10 de gener 2008

Diccionari personal, a corre-cuita

A corre-cuita, per eixir del pas... No sabria com dir-ho. Com es pot escriure un únic post quan hi ha tantes coses a dir sense que resulte pesat i excessivament llarg? He fet, abans que res, un llistat, una pluja d’idees i el resultat –ràpid i primer, tot cal dir-ho- ha estat aquest. Us deixe este llistat tot i esperant que la seua brevetat i fragmentació no impedisca la màxima: continuar comunicant-me.

ALÇAR EL VOL: és el que vaig començar a fer ahir, després d’uns dies de bòlit, de reprendre la faena, després d’algun que altre disgust, alguna desil·lusió...

BLOCS A LA SAFOR: José Maria té bloc, quina alegria! Has anat descobrint poc a poc Internet i t’has deixat seduir per aquesta mena de comunicació. Els blocs de la Safor van creixent: el de Marta Insa és un bon indicador, ja que va incorporant-n’hi de nous a poc a poc.

CEIC ALFONS EL VELL: No vaig poder llegir el Levante del diumenge passat però m’han anat dient la gent que ha entrat en el nou consell general, alguna de la qual m’és molt propera. Rafa Garcia, Anna Igualde, Pau Rausell, Xavi Ródenas... Treballem, o no, des del Col·lectiu, amb gent competent? Marta, la teua germana Marta també, no? (;)) Enhorabona.

COMARQUES CENTRALS VALENCIANES: no apareix en cap diccionari, a veure si les visibilitzem. No seria una bona manera incloure una etiqueta en tots els blocs, independentment del contingut? Com una mena de marca de la matrícula, com alguna de les campanyes que han corregut i corren per internet. Si ho creieu convenient, dieu-m’ho i ho llancem! Així no construïm res, és evident, tan sols és un detall i una proposta conjuntural però pot ajudar a fer rogle i comboi. Això ja seria important.

DESIG O CARTA ALS REIS MAGS: a qui escriu per Nadal una carta màgica un republicà? José M. havia comentat què demanaríem als reis: no ho sé. No m’agrada pensar en desitjos màgics sinó planificar-los i desitjar-los al llarg de l’any. És cert que és una bona data per desitjar, fer balanç... però em quede amb els que tenia a finals de l’any passat. Perquè hem canviat d’any però a penes han passat uns dies.

ECOMUSEU VERNISSA VIU: aquest divendres que ve per la nit podeu sintonitzar Gandia TV per tal de veure el programa Dossiers, que dirigeix J.M. Alfaro. Júlia ens ha fet un xicotet reportatge on apareixen Xavi i Rebeca, que de segur ha eixit de categoria, on ens explicaran les línies de treball de l’ecomuseu. Marta, miraré d’aconseguir el reportatge que ens vas fer. Encara el recorde i ens va ajudar molt, tot i que també va alçar un cert recel entre certs polítics (de vegades val la pena rebre desqualificacions, segons qui te les dedique).

FESTA-FAENA: he tornat a la faena! Uf! Ja tocava... Aquestes setmanes entre festes no m’han deixat agafar ritme. Ara, per fi, ja no n’hi ha més. Bé, fins els porrats: Oliva, Potries, Ròtova...

FESTIVERN: els Obrint Pas ens van tindre ballant quasi fins a avorrir-los. Quin goig! A pesar del fred, un bon cap de setmana. Veus? No vaig poder anar-hi diumenge de nit; una mostra més de les males relacions entre la festa i la faena. Mmmm... Ah, i un 10 a l’organització –en sé d’un que encara està enganxant recaigudes des de l’event- i a l’Ajuntament: pocs li ho reconeixeran perquè, fins i tot, hi ha qui sosté que el canvi climàtic és conseqüència de la mala actuació del seu partit.

LLIBRES A LA TAULETA DE NIT: Llibre de les Brandàlies, de M. Àngels Gregori; La ciutat i els costums, de Gonga; i Arqueología industrial. El pasado por venir, de M.A. Álvarez. Són alguns dels llibres que estic llegint ara mateix. Us els recomane perquè fan bon pinta, ja d’entrada.

RESPONDRE: és el que no he pogut fer durant el final d’any i principi de 2008. El bloc s’havia animat una miqueta, de la qual cosa m’alegre i em sorprenc un poc. Jose Maria, Aitana, Juli, Emili, he estat entrant de manera fugaç però no m’he pogut posar a escriure. Disculpeu-me. Mil gràcies per donar un bri de vida a aquest espai. El contrari seria com jugar sol a frontó.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, Jordi, m'alegre de vore que actualitzes el bloc, continua aixina!
En primer lloc, advertir-te d'una confusió molt freqüent entre la meua germa i jo. Ens diem molt paregut (Maite i Marta), i donem lloc a confusió. És el cas: el nou membre del CEIC és Maite, no jo. Però no et preocupes, sol passar.
En segon lloc, crec que tinc a mà el reportatge -gràcies al pare d'Emili, el meu sogre, que me'ls va demanar tots. T'he d'advertir que aquell va ser el primer repor que vaig fer a la meua vida per a la tele, no recorde molt bé com va eixir; però el que no sabia era que havia alçat recels entre cap membre de la classe política. En tot cas, quan hom treballa de cara al públic, oferint la feina a la resta de la societat, sempre corre el risc de ser desacreditat. De fet, me n'alegre: això vol dir que el van vore.
Ja et dic, jo tinc el repor. Escriu-me un e-mail (el tinc en la meua pàgina web) i quedem un dia per a que te'n faces una còpia.
Salutacions i bon any nou!

Emili Morant ha dit...

Bon any, Jordi.

M'ha passat com a tu, no he trobat la nova llista del CEIC en cap lloc "digital" de la comarca, i mira que al Levante va eixir diumenge... És estrany: me l'han dita "a trossos", però tenia curiositat per veure els noms.

Jordi Puig ha dit...

Marta, ja està més o menys arreglada la confusió a l'escrit. No siga que encara hi contribuïm.

Ja t'escric un correu. Moltes gràcies.

Emili, com supose que hauràs comprovat, la pàgina digital del Levante-EMV no permet llegir la major part de les notícies comarcals, cosa que sí passa a Las Provincias. Per cert, parlant de diaris digitals, on són les versions en valencià d'aquests dos diaris? No van signar sengles convenis amb la Generalitat?
Salut

Emili Morant ha dit...

Sí, és cert: per això sóc un assidu de l'edició digital de Las Provincias - qui m'ho hagués dit fa deu anys, quan llegia secretament "El cabiniste" per a descollonar-me...

Ho entendries malament: els convenis amb la Generalitat deurien ser per a NO treure versió en valencià (sempre hi ha clàusules secretes...)

Anònim ha dit...

Dilluns 28 de gener, la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna i Infosafor.com han organitzat una taula redona amb l'alcalde de Gandia, José Manuel Orengo, i portaveu adjunt del Compromís i Secretari General del BLOC, Enric Morera, per a parlar sobre "Blogs i polítics".

Els dos polítics parlaran de la seua experiència a la xarxa, ja que tots dos tenen blogs actualitzats i del nou paper d'internet en la política i en les campanyes electorals.

Serà a la Sala de Conferències del Casal, a les 20 h.

Carlos V ha dit...

Hola Jordi, soc Carlos, l'altre dia a la xarrada no vaig poder parlar en tu al final. Només dirte que he posat el teu blog al meu. Mha agradat molt l'ultima entrada, el vocabulari es molt interesant a més d'una molt bona idea. Com sé que ets filòleg, et recomane una iniciativa d'un grup d'activistes que es diu Luther Blisset, són italians i fan llibres col-lectius d'un mode anònim, a la xarxa trovaràs prou informació sobre ells. L'ùltima de les seues creacions es www.manituana.com
Ci vediamo

Carlos V ha dit...

Ah, altra cosa que et volia comentar es que la xarrada va estar xula, però caig trovar a faltar més debat i particiació. Com tú ets mous tant, seria interesant que el CEIC, Lleant o qui for organitzes una iniciativa pareguda però no des del caire polític dels blogs, sinò parlant en general del existents a la SAfor

Jordi Puig ha dit...

Uf, tots eixos àmbits em queden llunyans, no geogràficament sinó en direcció. Jjajaja. Però sí, caldria fer més encontres que combinen la clàssica taula redona i les noves tecnologies.
Crec que va estar prou interessat, tot i que ho portaven una mica preparat, un més que altre, això que quedar palés. Llàstima que no hi haguera més participació, potser això va fallar un poc però crec que la gent que hi va acudir es va quedar xafant-se un poc els llavis perquè allà tothom devia circular pels blogs. Era com una mena de quedada d'amics d'Internet no confessats.
En fi, tinc ganes de comentar-ho tranquil·lament i crec que és bo que s'haja fet sobre política: la gent tira pestes quan se'ls proposa parlar de política perquè creu que els estàs preguntant a quin partit votem; i ens ofenem. Crec que és bo parlar-ne; ha de ser un tema natural.


Mira, amb una cosa estic d'acord amb Orengo i Morera: tots els polítics no són iguals. Eixa aseveració no la podem gastar com a excusa per a evitar les nostres fòbies o temors polítics.

Lamantablement, potser hem interioritzat aquella norma cívica d'un altre temps que resaven certs cartells d'espais públics:
"prohibido hablar de política"

José Mª Peiró ha dit...

Més d'un mes en excedència virtual, quan la cosa agafava marxeta, i de sobte, eixos maldits trojans, o què se jo?
Per estima i per al·lusions no em quede sense entrar a comentar a sac, encara que tard.
La veritat és que la utopia, com a horitzó, si que sedueix, com un capvespre plé de tonalitats...I en eixe sentit el camí endavant es fà més dolç, potser, amb estes jocs comunicatius, pensem.
Ah, l'altra al·lusioneta de reis, sense ferir a ningú, doncs bé, estimem eixos mags que adoraven algú que el seu regne no hi estava en aquest món de monarquies i repúbliques humanes (d'homínids, vaja, però no necessàriament humanitàries,jeje).
Salutacions!! ;)