T’has alçat dins de mi
com un mar que desperta
el nou dia amb la llum
maragda del seu cant,
com un vol de palmeres
que busquen altres cels.
Has mirat i els teus ulls
han encés sols i fires
en la nit que em regnava
els anys i tots els somnis.
Ara sent com passeges
molt a espai les estances,
les fosques galeries
que abans eren silenci.
Ara sent els teus llavis
navegar-me les venes
i en el cor descansar
les teues mans quan tornen
de plantar de gesmil
el desert dels meus ossos.
Ara sent que m’habites
cada hora que passa,
plena ja de sentit
puix que plena de tu.
(M. Granell. De Versos per a Anna, 1998)
Feliç aniversari, olivereta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada