29 de setembre 2008

Més reflexions sobre el paisatgezzzzzz

El dissabte 20 de setembre, El País duia un article interessant sobre els nous plantejaments al voltant del paisatge, sobre com l'hem de gestionar; idees que apunten noves vies d'estudi, experiències que fa poc també havíem conegut al Trentino -Artesella, crec que es deia-, etc. L'enllaç, ací: "La rebelión del paisaje", de Fietta Jarque.  

En posar-me a escriure sobre estos temes fa por que ho llegesca Roger i et faça dues puntualitzacions que et deixen estacat. Però en certa manera també l'he citat perquè, si encara no l'ha llegit, de segur que li agradarà tenir-lo a l'abast. D'altra banda, encara hi ha més motius: la guia que ara estem -ja per fi- acabant tracta amb especial atenció el paisatge; intenta donar una explicació sobre com ha arribat així fins els nostre dies. I sobretot com l'hem de valorar i que èn podem fer. És la nostra manera d'intentar percebre, explicar i mostrar la realitat. Una guia que ja tenim enllestida -estan acabant-la de maquetar i imprimir- i que, en haver finit, m'hauria de fer descansar un parell de dies. Som humans i mortals! 

Però això no serà possible. Vaig amb la son atrassada un poc, tot i que divendres vam poder gaudir del Correllengua i dissabte em vaig quedar avançant a casa. 

A Gandia, a la Marquesa, eixe dia hi havia dues jornades a les quals m'haguera agradat anar: una sobre custòdia del territori i l'altra sobre la llengua en els nostres escriptors contemporanis. Dues el mateix dia i a la mateixa casa de la cultura. L'altre dia en bromejàvem: ecologistes contra escriptors: uns salvant els arbres i els altres tallant-los per publicar. :). No pot ser això! I jo a casa avançant. Mmm... 

Això sí, el dia que ho acabe tot, pense dormir 48 hores; es veu que l'Helena m'ho ha pegat. Per cert, 100 posts! No és que siga gaire important però, com diuen per aquí, això és més que una punyà a l'ull...

28 de setembre 2008

13 i 13... i el Correllengua

Les comparacions diuen que són odioses però els actes esdevinguts aquest cap de setmana donen què pensar. Fa uns anys, 13 persones van ser detingudes de manera implacable -ací podeu llegir amb l'aplicació d'una contundència excessiva- per haver protestat durant una conferència de Fernando Giner a l'Escola Politècnica Superior de Gandia. Alguna d'aquelles persones va eixir amb el braç trencat i tots ells s'han enfrontat a un judici que em sembla que està a punt d'acabar.

L'altre dia, mentre passejàvem pel Correllengua, un grupuscle de la ultradreta va llençar pedres -no van protestar i prou- i van ferir una regidora de l'Alqueria. La policia, però, se'ls mirava des de la distància a la boca del carrer, en la intersecció al carrer Major; la suficient distància com per permetre que llençaren el que volgueren. Al nostre pas, tot just després de les pedrades, no hi va haver ni identificacions ni detencions, quan els véiem allà, a a penes huit o nou metres amagats darrere d'una banderes. Aquells 13 -o més, ves a saber- se'n van anar tranquil·lament a casa.

No obstant, ni l'agressió va poder amb el Correllengua, que va continuar amb normalitat, amb la participació de la gent del carrer, de col·legis, de dolçainers, d'una banda de música, de la muixeranga la Construcció de la Safor, etc.; el posterior sopar, el karaoke i el concert de Raça Borda, d'Odi -ja tinc el disc... i el pin- i d'Svaters van demostrar que els grups que comencen apunten bones maneres. Per no parlar dels més experimentats. Tota una mostra de la qualitat de la música en la nostra llengua. Em fa una miqueta de riure el fet d'haver de pronunciar aquesta mena d'autoafirmaions, perquè hi ha qui diu que, sentint-ho molt, no és així.

D'altra banda, les cares dels blogaires saforencs ja se'ns fan nítides: allà estaven l'Emili, Marta, Roger, Chritelle -als qui ja coneixia- i Anna, a qui ja he posat cara també! :). 


