02 de desembre 2006

Que vinga la llum... a Ròtova

L’altre dia tornava de nit al poble i, en passar la corba de la Creu Blanca, em vaig espantar en veure una bombolla que inundava el cel, tot i que la humitat li conferia un resplendor més tènue. Aquesta és la conseqüència d’una de les barbaritats més grans que ha fet Ròtova en la seua història.

És normal: arriba el Nadal i alguna mena de virus, que hem confós amb aquell esperit de concòrdia i festa, ens empeny a omplir-ho tot de llums, a sobreil·luminar els nostres edificis i a contribuir, cada poble amb el seu granet d’arena, a contaminar un poquet més el nostre entorn. I nosaltres no anàvem a ser menys sinó els qui més. Per això hem plantat, en comptes de naps, un bosc de faroles “globus”, que il·luminen un espai on ja no podrem observar ni les estrelles; i encara algunes persones se’ns queixaran, amb raó, que ja no hi ha llocs obscurs i íntims on poder deixar anar la imaginació.

El nostre patrimoni, que ha de ser observat dia i nit, també és objecte de tota mena d’intervencions, amb vertaders espectacles lumínics que ressalten les parts més belles dels monuments. I potser, si som benèvols, aquest és el sentit darrer del nostre polígon: il·luminar i encegar, si fa falta, el convent de Sant Jeroni, per tal de potenciar el turisme sostenible, sostingut i bemol, i la cura del nostre medi ambient: i ho il·luminem per tal que ningú no gose, ni tan sols en l’obscuritat de la nit, a posar-ho en dubte.
Això estaria bé, per a qui n’estiguera a favor, si no fóra perquè tot aquest muntatge luminotècnic s’aguanta amb quatre fils, quan no fa aigües, per falta de potència. Ja ho sabia, qui ho va fer, que aquesta era una infraestructura que no tenia assegurat, ni tan sola previst, el subministrament energètic. I, encara, com que la bola no era prou grossa, ens estan preparant una entrada de cine: una font amb llum amb més de 140.000 wats de potència.
Tot això per tal que es veja, de ben lluny i ben clar, que ací fem polígons i respectem el patrimoni; que fem PAI’s i preservem el caràcter rural; i que tenim llum, molta llum; i agendes 21; i que caminem amb la sostenibilitat com a bandera. I que, mentre l’alta tensió no arribe i no ho poguem fer anar tot, cantarem esperançats: “que vinga, que vinga, que vinga la llum...”.

29 de novembre 2006

Un fòrum per Sant Jeroni

Fa uns dies que hem penjat el primer fòrum a Internet sobre Sant Jeroni de Cotalba. La iniciativa s'emmarca dintre de les II Jornades Josep Camarena, que es van celebrar a finals de l'octubre passat.

Esperem que vos animeu a participar-hi. Cal encara un debat llarg per arribar a conscienciar tota la gent de la necessitat d'obrir completament Sant Jeroni, restaurar-lo i protegir el seu entorn.

Vinga, participeu. Podeu fer-ho a: "FÒRUM SANT JERONI"

27 de novembre 2006

La van armar bona, a Santa Cecília...

Ja fa dos caps de setmana que van començar les activitats de Santa Cecília que ha organitzat La Rotovense Musical per a aquest any. La programació ha estat variada i repartida.

Entre les activitats, el concert "tipus" de Santa Cecília, més oficial i seriós, tot i que amb un aire nou, amb un vídeo de sorpresa (tot això aquest dissabte passat a la nit). Hi va haver, entre altres coses, un homenatge a qui ha sigut durant més de deu anys el president, Mario Balbastre. El concert havia estat dedicat a Àlvaro Navarro i al mestre Villar, a més de a Mozart (pel 250 aniversari del naixement) i a Shostakovich (pel seu centenari).

No sóc cap autoritat en matèria musical però crec és obligat donar-li la enhorabona al conjunt, tot i que a mi m'agradaria felicitar especialment M. Àngels (quina intervenció...).

