Ador; i un futur compromés

Quan tornem al dia a dia del nou any, de nou entre el café i la premsa com cada migdia, les fulles del diari ens tornen a abocar un poal d'aigua freda: Ador farà un altre gran PAI -el definitiu, podríem dir-, amb el corresponent camp de golf, per suposat. I tot em retorna quatre anys enrere, com si tot haguera de tornar a començar, com si no haguérem aprés res; tot i que, és cert, un poc més refermats del que déiem aleshores.

No és època d'excesos, i molt menys immobiliaris. Quan tothom n'estava llançat, recorde com veia amb un tic de sorna i vergonya aliena un alcalde que anunciava per la televisió que ell també estaria disposat a fer algun PAI com el que presentaven els seus homòlegs. I ho llençava a les ones, com qui demana medicines per als malalts, perquè es veu que els agents urbanitzadors de torn encara no li havien tocat a la porta.

I això que no podem dir que no n'haja tirat avant, de PAIs. I tant! Amb tant d'escàndol, però, com hi ha hagut a Ador, es veu que els PAIs han passat desapercebuts. Fins i tot, tenim aquell pedaç de muntanya que s'han menjat per fer un "altre camping Caudeli", un altre buc d'abelles des d'on s'albire el mar, de lluny estant. Un buc que fa mal de veure.

No hi ha espai ni per a la més mínima rectificació; vull dir, quan s'acabe d'urbanitzar tot el terme d'Ador, que és el que pretén fer el seu alcalde, tot serà una catifa de ciment: pla i muntanya.

No es tracta tant sols d'argumentar la feblesa i la falta de mires pel que fa a la projecció territorial. El pitjor de tot és que els actuals gestors creuen que tot el futur d'Ador està en les seues mans. Quines seran les necessitats dels adorers i de les adoreres d'ací a 50 o 70 anys? Crec que ningú ho pot preveure hui dia. L'actual equip de govern, però, ja ha previst que l'ús total del sòl vaja destinat al ciment. Sense preguntar-se pel futur i amb un poble dividit al 50 %.

Els qui vinguen darrere ja s'ho faran amb l'herència (o la hipoteca) que els deixem. 

Mare, jo vull el que té ell

Passada la febra dels PAIs solts i encaminats ja a la renovació dels PGOU dels nostres municipis, hem aconseguit, almenys, que es guarden unes certes formes en l’urbanisme local. Però no ens enganyem, solament és qüestió de formes perquè el més preocupant de tot continua estant en el contingut.

Castellonet, un cop ha trencat la closca del seu encastillament, ara aspira a tornar a doblar o triplicar el nucli resultant, amb un polígon dalt del turó, per oblidar per sempre més el poble que fou. Almiserà aspira a ser com Ròtova –un poc més, si pot- i vol passar dels vora 300 habitants als 1.700. Evidentment Ròtova (amb 1.400 hab.) no pot quedar-se enrere i aspirarà a ser com Vilallonga (per tenir-ne 4.000). Vilallonga, que s’ha fixat en Tavernes, aspira a superar els 20.000 habitants i la que exerceix de capital de la Valldigna veu amb bons ullets la multiplicació de la població per 2 o per 3, tot i equiparant-se a Gandia. I Gandia? Ai, Gandia, en qui es mira per créixer i destruir a un ritme imparable, per abanderar la despersonalització?

Resulta raonable que tots aspiren a fer del seu poble un lloc millor però és simplista confondre desenvolupament amb creixement i fixar, per tant, aquest darrer com a únic criteri per aconseguir un major benestar.

Amb l’arribada dels nous residents –molts i en pocs anys- i amb una major zona urbanitzada, els municipis menuts han de fer front a un major nombre de serveis, amb un recursos econòmics que, tot i que en principi augmenten per la nova construcció, aviat resultaran insuficients per fer front a més atenció sanitària, més recollida de fem, el manteniment de carrers i mobiliari urbà, les zones ajardinades, el repartiment de correu, la policia local i un llarg etcètera.

No caldria que cadascú analitzara les potencialitats del seu municipi i els oferira als veïns i visitants? Sembla que som xiquets passejant per la fira; insaciables, sempre volem el caramel del xiquet del veí i, quan el tinguem, ja haurem posat la nostra mirada sobre un altre d’aspecte més suculent.