Premi Paracelso

Fa unes setmanes, pegant una volta per diversos blogs, vaig topar amb el post en què Marta ens atorgava el premi Paracelso. I clar, com podreu entendre, és el que menys em podia esperar. El nom complet del premi és "Paracelso 2008: Imaginaria Por Tus letras y tu magia". Referenciem la Lucrècia, ja ens ho perdonarà, qui explica l'origen del premi.

El meu blog premiat? A quin sant? La raó que ho justifica és "Per democratitzar la màgia de la literatura". Es devia tractar, per tant, d'un premi per a l'experiment de què us parlava fa uns quants posts.
La veritat és que estic més que content i, tot i que els milers d'euros m'hagueren vingut bé a mi, he de compartir-los amb Christelle, l'altra autora d'Un assaig de literatura a 2.0. Gràcies, Marta. Ja t'ho vaig comentar l'altra dia al Correllengua: ho tenia preparat en esborrany, en espera d'acabar-lo d'escriure i elegir els meus premiats. Últimament ho solc fer prou.
Christelle, el sopar el pagues tu!
I els meus premiats són dos; n'hi ha molts d'altres que, per suposat s'ho mereixen:
-el blog de l'Associació Cultural Correllops; ells com ningú ens presenten la màgia de la cultura popular en ple segle XXI.
- El Quadern de José Maria: qui sinó ell pot veure la natura amb eixa mirada mig màgica mig amatent?
Confesse que potser els haguera atorgat el premi a pesar que aquest haguera tingut una altra temàtica o presentació. Es mereixen un premi, i ací està.

19 de setembre 2008

Escoltar Jaume I


Hui ve a Vilaweb que diverses universitats de la Xarxa Joan Lluís Vives -en concret, les de BarcelonaGironaRovira i Virgili i València-, a través del grup Recerca en acció, han iniciat un projecte de digitalització i publicació en Internet del Llibre dels fets.
Amb motiu del huité centenari, s'han publicat diverses biografies i adaptacions a l'estàndard actual, un fet que ens permet apropar-nos-hi de tantes maneres com vulguem a una de les cròniques que conta com hem nascut com a poble. Al claustre de la biblioteca de Gandia, per exemple, també podeu visitar una exposició sobre Jaume I, per si ho voleu tenir fàcil. No cal que ens extenguem en les raons per les quals són importants -o haurien de ser-ho- per a nosaltres la figura i els escrits d'aquest monarca (per molt republicans que pugem ser ;P). 
Ara, amb la digitalització i publicació de què parlàvem, que teniu a la vostra disposició ací, es posa a l'abast de tothom la "còpia manuscrita més antiga del llibre, transcrita el 1343 al monestir de Poblet", que es pot ampliar i quasi manipular, això és, passar les fulles -amb el ratolí- i intentar llegir-lo. Fer-ho directament produeix unes sensacions increïbles. I si us dic que hi ha la possibilitat d'escoltar-lo? Perquè no ho proveu? 
Què voleu? M'emocionen estes coses! Ara estic pendent d'agafar per banda la biografia de Furió (n'han parlat bastant bé d'ella). Això sí, quan acabe amb la ditxosa guia esta que em té captiu a casa.
Font de la foto: "Jaume I a la seva tenda, durant el setge de Mallorca, parlant amb Berenguer Palou, bisbe de Barcelona, Gilabert de Cruïlles i Ramon de Centelles (MNAC).

18 de setembre 2008

Mullem-nos un poc. Per la música en valencià!


Supose que ja havíeu llegit la notícia  que la música en valencià passarà de puntetes per la fira de Gandia este any (per dir-ho d'una manera suau). Però heu llegit les declaracions finals del responsable de cultura? Ummh... Si no diem ara alguna cosa, quan anem a fer-ho? Podeu prendre el banner i/o passar-lo.

16 de setembre 2008

Descobrir-nos com a comarca (a setembre?)

