27 d’agost 2008

'Papà administració' t'ho comprarà

"Gandia comprará a las constructoras viviendas a precio de VPO para alquilarlas". És la notícia de portada de hui, de la secció Safor, a Las Provincias.

Quan el govern gandià havia previst una mesura similar per a persones que es trobaven en dificultats econòmiques el primer que vaig pensar és que una mesura que, en principi, podia resultar quasi miraculosa, se li podia tornar fàcilment en contra seua. Perquè? Es tractava d'adquirir l'habitatge de les persones que no podien pagar les hipoteques i continuar llogant-los-les. Estem parlant d'una ciutat amb més de 80.000 i no sé fins on pot arribar aquesta mesura, més enllà de casos puntuals, i més en la situació en què estem. Però, tot i això, molt bé.

Però, ah peixet, ara resulta que les constructores no poden donar eixida a l'estoc d'habitatges que han construit i la cosa està més que parada. El regidor de Territori i "sostenibilitat" diu que vol " dar una salida a determinadas constructoras que, a raíz de la crisis inmobiliaria, se han quedado con viviendas sin vender". I és que segons ell, "el Ayuntamiento tiene la obligación de aportar soluciones, ya que alrededor de un 15% de la actividad económica de la capital de la Safor se sustenta sobre este sector".

Eixe és precisament el problema: que el 15 % de l'activitat econòmica gandiana (un 15,diu ell) es basa en el sector de la construcció. Aquesta és la situació anòmala que s'ha anat creant en aquest país. Que un sector haja monopolitzat l'economia valenciana, alentat pel govern autonòmic, duu a situacions de crisi com la que vivim actualment. Tothom ha invertit durant anys en la construcció, fins i tot moltes empreses de sectors diversos, que haurien d'haver dedicat els seus beneficis en la pròpia modernització.

El fet que no es venguen tants pisos i cases com fa un parell d'anys, siguem clars, no és una situació extranya, perquè el que no tenia ni peus ni cap era aquell ritme accelerat de consum del territori. Com a avantatge per a l'Ajuntament, sembla que les comprarà preu de VPO. Vaja, quanta generositat! També fora cas que haguera d'estar competint amb els preus del mercat!

I ara resulta que estos liberalistes que volien donar regna lliure al mercat de la construcció com a garantia del benestar de tots, s'han transformat en intervencionistes per a tirar-los una maneta a aquells que han construit més del que es podia vendre. En una situació difícil com aquesta, diversificar seria la millor aposta. Però no, quan els hagen tret els habitatges d'estoc, caldrà fer-ne de nou. I ara sí que ja no hi haurà parada, perquè ni la "crisi" frenarà el ritme de la construcció, mentre tinguen a "papà administració" que els compra els gelats que se'ls desfan entre les mans.

Solament falta que els constructors se'ns manifesten i ens diguen "ens cal més territori per urbanitzar!".

25 d’agost 2008

Paco Muñoz tornà a cantar


Dissabte 16 d’agost vam fer un parèntesi a les festes de Llocnou. Paco Muñoz feia un concert a Bocairent i aquesta era una cita que vam considerar ineludible. Paco rebia l’homenatge d’una ciutat que l’havia acollit feia anys, a l’espera que el nostre país –aquests a què alguns han renunciat- li’n faça un com ell es mereix.

Va començar l’actuació amb “la font”. “Hi ha una font al meu poble... la font s’anomenava Font de la Llibertat”. I a la ment del Miquel, per exemple, li va venir a la memòria la plaça de la Llibertat del seu poble; tots nosaltres pensàrem en el nostre poble, en cadascun dels pobles valencians. Jo vaig pensar en les carències del meu. L’ocell amb els ulls picats, la pedra manllevada, la por... tots són símbols i realitats presents en les nostres poblacions i que sovint no han estat qüestionats de manera oberta.

Acabe de llegir unes paraules de Paco Muñoz, al blog de “Mesque” (“Alia jacta est”), i ens emocionen les poques línies que expliquen l’estat de salut, les properes actuacions, etc.; i ens ocorre per la claredat, per la senzillesa i la cruesa del relat: “La mort va passar pel carrer major del Real de Montroi però no em va trobar a casa...” (podeu llegir-ho ací).

La veritat és que no sabia l’estat delicat del nostre cantant. “La cosa era difícil. Actuava després de molt de temps, a causa de la salut que li fallava. Havia de mirar de no emocionar-se massa, i havia de cantar a Bocairent, entre amics i més amics: complicat controlar tantes emocions” (Gàlim).

Aquella actuació va ser especial, tots ho vam notar; però a dintre nostre el sentiment es fa més gran a mesura que passa el temps. Alícia, desvanida. I l’Helena, emocionada amb el romanç del Penyal d’Ifac, enamorat de l’Aitana. Tothom seguíem silenciosos les lletres; movíem els llavis, no ho podíem evitar, deixàvem anar algun vers en veu alta i responíem, com no, de seguida quan Paco ho requeria des de dalt de l’escenari. Especialment emotiva, la cançó que Paco va dedicar a sa mare.