Però, havia dit abans, les activitats han estat repartides: aquesta nova directiva crec que es mulla bastant començant a organitzar actes als diferents pobles, de manera oberta: La Rotovense no és únicament una banda rotovina sinó que tots ben bé sabem que acull veïns i veïnes dels pobles del voltant. I la festa és per a tots.

De més a més, açò ha sigut possible per la rebifada que ha provocat la nova junta directva, que no fa massa hi ha entrat. I pels mestres que formaren estos joves. Enhorabona a tots. Esperem les novetats que ens pugueu presentar.
I gràcies per la invitació, de veritat.

26 de novembre 2006

NIU (M. Granell)

Enganxes a la paret
bocins de solitud
i te'ls penses com si mai
no els haguesses vists.

Tornes a posar-te'ls
i, feliç, comproves
la neu impecable
que et procura
el fet de sentir-te
de nou allotjat sota la pell.

GRANELL, M. Exercici per a una veu, ed. del Mall, Barcelona, 1983.

06 de novembre 2006

La Safor: un territori de gestions culturals locals

(La Falzia, núm. 8)
A hores d’ara no hi ha dubte que alguna cosa es mou a la Safor: gestors culturals, agents de desenvolupament local dels ajuntaments, empreses privades, etc. generen projectes potser a un bon ritme però amb desigual fortuna; també amb una nul·la coordinació amb allò ja existent o amb els projectes que naixen al mateix temps.

La universitat, germen d’una gran part d’aquests gestors, encara actua com un actor secundari que aporta, com a molt, jóvens voluntariosos en pràctiques, els treballs i les aportacions dels quals no se solen tenir en compte. I m’agradaria equivocar-me.

En certa manera, també nosaltres ens hi hem afegit (amb una proposta d’ecomuseu: “Vernissa viu”), i quan ho hem esbossat hem intentat plantejar una idea que abastara un territori raonable –en consonància amb els nostres objectius com a Col·lectiu- i també amb una perspectiva comarcal: sense solapar iniciatives veïnes a la comarca i cercant l’assessorament de diversos agents implicats en diferents serveis culturals de la comarca (museus, arxius, tècnics mediambientals, etc.). I, així i tot, aquesta tasca no ha estat suficient; encara queda perfilar el producte.

La falta de vocació de la nostra Mancomunitat també té a veure amb el popurri de projectes apareguts arreu del nostre territori. No és que ens oposem a cap d’ells, ans al contrari: ens sembla que aquesta conjuntura no ajuda a fer-los reeixir, almenys en la mesura que haurien d’estar considerats.

Si el nostre ens comarcal no fa aquesta tasca, com s’organitza la oferta d’aquesta mena de serveis? La resposta és evident: no s’organitza, ni es coordina. Cada ajuntament, altre cop els ajuntaments amb els seus drets sobre el seu terme –perquè és així com ha de ser-, vol tindre el seu projecte museístic, independent d’aquell que ha realitzat el seu veí, a pesar que puga ser-ne una còpia; més avant ja discutiran –no ho dubten- qui és còpia de qui.

I cadascú amb el projecte més gran, més interessant: cal vendre el producte. I això és cert: cal vendre’l; i també cal que existesquen molts productes d’aquesta mena per tal de fer engegar aquell turisme cultural anhelat, que no tinga res a veure amb la depredació de la costa i la urbanització massiva.

Però també caldrà insistir que aquests recursos culturals haurien d’incidir en major mesura en la població que no en els visitants. No té sentit si els veïns no participem i interactuem amb el territori i en el territori. De fet, queden molts reptes per superar, com les col·laboracions supramunicipals o les dels ajuntaments amb les associacions.Cal que treballem de manera intensiva però –d’una una volta per totes i ara que comencem seria bon moment- podríem plantejar els objectius i la distribució de papers en clau comarcal. A l’octubre passat, les II Jornades Josep Camarena, tot i que organitzades per una associació amb curta volada i a pesar que passaren un tant de puntetes, volien ser un bon escenari per parlar-ne, car aquest és un camí necessari i, necessàriament, cal que el construïm entre tots.