El mes d'agost Descobrir Catalunya va dedicar un quasi monogràfic a la Safor, bé a Gandia i la Safor. Què faig escrivint un article sobre un número d'agost, ara a setembre? La veritat és que vig desar gran part d'estes línies sobre el blog i les vaig guardar com a esborrany. I tocava traure-les o esborrar-les.
Del monogràfic de la Safor, m'agradaria destacar diversos aspectes. Un d'ells és la tasca del fotògraf Xavier Gómez, qui, en pocs mesos, havia de fer la tasca per a la qual haguera calgut un any, per tal de captar les diferents tonalitats del territori en totes les estacions, tal com ens va comentar. Quan ens vam fer un café -encara estava a Potries-, ja duia a la motxilla un munt de papers, amb indicacions manuscrites, plànols i croquis diversos. Anava també amb un mapa, on apuntava recorreguts, rutes, etc. que li anava recomanant la gent amb qui es reunia. La trobada es va fer curta, l'entrepà quasi el vaig deixar per estrenar; el temps per esmorzar se n'havia anat, com quasi sempre que ens emocionàvem en un tema! Després, a Llocnou, ens va acompanyar en la visita dels italians, en l'actuació de la Muixeranga, en l'actuació de La Rotovense, etc. I el resultat, què me'n dieu? És fantàstic. Tal volta haguera calgut un poc més de realitat crua... Francesc també ho havia reclamat fa un temps (t'he pres la imatge!).
L'altra, el tractament de Gandia. La capital de la Safor encara irradia la influència d'altres temps. No parlem de les vessants demogràfiques, comercials i econòmiques, aspectes tots ells on evidentment existeix una clara atracció cap a la capital de la Safor. Parle d'escollir imatges i exemples d'ecosistemes, de la equiparació dels nuclis històrics de Gandia i Oliva... Del de sempre; i del que és inevitable.
Pel que fa als articles, que és el més important, se'ns ha quedat bon gust de boca; podríem dir que fins i tot n'hem gaudit de la lectura. Solament, desitgem que n'hàgeu disfrutat igual que jo i que, si encara no ho heu fet, la busqueu a la biblioteca o l'encomaneu perquè us la porten. 
Acabe la revista amb diversos subratllats, però no vull fer-ho més llarg. Açò tampoc és una tesi. "Mirada la comarca com una ciutat, que així la veig fa temps...", déia Josep Piera. És la gran conurbació de què ja parlava Joan Pellicer fa molts anys. Però, com la concretem? Ai, com les ciutats del segle XX? Ser una conurbació significa o ha de significar no poder saber on acaba un poble i on comença el següent? En ple segle XXI, hauríem de ser capaços ja -perquè d'ací a 25 anys (o 10, si m'apureu) serà tard- de poder ordenar la comarca d'una forma més que moderna i sostenible.
Si encara no ho heu fet, busqueu-la, llegiu-la; és una bona manera per continuar descobrint-nos i pensant-nos com a comarca.

09 de setembre 2008

Un experiment literari


Estos dies vaigun poc liat, sense temps ni per disfrutar les festes de Ròtova, arrel d'una guia i uns panells que estem embastint. No obstant, enmig de tot el maremàgnum ha aparegut una mena d'experiment.
No sabem ben bé què en volem fer. No sé exactament com ens eixirà. No sé quanta gent acabarà escrivint-hi. De moment, de l'únic que em sé cert és de la il·lusió pel projecte, tan per part de Christelle com meua. Us convide a visitar l'espai, que ara comença, que no té ni seccions i que solament vol servir, de moment, per dialogar, per escriure, per fer esbossos literaris... Per assajar a fer literatura. Us convide a participar!

02 de setembre 2008

Google

El primer que em va al cap quan pense “Google”...; uff, si us ho contara, algú em mataria.

D'un temps ençà he de reconéixer que el camp de les noves tecnologies em resulta atractiu; no com un fi en si mateix, com a objecte d'estudi i gaudi, sinó com a eina per a desenvolupar determinades tasques.

Aprofitant que l'anterior ordinador quasi havia mort -estava molt ratllat el pobre- , he estat intentant canviar el xip i passar-me definitivament al programari lliure, tot i que el Vista que duu l'aparell sembla difícil de desempallegar.