Paco és una d’eixes persones imprescindibles que ens ha ajudat a estimar el país, que ens ha fet qüestionar-nos una vegada i una altra –com va acabar el concert- què ens passa als valencians. Esperem poder continuar escoltant-lo durant molts anys. I, també, que les seues lletres ens facen reflexionar als joves, el futur del país.

17 d’agost 2008

Llocnou



Quan passen festes de Llocnou, l'estiu ha acabat. No és que ho diga jo ni la tradició oral local però ho comprovem cada any i, per tant, a pesar de la nostra curta edat, ha passat a formar part de la nostra particular "tradició" (per cert, que enguany hem repetit "paella per a tots", amb la qual cosa això també passa a formar-ne part). A partir d'ara, a pesar del canvi climàtic, a les nits comença a refrescar, comencem la recta final de les festes dels pobles, la gent necessita ja més temps per recuperar-se, no ve tan de gust allargar la nit i molts ja comencen a planificar el nou curs -diga-li escolar o laboral, o combinat-.

Les festes de Llocnou han passat! Nosaltres ni som de Llocnou ni hem anat solament a festes, com solen preguntar les dones del poble; les hem preparades, no obstant, durant tot l'any i hem sigut quasi adoptats. Això a Llocnou no resulta gaire complicat. Fins i tot Miquel, en el seu quart (?) cap de setmana a la comarca, ha fet un incursió pels pobles de la terra blanca.

Ale xiquets i xiquetes, a la faena. Aquest any he intentat combinar la festa i la faena pels matins, cosa que en principi no podia donar bons resultats; però, mira per on, hem avançat bona cosa, a pesar que el cos el tinguem per a l'arrastre. Ara mire el calendari, ja a la desesperada, i cerque uns buits per ajustar-hi uns dies de vacances. A veure si tenim sort.

10 d’agost 2008

Sobre patrimoni, també

Hui Las Provincias duu, entre altres coses, un article sobre patrimoni de Carlos. Val a dir que estic d’acord ni que siga amb la primera frase (de fet pensava que Bairén era el motiu pel qual el publicava, ja que complementava l'article central de l'edició comarcal) però em sorprén com des de la segona hi ha un gir inexplicable i s'hi dirigeixen els atacs cap als de sempre sobre altres béns. Compartisc la seua preocupació per la conservació del patrimoni però unes anàlisis parcials com aquestes no ens ajuden a avançar i la perspectiva de futur que presenta, de més a més, sembla descoratjadora. Considere raonable i normal discrepar de certes forces polítiques però, amb una miqueta de perspectiva, crec que sempre carreguem el mort sobre el mateix. Vols dir que les coses han pres “tintes insospechados”? Crec que el cas de l’alqueria de Romaguera ha seguit el mateix camí que qualsevol altra reivindicació patrimonial, fins i tot amb tots els seus defectes, és a dir, es reivindica tard i de manera precària per part d’una societat que no ha sabut encara organitzar-se per ser més efectiva en les seues peticions.

Crec que resulta injusta l’afirmació que diu que els propietaris només buscaven una compensació major a canvi de l’alqueria de Romaguera; que tots els problemes estaven en els diners. Eixa és la perspectiva que ha venut tant PSOE com Plataforma però no, la família, que continua reivindicant la seua protecció, amb les signatures que molts ciutadans hem aportat per a fer-ne costat. Fins i tot després de l’acord de compra, continua en peu la demanda que es conserve. Una altra cosa és el que decidisquen PSOE i Plataforma, que són qui poden conservar-la.

Del PSOE, parles d’irresponsabilitat per omissió, per haver deixat les responsabilitats de la gestió sempre en mans dels socis; tot i que és una actitud evident (la de carregar els socis amb la gestió per dedicar-se a vendre política) em sembla que al llarg de tot l’escrit dones a entendre que el PSOE mai ha tingut els mecanismes ni les possibilitats per salvar els elements patrimonials esmentats. A mi l’actitud que dones del soci majoritari de govern m’esglaia més que si parlares d’un partit gran amb una estructura forta, perquè sembla que es tracte d’un partit sense capacitat d’actuar, com un bebé en mans de la mare, una imatge que no es correspon amb la realitat.

Nosaltres també hem viscut amb estupefacció la destrucció de la Pilarica, la clínica Pellicer, etc. Un catàleg de béns acabat fa molts anys ben bé podria haver evitat totes aquestes destruccions i discussions; però això porta uns quants anys de faena, tu ho saps bé; i aquest catàleg de béns, per cert, quan s’està acabant –ja pràcticament enllestit-, és frenat pel gir en la política de l’Ajuntament.

Ara sembla que donem per fet que, amb aquests gestors de la nova Gandia, tots els elements patrimonials seran destruïts; per això la culpa és de qui no va deixar la faena acabada. I és que hem assumit que els actuals responsables ja no estan per eixes tasques.

01 d’agost 2008

Xavi Castillo i l'iceberg de Ròtova

Què pot ocórrer si unim Xavi Castillo amb un iceberg arribat al port de València en plena Copa Amèrica? I si l'iceberg és de Ròtova?
Ací teniu un fragment de l'obra Canvi climàtic circus, de l'actor alcoià (com el capità moro), durant la passada edició de la Universitat d'Estiu de Gandia, a la casa de la Marquesa.

`