Parlant de paisatges

Us deixe un article que hem publicat, des de la Plataforma pels pobles de la Safor, a Las Provincias hui mateix, en què parlem d'alguns -solament alguns- paradisos perduts a la nostra comarca.

Paradisos perduts.
Aquestes vacances hem aprofitat per passejar tranquil·lament pel terme. Mirar el paisatge i xafar la terra ens fa reflexionar sobre el que som, el que fem i, al capdavall, el que tenim. I de la contemplació, sorgeixen les preguntes.
Què és el que ens passa als valencians, que anem augmentant dia a dia el nostre llistat de paradisos perduts? Sembla que ens falta mesura, arribem a l’excés, i encara més, a l’esgotament final.

[Llegiu l'article complet]

Les urbanitzacions, les eleccions i la capacitat per a raonar

(Publicat a Infosafor)

Fa uns quants dies que els diaris ens volen fer arribar el missatge que les macrourbanitzacions han guanyat a les urnes. Un titular rotund que després sol ser matisat pam dalt pam baix, sense massa èxit. Però el missatge ja està llençat.

No posem en dubte que el partit que ha promogut aquesta política de desvertebració territorial des de la mateixa Conselleria de Territori i Habitatge (un habitatge per cada pam de territori, podria anomenar-se) ha tornat a revalidar el seu triomf en les eleccions. Però això no ens ha de fer caure en l’error de deixar en mans del PP i d’aquells que no es presenten a les eleccions tots els nostres termes municipals. Queda molt a fer davant el silenci interessat i la opacitat administrativa que fomenten molts dels nostres consistoris. I encara ens cal més proximitat a eixa majoria de gent que no llegeix els nostres, la majoria de vegades, saberuts articles d’opinió.

Anem a pams. Resulta curiós com als municipis on hi havia un govern de signe progressista, l’electorat li ha tirat de les orelles. Simat no vol un PAI, això ha quedat clar. No resulta tan fàcil de llegir a Palma però és evident que les formes del primer edil socialista li han fet perdre part de la confiança dels seus votants; això i la macrourbanització que està preparant. El seu municipi veí, Alfauir, ha deixat a l’oposició el govern socialista de Providència Martínez. Em dol apropar-me i comprovar com de dividida ha quedat la gent, quanta manca de participació, en espera que s’acabara aquesta legislatura passada. La gent, astiada per tanta prepotència, ha acabat per premiar a una oposició del PP que, ens agrade o no, també va signar totes les al·legacions en contra del camp de golf; entre les quals es contemplava la petició d’ampliació del perímetre de Sant Jeroni.

Fins i tot a Tavernes, on se suposa que no hi ha hagut càstig per les polítiques macrourbanístiques, si fem una anàlisi rigorosa del nombre de votants que estaven en contra de la iniciativa del Partit Popular, veiem com sí que apareix una disminució considerable dels seus votants. Els restos i tot el que comporta la llei d’Hont han fet que el PP s’emporte el gat a l’aigua i, en vistes que la cosa ha estat tan ajustada, no dubte que s’afanyaran tot el que puguen per carregar-s’ho tot, abans que ningú li ho puga impedir. Em sorprén ara veure a Ròtova entre la llista dels municipis on ha eixit guanyador el partit que proposava un camp de golf, ja que el programa electoral d’aquest no en deia ni una paraula. Però coses més grosses vorem...

Dic el que em comenten alguns votants del PP, principal “paiero” beneficiat en aquestes eleccions; i és que molts dels seus votants no tenen ni tan sols en consideració la qüestió dels PAIs, un fet que a nosaltres ens haguera agradat que tingueren en compte. Molts d’ells estaran a favor, molts altres se’n beneficiaran però d’altres s’han deixat seduir “simplement” pel missatge senzill i simple de la dreta valenciana, del “avanzar” i de la “confianza”, de la no preocupació en els problemes socials, del renec cap a la política i de la diversió amb els grans fenòmens de la Copa Amèrica i la Fòrmula 1; tots vivim massa còmodes com per a seure a pensar si realment el nostre cosí està a una interminable llista d’espera d’un hospital o si el nostre nebot va un simulacre de col·legi en un barracó (“aula prefabricada en perfectes condicions, en espera de la construcció d’un dels molts imminent col·legis”, va arribar a dir el conseller Font de Mora).