A Vilaweb havia vist anunciat el llançament del Google Chrome, que finalment duu una versió en català (això ja dóna gust, ací tenim un espai). Google s'ha decidir a fer un explorador. Amazon sembla que hi aprofita per fer una mica d'ombra anunciant un projecte que encara no s'ha concretat, tot i que quan aparega no hi haurà color -vaja, supose-. Ja hi haurà crítiques més documentades que la meua.

A mi aquest navegador de Google, ja instal·lat, em semblava interessant per dos motius: un per l'aspecte, ben net, sense gaire aplicacions ni elements que et distraguen. I, en segon lloc, per la disposició de la pàgina inicial: una mescla de buscador i presentació de les pàgines on solem entrar més sovint. Jo sóc una persona de costums diàries pel que fa a Internet: veig la premsa, el correu un parell de vegades al dia i poca cosa més. La qüestió és que ara ho tinc tot a un clic, fins i tot el correu, els grups de notícies i aquesta “paret”. Tot i això, em sembla que encara tindré una bona temporada el Mozilla -i l'Explorer per a determinats experiments-, i ja veurem què passa; darrerament, des que vaig començar a escriure el post, m'han sorgit alguns problemes en links i aplicacions.

D'altra banda, al voltant d'Internet, diverses eines de “socialització”, per dir-ho d'alguna manera -com el café del Bar Nou, amb el diari, no hi ha res-, han atret la meua atenció: el blogger, per a l'esbarjo (ja fa quasi un any i mig que estic per ací) i el wordpress per a la faena. Facebook i un incipient Youtube també han aparegut en les nostres vides.

Independentment que acabe emprant aquest navegador o no, em sembla admirable com la faena, la nostra i la de molta gent, cada vegada resulta més mòbil, gràcies a aplicacions com els documents que es poden treballar des del web; com podem coordinar-nos les agendes per treballar diverses persones amb un parell de clics. Google ja no és el buscador aquell que competia amb el Yahoo; nosaltres ja no som tampoc aquells que podien esperar tres dies per tractar de quadrar agendes per redactar un treball breu. Hem perdut, potser en serenitat, és cert.

Què li farem? Hi ha tot un nou espai comunicatiu, compartit amb els amics i amigues de carn i ossos que no haguera imaginat fa anys i que ja és una via complementària de relació entre nosaltres. Qui ho havia de dir, nosaltres, els dels 80.

01 de setembre 2008

Moments. L'estiu, com passa!


Hui ens hem posat de bon matí a la faena, d'una manera més accelerada que de costum. Serà setembre, seran els terminis que s'escurcen, que s'acaben. I ara que em retirava a descansar, m'he aturat un moment per veure què he dit, què no, quins temes han generat interés (la gent no es llança a deixar els comentaris que van fent-me personalment, serà possible...) i sobre quins altres m'he explaiat massa.
Ara que l'estiu "funcional" el podríem donar per acabat -tot i que em resta buscar una setmaneta per a fer vancances, les vacances perdudes-, he fet un repàs ràpid de trobades i records que no puc deixar d'esmentar: com la vinguda d'unes persones molts especials a les nostres terres: els meus cosinets francesos, uhmm, quant de temps! Julia entra al blog i el ressegueix de tant en tant. Per a ella he posat un traductor al francés. Rosi també se'n va vindre amb ella. I Laurent, Bruno, Mari, etc. Per a ells, va dedicat aquest post -la resta, m'ho permetreu-.
Des d'aquella nit de Sant Joan, han passat ja moltes coses. Hem fet un munt d'eixides curtes, de passejades; alguna d'elles heroïca, per les condicions climatològiques nocturnes a la vora de la mar (quina experiència! Espere que aquells olivers es tornen a apuntar a algun altre comboi semblant!). Passejades i concerts, de més o menys tirada: cutarock, més que rock, beniarock... ah i les festes de Llocnou i Almiserà.
La pujada a la casa dels Garcia, la platja... I la pell blanca, hi ha coses que no tenen remei! El passeig amb Vicent "planta", de qui m'agradaria parlar breument en algun altre moment. Eps, i el voluntariat pels conreus valencians, però això quasi quasi que és parlar de faena. I això ja ho farem en una altra ocasió.