxa i un minuts de descans tot es veu millor. I és que acabem d'arribar no fa massa de la Vall de Laguar, on s'ha celebrat l'aplec per la terra Arrels.
L'oferta d'activitats ens havia atret des d'un principi però fins a última hora no ens vam decidir. Ens hi vam apropar des de divendres a la nit, amb l'objectiu de desconnectar alguns dies, i renunciant, per tant, a apropar-nos a festes de Llocnou.
El cansament, però, ens ha pogut. Hem intentat descansar a la zona d'acampada i apropar-nos a algunes de les activitats, però, després d'unes setmanes de bòlit i de faena, el cos ha decidit parar i prendre-s'ho amb calma. I ni tan sols això de descansar; aiiii, l'esquenaaa :P
Pau Alabajos va estar molt bé; als Verd Cel no els vam arribat a veure. I no parlem de la Gossa Sorda, 121 db i Desgavell! Una passada!
El moment del cap de setmana, sense cap mena de dubtes, el cafenet del dissabte per la vesprada. Mentre ens el féiem, vam veure passar pel carrer José Mª en bici. José Mª!, vam eixir tots quasi en tromba per cridar-lo i rebre'l. Quin tio més valent! Amb els bàrtuls carregats en un caixonet, havia arribat amb la bicicleta des de Xeraco. El grup creixia; el comboi, també.
Les petites poblacions de La Vall de Laguar han demostrat que poden fer una gran trobada sense necessitat de ser gran urbs. Però la ubicació i les activitats també ens han fet veure alguns aspectes que potser caldria corregir, com els contenidors únics a la zona d'acampada, sense possibilitat de reciclar; la necessitat constant de transport en cotxe, per seguir les activitats, tot i que hem sigut molts els qui hem rodat per les carreteretes a peu en algun moment; la falta de neteja d'alguns participants: crec que hem de deixar els indrets on acampem igual o millor que els veiem a l'arribada. Totes les coses bones, us ho assegure, les guardem més a dintre.
M'abellia omplir un poc aquest quadern, abandonat des d'un temps ençà; i fer-ho amb unes impressions més o menys intrascendents. Com les de qualsevol mortal en els seus dies de vacances, a una vall, per cert, que m'abelliria conèixer més.
Demà serà un altre dia per a continuar amb la faena, per tenir nous maldecaps il·lusionadors, per tornar a deixar d'escriure-hi. Ningú va dir que fóra un contracte estricte i rígid el d'aquest blog.