I encara, a pesar de tot, encara em fa més por aquella afirmació de la notícia de Las Provincias (6-6-2007, pàg 29), on se’ns diu que l’alcalde de Vilallonga, “tras recibir el apoyo masivo (sic) de su población, puede obviar las múltiples críticas recibidas en la anterior legislatura”, quan, de fet, la major part d’al·legacions que hem presentat se sustenten en informes i raons de pes amb les quals raonar. Espere que el vot, màxim garant de voluntat del poble –això no ho posem en dubte-, no impedisca emprar la capacitat per a raonar i dialogar en els nostres alcaldes.

Vernissa Golf: del silenci als fets

(Junt a Xavier Ródenas, Roger Cremades, Christelle Enguix, Paco Sastre, Miquel Camarena, Voro Juan (PLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR. L'Avanç, Las Provincias, Plataforma pels pobles de la Safor, Levante-EMV)

Com quan dorms tranquil·lament i et desperten amb un bon tro, a Alfauir l’Ajuntament ha decidit que dijous hi ha festa de nou. Però ara les coses són distintes: ja han passat una mica si voleu aquelles presses dels alcaldes de fer-se la foto junt a un plànol, de presentar els PAI com si es tractara del nou estadi del València C.F. Ara detectem una nova tendència: la de passar desapercebuts, la de no ser notícia, i continuar foradant, com la gota fa amb la pedra del nostre territori. Va passar, si ho recordeu, amb Palma. I ara, com no, amb Alfauir. Ha aprés molt aquest darrer ajuntament d’aquell primer. I és que el “roce” fa el carinyo i fa goig això del terme veí.

Recorde perfectament el dia en què l’alcaldessa ens va reunir a tots per a soterrar el municipi i per aprovar un PAI que li pegava la volta; aquell dia, els veïns d’Alfauir, Ròtova i de la resta de la comarca la vam acompanyar amb ciris. El taüt, això és, tota la paperassa, es va quedar sobre la taula. I l’alcaldessa, amb cara de pocs amics perquè li havien parat la celebració de l’òbit.

Com que l’ésser humà no sol ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra quan hi ha diners pel mig, l’alcaldessa es degué prometre no tornar a fer soroll i anar fent camí sense que ningú s’enterara. Veïns i oposició s’han sorprés estos mesos perquè no sabien en quin punt estaven respecte a l’ordenació del seu municipi. Perquè la por a informar i el silenci han sigut les banderes que penjaven del balcó de l’Ajuntament.

Però, ves per on, que ha despertat el projecte. No sabem massa ben bé com. Hi ha un concert previ aprovat; suposem que en base a la nova reglamentació urbanística. I dijous 15 hi ha plenari per a aprovar el projecte Vernissa Golf. A les 12:30 h, per si de cas algun treballador amb horari de funcionari volguera anar a protestar.

Aquest projecte el volgueren aprovar a presses i correres el darrer dia de vigència de la LRAU, a les 20:00 h., amb una certa nocturnitat –amb fred i amb pluja, què li farem-, i finalment fou aturat per adaptar-lo a la nova normativa. Ara volen aprovar “el informe jurídico sobre alegaciones al Programa de Actuación Integrada”, una contestació –que no diu res- a unes al·legacions fetes per a un projecte caducat, redactat amb una legislació passada.

No sabem si el projecte és millor o pitjor que l’anterior; solament hi ha silenci. Ja sabem la seua resposta: que tot anirà avant. Esperem la contestació però ja la sabem, tot i que no hi ha res nou ni cap període per comprovar què hi ha de nou.

El mateix dia, tindrà lloc, per acabar el programa de festeig, “aprovación, si procede de la homologación y plan parcial” i, per finalitzar, just abans de la revetla, “adopción de acuerdos que procedan en ejecución de los acuerdos que se adopten en el anterior punto del orden del día”.
O siga, que tot lligat i ben lligat; i no sabem si també adjudicaran el projecte: com veuen, ni l’enunciat de la convocatòria és precís. Han decidit fer festa i s’han deixat les comissions pel camí. Sembla que desitgen que les festes s’acaben aviat, almenys abans de les properes eleccions. Saben vostés perquè? Si tenen cap dubte, mitja hora abans del plenari esteu convocats perquè us ho resolguen: és tota la transparència que han pogut oferir.
(A la fotografia: primera versió del projecte Vernissa Golf, a finals de 2004, quan ni tan sols la urbanització envoltava el poble).